4 Ag icul u a
i egalada que l'ai e nou no els po a à cap compa i}- a compa i
llu malè ica asca.
Així, doncs, la p ác ica dels ecompli s és comple amen in-
dispensable pe a la deguda i pe ec a conse ació del i. No han.
dones,
de descuida -la mai els nos es pagesos i i icul o s, pe què
si la descuiden s'exposen mol que el i se'ls o ni ag e. Tinc la
plena segu e a que, an sols s'haguessin e els indispensables e-
compli s, immensa quan i a de ins no s'hau ia pe du i mol ís-
simes pesse es no s'hau ien deixa de guanya . ¡I pensa que pe a
e i a aques es pè dues bas a esme sa només el emps que es a -
da en el calc, els diumenges, a e un pa ell de dòminos o de ma-
nilles!
CLAUDI
OLIVERAS
MASSÓ
Enginye *cap
de l'Bicol* de Vi icul u a
i
Kno!ogia de Reus
Els bous de eball,
han de i a pel cap o pel coll?
El jou i el colla
(Acabamen )
La discussió de sabe si és millo el jou del cap o del coll és mol
ella. Columela, el cèleb e ag icul o omà, ja hi digué la se a:
«P ime amen els bous—copiem —es juny i an es e amen , a íi
que ma xin amb un pas segu i imponen ; el cos d e , la es a aixe-
cada, i que el coll es igui lliu e, i el jou ben posa sob e les espa lles.
Aques a moda de junyi és la gene almen adop ada. Quan a la
moda que es p ac ica en ce es p o íncies, i que consis eix a junyi
els bous pe les banyes, és con à ia a la mane a de pensa de o s
els que
s'han
ocupa d'ag icul u a.
El pagès mana à els bous pe la eu, millo que pegan -los: el
bas ó se à el da e ecu s. Mai u ili za à l'agulló, que o na ia els
animals dolen s i els a ia ecula . Tampoc a u a à mai els bous a la
mei a d'un solc pe deixa -los eposa , sinó en acaba -lo. Així gas en
més deli i es llau a més de p essa.»
Pe la nos a pa , en e aques s dos sis emes de i a ge, sob e o
pe als mascles, ens sembla que no hi ha d'ha e gai e di e ència,
sob e o en labo s ag ícoles, en les quals mai es sol ex ema la cà -
ega; pe ò en les aques, pe la aó que els muscles del coll són mol
p ims,
el jou del coll hau ia de p e e i -se al del cap.
En el p ime a icle, en inicia les di e ències que hi poguessin ha-
e en e i a pel cap o pel coll, ens e e íem, quan al da e sis ema,
Ag icul u a 5
a i a pe un e i able colla , semblan al que
s'usa
pe al bes ia de
peu odó...
Tan l'un com l'al e dels dos jous a ui en oga, ens semblen mol
in e io s al colla . A les aons exposades en el p ime a icle a egi em
que el colla , pe sa na u alesa lexible, po dona un endimen més
g os de eball que el jou. Essen , el colla , encoixina , i ocupan una
zona sis o se egades més ex ensa que el jou, l'animal no ha de
pa i , com ho a gua ni amb el jou, el qual, an si és el del cap com
el del coll, s'aplica en zones mol eduïdes.
Essen u ili za , sob e o , el bes ia bo í, pe a les eines del
camp,
i majo men pe a llau a , els bous pa eixen mol en o a des-
ni ellació de e eny; ca , el jou essen una ba a ígida, obliga un
dels bous que llau en i an pel coll a camina una mica o , i,
junyl s pel cap, a un es o ç mol més g os el bou que a a la ega.
Si els bous i essin pe un colla , no hi hau ia cap d'aques es di i-
cul a s: l'animal que passa ia pel solc ind ia únicamen el desa en-
a ge del e eny, pe ò es a ia deslliu a de l'acció del jou, que és ben
moles a i de poc endimen .
En mol s ind e s d'Eu opa, en inques ben menades, els bous ja
i en amb colla . Als Es a s Uni s, la moda és mol gene al. El
colla pe me l'ús dels i an s elàs ics, que enen (es à expe imen-
almen demos a ) un 20 pe 100 d'a en a ge sob e els i an s ígids.
Na u almen que aques s i an s ambé es pod ien aplica en jous in-
di iduals; a ui es a a Bascònia, segons m'han di .
Pe ò jo c ec que una expe iència d'aques a mena, és a di , una
ma eixa pa ella de bous educada en les es mane es de i a (jou del
cap,
jou del coll i colla ), ens deixa ia so p esos de la di e ència de
endimen que hi hau ia a a o del colla . La eo ia es decan a en
p o d'aques úl im gua nimen ; i, quan la eo ia es à ben undada, la
p àc ica no a més que alo a -la.
Pe ò aques s dos a icles no són niés que aons, o, millo po se ,
el plan ejamen del p oblema. Jo old ia el e : old ia pode di que
la ma eixa pa ella de bous, i an amb colla , pogue en llau a an es
ho es de més, o que anspo a en an s mils quilos, quan i a de e-
ball que no pogue en eali za els bous junyi s pels an ics sis emes.
L'ús del colla po se exigi ia que no os cons uï igual que els
dels ca alls, a causa de la di e en con o mació del coll del bou.
Desp és s'hau ia de p ocu a que os àcilmen adap able a espa lles
de di e en o ma i g andà ia. Un colla que espongués a aques es
indicacions no ó a de di ícil cons ucció. Una al a cosa: el colla
po a ia alguna despesa anual pe aó d'adobs, i du a ia, na u almen ,
mol menys que els jous. Pe ò, si el endimen os an supe io ,
què hi a ia? Fa de ben gas a un du o, quan se'n guanyen cen !
M. ROSSELL I VILA