scieee Open visual document viewer

Bous de treball, han de tirar pel cap o pel coll

Rossell i Vilar, Pere Màrtir

Abstract

Rossell i Vilar, Pere Màrtir

Full text

4 Ag icul u a i egalada que l'ai e nou no els po a à cap compa i}- a compa i llu malè ica asca. Així, doncs, la p ác ica dels ecompli s és comple amen in- dispensable pe a la deguda i pe ec a conse ació del i. No han. dones, de descuida -la mai els nos es pagesos i i icul o s, pe què si la descuiden s'exposen mol que el i se'ls o ni ag e. Tinc la plena segu e a que, an sols s'haguessin e els indispensables e- compli s, immensa quan i a de ins no s'hau ia pe du i mol ís- simes pesse es no s'hau ien deixa de guanya . ¡I pensa que pe a e i a aques es pè dues bas a esme sa només el emps que es a - da en el calc, els diumenges, a e un pa ell de dòminos o de ma- nilles! CLAUDI OLIVERAS MASSÓ Enginye *cap de l'Bicol* de Vi icul u a i Kno!ogia de Reus Els bous de eball, han de i a pel cap o pel coll? El jou i el colla (Acabamen ) La discussió de sabe si és millo el jou del cap o del coll és mol ella. Columela, el cèleb e ag icul o omà, ja hi digué la se a: «P ime amen els bous—copiem —es juny i an es e amen , a íi que ma xin amb un pas segu i imponen ; el cos d e , la es a aixe- cada, i que el coll es igui lliu e, i el jou ben posa sob e les espa lles. Aques a moda de junyi és la gene almen adop ada. Quan a la moda que es p ac ica en ce es p o íncies, i que consis eix a junyi els bous pe les banyes, és con à ia a la mane a de pensa de o s els que s'han ocupa d'ag icul u a. El pagès mana à els bous pe la eu, millo que pegan -los: el bas ó se à el da e ecu s. Mai u ili za à l'agulló, que o na ia els animals dolen s i els a ia ecula . Tampoc a u a à mai els bous a la mei a d'un solc pe deixa -los eposa , sinó en acaba -lo. Així gas en més deli i es llau a més de p essa.» Pe la nos a pa , en e aques s dos sis emes de i a ge, sob e o pe als mascles, ens sembla que no hi ha d'ha e gai e di e ència, sob e o en labo s ag ícoles, en les quals mai es sol ex ema la cà - ega; pe ò en les aques, pe la aó que els muscles del coll són mol p ims, el jou del coll hau ia de p e e i -se al del cap. En el p ime a icle, en inicia les di e ències que hi poguessin ha- e en e i a pel cap o pel coll, ens e e íem, quan al da e sis ema, Ag icul u a 5 a i a pe un e i able colla , semblan al que s'usa pe al bes ia de peu odó... Tan l'un com l'al e dels dos jous a ui en oga, ens semblen mol in e io s al colla . A les aons exposades en el p ime a icle a egi em que el colla , pe sa na u alesa lexible, po dona un endimen més g os de eball que el jou. Essen , el colla , encoixina , i ocupan una zona sis o se egades més ex ensa que el jou, l'animal no ha de pa i , com ho a gua ni amb el jou, el qual, an si és el del cap com el del coll, s'aplica en zones mol eduïdes. Essen u ili za , sob e o , el bes ia bo í, pe a les eines del camp, i majo men pe a llau a , els bous pa eixen mol en o a des- ni ellació de e eny; ca , el jou essen una ba a ígida, obliga un dels bous que llau en i an pel coll a camina una mica o , i, junyl s pel cap, a un es o ç mol més g os el bou que a a la ega. Si els bous i essin pe un colla , no hi hau ia cap d'aques es di i- cul a s: l'animal que passa ia pel solc ind ia únicamen el desa en- a ge del e eny, pe ò es a ia deslliu a de l'acció del jou, que és ben moles a i de poc endimen . En mol s ind e s d'Eu opa, en inques ben menades, els bous ja i en amb colla . Als Es a s Uni s, la moda és mol gene al. El colla pe me l'ús dels i an s elàs ics, que enen (es à expe imen- almen demos a ) un 20 pe 100 d'a en a ge sob e els i an s ígids. Na u almen que aques s i an s ambé es pod ien aplica en jous in- di iduals; a ui es a a Bascònia, segons m'han di . Pe ò jo c ec que una expe iència d'aques a mena, és a di , una ma eixa pa ella de bous educada en les es mane es de i a (jou del cap, jou del coll i colla ), ens deixa ia so p esos de la di e ència de endimen que hi hau ia a a o del colla . La eo ia es decan a en p o d'aques úl im gua nimen ; i, quan la eo ia es à ben undada, la p àc ica no a més que alo a -la. Pe ò aques s dos a icles no són niés que aons, o, millo po se , el plan ejamen del p oblema. Jo old ia el e : old ia pode di que la ma eixa pa ella de bous, i an amb colla , pogue en llau a an es ho es de més, o que anspo a en an s mils quilos, quan i a de e- ball que no pogue en eali za els bous junyi s pels an ics sis emes. L'ús del colla po se exigi ia que no os cons uï igual que els dels ca alls, a causa de la di e en con o mació del coll del bou. Desp és s'hau ia de p ocu a que os àcilmen adap able a espa lles de di e en o ma i g andà ia. Un colla que espongués a aques es indicacions no ó a de di ícil cons ucció. Una al a cosa: el colla po a ia alguna despesa anual pe aó d'adobs, i du a ia, na u almen , mol menys que els jous. Pe ò, si el endimen os an supe io , què hi a ia? Fa de ben gas a un du o, quan se'n guanyen cen ! M. ROSSELL I VILA