AGRICULTURA
I
RAMADERIA
Si
la
e a
és
mol lleuge a,
cal
picona -la
una mica amb l'aixada, pe què
no es
obi
la
se-
men buidada
de
e a
al
seu
en oni.
Si
un
cop semb ades,
les
aigües a eixuguen
la
e a,
cal
aspa -la
un xic pe
amo osi -la.
La
demen solamen
deu
en e a -se
uns 4-7
cen í-
men es
de
p o undi a
i
ega o segui
si la
e a
no és
humida.
Un cop nascu s,
si
han nascu massa espessos,
cal acla i -los com més a ia millo ,
pe
a
acili-
a llu desen o llamen .
En a iba l'hi e n
del
p ime any,
ja
que
el
seu desen o llamen enca a
no
pe me pas d'em-
pel a -los,
cal
a enca -los
i
alla
les
a els
pe -
què
no
c eixin d'una mane a napi o -me que
di-
icul a ia llu desen o llamen
i
o na -los
a
plan a , Així,
les
a els
es
ep odueixen
i
enen
més acili a s
de
pene a
a
les
capes
de la
e a
supe icial.
Si es
p ocedeix d'al a mane a
pe
a
e
la
ep oducció, no po oba -se pas
la
igo ia
om
amb aques a.
BALDIRI
JUSCAPRESSA
Els alimen s melassa s o ensuc a s
L
E.s àb iques
de
suc e p odueixen
dos
esi-
dus,
que s'u ili zen
pe
a
l'alimen ació dels
animals.
Un
d'ells,
és la
polpa
de
emola xa,
ali.
men mol conegu
a
Ca alunya,
i
al e,
la
me-
lassa, esidu semilíquid, de consis ència xa oposa
i
de
àcil e men ació.
La melassa no és gai e coneguda
al
nos e país,
mo iu
pel
qual c eiem opo ú di ulga
la
se a
u ili zació
en el
acionamen
del
bes ia .
A
o
a eu d'Eu opa
la
melassa
es
consumeix
en quan i a s o midables.
A
F ança
el
p omig
del consum anyal
és de
82.000 ones ;
a
Alema-
aya
la
quan i a
és
doble.
La melassa,
a
causa
de la
acili a
amb
què
e men a
i
pe consegüen di ícil de conse a
al
com su
de les
àb iques,
es
dóna
als
animals
ba ejada amb al es alimen s
de
pode abso ben
com
són la
palla, encS; segó, a ines
i
al es.
La mescla de melassa
i
al es alimen s cons i ueix
el que se'n
diu
alimen s
o
pinsos melassa s
0
en-
suc a s.
I a composició química
de les
melasses
és la
següen
:
Miliui di n n ii "/„ Malina
d»
nllm ii
%
Suc e 44*20 45'8o
Glucosa
0*20
o>15
Ma è ies mine als
...
10*27
n'30
Aigua
28'8Q
25*08
Ma è ies inde e minades
16*44
^7^1
En e
les
melasses
de
les
suc e ies
i
les de les
e ine ies
no hi ha
pas,
com
s'acaba
de
eu e,
una g an di e ència.
Les
subs àncies
de
les me-
lasses u ili zades
en
l'alimen ació del bes ia con-
enen
del 44 al 45 pe
100
de
suc e
i del 10 al
11
pe
100
de
ma è ies mine als.
En mol s països
on les
suc e ies
són
nomb o-
ses,
els
pagesos
an a
comp a -hi
la
melassa
i
ells ma eixos
an la
ba eja amb al es alimen s.
La palla,
el
boll,
els
encs,
la
bleda a e, naps
i
al es alimen s oluminosos
es
allen
en
pe i s
bocins
i
s'hi
ba eja
del 30
al
60 pe
100
de
me-
lassa.
La melassa ambé
es
po ba eja amb alimen s
concen a s
o
semiconcen a s.
El
segó, u o,
a-
ines
de
o a mena,
la
pinyolada
o
sansa
i els
esidus
de
ini icació
es
ba egen així ma eix
amb
la
melassa.
Les ba eges, pe ò,
no
són pas
àcils
de
p ac-
ica .
La
melassa,
a
causa d'ésse espessa
com
xa op,
a de mal
manipula ,
i pe
al a pa ,
con é
de
ba eja -la
de
seguida
pe
a
e i a
que
es aci malbé.
Pel
con a i,
la
melassa
un cop
ba ejada
amb
al es alimen s
es
conse a mol
emps.
Pe
a
acili a
les
ba eges
de
melassa amb
al-
es alimen s exis eixen di e ses màquines,
el
g a a d'una
de
les
quals il·lus a aques a icle.
Hi
ha
mol s amade s, pe ò,
i
p incipalmen
els p opie a is d'emp eses
de
anspo , que p e-
e eixen comp a
els
alimen s melassa s
en
el
co-
me ç, p oceden s
de
cases que
els
me eixen
ple-
na con iança.
Els
alimen s melassa s solen ésse
amesos
en
sacs
de
50
a 70
quilos.
Un
dels ali-
inen s més comuns que
es
ba egen amb
la
me-
lassa
és el
segó, ba eja
que
es sol
p ac ica
en
pa s iguals.
AGRICULTURA 1 RAMADERIA53
hl segó melassa í una composició química
p omig de
is ';
7 "
•S >:
I 1
K) )
40 i
;, d humi a .
> de ma è ies mine als,
i de p o eïna.
de g assa.
de cel·lulosa.
i d'hid oca bona s.
de suc e.
To s els alimen s ensuc a s són menja s à i-
damen pe o a classe d'animals. Pe això, una
de les u ili a s més g ans de la melassa o dels
alimen s melassa s, és la de ba eja -la amb ma-
è ies de poc alo , com els esidus de ini icació
i de àb iques d'oli d'oli a, en que d'aques a
mane a els animals mengin una quan i a de b i-
sa, g ane , piuyolada o sansa, que donada sola
no consumi ien.
El suc e és l'alimen gene ado pe excel·lèn-
cia del calo i de la o ça. La p incipal despesa
que a un animal és la ep esen ada pel man e-
nimen de calo del seu cos. Hi hau à, doncs,
a an a ge en in odui a la ació de qualse ol ani-
mal una ce a quan i a de suc e.
El suc e l'ap o i en millo els animals mono-
gàs ics, com són el ca all i el po c, que els po-
ligàs ics (bes ia llana , cab iu i bo í). En
aques s úl ims, el suc e abans d'a iba al e i-
able es ómac so eix l'a ac de di e ses bac è ies,
que el an pe d e una pa del seu alo nu i iu.
No obs an , quan aques s animals es posen en
eng eíx o bé es oben en p oducció de lle , la me-
lassa es po u ili za com ehicle ap opia pe n
inco po a -lo a alimen s poc ape i osos.
EI po c, el ca all i el mul ap o i en mol millo
la melassa. Do a s d'un sol es ómac, el suc e
abans de posa -se en con ac e amb la lo a in es-
inal és immedia amen abso bi .
I'11a de les u ili a s més impo an s dels ali-
men s melassa s, és la de p e eni els còlics o
mals de en e, els quals an so in egen en els
animals de eball, a l'es iu. Fa à cosa de dos
anys que un ca e e de Ba celona se'm queixa a
de les nomb oses baixes que cada es iu enia a
conseqüència dels mals de en e. Jo li aig
aconsella que es en a a la ació dels ca alls
ce a quan i a d'alimen melassa . Les baixes
pe mal de en e han desapa egu . Això no és
cap no e a . A l'es ange els e ec es excel·len s
de l'alimen melassa són an sabu s, que són
comp a s ells p opie a is de ca alls que no els
da ien alimen s melassa s.
S'ha d'ad e i , pe ò, que la melassa, a cau-
Màquina de ba eja melassa
sa de con eni g au p opo ció de subs àncies mi-
ne als solubles, la po assa en p ime lloc, quan
és donada en o es quan i a s po o igina dia -
ea i en les bès iels p enys e -les a o a .
La melasa, doncs, s'ha d'adminis a limi ada-
men . Kn la o ma de ba eja amb segó, que és
de les més co en s, les quan i a s màximes que
es poden dona són les següen s :
Ca alls de méis de 600 quilos ^'5 quilos
ídem de menys 2 »
Qous de eball 4 »
ídem en eng eixamen 2 »
Vaques de lle 3 »
O elles en enge ixamen 0*300 »
Po cs en enge ixamen ... de 0*300 a o'ÓOO »
Els ce eals essen uns alimen s mol ca s, s'ha
de pensa i posa en p àc ica aquells alimen s
que 0 són més ba a is, com el manioc, o que, o
lli essen bons, com els nielassals, poden, pel su-
c e que po eu, e ap o i a al es alimen s que
d'al a mane a els animals 110 accep a ien.
1 nq cal oblida ampoc que pe a e i a les in-
diges ions o mals de en e en els animals de
eball 110 hi ha cap ègim alimen ici an e icaç
com el compos a balse d'alimen s melassa s.
M. ROSSELL I VILA