Aliments melasats o ensucrats

AGRICULTURA I RAMADERIA Si la e a és mol lleuge a, cal picona -la una mica amb l'aixada, pe què no es obi la se- men buidada de e a al seu en oni. Si un cop semb ades, les aigües a eixuguen la e a, cal aspa -la un xic pe amo osi -la. La demen solamen deu en e a -se uns 4-7 cen í- men es de p o undi a i ega o segui si la e a no és humida. Un cop nascu s, si han nascu massa espessos, cal acla i -los com més a ia millo , pe a acili- a llu desen o llamen . En a iba l'hi e n del p ime any, ja que el seu desen o llamen enca a no pe me pas d'em- pel a -los, cal a enca -los i alla les a els pe - què no c eixin d'una mane a napi o -me que di- icul a ia llu desen o llamen i o na -los a plan a , Així, les a els es ep odueixen i enen més acili a s de pene a a les capes de la e a supe icial. Si es p ocedeix d'al a mane a pe a e la ep oducció, no po oba -se pas la igo ia om amb aques a. BALDIRI JUSCAPRESSA Els alimen s melassa s o ensuc a s L E.s àb iques de suc e p odueixen dos esi- dus, que s'u ili zen pe a l'alimen ació dels animals. Un d'ells, és la polpa de emola xa, ali. men mol conegu a Ca alunya, i al e, la me- lassa, esidu semilíquid, de consis ència xa oposa i de àcil e men ació. La melassa no és gai e coneguda al nos e país, mo iu pel qual c eiem opo ú di ulga la se a u ili zació en el acionamen del bes ia . A o a eu d'Eu opa la melassa es consumeix en quan i a s o midables. A F ança el p omig del consum anyal és de 82.000 ones ; a Alema- aya la quan i a és doble. La melassa, a causa de la acili a amb què e men a i pe consegüen di ícil de conse a al com su de les àb iques, es dóna als animals ba ejada amb al es alimen s de pode abso ben com són la palla, encS; segó, a ines i al es. La mescla de melassa i al es alimen s cons i ueix el que se'n diu alimen s o pinsos melassa s 0 en- suc a s. I a composició química de les melasses és la següen : Miliui di n n ii "/„ Malina d» nllm ii % Suc e 44*20 45'8o Glucosa 0*20 o>15 Ma è ies mine als ... 10*27 n'30 Aigua 28'8Q 25*08 Ma è ies inde e minades 16*44 ^7^1 En e les melasses de les suc e ies i les de les e ine ies no hi ha pas, com s'acaba de eu e, una g an di e ència. Les subs àncies de les me- lasses u ili zades en l'alimen ació del bes ia con- enen del 44 al 45 pe 100 de suc e i del 10 al 11 pe 100 de ma è ies mine als. En mol s països on les suc e ies són nomb o- ses, els pagesos an a comp a -hi la melassa i ells ma eixos an la ba eja amb al es alimen s. La palla, el boll, els encs, la bleda a e, naps i al es alimen s oluminosos es allen en pe i s bocins i s'hi ba eja del 30 al 60 pe 100 de me- lassa. La melassa ambé es po ba eja amb alimen s concen a s o semiconcen a s. El segó, u o, a- ines de o a mena, la pinyolada o sansa i els esidus de ini icació es ba egen així ma eix amb la melassa. Les ba eges, pe ò, no són pas àcils de p ac- ica . La melassa, a causa d'ésse espessa com xa op, a de mal manipula , i pe al a pa , con é de ba eja -la de seguida pe a e i a que es aci malbé. Pel con a i, la melassa un cop ba ejada amb al es alimen s es conse a mol emps. Pe a acili a les ba eges de melassa amb al- es alimen s exis eixen di e ses màquines, el g a a d'una de les quals il·lus a aques a icle. Hi ha mol s amade s, pe ò, i p incipalmen els p opie a is d'emp eses de anspo , que p e- e eixen comp a els alimen s melassa s en el co- me ç, p oceden s de cases que els me eixen ple- na con iança. Els alimen s melassa s solen ésse amesos en sacs de 50 a 70 quilos. Un dels ali- inen s més comuns que es ba egen amb la me- lassa és el segó, ba eja que es sol p ac ica en pa s iguals. AGRICULTURA 1 RAMADERIA53 hl segó melassa í una composició química p omig de is '; 7 " •S >: I 1 K) ) 40 i ;, d humi a . > de ma è ies mine als, i de p o eïna. de g assa. de cel·lulosa. i d'hid oca bona s. de suc e. To s els alimen s ensuc a s són menja s à i- damen pe o a classe d'animals. Pe això, una de les u ili a s més g ans de la melassa o dels alimen s melassa s, és la de ba eja -la amb ma- è ies de poc alo , com els esidus de ini icació i de àb iques d'oli d'oli a, en que d'aques a mane a els animals mengin una quan i a de b i- sa, g ane , piuyolada o sansa, que donada sola no consumi ien. El suc e és l'alimen gene ado pe excel·lèn- cia del calo i de la o ça. La p incipal despesa que a un animal és la ep esen ada pel man e- nimen de calo del seu cos. Hi hau à, doncs, a an a ge en in odui a la ació de qualse ol ani- mal una ce a quan i a de suc e. El suc e l'ap o i en millo els animals mono- gàs ics, com són el ca all i el po c, que els po- ligàs ics (bes ia llana , cab iu i bo í). En aques s úl ims, el suc e abans d'a iba al e i- able es ómac so eix l'a ac de di e ses bac è ies, que el an pe d e una pa del seu alo nu i iu. No obs an , quan aques s animals es posen en eng eíx o bé es oben en p oducció de lle , la me- lassa es po u ili za com ehicle ap opia pe n inco po a -lo a alimen s poc ape i osos. EI po c, el ca all i el mul ap o i en mol millo la melassa. Do a s d'un sol es ómac, el suc e abans de posa -se en con ac e amb la lo a in es- inal és immedia amen abso bi . I'11a de les u ili a s més impo an s dels ali- men s melassa s, és la de p e eni els còlics o mals de en e, els quals an so in egen en els animals de eball, a l'es iu. Fa à cosa de dos anys que un ca e e de Ba celona se'm queixa a de les nomb oses baixes que cada es iu enia a conseqüència dels mals de en e. Jo li aig aconsella que es en a a la ació dels ca alls ce a quan i a d'alimen melassa . Les baixes pe mal de en e han desapa egu . Això no és cap no e a . A l'es ange els e ec es excel·len s de l'alimen melassa són an sabu s, que són comp a s ells p opie a is de ca alls que no els da ien alimen s melassa s. S'ha d'ad e i , pe ò, que la melassa, a cau- Màquina de ba eja melassa sa de con eni g au p opo ció de subs àncies mi- ne als solubles, la po assa en p ime lloc, quan és donada en o es quan i a s po o igina dia - ea i en les bès iels p enys e -les a o a . La melasa, doncs, s'ha d'adminis a limi ada- men . Kn la o ma de ba eja amb segó, que és de les més co en s, les quan i a s màximes que es poden dona són les següen s : Ca alls de méis de 600 quilos ^'5 quilos ídem de menys 2 » Qous de eball 4 » ídem en eng eixamen 2 » Vaques de lle 3 » O elles en enge ixamen 0*300 » Po cs en enge ixamen ... de 0*300 a o'ÓOO » Els ce eals essen uns alimen s mol ca s, s'ha de pensa i posa en p àc ica aquells alimen s que 0 són més ba a is, com el manioc, o que, o lli essen bons, com els nielassals, poden, pel su- c e que po eu, e ap o i a al es alimen s que d'al a mane a els animals 110 accep a ien. 1 nq cal oblida ampoc que pe a e i a les in- diges ions o mals de en e en els animals de eball 110 hi ha cap ègim alimen ici an e icaç com el compos a balse d'alimen s melassa s. M. ROSSELL I VILA