LA PERSONALITAT DEL TERA-
PEUTA. UNA VARIABLE DE LA
RELACIÓ
PSICOTERAPEUTICA.
F om n-Reicha nn, F ieda:
La pe so-
nalidad del e apeu a
Ho me, Buenos Ai es, 1977, 108
pags.
Aqiies llib e ac a de la impo ancia qiie é
la pe sonali a del e apeu a en la elació amb
el pacien . especialmen din e el ma c psicoa-
nalí ic.
Sabem qiie la psicoanilisi pos ula qiie o es
les nos es elacions segueixen la pau a de les
nos es p ime es elacions amb les pe sones
imponan s de la nos a p ime a in ancia (pa e,
ma e, e c.). Aix6 . ol di que les nos es
di iciil a s in e pe sonals a elen des d'aques es
p ime es elacions in an ils. Pe an les
icissi iids que so geixen no són més que les
ans e encies de les di icul a s no esol es en la
p ime a in ancia amb les pe sones pa en als.
Reco do aqui que la psicoanilisi pos ula que
la pe sona es a o es cons i ueix en els sis p i-
me s anys.
A
pa i d'aqui la nos a conduc a
pos e io epe eix el que ha e ins a a. Pe 6
aqiies es conduc es d'a a poden se comp eses
a a és de la epe ició amb la gen i en pa icu-
la amb el e apeu a. Aques a se ia la inali a
de la psicoanilisi.
Pe o com diu el ci a llib e pe pode desen-
oliipa una psicoanilisi, el e apeu a ha de
possei iins eqiiisis s biisics. deixan a pa la
o mació
eó ica, d'ap i ii s pe sonals, com se ien:
Capaci a d'escol a sense eacciona .
AixO que sembla mol simple, ol di que el e-
apeu a ha de se sii icien men madii , segu i
sa is e I ida a ec i a. social. p o essional. e c.)
a i de no ii ili za els seiis pacien s com a on
de sa is acció y segii e a pe sonal.
1
si no,
almenys que sigui capac de econeixe les se es
di iciil a s.
Es sabii que mol es egades el e apeu a in-
sa is e ii ili za la in o mació del pacien com a
on pe a la se a sa is acció, mi janqan la
an asia. Con a iamen el e apeu a no ha de
desen o lla el que I'au o a denomina o gia
d'au o e/e 6ncia. Pe exemple, iin pacien po
explica p oblemes de elacions amo oses desa-
onunades. sexuals. p o essionals, com d'exi -
acas; p oblemes en la amilia. ills, necessi a
de culpabili za els pa es, a la si uació-poli ica,
e c. com a e iologia dels seus mals. Si el
e apeu a é p oblemes de la ma eixa índole,
s'iden i ica a de al mane a amb el pacien que
no se a objec iii a I'ho a d'e alua -lo. ja que ell,
aques p oblema, I'es a i in pe sonalmen .
Un al e equisi pel e apeii a 6s la necessi a
de segu e a que ha de eni si no ol e -ho
paga al pacien .
El psiquia e que necessi a del pacien pe
edi ica el seii p es igi i p oba -se a si ma eix
que e pode s, es a a, com diu I'aii o a, en el
pe ill de ac a d'imp essiona al seu pacien
en lloc de se imp essiona pe les necessi a s i
di icul a s d'aques .
Aix6 passa especialmen al psiquia e o psi-
co e apeu a jo e que po con a es a la se a
p 6pia insegu e a , amagan -se da e a la pon>-
posi a p o essional o cul i an la dependencia
del pacien .
En mol s d'aques s casos el psiquia e po
es a més p eocupa pe la idea que els seus pa-
cien s s'han de cu a que pel pacien en si; pe
la se a epu ació o el seu o gull, que se a so d a
les eals necessi a s del pacien .
Un al e pe ill d'aques a al a de segu e a
pe pa del e apeu a po eni com a conse-
qiiencia que aques c egui que els pacien s sÓn
ang en la se a mi descul o i pe an po
modela -los a la se a ima ge, sense eni en
comp e la p opia pe sonali a del subjec e. pe
al e a que es igui.
El e apeu a espe a doncs que el pacien ac-
cep i o a ibi a les ma eixes solucions pe als
seus p oblemes que les que el e apeu a ha deci-
di pe a la se a p 6pia ida. Al es egades
s'espe a qiie accep in els alo s pe sonals del
e apeu a. en lloc de subminis a -los-hi al6 pe
oba els seiis i ap end e a segui -los de o ma
independen .
Un al e equisi del e apeii a és /'au o es.
pec e. Exis eix aquella ase que diu: la capaci-
a d'un indi idu pe a espec a el p oisme
depen del espec e que é pe si ma eix.
D'aixb podem dedui que només el psico e a-
peu a que es espec a a si ma eix se i capac de
espec a als seus pacien s, i de ac a -los
sob e una base de mu ua igual a .
1
sab a que
només s'allunya d'aquell pels seus coneixe-
men s ecnics, pe b no en quali a s pe sonals.
Ja que el e que una pe sona eque eixi ajuda
psicolbgica no ol di que hi hagi una in e io i-
a bisica en el subjec e.
Pe an el espec e del psiquia e cap al
pacien ambé I'ajuda i a sal a -lo de I'e o
abans assenyala d'assumi un pape d'au o i-
a dis es-sada.
Aques a pos u a no p e én desca a que el
e apeu a pe aixb sigui oii i inde ini , sinó o
el con a i, po
s,.
i deu se mol e m i de ini
en les se es concepcions i conduc es.
Pe b aqiies a cla eda men al que ha de
possei no ol di que I'ap o i i in imidan el
pacien debil i sob edependen .
Pe mol s e apeu es e -ho po ep esen a
psicodinimicamen ins i o el mi ja de enja -
se
d'una dominació au o i a ia a que ells an
es a so mesos pe les igu es pa en als.
Aixi doncs si el psiquia e es espec a a si
ma eix i als seus pacien s, la se a capaci a
d'escol a no es eu i abada pe an asies
d'omnipoiencia o pe eccionisme, sinó que se i
capac d'adme e e o s, limi acions i de ec es
quan aques s es p odueixin.
Un al e pun en les ap i u s del e apeu a és
la capaci a de eballa amb els sen imen s
hos ils del pacien o ans e encies nega i es.
To malal en el cu s de la se a psicoanilisi,
no en d'al es ipus de e ipia, ha d'exp essa
un ce g au d'hos ili a . Aques a és la ep e-
sen ació de la i a i el essen imen p odui s pe
les se es expe iencies an e io s.
Una al a de les on s d'aques a ag essi i a o
sen imen s nega ius cap el e apeu a espon a la
bipla i a del simp oma.
Es a di . o simp oma és conseqü6ncia d'un
p oblema dona mal esol , i pe an com a
simp oma és desag adable i nega iu. Pe o pe
al a banda el simp oma é un al e cos a (bi-
pola i a ), en aques cas posi iu.
1
és que 6s la
millo mane a que ha oba I'indi idu de
esold e aquel1 p oblema, la majo ia de casos
inconscien , ja que pe el1 és més sopo able el
simp oma que el p oblema.
Pe an el pacien mos a a ambi alencia en
ole cu a aques simp oma, ja que ol que li
desapa eixi pe que li moles a, pe b pe al a
banda em la causa d'aques , que 6s pi jo , i
pe an p e e eix el simp oma. D'aquí que el
e apeu a es obi. algunes egades, a aca pe
aques a causa, a pesa que el pacien sigui
o almen inconscien d'aques mecanisme que
es i usan .
Pe an o bon e apeu a ha de se conscien
d'aques a p oblemi ica ¡'capa$ de supo a -ho,
ja que aques es agessions e bals són de e mi-
nades pe la unció i no pe la pe sonali a de
I'analis a.
Pe acaba , aques a pe i a sin esi del qiie diii
I'au o a sob e els equisi s del e apeu a:
capaci a d'escol a , segu e a , au o espec e i
capaci a de eballa amb els sen imen s hos-
ils. ha en de eni p esen que només aixi pos-
sei i la su icien cla eda men al
a
i d'e i a
e o s e apeu ics.
El llib e en de ini i a em sembla
in e esan issim, pe o e aqui que una egada
llegi el que aqui he ecensiona , el lec o es o-
ba amb la desag adable so p esa que el següen
capi ol diu el ma eix amb di e en s pa aules, i
en passa al qua capi ol cons a a que no és es
més que una sín esi del que s'ha ia di en
I'an e io .
La me a conclusió és que aques a edició
-no conec la e sió o iginal del ex - deu se
el ui de I'in e es de I'edi o pe a con e i un
excel.len a icle de e is a, o bé un opuscle, en
un llib e come cial, deixan de banda els
esc úpols de ca a al comp ado , que paga es
egades un ma eix p oduc e.
Al ma ge de I'in e ks e iden del ex o iginal
és un exponen cu iós pe b lamen able d'una
ce a pica esca edi o ial, de la qual cal deixa
cons ancia.
Ca men Baga ia
(
A ea clínica)