Recensiones

LA PERSONALITAT DEL TERA- PEUTA. UNA VARIABLE DE LA RELACIÓ PSICOTERAPEUTICA. F om n-Reicha nn, F ieda: La pe so- nalidad del e apeu a Ho me, Buenos Ai es, 1977, 108 pags. Aqiies llib e ac a de la impo ancia qiie é la pe sonali a del e apeu a en la elació amb el pacien . especialmen din e el ma c psicoa- nalí ic. Sabem qiie la psicoanilisi pos ula qiie o es les nos es elacions segueixen la pau a de les nos es p ime es elacions amb les pe sones imponan s de la nos a p ime a in ancia (pa e, ma e, e c.). Aix6 . ol di que les nos es di iciil a s in e pe sonals a elen des d'aques es p ime es elacions in an ils. Pe an les icissi iids que so geixen no són més que les ans e encies de les di icul a s no esol es en la p ime a in ancia amb les pe sones pa en als. Reco do aqui que la psicoanilisi pos ula que la pe sona es a o es cons i ueix en els sis p i- me s anys. A pa i d'aqui la nos a conduc a pos e io epe eix el que ha e ins a a. Pe 6 aqiies es conduc es d'a a poden se comp eses a a és de la epe ició amb la gen i en pa icu- la amb el e apeu a. Aques a se ia la inali a de la psicoanilisi. Pe o com diu el ci a llib e pe pode desen- oliipa una psicoanilisi, el e apeu a ha de possei iins eqiiisis s biisics. deixan a pa la o mació eó ica, d'ap i ii s pe sonals, com se ien: Capaci a d'escol a sense eacciona . AixO que sembla mol simple, ol di que el e- apeu a ha de se sii icien men madii , segu i sa is e I ida a ec i a. social. p o essional. e c.) a i de no ii ili za els seiis pacien s com a on de sa is acció y segii e a pe sonal. 1 si no, almenys que sigui capac de econeixe les se es di iciil a s. Es sabii que mol es egades el e apeu a in- sa is e ii ili za la in o mació del pacien com a on pe a la se a sa is acció, mi janqan la an asia. Con a iamen el e apeu a no ha de desen o lla el que I'au o a denomina o gia d'au o e/e 6ncia. Pe exemple, iin pacien po explica p oblemes de elacions amo oses desa- onunades. sexuals. p o essionals, com d'exi - acas; p oblemes en la amilia. ills, necessi a de culpabili za els pa es, a la si uació-poli ica, e c. com a e iologia dels seus mals. Si el e apeu a é p oblemes de la ma eixa índole, s'iden i ica a de al mane a amb el pacien que no se a objec iii a I'ho a d'e alua -lo. ja que ell, aques p oblema, I'es a i in pe sonalmen . Un al e equisi pel e apeii a 6s la necessi a de segu e a que ha de eni si no ol e -ho paga al pacien . El psiquia e que necessi a del pacien pe edi ica el seii p es igi i p oba -se a si ma eix que e pode s, es a a, com diu I'aii o a, en el pe ill de ac a d'imp essiona al seu pacien en lloc de se imp essiona pe les necessi a s i di icul a s d'aques . Aix6 passa especialmen al psiquia e o psi- co e apeu a jo e que po con a es a la se a p 6pia insegu e a , amagan -se da e a la pon>- posi a p o essional o cul i an la dependencia del pacien . En mol s d'aques s casos el psiquia e po es a més p eocupa pe la idea que els seus pa- cien s s'han de cu a que pel pacien en si; pe la se a epu ació o el seu o gull, que se a so d a les eals necessi a s del pacien . Un al e pe ill d'aques a al a de segu e a pe pa del e apeu a po eni com a conse- qiiencia que aques c egui que els pacien s sÓn ang en la se a mi descul o i pe an po modela -los a la se a ima ge, sense eni en comp e la p opia pe sonali a del subjec e. pe al e a que es igui. El e apeu a espe a doncs que el pacien ac- cep i o a ibi a les ma eixes solucions pe als seus p oblemes que les que el e apeu a ha deci- di pe a la se a p 6pia ida. Al es egades s'espe a qiie accep in els alo s pe sonals del e apeu a. en lloc de subminis a -los-hi al6 pe oba els seiis i ap end e a segui -los de o ma independen . Un al e equisi del e apeii a és /'au o es. pec e. Exis eix aquella ase que diu: la capaci- a d'un indi idu pe a espec a el p oisme depen del espec e que é pe si ma eix. D'aixb podem dedui que només el psico e a- peu a que es espec a a si ma eix se i capac de espec a als seus pacien s, i de ac a -los sob e una base de mu ua igual a . 1 sab a que només s'allunya d'aquell pels seus coneixe- men s ecnics, pe b no en quali a s pe sonals. Ja que el e que una pe sona eque eixi ajuda psicolbgica no ol di que hi hagi una in e io i- a bisica en el subjec e. Pe an el espec e del psiquia e cap al pacien ambé I'ajuda i a sal a -lo de I'e o abans assenyala d'assumi un pape d'au o i- a dis es-sada. Aques a pos u a no p e én desca a que el e apeu a pe aixb sigui oii i inde ini , sinó o el con a i, po s,. i deu se mol e m i de ini en les se es concepcions i conduc es. Pe b aqiies a cla eda men al que ha de possei no ol di que I'ap o i i in imidan el pacien debil i sob edependen . Pe mol s e apeu es e -ho po ep esen a psicodinimicamen ins i o el mi ja de enja - se d'una dominació au o i a ia a que ells an es a so mesos pe les igu es pa en als. Aixi doncs si el psiquia e es espec a a si ma eix i als seus pacien s, la se a capaci a d'escol a no es eu i abada pe an asies d'omnipoiencia o pe eccionisme, sinó que se i capac d'adme e e o s, limi acions i de ec es quan aques s es p odueixin. Un al e pun en les ap i u s del e apeu a és la capaci a de eballa amb els sen imen s hos ils del pacien o ans e encies nega i es. To malal en el cu s de la se a psicoanilisi, no en d'al es ipus de e ipia, ha d'exp essa un ce g au d'hos ili a . Aques a és la ep e- sen ació de la i a i el essen imen p odui s pe les se es expe iencies an e io s. Una al a de les on s d'aques a ag essi i a o sen imen s nega ius cap el e apeu a espon a la bipla i a del simp oma. Es a di . o simp oma és conseqü6ncia d'un p oblema dona mal esol , i pe an com a simp oma és desag adable i nega iu. Pe o pe al a banda el simp oma é un al e cos a (bi- pola i a ), en aques cas posi iu. 1 és que 6s la millo mane a que ha oba I'indi idu de esold e aquel1 p oblema, la majo ia de casos inconscien , ja que pe el1 és més sopo able el simp oma que el p oblema. Pe an el pacien mos a a ambi alencia en ole cu a aques simp oma, ja que ol que li desapa eixi pe que li moles a, pe b pe al a banda em la causa d'aques , que 6s pi jo , i pe an p e e eix el simp oma. D'aquí que el e apeu a es obi. algunes egades, a aca pe aques a causa, a pesa que el pacien sigui o almen inconscien d'aques mecanisme que es i usan . Pe an o bon e apeu a ha de se conscien d'aques a p oblemi ica ¡'capa$ de supo a -ho, ja que aques es agessions e bals són de e mi- nades pe la unció i no pe la pe sonali a de I'analis a. Pe acaba , aques a pe i a sin esi del qiie diii I'au o a sob e els equisi s del e apeu a: capaci a d'escol a , segu e a , au o espec e i capaci a de eballa amb els sen imen s hos- ils. ha en de eni p esen que només aixi pos- sei i la su icien cla eda men al a i d'e i a e o s e apeu ics. El llib e en de ini i a em sembla in e esan issim, pe o e aqui que una egada llegi el que aqui he ecensiona , el lec o es o- ba amb la desag adable so p esa que el següen capi ol diu el ma eix amb di e en s pa aules, i en passa al qua capi ol cons a a que no és es més que una sín esi del que s'ha ia di en I'an e io . La me a conclusió és que aques a edició -no conec la e sió o iginal del ex - deu se el ui de I'in e es de I'edi o pe a con e i un excel.len a icle de e is a, o bé un opuscle, en un llib e come cial, deixan de banda els esc úpols de ca a al comp ado , que paga es egades un ma eix p oduc e. Al ma ge de I'in e ks e iden del ex o iginal és un exponen cu iós pe b lamen able d'una ce a pica esca edi o ial, de la qual cal deixa cons ancia. Ca men Baga ia ( A ea clínica)