EL COL*LOQUI INTERNACIONAL DE NAVARRA
SOBRE L'ANALISI DEL
DESTI
Jo di
BA
CHS
Del VIIICOI-loqui de 1'Associació In e nacional pe a la Rece ca de 1'Anl-
lisi del Des í que a celeb a -se a Pamplona els dies 28, 29 i
30
d'agos de 1978,
deixan momen lniamen de banda l'in e es del p og ama cien i ic, en
essal a iem I'absencia del Mes e, Leopold Szondi, i la indi e encia olímpica de
la psicologia
i
de la psiquia ia espanyoles.
Pocs dies abans del Cong és mo ia a Zu ich I'única illa de Szondi, sol e a,
col-labo ado a en els eballs de ece ca del seu pa e. A la soli ud d'a a s'a egia
sens dub e el eco d igic de I'al e ill, Pe e , que a suicida -se anys en e a.
Temps de do1 pel e11 apesa a de Zu ich, emps de eball pels seus amics,
col.labo ado s y es udiosos de la se a ob a, euni s a Pamplona.
La desp eocupació dels psicolegs y psiquia es espanyols pe l'ob a de Szon-
di no e d'a ui i no és icil d'in e p e a . Hi ha ce amen el p oblema de la llen-
gua, ja que queden pe adui de l'honga es i de I'alemany la majo ia de les se-
es publicacions i sob e o qua e dels g ans olums sob e 1'Anllisi del Des i.
Pe o aixd sol no po explica an a indi e encia. Cap dels noms que d inguen
86
JORDl
BACHS
més o menys a ui en el camp de la psiquia ia i psicologia espanyoles igu a a
en e els pa icipan s del Col-loqui de Pamplona. Dues excepcions cu ioses: la
comunicació de Polaino, psiquia e espanyol, sob e psicologia
i
eligió, en una
linia al meu en end e mol di e gen de l'o ien ació gene al del Col-loqui i
l'anunciada en p incipi en el p og ama sob e un ema ed ic, de e minisme i lli-
be a , pe un p o esso de la Uni e si a Cen al de Ba celona, que a excusa -
se, a úl ima ho a, de no pode assis i al Cong és.
L'ob a de Szondi dóna la sensació d'ha e -se cons ui de mane a absolu a-
men cad ica, si la compa em pe exemple amb la de F eud. Els seus ebalis
a elen en ece ques bioldgiques i mediques sob e l'he encia, l'endoc inologia i
les ipologies cons i ucionalis es, passen pe una se ie de ece ques clíniques
sob e de iciencia men al i sob e psicologia expe imen al, i culminen en eballs
de psiquia ia i psicopa ologia, ed ics i p ac ics, que Szondi enca ila amb l'aju-
da de les apo acions psicoanalí iques. És po se l'embolic d'aques calaix de
sas e que d'alguna mane a aspua en la se a ob a, el que esba geix la cu iosi a
cien í ica de psicdlegs i psiquia es a eu de la pell de b au.
A més l'ob a de Szondi sembla eni basicamen idees o almen
ex acien í iques, com és a a la in uició del p oblema de l'a ini a elec i a en
l'amo i amis a , a pa i del conegu episodi de la se a p ac ica medica:
un
ho-
me s'ha ia casa , sense sabe -ho, amb una dona que enia els ma eixos
sind omes psiquia ics que la ma e d'ell. D'aqui sembla eni l'ingen eball de
Szondi pe esb ina , a pa i de la psiquia ia, el p oblema de l'elecció amb que
o home es eu cons an men con on a (elecció a ec i a, p o essional i p i ica).
Una de les al es in uicions de Szondi so geix de la lec u a de Dos oie sky,
en descob i la uni a in ínseca en e l'home consag a
a
Déu, espe uós de la
llei, i l'epilhpsia. Aixd, abans que F eud esc i ís I'a icle sob e Dos oie sky i el
pa icidi, on in e p e a la c isi epilep ica com una solució simbdlica del con lic e
neu d ic en e el desig de ma a i els sen imen s de culpabili a . («L'a ac his e ic
-diu F eud- és
un
au ocas ig pel desig de mo i odi con a el pa en.
1
Szondi
in ueix que el san i el legislado són possibili a s d'exis encia in imamen ela-
cionades amb la possibili a con a ia: la del c iminal. De e Dos oie sky e a
epilep ic i en e els seus a an passa s s'hi oben assassins i monjos. Aques a no-
a in uició ob e
un
al e camp as íssim de ece ca: el de les co elacions en e
sínd omes psiquia ics i p o essions.
Les p imi i es p eocupacions
bioldgico-cons i ucionalis es
de Szondi, les
abandona a a o de la Schicksal (des i, elecció), que esde ind a la clau de ol a
de l'edi ici szondia. Szondi s'adona, en e ec e, que escolli és una p e oga i a hu-
mana que sol-lici a cons an men la o ali a del se . L'home pod ia de ini -se
pe la succesió de les se es eleccions. A a, l'es udi cien í ic del des i huma
EL. COL.LOQU1 INTERNACIONAL
DI:
NAVARRA
8
7
sembla impensable i u 6pic o, en o cas.
iin
camp p i ilegia d'as dlegs
i
en a-
banado s. Aquí au, sens dub e, una al a de les esis hncies a I'ob a de Szondi.
que c eu ha e oba el sis ema explica iu dels ac o s que es uc u en el des í
humi. De mane a semblan al lingüis a que da an una no a llengua no esc i a
a iba a cons ui -ne I'al abe , Szondi s'aplica du an o a la se a ida a
descob i I'al abe explica iu del des i humi. Pa in de les p ime es in uicions,
pensa que, en I'analisi sis emi ica de o s els as o ns
que
coneix la psiquia ia,
po oba -s'hi el il conduc o que meni al descob imen de les o ces pulsionals
p o undes i dels camps dialec ics d'aques es o ces que explica ien les eleccions
humanes.
1
és així, com desp és de e l'es udi exhaus iu de o es les oballes de
la psiquia ia Szondi in ueix una egada més, en un momen c eado , i'esquema
concep ual i p ic ic de o ces pulsionals que emma ca i acla eix les possibili a s
humanes de o a exis encia pi ica, és a di , con on ada amb el p oblema uni-
e sal de la malal ia.
Desp és de F eud ja no po man eni -se I'an iga idea que el món es a pas a
de dues menes de gen : els malal s i la gen no mal. No, la malal ia en el sen i
més ample és un p oblema humi que I'home no mal é esol més o menys bé.
Aques a pe spec i a ha pe més en onca la psiquia ia amb I'an opologia. En
eali a o s els p oblemes humans poden elaciona -se amb la psiquia ia, pe 6
cal que aques a es epensi i es ees uc u i a a és les eali a s humanes. Es a
di , cal que la ciencia obi les exp essions an opol6giques de les an igues i no-
es o mulacions psiquii iques. És pe aques camí, sens dub e, que pod i
oba -se poc a poc el onamen cien í ic que el sis ema szondia no é enca a.
L'esquema pulsional de Szondi cons i ueix en de ini i a un model e6 ico-
p ac ic que pe me o dena la eali a empí ica i plan eja -se nous p oblemes. És
un ins umen concep ual, una 6pica en el sen i de F eud, pe o mol més
complex que la del undado de la psicoanilisi. Els eballs empí ics i la e lexió
e6 ica a I'en o n de I'ob a de Szondi sembla que es an comencan a p o a la
e semblanca i el pode d'a iculació d'aques a cpica, i aix6 an a ni el1 psi-
quii ic com psicol6gic i an opol6gic. La psiquia ia mode na ha ema ca ; pe
exemple, deixan a pa el p oblema clissic i cen al de les psicosis i neu osis, la
impo ancia dels as o ns ímics o de I'humo , i d'al a banda endeix ac ual-
men a es udia els p oblemes de I'epi16psia en elació amb els de la his e ia.
Doncs bé, mol es d'aques es in es igacions igno en que el sis ema ec o ial
szondia, amb el ec o
C
( ec o de con ac e o dels as o ns cíclics) i el ec o
P
( ec o pa oxismal o de la dialec ica en e la his e ia i epilepsia) ha e aques
ipus de plan ejamen des de ia mol s anys.
En esum, c eiem que el sis ema szondii cons i ueix una 6pica més ica
que la de F eud an des del pun de is a de la psicopa ologia com de I'an opo-
8 8
JORDl
BACHS
logia. Szondi
comen a
les se es in es igacions a pa i de sínd omes psiquii ics,
e e in -se més a d a o ces pulsionals i o mes d'exis encia. La se a ob a, des-
coneguda o a econada pe mol s, po se a la lla ga més impo an que la de
F eud ja que plan eja p oblemes més impo an s. Hi ha una pa aula pa adoxal
de F eud que diu que el no mal és un aiguaba eig de psicosi i neu osi. El neu b-
ic econeix la eali a pe o és incapac de ans o ma -la, el psicb ic la ans o -
ma sense pode -la econeixe . L'home no mal econeix la eali a i a I'ensems po
eballa -la i ans o ma -la. El des í humi, al com el de ec a la bpica szon-
diana, es si ua jus amen en I'enc euamen d'aques es possibili a s d'exis encia.
El
iii+
Col-loqui de 1'AssociaciÓ In e nacional pe a la In es igació de
I'AnAlisi del Des i ha es a o gani za pe la Uni e si a de Na a a dins del
ma c d'ac i ua s del Depa amen de Psicologia Medica i de Psiquia ia de la
Facul a de Medicina.
La aó d'aques p i ilegi i esponsabili a s'explica pe la pe sonali a del
D . Fede ico So o Ya i u, psiquia e san ande í a inca a Pamplona des que
comenca la se a asca p o essional com a di ec o de I'hospi al psiquia ic
d'aquella ciu a , i ac ualmen p o esso de la Facul a de Medicina. Pione quasi
soli a i a Espanya de I'ob a de Szondi, en publica una in oducció I'any
1953
i al
cap de dos anys dóna a coneixe els esul a s de la alidació del es amb una
població espanyola. La aducció del segon olum de l'ob a de Szondi,
T a ado
del diagnós ico expe imen al de los ins in os,
publica l'any
1970,
i úl imamen
Caín,
a més d'al es publicacions sob e l'anilisi del des í, demos en l'in e es, la
enaci a i la dedicació a I'ob a del psiquia e honga es, que culmina amb el no-
menamen pe un pe iode de es anys com a p esiden de l'associació in e na-
cional.
Els emes de les ponencies del Cong es an ag upa -se a l'en o n de qua e
eixis p incipals: el ema de I'ag essió, el de eligió i psicologia, el de I'a acció
humana i geno opisme, i el de la psicosi i an opologia. Aques s emes cen als
an comple a -se amb algunes con ibucions ed iques.
La limi ació ixada als ponen s d'un emps d'exposició que oscil-la a en e
in i en a minu s, el poc emps dedica a les discusions de cada ema, la ine i-
able dispe sió d'o ien acions cien í iques dels di e en s pa icipan s i el p oble-
ma lingüís ic dels que no domina en I'alemany, el ances i I'angles, c ec que
an se els majo s obs acles p ac ics del Cong és, on pa icipa en
e ec iuamen
un cen ena d'es udiosos de di e sos paisos, amb I'absencia quasi o al de psicb-
legs i psiquia es espanyols.
EL COL.LOQU1 INTERNACIONAL
DE
NAVARRA
89
En e mes globals c ec que la pa icipació més sdlida, si muem el nomb e y
la quali a de comunicacions, ou la del g up belga de la Uni e si a de Lo aina,
anima des de a bas an s anys pel D . Scho e, p obablemen el més c eado i
inno ado dels deixebles de Szondi. El g up suis p esen a cinc con ibiicions. Els
pa icipan s holandesos, no d-ame icans, alemanys i ancesos lleguen espec i-
amen dues ponencies, i solamen una: Finlandia, Is ael, Japó, U uguay i Es-
panya.
Da an la imposibili a de comen a ni que os en poques línies o es i cada
una de les ponencies del Col-loqui, des aca ia la imp essionan he e ogenei a
dels camps de ece ca obe s pe la disciplina szondiana en que s'ope a un
aiguaba eig de les aigües que énen de la essan empí ica i clííica amb les que
p ocedeixen de la essan ed ica. Del camp ed ic assenyala ia sob e o els e-
balls de l'escola de Lo aina, els més c í ics i a la egada els nés es imulan s de
ca a al u u i que sol-lici en amb més insis encia una col.labo ació in e discipli-
na . En aques sen i , c ec que una de les més belles i p o undes comunicacions
a se la de
H.
Maldiney de Lió, sob e la
di nensió p
a la llum de la iloso ia i de
I'a . En e al es coses, Maldiney ens a so p end e amb una sugges i a lec u a
de l'a de Gaudi i del cubisme en o d e a la in e p e ació de p ( ac o dias dlic
del jo) com a dimensió de ascendencia humana.
Algunes con ibucions, cal quali ica -les de mol labo ioses, com és a a la
del inlandés Bo g, sob e el p oblema de
1
'ag essió
a la llum d'un es d'elecció
de colo s i el es de Szondi; el de la belga-polonesa Ne sob e
o ces pulsionals i
llengua ge eligiós;
i el del suis Schü ch sob e I'es udi de la sexuali a no mal i la
sexuali a sublimada a a és del ec o
S
de Szondi.
La o ca cla i icado a de la doc ina szondiana s'ha demos a en comunica-
cions com la de Ma ke i Roussaux sob e
el cas
his o ie
d9Anna
0.
(Be a
Pappenheim); de Blume , sob e
la neu osi de dolo ;
de Van de
Loo,
que ens eia
eu e en
Des í i ocació
com I'esquema pulsional szondiíi po explica ope a i a-
men el p oblema cen al de I'elecció. La p o esso a Van de Rij ob ia amb la
se a comunicació el sugges iu ema de
Suicidi
i
abú;
i
W.
Hu h, ins a a p esi-
den de l'associació, desen o lla a en un ex ic i sob i les elacions en e
e,
ideologia i delin.
Una comunicació in e esan sob e els p oblemes que plan eja
el es de
Szondi en elació amb
la
psicosi
ou e a pe J. Melon i col.labo ado s belgues,
men e que P. Sil en, d'Is ael, ens exposa a els me odes e apeu ics u ili za s en
el ac amen de psicdpa es al seu país.
El belga E. O igues, a pa i d'una e lexió sob e
el cas Sch ebe ,
plan eja
el p oblema onamen al de la elació in e subjec i a e apeu a-pacien , i que

90
JORDl
BACHS
d'alguna mane a ha ia es a es udia en les comunicacions de Rud au sob e
geno opisme i e apia amilia ,
d'An unez i Bueninck sob e la
o mació espon-
inia de g ups en les ins i ucions psiquii iques,
i de Nijs i Me ens
sob e
geno opisme i in e ili a .
Aques úl im eball ep esen a un es udi in e essan
e en el ma c d'una uni a clínica de e ili a i es e ili a humanes sob e els
p oblemes que plan eja
l'elecció
de l'equip e apbu ic, de la amilia adop i a, del
dado d'espe ma en la inseminació a i icial, i el e so p enen de l'al a eqüen-
cia amb que s'uneixen dos pa cone s es e ils o sub e ils.
Cal ci a ambé d'al es con ibucions que pa in de la clínica incideixen en
l'ap o undimen d'alguns concep es szondians: la de Ve go e sob e
dialec ica
deis ac o s "e" i
"p"
en el deli i eligiós pa anoic,
la de Van Ree h sob e
ag essió i ag essi i a
amb una in e esan ap oximació al p oblema clínic del a -
amudeig, i la del japones Oma a sob e la
elació en e les ca ego ies szondianes i
la psiquia ia enomenol6gica.
A egi ia aquí el eball de Du uz sob e
el na cis-
sisme
en un in en d'a iculació sis emi ica en e alguns aspec es de la doc ina
szondiana i de la psicoanilisi.
No old ia oblida pe acaba el de alla eball de Van Mee beek sob e
psicologia gene ica i schicksalsanalyse,
en el qual es ableix un sugges iu pa al-le-
lisme en e la eo ia del desen olupamen gene ic de Piage i I'esquema szondii,
a pa i dels úl ims plan ejamen s de l'escola de Lo aina sob e aci cui s
pulsionals».
El p o esso Scho e, ex-p esiden de la Socie a , a conclou e els eballs
del Cong és amb una sin esi c í ica de la p oducció cien í ica dels es dies del
Col-loqui i en sugge imen s pe ece ques u u es. Ens posa a a o s en gua dia
con a els pe ills de I'empi isme que es con en a d'aplicacions meciniques es o-
logiques, sense sabe de que pa la,
i
de l'es e ili a de ce es decla acions agues,
com les que endeixen a oposa el «c eien » Szondi al «i eligiós» F eud. D'una
con e sa ele bnica ecen amb Szondi, n'e oca a les pa aules del mes e: «de la
me a apo ació sob e I'ag essi i a al Col-loqui, el que se'n dedueix com a més
impo an és que el sis ema pulsional és el cen e de la
Schicksalsanalyse
(Andlisi
del Des í))).
A aques es b eus pinzellades sob e el Col-loqui de Pamploma old ia a egi
que el D . Schü ch, de Suisa, ya se elegi p esiden de la socie a szondiana pel
p bxim ienni i que el
IX.
Col-loqui In e nacional ind i lloc a Zü ich I'any
1981.
Espe em que en e an , de les no es gene acions de psiquia es i psic ~legs,
en su i algun es udiós de l'ob a apassionan de Szondi.
EL COL.LOQUI 1NTERN:iCIONAL
DE
NAVARRA
9
1
NOTA
BIOGRAFICA
Lipo (Leopold) Szondi neix l'onze
d *
na c de
1893
a Nyi a (Hong ia). La
se a ma e e a anal abe a. El seu pa e al e na a I'o ici de saba e amb I'es udi de
la Sag ada Esc ip ii a. Home doc e i p o undamen eligiós esde ingiié abí a
Biidapes , on es asllada amb la amilia el
1898.
Fou aquí on Szondi es udia
medicina, Acabada la p ime a gue a mundial, eballa en el depa amen de
neu ologia i psiquia ia de l'hospi al clinic de Budapes , i iimbé en el que ou
p ime labo a o i de psicologia expe imen al 8'aquella ciu a . S'in e essa i in es-
iga, a més, pe I'endoc inologia i la pa ologia cons i ucional. El
1927
és anome-
na p o esso de psicopa ologia.
Les in es igacions de Szondi, gene ique o cliniques, p i ilegien de mane a
especial els g ans emes que o deixen el des í de l'home: amo , eball, malal ia i
mo . Amic de Fe enczi, o ma pa de I'escola de psicoanalis es de Budapes .
L'any
1941
els nazis I'expulsen de la uni e si a i el depo en al cap de dos
anys. Allibe a , en a a Suissa on es ixa, con inuan la se a ob a i undan un
ins i u d'ensenyamen , ece ca i e apia sob e l'analisi del des i. És a Zu ich on
Szondi iu i eballa enca a a ui a I'eda de
85
anys. La se a úl ima con ibució
cien í ica a se llegida a Pamplona el día
28
d'agos i s'in i ula ((Fo mes
d'ag essió)) .
Les ob es onamen als de Szondi han es a publicades en alemany. En des-
aquem els cinc olums més impo an s.
Schicksalanalyse. E s es
Buch:
Wahl in Liebe, F eundscha , Be u ,
K ankhei und Tod.
Schwabe
&
Co., Basel,
1965"
(Fa oanalisi o analisi del
des i). P ime a ped a de I'edi ici, Szondi hi exposa les se es ece ques en el camp
de la genealogia, inconscien amilia i geno opisme.
Leh buch de Expe imen ellen. T iebdiagnos ik,
in d ei Banden.
Zwei es
Buch de Schicksanalyse. Hube , Be n,
1972"
T aducció cas ellana: T a ado
del diagnós ico expe imen al
de
los ins in os.
Biblio eca Nue a, Mad id,
1970.
En aques
Diagnos ic expe imen al de les pulsions
hi p esen a el seu ins umen
de ece ca expe imen al i diagnosi, I'anomena es de Szondi.
T iebpa hologie. D i es
Buch de Schicksanalyse. Hube , Be n und
S u ga .
1952.
Pa ologia de les pulsions
és un plan ejamen o iginal del g an e-
ma de la psicopa ologia.
Ich-Analyse. Vie s es
Buch de Schi~ksanal~se. Hiibe , Be n und S u -
ga ,
1956.
La
Zch-Analyse
(AnAlisi del jo) cons i ueix el qua olum de l'ob a
de Szondi.
9
2
JORDl
BACHS
Schicksanaly ische The apie. Fün s es Buch de Schicksanalyse, Hube ,
Be n-S u ga ,
1963.
L'edi ici szondii culmina amb Te apia Fa oanalí ica on
es
p o a que l'home po humani za el seu des í, mi jancan una e apia ac i a dels
seus as o ns he edi a is, pulsionals i del jo.