El Col·loqui internacional de Navarra sobre l'anàlisi del destí

EL COL*LOQUI INTERNACIONAL DE NAVARRA SOBRE L'ANALISI DEL DESTI Jo di BA CHS Del VIIICOI-loqui de 1'Associació In e nacional pe a la Rece ca de 1'Anl- lisi del Des í que a celeb a -se a Pamplona els dies 28, 29 i 30 d'agos de 1978, deixan momen lniamen de banda l'in e es del p og ama cien i ic, en essal a iem I'absencia del Mes e, Leopold Szondi, i la indi e encia olímpica de la psicologia i de la psiquia ia espanyoles. Pocs dies abans del Cong és mo ia a Zu ich I'única illa de Szondi, sol e a, col-labo ado a en els eballs de ece ca del seu pa e. A la soli ud d'a a s'a egia sens dub e el eco d igic de I'al e ill, Pe e , que a suicida -se anys en e a. Temps de do1 pel e11 apesa a de Zu ich, emps de eball pels seus amics, col.labo ado s y es udiosos de la se a ob a, euni s a Pamplona. La desp eocupació dels psicolegs y psiquia es espanyols pe l'ob a de Szon- di no e d'a ui i no és icil d'in e p e a . Hi ha ce amen el p oblema de la llen- gua, ja que queden pe adui de l'honga es i de I'alemany la majo ia de les se- es publicacions i sob e o qua e dels g ans olums sob e 1'Anllisi del Des i. Pe o aixd sol no po explica an a indi e encia. Cap dels noms que d inguen 86 JORDl BACHS més o menys a ui en el camp de la psiquia ia i psicologia espanyoles igu a a en e els pa icipan s del Col-loqui de Pamplona. Dues excepcions cu ioses: la comunicació de Polaino, psiquia e espanyol, sob e psicologia i eligió, en una linia al meu en end e mol di e gen de l'o ien ació gene al del Col-loqui i l'anunciada en p incipi en el p og ama sob e un ema ed ic, de e minisme i lli- be a , pe un p o esso de la Uni e si a Cen al de Ba celona, que a excusa - se, a úl ima ho a, de no pode assis i al Cong és. L'ob a de Szondi dóna la sensació d'ha e -se cons ui de mane a absolu a- men cad ica, si la compa em pe exemple amb la de F eud. Els seus ebalis a elen en ece ques bioldgiques i mediques sob e l'he encia, l'endoc inologia i les ipologies cons i ucionalis es, passen pe una se ie de ece ques clíniques sob e de iciencia men al i sob e psicologia expe imen al, i culminen en eballs de psiquia ia i psicopa ologia, ed ics i p ac ics, que Szondi enca ila amb l'aju- da de les apo acions psicoanalí iques. És po se l'embolic d'aques calaix de sas e que d'alguna mane a aspua en la se a ob a, el que esba geix la cu iosi a cien í ica de psicdlegs i psiquia es a eu de la pell de b au. A més l'ob a de Szondi sembla eni basicamen idees o almen ex acien í iques, com és a a la in uició del p oblema de l'a ini a elec i a en l'amo i amis a , a pa i del conegu episodi de la se a p ac ica medica: un ho- me s'ha ia casa , sense sabe -ho, amb una dona que enia els ma eixos sind omes psiquia ics que la ma e d'ell. D'aqui sembla eni l'ingen eball de Szondi pe esb ina , a pa i de la psiquia ia, el p oblema de l'elecció amb que o home es eu cons an men con on a (elecció a ec i a, p o essional i p i ica). Una de les al es in uicions de Szondi so geix de la lec u a de Dos oie sky, en descob i la uni a in ínseca en e l'home consag a a Déu, espe uós de la llei, i l'epilhpsia. Aixd, abans que F eud esc i ís I'a icle sob e Dos oie sky i el pa icidi, on in e p e a la c isi epilep ica com una solució simbdlica del con lic e neu d ic en e el desig de ma a i els sen imen s de culpabili a . («L'a ac his e ic -diu F eud- és un au ocas ig pel desig de mo i odi con a el pa en. 1 Szondi in ueix que el san i el legislado són possibili a s d'exis encia in imamen ela- cionades amb la possibili a con a ia: la del c iminal. De e Dos oie sky e a epilep ic i en e els seus a an passa s s'hi oben assassins i monjos. Aques a no- a in uició ob e un al e camp as íssim de ece ca: el de les co elacions en e sínd omes psiquia ics i p o essions. Les p imi i es p eocupacions bioldgico-cons i ucionalis es de Szondi, les abandona a a o de la Schicksal (des i, elecció), que esde ind a la clau de ol a de l'edi ici szondia. Szondi s'adona, en e ec e, que escolli és una p e oga i a hu- mana que sol-lici a cons an men la o ali a del se . L'home pod ia de ini -se pe la succesió de les se es eleccions. A a, l'es udi cien í ic del des i huma EL. COL.LOQU1 INTERNACIONAL DI: NAVARRA 8 7 sembla impensable i u 6pic o, en o cas. iin camp p i ilegia d'as dlegs i en a- banado s. Aquí au, sens dub e, una al a de les esis hncies a I'ob a de Szondi. que c eu ha e oba el sis ema explica iu dels ac o s que es uc u en el des í humi. De mane a semblan al lingüis a que da an una no a llengua no esc i a a iba a cons ui -ne I'al abe , Szondi s'aplica du an o a la se a ida a descob i I'al abe explica iu del des i humi. Pa in de les p ime es in uicions, pensa que, en I'analisi sis emi ica de o s els as o ns que coneix la psiquia ia, po oba -s'hi el il conduc o que meni al descob imen de les o ces pulsionals p o undes i dels camps dialec ics d'aques es o ces que explica ien les eleccions humanes. 1 és així, com desp és de e l'es udi exhaus iu de o es les oballes de la psiquia ia Szondi in ueix una egada més, en un momen c eado , i'esquema concep ual i p ic ic de o ces pulsionals que emma ca i acla eix les possibili a s humanes de o a exis encia pi ica, és a di , con on ada amb el p oblema uni- e sal de la malal ia. Desp és de F eud ja no po man eni -se I'an iga idea que el món es a pas a de dues menes de gen : els malal s i la gen no mal. No, la malal ia en el sen i més ample és un p oblema humi que I'home no mal é esol més o menys bé. Aques a pe spec i a ha pe més en onca la psiquia ia amb I'an opologia. En eali a o s els p oblemes humans poden elaciona -se amb la psiquia ia, pe 6 cal que aques a es epensi i es ees uc u i a a és les eali a s humanes. Es a di , cal que la ciencia obi les exp essions an opol6giques de les an igues i no- es o mulacions psiquii iques. És pe aques camí, sens dub e, que pod i oba -se poc a poc el onamen cien í ic que el sis ema szondia no é enca a. L'esquema pulsional de Szondi cons i ueix en de ini i a un model e6 ico- p ac ic que pe me o dena la eali a empí ica i plan eja -se nous p oblemes. És un ins umen concep ual, una 6pica en el sen i de F eud, pe o mol més complex que la del undado de la psicoanilisi. Els eballs empí ics i la e lexió e6 ica a I'en o n de I'ob a de Szondi sembla que es an comencan a p o a la e semblanca i el pode d'a iculació d'aques a cpica, i aix6 an a ni el1 psi- quii ic com psicol6gic i an opol6gic. La psiquia ia mode na ha ema ca ; pe exemple, deixan a pa el p oblema clissic i cen al de les psicosis i neu osis, la impo ancia dels as o ns ímics o de I'humo , i d'al a banda endeix ac ual- men a es udia els p oblemes de I'epi16psia en elació amb els de la his e ia. Doncs bé, mol es d'aques es in es igacions igno en que el sis ema ec o ial szondia, amb el ec o C ( ec o de con ac e o dels as o ns cíclics) i el ec o P ( ec o pa oxismal o de la dialec ica en e la his e ia i epilepsia) ha e aques ipus de plan ejamen des de ia mol s anys. En esum, c eiem que el sis ema szondii cons i ueix una 6pica més ica que la de F eud an des del pun de is a de la psicopa ologia com de I'an opo- 8 8 JORDl BACHS logia. Szondi comen a les se es in es igacions a pa i de sínd omes psiquii ics, e e in -se més a d a o ces pulsionals i o mes d'exis encia. La se a ob a, des- coneguda o a econada pe mol s, po se a la lla ga més impo an que la de F eud ja que plan eja p oblemes més impo an s. Hi ha una pa aula pa adoxal de F eud que diu que el no mal és un aiguaba eig de psicosi i neu osi. El neu b- ic econeix la eali a pe o és incapac de ans o ma -la, el psicb ic la ans o - ma sense pode -la econeixe . L'home no mal econeix la eali a i a I'ensems po eballa -la i ans o ma -la. El des í humi, al com el de ec a la bpica szon- diana, es si ua jus amen en I'enc euamen d'aques es possibili a s d'exis encia. El iii+ Col-loqui de 1'AssociaciÓ In e nacional pe a la In es igació de I'AnAlisi del Des i ha es a o gani za pe la Uni e si a de Na a a dins del ma c d'ac i ua s del Depa amen de Psicologia Medica i de Psiquia ia de la Facul a de Medicina. La aó d'aques p i ilegi i esponsabili a s'explica pe la pe sonali a del D . Fede ico So o Ya i u, psiquia e san ande í a inca a Pamplona des que comenca la se a asca p o essional com a di ec o de I'hospi al psiquia ic d'aquella ciu a , i ac ualmen p o esso de la Facul a de Medicina. Pione quasi soli a i a Espanya de I'ob a de Szondi, en publica una in oducció I'any 1953 i al cap de dos anys dóna a coneixe els esul a s de la alidació del es amb una població espanyola. La aducció del segon olum de l'ob a de Szondi, T a ado del diagnós ico expe imen al de los ins in os, publica l'any 1970, i úl imamen Caín, a més d'al es publicacions sob e l'anilisi del des í, demos en l'in e es, la enaci a i la dedicació a I'ob a del psiquia e honga es, que culmina amb el no- menamen pe un pe iode de es anys com a p esiden de l'associació in e na- cional. Els emes de les ponencies del Cong es an ag upa -se a l'en o n de qua e eixis p incipals: el ema de I'ag essió, el de eligió i psicologia, el de I'a acció humana i geno opisme, i el de la psicosi i an opologia. Aques s emes cen als an comple a -se amb algunes con ibucions ed iques. La limi ació ixada als ponen s d'un emps d'exposició que oscil-la a en e in i en a minu s, el poc emps dedica a les discusions de cada ema, la ine i- able dispe sió d'o ien acions cien í iques dels di e en s pa icipan s i el p oble- ma lingüís ic dels que no domina en I'alemany, el ances i I'angles, c ec que an se els majo s obs acles p ac ics del Cong és, on pa icipa en e ec iuamen un cen ena d'es udiosos de di e sos paisos, amb I'absencia quasi o al de psicb- legs i psiquia es espanyols. EL COL.LOQU1 INTERNACIONAL DE NAVARRA 89 En e mes globals c ec que la pa icipació més sdlida, si muem el nomb e y la quali a de comunicacions, ou la del g up belga de la Uni e si a de Lo aina, anima des de a bas an s anys pel D . Scho e, p obablemen el més c eado i inno ado dels deixebles de Szondi. El g up suis p esen a cinc con ibiicions. Els pa icipan s holandesos, no d-ame icans, alemanys i ancesos lleguen espec i- amen dues ponencies, i solamen una: Finlandia, Is ael, Japó, U uguay i Es- panya. Da an la imposibili a de comen a ni que os en poques línies o es i cada una de les ponencies del Col-loqui, des aca ia la imp essionan he e ogenei a dels camps de ece ca obe s pe la disciplina szondiana en que s'ope a un aiguaba eig de les aigües que énen de la essan empí ica i clííica amb les que p ocedeixen de la essan ed ica. Del camp ed ic assenyala ia sob e o els e- balls de l'escola de Lo aina, els més c í ics i a la egada els nés es imulan s de ca a al u u i que sol-lici en amb més insis encia una col.labo ació in e discipli- na . En aques sen i , c ec que una de les més belles i p o undes comunicacions a se la de H. Maldiney de Lió, sob e la di nensió p a la llum de la iloso ia i de I'a . En e al es coses, Maldiney ens a so p end e amb una sugges i a lec u a de l'a de Gaudi i del cubisme en o d e a la in e p e ació de p ( ac o dias dlic del jo) com a dimensió de ascendencia humana. Algunes con ibucions, cal quali ica -les de mol labo ioses, com és a a la del inlandés Bo g, sob e el p oblema de 1 'ag essió a la llum d'un es d'elecció de colo s i el es de Szondi; el de la belga-polonesa Ne sob e o ces pulsionals i llengua ge eligiós; i el del suis Schü ch sob e I'es udi de la sexuali a no mal i la sexuali a sublimada a a és del ec o S de Szondi. La o ca cla i icado a de la doc ina szondiana s'ha demos a en comunica- cions com la de Ma ke i Roussaux sob e el cas his o ie d9Anna 0. (Be a Pappenheim); de Blume , sob e la neu osi de dolo ; de Van de Loo, que ens eia eu e en Des í i ocació com I'esquema pulsional szondiíi po explica ope a i a- men el p oblema cen al de I'elecció. La p o esso a Van de Rij ob ia amb la se a comunicació el sugges iu ema de Suicidi i abú; i W. Hu h, ins a a p esi- den de l'associació, desen o lla a en un ex ic i sob i les elacions en e e, ideologia i delin. Una comunicació in e esan sob e els p oblemes que plan eja el es de Szondi en elació amb la psicosi ou e a pe J. Melon i col.labo ado s belgues, men e que P. Sil en, d'Is ael, ens exposa a els me odes e apeu ics u ili za s en el ac amen de psicdpa es al seu país. El belga E. O igues, a pa i d'una e lexió sob e el cas Sch ebe , plan eja el p oblema onamen al de la elació in e subjec i a e apeu a-pacien , i que 90 JORDl BACHS d'alguna mane a ha ia es a es udia en les comunicacions de Rud au sob e geno opisme i e apia amilia , d'An unez i Bueninck sob e la o mació espon- inia de g ups en les ins i ucions psiquii iques, i de Nijs i Me ens sob e geno opisme i in e ili a . Aques úl im eball ep esen a un es udi in e essan e en el ma c d'una uni a clínica de e ili a i es e ili a humanes sob e els p oblemes que plan eja l'elecció de l'equip e apbu ic, de la amilia adop i a, del dado d'espe ma en la inseminació a i icial, i el e so p enen de l'al a eqüen- cia amb que s'uneixen dos pa cone s es e ils o sub e ils. Cal ci a ambé d'al es con ibucions que pa in de la clínica incideixen en l'ap o undimen d'alguns concep es szondians: la de Ve go e sob e dialec ica deis ac o s "e" i "p" en el deli i eligiós pa anoic, la de Van Ree h sob e ag essió i ag essi i a amb una in e esan ap oximació al p oblema clínic del a - amudeig, i la del japones Oma a sob e la elació en e les ca ego ies szondianes i la psiquia ia enomenol6gica. A egi ia aquí el eball de Du uz sob e el na cis- sisme en un in en d'a iculació sis emi ica en e alguns aspec es de la doc ina szondiana i de la psicoanilisi. No old ia oblida pe acaba el de alla eball de Van Mee beek sob e psicologia gene ica i schicksalsanalyse, en el qual es ableix un sugges iu pa al-le- lisme en e la eo ia del desen olupamen gene ic de Piage i I'esquema szondii, a pa i dels úl ims plan ejamen s de l'escola de Lo aina sob e aci cui s pulsionals». El p o esso Scho e, ex-p esiden de la Socie a , a conclou e els eballs del Cong és amb una sin esi c í ica de la p oducció cien í ica dels es dies del Col-loqui i en sugge imen s pe ece ques u u es. Ens posa a a o s en gua dia con a els pe ills de I'empi isme que es con en a d'aplicacions meciniques es o- logiques, sense sabe de que pa la, i de l'es e ili a de ce es decla acions agues, com les que endeixen a oposa el «c eien » Szondi al «i eligiós» F eud. D'una con e sa ele bnica ecen amb Szondi, n'e oca a les pa aules del mes e: «de la me a apo ació sob e I'ag essi i a al Col-loqui, el que se'n dedueix com a més impo an és que el sis ema pulsional és el cen e de la Schicksalsanalyse (Andlisi del Des í))). A aques es b eus pinzellades sob e el Col-loqui de Pamploma old ia a egi que el D . Schü ch, de Suisa, ya se elegi p esiden de la socie a szondiana pel p bxim ienni i que el IX. Col-loqui In e nacional ind i lloc a Zü ich I'any 1981. Espe em que en e an , de les no es gene acions de psiquia es i psic ~legs, en su i algun es udiós de l'ob a apassionan de Szondi. EL COL.LOQUI 1NTERN:iCIONAL DE NAVARRA 9 1 NOTA BIOGRAFICA Lipo (Leopold) Szondi neix l'onze d * na c de 1893 a Nyi a (Hong ia). La se a ma e e a anal abe a. El seu pa e al e na a I'o ici de saba e amb I'es udi de la Sag ada Esc ip ii a. Home doc e i p o undamen eligiós esde ingiié abí a Biidapes , on es asllada amb la amilia el 1898. Fou aquí on Szondi es udia medicina, Acabada la p ime a gue a mundial, eballa en el depa amen de neu ologia i psiquia ia de l'hospi al clinic de Budapes , i iimbé en el que ou p ime labo a o i de psicologia expe imen al 8'aquella ciu a . S'in e essa i in es- iga, a més, pe I'endoc inologia i la pa ologia cons i ucional. El 1927 és anome- na p o esso de psicopa ologia. Les in es igacions de Szondi, gene ique o cliniques, p i ilegien de mane a especial els g ans emes que o deixen el des í de l'home: amo , eball, malal ia i mo . Amic de Fe enczi, o ma pa de I'escola de psicoanalis es de Budapes . L'any 1941 els nazis I'expulsen de la uni e si a i el depo en al cap de dos anys. Allibe a , en a a Suissa on es ixa, con inuan la se a ob a i undan un ins i u d'ensenyamen , ece ca i e apia sob e l'analisi del des i. És a Zu ich on Szondi iu i eballa enca a a ui a I'eda de 85 anys. La se a úl ima con ibució cien í ica a se llegida a Pamplona el día 28 d'agos i s'in i ula ((Fo mes d'ag essió)) . Les ob es onamen als de Szondi han es a publicades en alemany. En des- aquem els cinc olums més impo an s. Schicksalanalyse. E s es Buch: Wahl in Liebe, F eundscha , Be u , K ankhei und Tod. Schwabe & Co., Basel, 1965" (Fa oanalisi o analisi del des i). P ime a ped a de I'edi ici, Szondi hi exposa les se es ece ques en el camp de la genealogia, inconscien amilia i geno opisme. Leh buch de Expe imen ellen. T iebdiagnos ik, in d ei Banden. Zwei es Buch de Schicksanalyse. Hube , Be n, 1972" T aducció cas ellana: T a ado del diagnós ico expe imen al de los ins in os. Biblio eca Nue a, Mad id, 1970. En aques Diagnos ic expe imen al de les pulsions hi p esen a el seu ins umen de ece ca expe imen al i diagnosi, I'anomena es de Szondi. T iebpa hologie. D i es Buch de Schicksanalyse. Hube , Be n und S u ga . 1952. Pa ologia de les pulsions és un plan ejamen o iginal del g an e- ma de la psicopa ologia. Ich-Analyse. Vie s es Buch de Schi~ksanal~se. Hiibe , Be n und S u - ga , 1956. La Zch-Analyse (AnAlisi del jo) cons i ueix el qua olum de l'ob a de Szondi. 9 2 JORDl BACHS Schicksanaly ische The apie. Fün s es Buch de Schicksanalyse, Hube , Be n-S u ga , 1963. L'edi ici szondii culmina amb Te apia Fa oanalí ica on es p o a que l'home po humani za el seu des í, mi jancan una e apia ac i a dels seus as o ns he edi a is, pulsionals i del jo.