LLE
NGUATGE
Si MBOL~C
i
REL~G~O.
-
HISTORIA
DE
LES RELTGIONS
1.1-
Es uc u a din amica de la eliyi6
Podem dl que an igamen l'home "naixia" cligi6s en
el
sen i que la eligi6 s'imposa a d'una mane a na u al
i
isi-
ble, com una e i al
i
una e idencia ingenua. La pe cepcid del
m6n ob ia espon hniamen : a l'home la po a del mbs enlll. La i-
loco ia mode na
i
la cikncia han p odui la up u a d'aques a e
eligiosa na u al, de al mane a que ac ualmen l'a encib es o-
cali za no en
el
p oblema de Déu sin6 en el de la eligiosi a hg
mana conside ada com un dels g ans enigmes de llexis Pncia.
En una pe spec i a his b ica, la eligi6 6s una eali-
a din'mica
i
e olu i a, com ho s6n la pe sona
i
lo cul u a. Pe
aixb c eiem que la psicologia conc e a ha de cnl en coi ip e no
solamen
les
ece ques posi i es ac uals, sin6
oinbc
lc8 :
dcldeo
hiy
b iques,
si
ol copsa
el
sen i
i
l'abas de les ac i uds eli-
gioses de l'home d'a ui, els seus dub es
i
la se a ac i ud a ea.
Les on s psicolbgiques de la eligiG sEn niúl iples:
la
po , l'espe anqa del
m&
en11a. la eo p esa
i
I'asbn a'iman
da -qnl,
el
mis e i
del m6n
i
de
l'exis &ncia, el sen i de pa icipacid
amb l'uni e s, 1a.culpabili a
...
De
mane a analoga
i
co ela i a,
el
con ingu de
les
i hncies eligioses és ambé di e s: sen i-
men e de dependencia
i
espec e,
de
con ianca, ece ca del sen i
de
'exis bncia,
een i
de
p o eccib,
e c.
La psicologia de la eligió, al com nosal es l'en-
enem, é com objec e p imo dial l'es udi
de
l'es uc u acib de
l'ac i ud eligiosa o a ea, ja que aques a ac i ud ks p ecisa-
men el esul a de o un p océs e olu iu, en és no con l'es u-
di genb ic que a de la in ancia
a
la ellesa, sin6 com el dina-
misme elaciona1 de o s els componen s de l'ac i ud eligiosa.
En aques eball, old em es udia especialmen un
deaques s coniponen s que cons i. ueixen 'un dels p ine s passos en
l'es uc u acib de l'ac i ud eligiosa. L'home Es onamen almen
un &se pe cep iu i imagina iu. Doncs bé, la pe cepció del m6n
com
a
o mbol del in6s enlla, cons i ueix, al nos a en end eI el
pun d'eme gencia da la eligi6. Ob in -se al mbn, pe cebu com
la aca del sag a ,
O
ins 1 o .de BBu,l'home
a
una ~ ime ú
ex-
~c iencia eligiosa; ui apassan -la, ii pe me h .i accés a
AL
e.
1.2.-
L'expe ienc- eligiosa
Un hone d' expe iencia
és
el que
d
el coneixemen d'una
cosa adqui i pe 1'6s i pe la p ~c ica:~'ex~e i~cia cons i u-
eix l'elhen .empí ic i immedia . del coneixemen . En psicologia
l expe i&ncia
6s
un mode de coneixemen que consis eix en l'ap e-
hensiá in ui i a i a ec i a de.la signi icaci6 i dels alo s d'un
m6n que pa la co i inuamen a l'home a a és
dB
o a me ia de sig-
nes.
La
majo ia de no c eien s pensen que l'home eligios
6s
el que ha e una expe ikncia eligiosa
6
pe an ha en aula un
con ac e amb el di í. Es e i a , hi ha c eien s pels quals
Déu
esde é una cali a el dia que en an una expe ibncia di ec a; la
se a p es&nc a s'imposa i esis iblemen en momen s
de
pau, de
cla i idbncia,
o
en una si uació llmi iscuda com ajuda mi acu-
losa. ~1 com~ de c eien s, pe b,
ho
ho c euen
pas
aixl: es mal-
icn de i9expe iBncia eligiosa que conside en al.laciosa, ugaO
i
ines able.
La
e, diuen,
no
po
ealmen onamen a -es
en
l'ex-
pe ibnoiu
.
Aques a
doble ac i ud
8s
signi ica i a i m lni es a l'az
bigü a
de
19expe ikncia eligiosa. D'una banda
si
no s'ha e
cap expe iencia eligiosa, la a6 6s incapac de legi ima una op-
ci6 eligiosa,
i
de l'al a, els que l'han e a l'ul apassen en
l'ac e eligi6s. ~ixb s'explica pe qu& l'expe i&ncia eligiosa
6s
a la egada indispensable
i
insu icien , penyo a de e i a
i
po ado a d'il.lusions.
Algunc au 0 .s con empo anis s'han okupa ' d'aques a qüec
i6
.i
cau . o a del noc e p opbsi de pa la -ne en aques. esc i .
Di em
només que la Eenomenoiogia de la eligi6 ha desc i
i
ap o-
undi l'expe iencia eligiosa onmen a
a
pa i
do,
l'ob a clas-
eica
de
Rudol O oi "Das Heilige".
La
noa a ' ece ca expe imen al
es si ua p ecisamen en la l nia d'aques au o , de
G.
an de Leeuw,
de
M.
Ellade,
1
d'al es que han con ibu~ ex ao din a iamen a pg
sa en cla l'especi ici a
i
o iginali a de l'expe iencia del sa-
g a .
~old em a egi unes pa aules sob e
la
elacid en e
expe iencia eligiosa, al com l'en enem aqul,
i
expe iencia c is
iana
.
Es
ac a, en e ec e, de dos ipus espec icamen di e-
en s d'expe ikncia. Podem di que l'expe i'encia eligiosa és la
base es uc u al (no necessa iamen c onolbgica) de la c c is-
iana
i
cons i ueix la ma iu eligiosa o iginal in es ida pe la
Re elació. En e la eligiosi a na u al
i
la Re elacib no hi ha
mani es amen solució de con inui a , pe a se ia inú il que D6u
pa les
si
l'home no os capac d'escol a -10
i
com~ end e'l.
pe quk
1,home sapiga econeixe pe la e el Ve b in empo al, sembla in-
dispensable que pugui con'eixe ~ 'e iamen algunes aces de Déu
en el nos e m6n empo al, enca a que sigui a les palpen es de
la
se a in uici6
i
a ec i i a . Només po busca -se a
Déu
en
la
ps aE
la his b ica quan aques a s'ha p essen i l'alquna mane a.
~e % es e iden que el ca ac e espon ani, inunedia
i
in ui iu
que
ca ac e i za l'expe i&ncia eligiosa po anbe o-
ba -ee en i'expe ibncia c is iana.
m oni,
ROS-~a b'B
a
lo
p cagun a
"quin
lliyam
hi
ha
o i e
la
se a
Pd
i
la
ee a ida p o essionaln .con es a: "Mol es egades
la
p o
easi6
(un conce , pe exe np e)
,
'ele a
-i
'espe i ..
.
Unes
C.P.
-38.
C eiem que aques es imoni po
se
un exemple del que
acabem de di .
Diguein inalmen , que an en l'e~~e i~~ icia eligiosa
na u al com en la c is iana
es
p odueix una e elacib, g acies a
una mediacid simb'olica,
i
en o es dues hi ha so in un p o und
asbals a ec iu.
~e b
aixl com la p ime a
es
a
mi jan~an
els
signes na u als, e elado s del
mis e i
di í p esen en la ida
'i
en
el
mbn,
la segona es a pe mediaci6 de signes his 'o ics
d'un Déu cla amen pe sonal.
1.3.-
L1expe i&ncia eligiosa en
les
ci ili zaclons a calques
La
pezcapcid del m6n pak dos c lla
dones
sn
el
co
da
l'honie un segui de esson>ncies que expliquen
el
so gimen de
1'
expe iencia eligiosa. Pe o la subjec i i a humana es i so -
mesa con inuamen als can is de llengua ge
i
a
les
elacions
home-socie a ; d'aquí e que l'expe iencia eligiosa s'inc igui
necessa ianen en la adicib cul u al.
Els coneixemen s més impo an s els de em a l'e nologia,
la sociologia
i
la his 'o ia de
les
eligions que ens han e co-
neixe a a és d'innonb ables es udis la dimensib exis encia1 de
l'hone eligids de
les
socie a s p imi i es.
L'home p imi iu, en e ec e, habi a un un$ e s que
li
m:
ni es a espon >nianien
el
sag a . Aques
li
apa eix com quelcom
"d'al e", com una eali a que ul apassa
el
m6n que l'en ol a
i
es
dis ingeix adicalmen del
La
ol a del
cel
que cob eixamb la se a immensi a o
el que
es
mou 5 espi a, la e a que in an a
i
nod eix els i en s
com
una
ma e uni e sal, les mun anyes que s'enlai en e s l'al u a
majcs uosamen ; l'o d e, l'ha monia
i
la pe man encia dels
i mes
cbsmic e
que
p esidoixen
el
eoP
i
la llunai
1'~ gua
en
ale
b olls-
do s sic esiosos
i
inesgo ables de
les
on s, en
els
o en s
i
ius, in la s de an es i uali a s; 11ai i3s penyal indes uc i-
ble; l'a b e igo ds
que
es
segene a
cons an men ..
.
.
Heus
aqul
pe l'home p inii iu
la
g andiosa mansi6 de la di ini a .
El sag a
es
mani es a a a és d'aques es eali a s.
El cel, la e a,
el
sol.
.
.
sÓn hie o anies pe quk meni ec en
"quelcom d'al e"
-el
sag a - al que en a l'expe iencia. To a la
na u a
es
e ela al p imi iu com sac ali a cósmica.
El p imi iu iu imme gi en un uni e s on na u al
i
so-
b ena u al s6n insepa ables
i
on la na u alesa mani es a semp e
quelcom que la anscenceix Un a b e, una ped a, una on ... poden
se mani es acions del sag a .
El
p imi iu ado a aques es eaii-
a s no en ellec. ma eixei, com p e enia la hiso esi na u is a , e s
la i del segle passa , sin6 en quan s6n hie o anies, 6s
a
di ,
pe que aques ee eali a e e elen quslcom que
no
6s
ni
a b e,
ni
ped a, ni on , sin6 "el sag a ", "l'al e".
To s
ele
his o ia-
%o e
de
Los
ellqlono
ee an
a ui
B'aao d
eob o
aquns
pun .
La
np g
alesa juga un pape conside able en o es.les eligions. pe o el.
que s'ado a no 6s mai la na u al.esa
o
el
en'omen'na u al, sin6.la
pujanca que
li
és
inhe en
o
sub3acen .
~old íem a a, en l'apa a que e, dona un exe nple de
hie o ania c6smica pe al de comp end e com
el
sag a
es
e ela
al
p imi iu.a. a és de
les
ma eixes es uc u es de la na u alesa.
No cal di que la idea de na u alesa que
é
l'home p imi iu
es >
mol lluny de la que
é
l'home mode n.
La
ciencia ha in odul la
noci6 de
llei,
i
ha posa de elleu l1oposici6 en e na u alesa
i
ciyili zació; l'u banisme
i
la ecnologia d'al a banda, han p os
pe a al ma ge de la na u alesa, una na u alesa, que da e amen
l'home sembla ole ecupe a i sal a ....
1.3.1.-
Un
exemple
de
hie o ania c6sm ca: Epi anies luna s.
Com -acabem de di , c eiem que la conside acid dl.una
hie o ania cbsmica p~ 'il.lus a de o ma pa ~digm; ica la sa'-
c ali a iscuda
pe
l'home
p imi iu,
E~colli n
l13e
upi aniea
luna e
pokque
sdn
g ecisamen
Los
que
nhb
m8s
di icul a a iba a cap a
l'home
:
mode n, el qual ha pe du da an . del de eni
c?smic,
e-
gi pels
i mes
luna s, la so p enen espon anei a del p i ni iu.
La
conside able ñquesa del simbolisme luna que ha ia
o
poss ble les
p ime es sín esis an opocbsmique~
de
.lVuni e s

s'ha dissipa des de que l'home ha a iba pe al es camins
i
seguin nous models
a
una no a isi6 del cosnos. Es em con encu s
que en p incipi la cihncia posi i a no e acua pe l'home eligi6e
l'es uc u a simD6lico-sac a1 de la na u alesa. Nogensmenys, hi
ha
ce es
h ees,
com aques a de
les
hie o anies luna s, on la in-
e p e acid cien í ica sembla ha e desa icula adicalmen
l'es
uc u a del simbolisme a caic. Ho comp enci em de seguida, exa-
minan en una an alisi b eu
les
múl iples alo acions eligioses
amb
que l'home ha in es i aques agmen de l'uni e s.
La liuna, en e ec e, con h iamen al sol que pe maneix
semp e inal e able, es un as e que b un "de eni ". C eix, dec eix
i
desapa eix en la osca, pe o na a n'eixe
de
nou
i
con inua
e e namen
el
ma eix de eni c clic.
~ acies
a aques a pe iodici-
a il.limi ada la lluna es'de é l'a que ipus
de
o allb que en
els
di e en s plans cosmics
é
un
i me
i
un de eni : la pluja
i
les ma ees, la semb a
i
la ege aci6, la e ili a
i
la ecundi-
a .....
La lluna
es
e ela, a més, en
el
model dual de l'apa ei-
xe
i
desapa kixe que oba hcilmen analogies en
el
mbn animal,
que l'home a caic in e p e a com no es epi anies luna s. Així
el
ca go1 que eu
i
amaga
les
banyes o su de la closca pe o na -
s'lii a ica ; l'bs, in obable a l'hi e n, apa eixen a la p ima e-
a; la g ano a que s'in la, s'amaga so a l'algua
i
o na a so i ;
la se p que muda la psll
i
pe en
de
"~mmo al" en egene a -es
pe iodicamen . El ma eix po di -se del llamp, la llum del qual
a pensa en la de la lluna
i
anuncia la pluja que aquella con o-
la..... Aques es mdl iples hie o anies no an
mes
que e ela en
una so p enen pe iodici a la sac ali a de la ida que
es
epe-
eix l micamen .
El
pag$s de casa nos a que segueix
a
la ele isi6
el
mapa del emps
i
les
p e isions me eo oibgiques, c eu que
"den; plou > pe quh la lluna ha can ia n; quan semb a amb lluna
no a,
i
ecull quan la lluna min a, con inua en
el
ons espec an
els
mes c oe nics, plena an igamen
de
cac ali a .
Jo
em
p egun o
si
no
pod ia ende ina -se la ilogia
lluna-aigua- ege aciá, en aguee s
" esol1
e"
que
en
algunes
con a
do
enca a
se
p epa en
a
bne@
d aigua dank
ho bea
boeaanee
i
al-
- es
ing edien s, en una mesu ada p opo ció que cada pagesa sap
i
gua da gelosamen . Posa s "a sol
i
se ena" du an un nomb e de-
e mina de dies
i
ni s és co n adqui eixen o ca
i
i u . Po se
ens obem sense sabe -ho, da an
les
aces enca a i es d'a-
quells lico s di ins, co n
el
coma
indi
o
l'haoma pe sa, que con-
e ien immo ali a als que en be ien.
La e ili a dels animals, de
les
plan es
i
ins de la
dona,
es h
so mesa a la lluna. Les banyes dels b aus que ca ac e
i zen
les
g ans di ini a s de la ecundi a no
6s
al a cosa,
co n ha demos a
C.
Hen ze, que la ima ge
de
la lluna no a. La
se p, que
es
ans o ma
i
es
egene a com la lluna, dis ibueix
ambé e ili a , com en s6n es imoni mol es adicions
i
c een-
ces.
El
ca hc e &l*llc d aques ep il, co n explica C awley en
els
seus eballs d'e nog a ia, no n'exclou pas
el
cai-& e luna ,
ans
be
el con i ma.
En un pla ne > %sic, la lluna e ela a l'home- eligiós
que la mo no
6s
de ini i a. L home essuci a a co n la Iluna.
absen del
cel
du an
es
ni s
i
eneixen
el
qua áin.
En mol s,
mi es
la 1luna"es mani es a co n una inmensa
a anya, mes essa de ida que ila
i
debana
els
des ins humans.
Si
no
aig e a , o di (que ol di eixi
i
amb& maquina coi
e a alg ) de i a d'un e b indoeu opeu ( oda ), del que de-
i a
ambg
en
alomany
an ic
w-
(dne 9)
S
Wl+c
(Pilo sa).
Resumin , pod em ag upa les hie o anies luna s que
acabem d'examina a l en o n dels següen s emes: e ili a ,
e
gene acib pe .ibdica, mo
i
esu ecció, emps
des , can i, du?
lisme.
Clou em aques apa a nmb
M.
Ellade, do1
qual
som
i-
bu a is de mol es idees exp essades aquL: "La lluna e ela a
l'hc
me
la
se a condició humana... l'home s'emmi nlla
i
es
e oba en
la
ida
#de
la
lluna,..
que
egeix
alho a
la
mo
i
la ecundi a ,
el
d ama
6
la
iniciacib".
1.4.- ~'ex~e iencia eligiosa de l'home a'a ui
Acabem de eu e que una de
les
ca ac e s iques essen-
cials de la eligiosi a p imi i a 6s la p eshncia simbblica del
sag a . En un'mbn ca ega de s mbols, l'home a del sag a una
expe iencia exis encia1 immedia a.
El p oblema que ens p eocupa a a 6s de sabe
si
l'ex-
pe ikncia eligiosa
és
possible en el m6n d'a ui. ~old iem sabe
si
l'home enca a oba en
el
m6n aces
i
signes de Déu. Ens p e-
gun em
si
la na u alesa
es a
ealmen desac ali zada pe l'home
imme s en un mbn cada egada
m&s
au bnom
i
ecni ica . ¿Es e i a
que l'home mode n
ha
po du de in i amen
la
sensibili a pel
ea-
g a cbsmic, an ex ao dina iamen igo osa en
el
p imi lu?.
C eiem que aques s in e ogan s Gnicamen poden se con-
es a s pe l'bme en el ma c de la se a ida de cada dia. No ig-
no em la di icul a que p esen a pe l'in es igado qualse ol in-
en de pene acid en la o alesa sec e a da la conccibncia
eli-
giosa. En cap al a es e a, excep uan po se la de la sexuali a ,
l'home es mos a an geids
i
ese a com en aques a de la se a i
da eligiosa pe sonal. Tal egada 6s aques a la a6 que explica la
quasi inexis bncia de ece q-les poci i es en aques camp de la ea-
li a humana.
~e b exisi cix una al a a6
mes
onamen al
i
old em a-
p o i a l'opo uni a que ens o e eix "Cuade nos de PsicologZa"
pe a di -ne una pa aula.
Els
psicblegs, en gene al, no s'in e e-
sen pe la Psicologia eligiosa. Examinan
els
plans d'es udi
i
els camps d in e ks de la Psicologia a les nos es uni e si a s,
no hi obem cap aca de Psicologia eligiosa. Sembla com
si
la
eligi6, conside ada com
a
pu con ac e de llhome
amb
un Absolu
-
eal pels uns, imagina i pels al es- no pa icipes de cap ma-
ne a a l'en eila hum'a que es udia la psicologia.
Sembla,
d'
al a banda, co n
si
1
'
es udi psico~&gic del
enhnien e1igiBs
no
pog i&e
e -se
scensa,
edui
la
ealLígí6
a
la
801.
dSmonei6 humana,
Loa
e i enc
i'in ua ib d'sle~lan ~ " ~anmaenden ~'
que aliena den
la
psicologia.
No c eiem que la eligid me eixi aques ac c ni que
la psicologia guanyi
és
en desp ecia o igno a aques a pa cela
de l'exis encia humana.
Es
so p enen de cons a a d'una banda,
el
g an in e 6s de l'an opologia
i
sociologia pels sS nbols,
i-
us
i
llengua ges eligiosos,
i
de l'al a, la manca quasi o al
de ece ques de psicologia eligiosa.
Es em
con en~u s qiie en
el
lla g can$ que la pslcologia
é
enca a al da an , no po oblida l'es udi del compo men
e-
ligibs,
si
no ol exposa -se al pe ill d'una isi6 pa cial del
enkmen humh. El geni de F eud no ana a e a quan o ien a a p o-
g esi amen
les
se es ece ques cap al p oblema complexe de la co-
necxib en e eligid
i
psicologia.
C eiem que la millo mane a
de
clou e aques pa en esi
6s
d'o e i una pe i a mos a d'una in es igació que.po em a
e -
me
des de a bas an emps en
el
camp de la psicologia eligiosa,
i
que cau de ple en la p oblem a ica que plan eja em en
els
apa -
a s an e io s
i
al comencamen d'aques .
Focali aa en doncs la nos a a encid sob e el ema de la
mediacid si nbblica de' la na u alesa en la eligiosi a de l'home
d' a ui
.
Alguns esul a s pa cials de la nos a ece ca empl ica
ens mo i a an a acaba amb una e lexid an opol~gica sob e la
qÜes i6 de la e icali a
i
ho izon ali a en
el
llengua ge
sim-
bblic sob e Déu.
1.4.1.-
Me odologia
i
mos a ge
L'es udi del alo simbblic eligids
de
la na u alesa,
el
eali zem a pa i d'una llis a de
70
símbols
(1)
que p esen en
a cada
un
dels indi idus que pa icipen a l'enques a. Li demancm de
Conside a -los
un
a un
1
di -nos en quina mane a aques s sl nbols
el
en
pensa
oopon k iiamen
en
D$ui
~l
aoe a
de
cada
e mbol
hi
ha
una
omoal#~
uni8inienaionaL
da ldXda
an
7
g au*,
i
el
inal
le
lle a
D
(DBui).
Pe
exemple
C.P.-
49
bis
Caillois,
R.
Eliade,
M.
-F aze ,
J.G.
James, E.O.
O o,
R.
Van
de Leeuw;
G.
Ve eo e,
A.
La
poé lque de l espac6, P.U.F., Pa is 1967.
Les
dieux e les ho nmes,laisonneu e, Pa is,
1948.
L home e le snc é, Gallima d, Pa is, 1963.
T ai é d'his oi e des eligions, Nou .6d.
Bayo ,
Pa is,
1970.
T ad.
esp.:
T a ado de
la His o ia de Las Religiones, Ins i u o de
Es udios Polí icos, Xad id, 1954.
Lc sac e e
l ?
p o ane,P). J.l?., Pa is, 1965.
The Vo ship o Na u e, Macmillan, London,
1926.
The
Wo ship o he S-e-God, Tje A nolne
P ess, Uni e ni
y,
o London, 1963.
33s
F!eilice, Biede s ein, Bíiinchen, 1947
(1917'). T ad. esp.: Lo
= o.
Lo acional
y
lo
i acional
en
la idea de Dios,Re is a
de Occiden e,F.Iad id.
1965'.
A
d.yxmic Psycliolo~ o Relicion, Ia pe
&
Row, ew Yo k, E ann on
&
Losdon, 1968.
La eligion
dms
son essence e oec mani es-
a ions. Ph6nombnologie de
la
eligion,
Payo , Pa is, 1970. T ad.esp.: Fenonenolo-
g a
dc
la c.li~i&n, F~Exico, Pondo de Cul-
u a i?conb nico,
1964.
Ps:icholocie eligicuse, Dessa , B uxelleo,
1966. T ad.esp.: Fsicolo~ a eligiosa,
Tau-
ma,
l !ad id,
1970.
Ve icali ? e ho izon ali d dans le
langa-
ge symbolique de Dieu, in Lumen Vi ae,
x,
9-32, B uxelles, 1970.