Llenguatge simbòlic i religió. Anàlisi psicològica

LLE NGUATGE Si MBOL~C i REL~G~O. - HISTORIA DE LES RELTGIONS 1.1- Es uc u a din amica de la eliyi6 Podem dl que an igamen l'home "naixia" cligi6s en el sen i que la eligi6 s'imposa a d'una mane a na u al i isi- ble, com una e i al i una e idencia ingenua. La pe cepcid del m6n ob ia espon hniamen : a l'home la po a del mbs enlll. La i- loco ia mode na i la cikncia han p odui la up u a d'aques a e eligiosa na u al, de al mane a que ac ualmen l'a encib es o- cali za no en el p oblema de Déu sin6 en el de la eligiosi a hg mana conside ada com un dels g ans enigmes de llexis Pncia. En una pe spec i a his b ica, la eligi6 6s una eali- a din'mica i e olu i a, com ho s6n la pe sona i lo cul u a. Pe aixb c eiem que la psicologia conc e a ha de cnl en coi ip e no solamen les ece ques posi i es ac uals, sin6 oinbc lc8 : dcldeo hiy b iques, si ol copsa el sen i i l'abas de les ac i uds eli- gioses de l'home d'a ui, els seus dub es i la se a ac i ud a ea. Les on s psicolbgiques de la eligiG sEn niúl iples: la po , l'espe anqa del m& en11a. la eo p esa i I'asbn a'iman da -qnl, el mis e i del m6n i de l'exis &ncia, el sen i de pa icipacid amb l'uni e s, 1a.culpabili a ... De mane a analoga i co ela i a, el con ingu de les i hncies eligioses és ambé di e s: sen i- men e de dependencia i espec e, de con ianca, ece ca del sen i de 'exis bncia, een i de p o eccib, e c. La psicologia de la eligió, al com nosal es l'en- enem, é com objec e p imo dial l'es udi de l'es uc u acib de l'ac i ud eligiosa o a ea, ja que aques a ac i ud ks p ecisa- men el esul a de o un p océs e olu iu, en és no con l'es u- di genb ic que a de la in ancia a la ellesa, sin6 com el dina- misme elaciona1 de o s els componen s de l'ac i ud eligiosa. En aques eball, old em es udia especialmen un deaques s coniponen s que cons i. ueixen 'un dels p ine s passos en l'es uc u acib de l'ac i ud eligiosa. L'home Es onamen almen un &se pe cep iu i imagina iu. Doncs bé, la pe cepció del m6n com a o mbol del in6s enlla, cons i ueix, al nos a en end eI el pun d'eme gencia da la eligi6. Ob in -se al mbn, pe cebu com la aca del sag a , O ins 1 o .de BBu,l'home a una ~ ime ú ex- ~c iencia eligiosa; ui apassan -la, ii pe me h .i accés a AL e. 1.2.- L'expe ienc- eligiosa Un hone d' expe iencia és el que d el coneixemen d'una cosa adqui i pe 1'6s i pe la p ~c ica:~'ex~e i~cia cons i u- eix l'elhen .empí ic i immedia . del coneixemen . En psicologia l expe i&ncia 6s un mode de coneixemen que consis eix en l'ap e- hensiá in ui i a i a ec i a de.la signi icaci6 i dels alo s d'un m6n que pa la co i inuamen a l'home a a és dB o a me ia de sig- nes. La majo ia de no c eien s pensen que l'home eligios 6s el que ha e una expe ikncia eligiosa 6 pe an ha en aula un con ac e amb el di í. Es e i a , hi ha c eien s pels quals Déu esde é una cali a el dia que en an una expe ibncia di ec a; la se a p es&nc a s'imposa i esis iblemen en momen s de pau, de cla i idbncia, o en una si uació llmi iscuda com ajuda mi acu- losa. ~1 com~ de c eien s, pe b, ho ho c euen pas aixl: es mal- icn de i9expe iBncia eligiosa que conside en al.laciosa, ugaO i ines able. La e, diuen, no po ealmen onamen a -es en l'ex- pe ibnoiu . Aques a doble ac i ud 8s signi ica i a i m lni es a l'az bigü a de 19expe ikncia eligiosa. D'una banda si no s'ha e cap expe iencia eligiosa, la a6 6s incapac de legi ima una op- ci6 eligiosa, i de l'al a, els que l'han e a l'ul apassen en l'ac e eligi6s. ~ixb s'explica pe qu& l'expe i&ncia eligiosa 6s a la egada indispensable i insu icien , penyo a de e i a i po ado a d'il.lusions. Algunc au 0 .s con empo anis s'han okupa ' d'aques a qüec i6 .i cau . o a del noc e p opbsi de pa la -ne en aques. esc i . Di em només que la Eenomenoiogia de la eligi6 ha desc i i ap o- undi l'expe iencia eligiosa onmen a a pa i do, l'ob a clas- eica de Rudol O oi "Das Heilige". La noa a ' ece ca expe imen al es si ua p ecisamen en la l nia d'aques au o , de G. an de Leeuw, de M. Ellade, 1 d'al es que han con ibu~ ex ao din a iamen a pg sa en cla l'especi ici a i o iginali a de l'expe iencia del sa- g a . ~old em a egi unes pa aules sob e la elacid en e expe iencia eligiosa, al com l'en enem aqul, i expe iencia c is iana . Es ac a, en e ec e, de dos ipus espec icamen di e- en s d'expe ikncia. Podem di que l'expe i'encia eligiosa és la base es uc u al (no necessa iamen c onolbgica) de la c c is- iana i cons i ueix la ma iu eligiosa o iginal in es ida pe la Re elació. En e la eligiosi a na u al i la Re elacib no hi ha mani es amen solució de con inui a , pe a se ia inú il que D6u pa les si l'home no os capac d'escol a -10 i com~ end e'l. pe quk 1,home sapiga econeixe pe la e el Ve b in empo al, sembla in- dispensable que pugui con'eixe ~ 'e iamen algunes aces de Déu en el nos e m6n empo al, enca a que sigui a les palpen es de la se a in uici6 i a ec i i a . Només po busca -se a Déu en la ps aE la his b ica quan aques a s'ha p essen i l'alquna mane a. ~e % es e iden que el ca ac e espon ani, inunedia i in ui iu que ca ac e i za l'expe i&ncia eligiosa po anbe o- ba -ee en i'expe ibncia c is iana. m oni, ROS-~a b'B a lo p cagun a "quin lliyam hi ha o i e la se a Pd i la ee a ida p o essionaln .con es a: "Mol es egades la p o easi6 (un conce , pe exe np e) , 'ele a -i 'espe i .. . Unes C.P. -38. C eiem que aques es imoni po se un exemple del que acabem de di . Diguein inalmen , que an en l'e~~e i~~ icia eligiosa na u al com en la c is iana es p odueix una e elacib, g acies a una mediacid simb'olica, i en o es dues hi ha so in un p o und asbals a ec iu. ~e b aixl com la p ime a es a mi jan~an els signes na u als, e elado s del mis e i di í p esen en la ida 'i en el mbn, la segona es a pe mediaci6 de signes his 'o ics d'un Déu cla amen pe sonal. 1.3.- L1expe i&ncia eligiosa en les ci ili zaclons a calques La pezcapcid del m6n pak dos c lla dones sn el co da l'honie un segui de esson>ncies que expliquen el so gimen de 1' expe iencia eligiosa. Pe o la subjec i i a humana es i so - mesa con inuamen als can is de llengua ge i a les elacions home-socie a ; d'aquí e que l'expe iencia eligiosa s'inc igui necessa ianen en la adicib cul u al. Els coneixemen s més impo an s els de em a l'e nologia, la sociologia i la his 'o ia de les eligions que ens han e co- neixe a a és d'innonb ables es udis la dimensib exis encia1 de l'hone eligids de les socie a s p imi i es. L'home p imi iu, en e ec e, habi a un un$ e s que li m: ni es a espon >nianien el sag a . Aques li apa eix com quelcom "d'al e", com una eali a que ul apassa el m6n que l'en ol a i es dis ingeix adicalmen del La ol a del cel que cob eixamb la se a immensi a o el que es mou 5 espi a, la e a que in an a i nod eix els i en s com una ma e uni e sal, les mun anyes que s'enlai en e s l'al u a majcs uosamen ; l'o d e, l'ha monia i la pe man encia dels i mes cbsmic e que p esidoixen el eoP i la llunai 1'~ gua en ale b olls- do s sic esiosos i inesgo ables de les on s, en els o en s i ius, in la s de an es i uali a s; 11ai i3s penyal indes uc i- ble; l'a b e igo ds que es segene a cons an men .. . . Heus aqul pe l'home p inii iu la g andiosa mansi6 de la di ini a . El sag a es mani es a a a és d'aques es eali a s. El cel, la e a, el sol. . . sÓn hie o anies pe quk meni ec en "quelcom d'al e" -el sag a - al que en a l'expe iencia. To a la na u a es e ela al p imi iu com sac ali a cósmica. El p imi iu iu imme gi en un uni e s on na u al i so- b ena u al s6n insepa ables i on la na u alesa mani es a semp e quelcom que la anscenceix Un a b e, una ped a, una on ... poden se mani es acions del sag a . El p imi iu ado a aques es eaii- a s no en ellec. ma eixei, com p e enia la hiso esi na u is a , e s la i del segle passa , sin6 en quan s6n hie o anies, 6s a di , pe que aques ee eali a e e elen quslcom que no 6s ni a b e, ni ped a, ni on , sin6 "el sag a ", "l'al e". To s ele his o ia- %o e de Los ellqlono ee an a ui B'aao d eob o aquns pun . La np g alesa juga un pape conside able en o es.les eligions. pe o el. que s'ado a no 6s mai la na u al.esa o el en'omen'na u al, sin6.la pujanca que li és inhe en o sub3acen . ~old íem a a, en l'apa a que e, dona un exe nple de hie o ania c6smica pe al de comp end e com el sag a es e ela al p imi iu.a. a és de les ma eixes es uc u es de la na u alesa. No cal di que la idea de na u alesa que é l'home p imi iu es > mol lluny de la que é l'home mode n. La ciencia ha in odul la noci6 de llei, i ha posa de elleu l1oposici6 en e na u alesa i ciyili zació; l'u banisme i la ecnologia d'al a banda, han p os pe a al ma ge de la na u alesa, una na u alesa, que da e amen l'home sembla ole ecupe a i sal a .... 1.3.1.- Un exemple de hie o ania c6sm ca: Epi anies luna s. Com -acabem de di , c eiem que la conside acid dl.una hie o ania cbsmica p~ 'il.lus a de o ma pa ~digm; ica la sa'- c ali a iscuda pe l'home p imi iu, E~colli n l13e upi aniea luna e pokque sdn g ecisamen Los que nhb m8s di icul a a iba a cap a l'home : mode n, el qual ha pe du da an . del de eni c?smic, e- gi pels i mes luna s, la so p enen espon anei a del p i ni iu. La conside able ñquesa del simbolisme luna que ha ia o poss ble les p ime es sín esis an opocbsmique~ de .lVuni e s s'ha dissipa des de que l'home ha a iba pe al es camins i seguin nous models a una no a isi6 del cosnos. Es em con encu s que en p incipi la cihncia posi i a no e acua pe l'home eligi6e l'es uc u a simD6lico-sac a1 de la na u alesa. Nogensmenys, hi ha ce es h ees, com aques a de les hie o anies luna s, on la in- e p e acid cien í ica sembla ha e desa icula adicalmen l'es uc u a del simbolisme a caic. Ho comp enci em de seguida, exa- minan en una an alisi b eu les múl iples alo acions eligioses amb que l'home ha in es i aques agmen de l'uni e s. La liuna, en e ec e, con h iamen al sol que pe maneix semp e inal e able, es un as e que b un "de eni ". C eix, dec eix i desapa eix en la osca, pe o na a n'eixe de nou i con inua e e namen el ma eix de eni c clic. ~ acies a aques a pe iodici- a il.limi ada la lluna es'de é l'a que ipus de o allb que en els di e en s plans cosmics é un i me i un de eni : la pluja i les ma ees, la semb a i la ege aci6, la e ili a i la ecundi- a ..... La lluna es e ela, a més, en el model dual de l'apa ei- xe i desapa kixe que oba hcilmen analogies en el mbn animal, que l'home a caic in e p e a com no es epi anies luna s. Així el ca go1 que eu i amaga les banyes o su de la closca pe o na - s'lii a ica ; l'bs, in obable a l'hi e n, apa eixen a la p ima e- a; la g ano a que s'in la, s'amaga so a l'algua i o na a so i ; la se p que muda la psll i pe en de "~mmo al" en egene a -es pe iodicamen . El ma eix po di -se del llamp, la llum del qual a pensa en la de la lluna i anuncia la pluja que aquella con o- la..... Aques es mdl iples hie o anies no an mes que e ela en una so p enen pe iodici a la sac ali a de la ida que es epe- eix l micamen . El pag$s de casa nos a que segueix a la ele isi6 el mapa del emps i les p e isions me eo oibgiques, c eu que "den; plou > pe quh la lluna ha can ia n; quan semb a amb lluna no a, i ecull quan la lluna min a, con inua en el ons espec an els mes c oe nics, plena an igamen de cac ali a . Jo em p egun o si no pod ia ende ina -se la ilogia lluna-aigua- ege aciá, en aguee s " esol1 e" que en algunes con a do enca a se p epa en a bne@ d aigua dank ho bea boeaanee i al- - es ing edien s, en una mesu ada p opo ció que cada pagesa sap i gua da gelosamen . Posa s "a sol i se ena" du an un nomb e de- e mina de dies i ni s és co n adqui eixen o ca i i u . Po se ens obem sense sabe -ho, da an les aces enca a i es d'a- quells lico s di ins, co n el coma indi o l'haoma pe sa, que con- e ien immo ali a als que en be ien. La e ili a dels animals, de les plan es i ins de la dona, es h so mesa a la lluna. Les banyes dels b aus que ca ac e i zen les g ans di ini a s de la ecundi a no 6s al a cosa, co n ha demos a C. Hen ze, que la ima ge de la lluna no a. La se p, que es ans o ma i es egene a com la lluna, dis ibueix ambé e ili a , com en s6n es imoni mol es adicions i c een- ces. El ca hc e &l*llc d aques ep il, co n explica C awley en els seus eballs d'e nog a ia, no n'exclou pas el cai-& e luna , ans be el con i ma. En un pla ne > %sic, la lluna e ela a l'home- eligiós que la mo no 6s de ini i a. L home essuci a a co n la Iluna. absen del cel du an es ni s i eneixen el qua áin. En mol s, mi es la 1luna"es mani es a co n una inmensa a anya, mes essa de ida que ila i debana els des ins humans. Si no aig e a , o di (que ol di eixi i amb& maquina coi e a alg ) de i a d'un e b indoeu opeu ( oda ), del que de- i a ambg en alomany an ic w- (dne 9) S Wl+c (Pilo sa). Resumin , pod em ag upa les hie o anies luna s que acabem d'examina a l en o n dels següen s emes: e ili a , e gene acib pe .ibdica, mo i esu ecció, emps des , can i, du? lisme. Clou em aques apa a nmb M. Ellade, do1 qual som i- bu a is de mol es idees exp essades aquL: "La lluna e ela a l'hc me la se a condició humana... l'home s'emmi nlla i es e oba en la ida #de la lluna,.. que egeix alho a la mo i la ecundi a , el d ama 6 la iniciacib". 1.4.- ~'ex~e iencia eligiosa de l'home a'a ui Acabem de eu e que una de les ca ac e s iques essen- cials de la eligiosi a p imi i a 6s la p eshncia simbblica del sag a . En un'mbn ca ega de s mbols, l'home a del sag a una expe iencia exis encia1 immedia a. El p oblema que ens p eocupa a a 6s de sabe si l'ex- pe ikncia eligiosa és possible en el m6n d'a ui. ~old iem sabe si l'home enca a oba en el m6n aces i signes de Déu. Ens p e- gun em si la na u alesa es a ealmen desac ali zada pe l'home imme s en un mbn cada egada m&s au bnom i ecni ica . ¿Es e i a que l'home mode n ha po du de in i amen la sensibili a pel ea- g a cbsmic, an ex ao dina iamen igo osa en el p imi lu?. C eiem que aques s in e ogan s Gnicamen poden se con- es a s pe l'bme en el ma c de la se a ida de cada dia. No ig- no em la di icul a que p esen a pe l'in es igado qualse ol in- en de pene acid en la o alesa sec e a da la conccibncia eli- giosa. En cap al a es e a, excep uan po se la de la sexuali a , l'home es mos a an geids i ese a com en aques a de la se a i da eligiosa pe sonal. Tal egada 6s aques a la a6 que explica la quasi inexis bncia de ece q-les poci i es en aques camp de la ea- li a humana. ~e b exisi cix una al a a6 mes onamen al i old em a- p o i a l'opo uni a que ens o e eix "Cuade nos de PsicologZa" pe a di -ne una pa aula. Els psicblegs, en gene al, no s'in e e- sen pe la Psicologia eligiosa. Examinan els plans d'es udi i els camps d in e ks de la Psicologia a les nos es uni e si a s, no hi obem cap aca de Psicologia eligiosa. Sembla com si la eligi6, conside ada com a pu con ac e de llhome amb un Absolu - eal pels uns, imagina i pels al es- no pa icipes de cap ma- ne a a l'en eila hum'a que es udia la psicologia. Sembla, d' al a banda, co n si 1 ' es udi psico~&gic del enhnien e1igiBs no pog i&e e -se scensa, edui la ealLígí6 a la 801. dSmonei6 humana, Loa e i enc i'in ua ib d'sle~lan ~ " ~anmaenden ~' que aliena den la psicologia. No c eiem que la eligid me eixi aques ac c ni que la psicologia guanyi és en desp ecia o igno a aques a pa cela de l'exis encia humana. Es so p enen de cons a a d'una banda, el g an in e 6s de l'an opologia i sociologia pels sS nbols, i- us i llengua ges eligiosos, i de l'al a, la manca quasi o al de ece ques de psicologia eligiosa. Es em con en~u s qiie en el lla g can$ que la pslcologia é enca a al da an , no po oblida l'es udi del compo men e- ligibs, si no ol exposa -se al pe ill d'una isi6 pa cial del enkmen humh. El geni de F eud no ana a e a quan o ien a a p o- g esi amen les se es ece ques cap al p oblema complexe de la co- necxib en e eligid i psicologia. C eiem que la millo mane a de clou e aques pa en esi 6s d'o e i una pe i a mos a d'una in es igació que.po em a e - me des de a bas an emps en el camp de la psicologia eligiosa, i que cau de ple en la p oblem a ica que plan eja em en els apa - a s an e io s i al comencamen d'aques . Focali aa en doncs la nos a a encid sob e el ema de la mediacid si nbblica de' la na u alesa en la eligiosi a de l'home d' a ui . Alguns esul a s pa cials de la nos a ece ca empl ica ens mo i a an a acaba amb una e lexid an opol~gica sob e la qÜes i6 de la e icali a i ho izon ali a en el llengua ge sim- bblic sob e Déu. 1.4.1.- Me odologia i mos a ge L'es udi del alo simbblic eligids de la na u alesa, el eali zem a pa i d'una llis a de 70 símbols (1) que p esen en a cada un dels indi idus que pa icipen a l'enques a. Li demancm de Conside a -los un a un 1 di -nos en quina mane a aques s sl nbols el en pensa oopon k iiamen en D$ui ~l aoe a de cada e mbol hi ha una omoal#~ uni8inienaionaL da ldXda an 7 g au*, i el inal le lle a D (DBui). Pe exemple C.P.- 49 bis Caillois, R. Eliade, M. -F aze , J.G. James, E.O. O o, R. Van de Leeuw; G. Ve eo e, A. La poé lque de l espac6, P.U.F., Pa is 1967. Les dieux e les ho nmes,laisonneu e, Pa is, 1948. L home e le snc é, Gallima d, Pa is, 1963. T ai é d'his oi e des eligions, Nou .6d. Bayo , Pa is, 1970. T ad. esp.: T a ado de la His o ia de Las Religiones, Ins i u o de Es udios Polí icos, Xad id, 1954. Lc sac e e l ? p o ane,P). J.l?., Pa is, 1965. The Vo ship o Na u e, Macmillan, London, 1926. The Wo ship o he S-e-God, Tje A nolne P ess, Uni e ni y, o London, 1963. 33s F!eilice, Biede s ein, Bíiinchen, 1947 (1917'). T ad. esp.: Lo = o. Lo acional y lo i acional en la idea de Dios,Re is a de Occiden e,F.Iad id. 1965'. A d.yxmic Psycliolo~ o Relicion, Ia pe & Row, ew Yo k, E ann on & Losdon, 1968. La eligion dms son essence e oec mani es- a ions. Ph6nombnologie de la eligion, Payo , Pa is, 1970. T ad.esp.: Fenonenolo- g a dc la c.li~i&n, F~Exico, Pondo de Cul- u a i?conb nico, 1964. Ps:icholocie eligicuse, Dessa , B uxelleo, 1966. T ad.esp.: Fsicolo~ a eligiosa, Tau- ma, l !ad id, 1970. Ve icali ? e ho izon ali d dans le langa- ge symbolique de Dieu, in Lumen Vi ae, x, 9-32, B uxelles, 1970.