UNA NOVA FRONTERA DEL PODER
ELCONTROL PSÍQUIC
Josep
M.a
BLANCH
i
RIBAS
La sociologia polí ica adicional ha edui la se a andisi de !es elacions
de pode a l'en ocamen de les p ac iques socials ma e iali zades ins i ucio-
nalmen en l'anibi especí ic de 1'Es a
i
dels seus ((apa ells)).
Pe la se a pa , la psicosociologia ha encamina el seu in e es en -la
dimensio que Foucaul ha anomena
mic o sica delpode ,
pe de ec a -hi una
complexa xa xa de subsis emes de coe ció
i
una plu ali a de ac o s que els
an possibles.
Les p ime es passes en aques a o ien ació han consis i en un ecull de
dades d'obse ació, sob e la plas ici a de les eaccions d'un indi idu so mes
a les més di e ses o mes de p essió social. Des d'aques a base, hom ha
cons a a la p eca ie a dels niecanismes au onomics de l'home comú, ha
e i ica les possibili a s de psicocon ol que o e eix el domini de les a iables
socioambien als
i
ha de ec a la p o undi a de l'a elamen psíquic del.pode
com he e onomia in ojec ada.
Aques a hipe sensibili a al pode , explicada com un enomen psicologi-
canien ((adap a iu)) del subjec e a la in luencia de la eali a sociocul u al, ha
es a siniplenien desc i a des de l'op ica 'posi i is a, diagnos icada com
pa ologica des de la passió incon o mis a
i
apologi zada des de la e lexió
emanada del ma eix s a u quo.
3
2
J.M.
BLANCH 1 RIBAS
És a p opbsi d'aques a da e a endencia que hom po pa la d'una
mena de
((bona consciencia)) del sis ema socialmen es able , que es p ocu a
canals d'exp essió en els ma eixos in o mes cien í ics. En el p esen es udi, es
ac a i, en p ime e me, d'iden i ica algunes d'aques es il acions en el
pensamen psicosocial, que s'han con e i en e a adobada pe al cul iu
d'uns p oduc es eb ics imp egna s d'ideologia legi imado a del pode .
To segui , se an anali za s conc e amen uns p ojec es de plani icació
cul u al o mula s en les ob es espec i es de p ohoms de la psicologia, els
quals, sense juga un ol decla a d'es a egues polí ics, exe ceixen, de e ,
com
a
expe s en la in es igació de ecniques de no mali zació social
i
an de
la se a o e a ecnolbgica de psicocon ol una especie d'(imp1íci ) ac e de
cul e a l'es uc u a de dominació.
Les ideologies que p opugnen la
i
d'un sis ema de elacions humanes de
domini-submissió co npa eixen una especie de mi e ela iu a un es a
o iginal de no-pode que jus i ica l'es o ~ e s una u opia possible (la de
l'abolimen his b ic d'una ins i ució cul u al). Tanma eix les esis sob e el
ca ac e
na u al
dels enbmens de pode solen acompli una unció ideologica
d'a al
cien i@
d'un o d e social que hom ol e e ni za . Analegs e ec es es
de i en d'aquelles eo i zacions de l'es uc u a de dominació que no en en
en conside acions sob e la se a possible genesi o sob e les se es e en uals
al e na i es.
WEBER. L'ADMINISTRACIÓ
RACIONAL CLAU
DEL
PROGRÉS
'
Plenamen cen a en allb que Foucaul anomena ((pa adigma ju ídic)),
que es ableix l'«obediencia» com l'exp essió conseqije icial del pode ,
l'au o d'Economía
y
Sociedad
elabo a un concep e eminen men psicologis a
de la «dominació» (que conside a de signi ica més «p ecís» que el de pode )
en no e e i -se a les ins ancies polí iques associades a les elacions socials,
sinó
al
p océs psicolbgic de l'o ien ació ((subjec i a)) de «l'acció» indi idual
e s la imposició de la p opia (( olun a a en aquells amb qui se sos é una
i i e acció (p.
43).
'
1
C .
5.699.
Webe concep an es modali a s de «submissió» com ipus de ((dominació
legí ima)). La se a gamma inclou, segons el1
desde la habi uaczón inconscien e
has a lo que son conside aciones pu amen e acionales con a eglo a ines
(p.
170).
Un cop ha desca a , pe con a ies a l'e idencia empí ica, les eo ies
assen ades sob e el pos ula de la p oducció social de les elacions domini-
submissió (del quai dedueix la possibili a his b ica d'un sis ema de
con i encia humana que no hagi de supo a el pes del pode )
i
desquali ica ,
pe anac bniques, les o mes d'«obediencia» a les au o i a s de ipus
(( adicional)) o ((ca isma ic)), Webe p oposa l'ideal polí ic de la ((submissió
I
acional)) a l'«au o i a legal)) (pp. 172, 741). Des de la se a op ica ((l'adminis-
ació bu oc a ica)) -aques p oduc e « a da» de l'e olució- amb el
((p og és del acionalisme)) s'ha imposa c e oluciona iamen » com ((la
o ma més acional)) de la ((dominació)) (pp. 178, 752) (aquella en la qual es
1
dóna una millo adequació dels mi jans a les i es de l'acció social). Les aons
de la se a ((supe io i a ecnica)), sob e les al es possibles al e na i es,
consis eixen, diu, p ecisamen , en la se a plena «deshumani zació», en la
I
eliminación del amo , del odio
y
de odos los elemen os sensibles pu amen e pe sonales, de
odos los elemen os i acionales que se sus aen al cálculo,
en el e de cen a -se
en la
no ma, la jnalida4 el medio
y
la impe sonalidad obje i a2
(pp.
730, 732, 752).
1
La dinamica capi alis a, conclou -no sense deixa cons ancia de la se a
1
ambi alencia da an el p océs-, impulsa la consolidació de l'es uc u a
bu oc a ica com a model més pe ec e ((d'adminis ació de mases», alho a
que o na cada cop més u bpica qualse ol concepció de la socie a que no
inclogui elacions de pode en e adminis ado s
i
adniinis a s (p. 741).
És ema cable el e que en e els emes dominan s del pensamen
psicosocial con empo ani a la publicació de la eo ia webe iana de
l'o gani -
zació, des aca en especiaimen el de «massa»
i
el d'«eli e». El socioleg
d7E u p opo ciona un model « acional» de elació enue l'una
i
l'al a.
FREUD.
LA
((DICTADURA
DE
LA
RAÓN
DEFENSA
CONTRA
LA
((BARBARIE))
El diagnos ic eudia del
males a en la cul u a
a egeix ma isos agics a les
p inie es obse acions de l'au o sob e la.«psicologia de masa» que es
adueixen en I'a i niació del ca ac e his o icamen ine i able de les
Eii iieg cics iiie es.
34
J.M.
BLANCH
1
RIBAS
elacions de dominació. La se a eo ia pos ula el sen i (( ep essiu)) de la
ma eixa exis encia ((cul u al)) que implica, diu, en e al es p ocessos, el de la
in e nali zació de la coe ció ex e na
i
el con ol de les endencies ag essi es
(pp. 3046 SS., 3067).
En e ec e, pe con aposició a les ((hipo esis psicologiques» de cosmo i-
sions op imis es que quali ica d'c(il.lusions» (pp. 3047, 321.3), I'au o es
esigna a la idea d'una «llei inexo able de la na u a)), (p. 3067) a la qual cald ia
a ibui , segons ell, l'o igen d'aquelles
d$cul ades inhe en es a la esencia misma de
la cul u a e inaccesibles a cualquie in en o de e o ma
(p. 3048).
Ja en
El po ueni de una ilusión
conside a imp obable l'ad enimen d'una
«eda d'o )) humana
i
con ida a e -se a la idea de la pe pe uació del ((domini
de la massa pe una mino ia)) (p. 2963).3 En la se a ca a a
A.
Eins ein de
se enib e del 32, es mos aja plenamen con enp al espec e:
El hecho deque
los homb es se di idan en di igen es y di igidos es una exp esión de su desigualdad inna a
e i emediable. Los subo dinados o man la inmensa mayo ía. Necesi an una au o idad
que adop e pa a ellos las decisiones a las cuales se some en incondicionalmen e
(3213
y
s.
).
F eud, pe analo'gia, aplica a la socie a la clau de la salu men al dels
indi idus (consis en en 1a.pe ec a adap ació als dic a s del' ((p incipi de
eali a )), mi jan~an la submissió de l'inconscien , ellic, ins in iu, als
impe a ius del conscien , jbic, acional). El pensado ienes només concep
una possible al e na i a als e ec es de la i acionali a de la «massa», a la
((ba ba ie)) pu a
i
simple:
la si uación ideal sen'a
(.
.
.)
la de una comunidad de homb es
que hubie an some ido su ida ins in i a a la dic adu a de la azón
(p. 321 4).4
Els dic ado s ideals d'aques a so oc a ica socie a u bpica -als quals
co espond ia
ac ua como conduc o es de las masas y educad0 e. de las gene aciones
.
jü u as
(p. 2963)- hau ien d'ésse
una capa supe io de homb es do ados de
pensamien o independien e, inaccesibles a la in imidación, que b eguen po la e dad
(p. 32 14),
supe io es, p uden es
y
desin e esados,
d'un
p o undo conocimien o de las
necesidades de la zda
i
capacos del
dominio de susp opios deseos ins in i os
(p. 2963).
S
C ;
3202,
3213.
4
En neg e es me es.
ESTRATEGIA DEL CONTROL
SKINNER. A LA UTOPIA POSSIBLE PER
L'«ENGINYERIA DE LA CONDUCTA))
La o ali a de la psicologia skinne iana eposa sob e el pos ula de
l'ambien alisme adical:
el medio ambien e de e mina al indi iduo; aunque és e al e e
el medio ambien e
(1953, 41 1). Aques a pe spec i a implica quelcom de més
que una comoda p esa de posició lockiana en p o de les possibili a s de
l'educació. Cons i ueix un a emp a de p ime a magni ud con a dos dels
pila s que sos enen l'es uc u a mi ologica de la socie a que ha encomana
p ecisamen a l'au o de
The beha io o o ganismes
la docencia a Ha wa d: els de
((democ acia))
i
((llibe a )).
La ((democ acia)), diu Skinne pe boca de F azie ,
no es, nopuede se la mejo
o ma de gobie no, po que es á basada en una concepción cien $camen e inconsis en e del
homb e
(..
.)
una iloso la
(.
.
.)
que c ee en la bondad
y
p udencia inna as del homb e es
incompa ible con la ealldad obse ada de que los homb es son buenos
y
malos, p uden es o
imp uden es, según el ambien e en el que se han c iado
(1 948, 326).
El ma eix pe sona ge cen al del nou Walden p oclama:
niego o undamen e
que exis a la libe ad
(1948, 308).
La conduc a,
ensenya Skinne ,
puede cambia se
cambiando las condiciones de las cuales la conduc a es unción
(
197 1, 188). De mane a
que les ((con ingencies ambien als)) que de e minen la conduc a assumeixen
les
unciones du an e un iempo a ibuidas al homb e au ónomo
(1 953, 265). En
de ini i a, doncs,
la hipó esis de que el homb e no es lib e es esencialpa a la aplicación
del mé odo cien z; zco al es udio de la conduc a humana
(1953, 41 1).
Skinne , com F eud, é la p e ensió de comp a -se en e els homes de
ciencia que han p o oca p o undes c isis de consciencia en e els seus
con empo anis, una mena de auma an opolbgic, com a conseqüencia dels
seus descob imen s e oluciona is (aques es hau ien es a les si uacions de
Cope nic, de Da win, del ma eix F eud
...
e c.)
i
d'explica aixi el que l'au o
de ((La in e p e ació dels somnis)) anomena c( esis encies» de mol a gen a
acolli el seu missa ge.
Les se es con apa ides a la ((democ acia))
i
a la ((llibe a n com a
onamen s de la con i encia humana són la ((plani icació))
i
el ((con ol)).
Ciencia
y
conduc a humana
es ableix una analogia en e la «cul u a» en esa com
a ((ambien social))
(1
953, 180, 21 6, 386)
i
l'«espai expe imen al)) de l'an ~lisi

3
6
J.M.
BLANCH 1 RlBAS
de la conduc a. Liun
i
l'al e consis eixen en
conjun os de con ingencias de
e o zamien o
(1953, 192, 226).. En es end e la ciencia de la conduc a, de
l'ambi indi idual
al
social, el ((disseny expe imen al))
i
l'aplicació p ac ica de
les (( ecniques de con ol)), de a iables es con e eixen en c(plani icació»
i
((con ol)) social.
1,
si ha a iba ja la pleni ud dels emps de la ((ciencia de la conduc a)), no
es a al a al e na i a his o ica aonable -suposa l'au o - que l'opció
decidida pe la
planz icación in encional de una cul u a
y
el con ol de la conduc a
humana
(1
953, 2 18)."
La (( ecnologia)) o ((enginye ian de la conduc a és ((e icamen neu a)):
puede
usa la un illano o un san o. Nada se daen una me odología que de e mine los alo es
que di igen su uso
(1971, '189)."
Skinne demos a una ce a sensibili a c í ica (po se com a esul a de
les polemiques que han susci a les se es publicacions) quan sos é unciona-
1ís icamei.c el « alo », «supe i kiicia» (197 l, 189)' de la cul u a, com quan
insis eix en la necessi a de la ((plani icació cul u al)), malg a la possibili a
que el pode gene a pe (( ecnologia del con ol)) no sigui aplica
al se icio de
lo que aho a conside amos como los in e eses de la humanidad
(1953, 402).X
De o es.mane es, la iloso ia del
p o eso Bu is
segons la qual l'c(amenaca
de despo isme)) associada a cl'enginye ia de la conduc a)) po edui -se a un
senzill
p oblema p ác ico de de Zni las unciones de los adminis ado es
(1 948, 33 l)g
no sembla pas un mani es de ealisme polí ic. Una conside ació a pa
me eix, en can i, la se a a i mació en el sen i que
el mal uso de la ecnología de la
conduc a es asun o se io; pe o la mejo o ma de gua da nos de ello no consis e en p es a
a ención a los supues os con olado es, sino más bien a las con ingencias bajo las cuales
ellos eje cen es; con ol
(
1953; 227).
lo
L'auio de
Walden Two
a un ac e de e en el
seupode pa a cambia la conduc a
humana
(1948, 238)
i
d'espe an~a en les possibili a s d'u ili zació de la
5
CI:
id.
218, 220, 40311948, 200, 281, 298, 315, 3351197
1,
11,
98.
''
C .
i l.
22611953. 402.
7
«El p iiicipio de supe i ciicia iio iios pe iiii e ali iiia cluc el
s a uq ~o
ieiic
quc
se b~ieiio
po que exis e alio n))
(1953, 398).
«El coi-ii olado p ecisa, a s~i ez, se coiii olado». Decla acib da aiii iiiia coiiiissió del Sciia USA,
el
11376.
Segoiis
DOKNA,
A.
&
MENIIEZ,
H.,
P.
117.
Y
((La clis aiicia eii c el l,oclc bciiico del lioiiil>
y
la sabi<lic ia coii qiic
lo
ii iliza aunicii a
coiiside able iieii e año as a io
(...)
No es solucióii pa a la cieiicia Iias ;i que la sabidu ía
y
la
esponsabilidad del hoiiib e seaii capaces de oiiia las iendas
(...)
La cici-icia debe segui
a lclaii c
[...)
pe o <lebenios Ic ,aii a al Iioiiib e al iiiisiiio
iii ,c.l
(...)
iicccsi aiiios uiia podc osa
cieiicia cle la co!icliic a)i
(1 948, 346)
(cl:
1953, 22711
97
1, 98).
'l
Eii iicgic cs iiic es.
1''
CI:
id.
210.
se a
ciencia
de ca a
al
bien de la humanidad
(1 948, 307)
l1
mi jancan la educció
p ac ica de les
consecuencias a e si as de la conduc a
i
el po enciamen , d'al a
banda, de les
conquis as que es capaz de log a el o ganismo humano
(1
953, 159).
DELGADO. PEL ((CONTROL
FÍSIC DE LA MENT))
A LA (~PSICOCIVILITZACIÓ))
El
se humano,
segons un dels més eminen s ((ce ells)) ecupe a s pe la
uni e si a espanyola, cons i ueix una
inidad uncional de es ímulos senso iales
y
de espues as de compo amien o conec adas po el ínculo esencial de los p ocesos
in ace eb ales
(1972, 278). José Manuel Rod íguez Delgado pa icipa del
consens que
el es udio del u u o del homb e ieneque se in e disciplina io,
pe al que
siguin con enien men a esos
sus aspec os psicológicos, sociales e his ó icos
(1973,
26).12 Així ma eix, es a con encu que
el cu so de la his o ia
(.
..)
es á de e minado
(...)
po ac o es ideológicos, polí icos
y
cul u ales
(1
973, 34). Els seus pun s de is a
sob e l'home que cal e s'insc iuen en l'ambi es ic amen
biológico
in ace eb al
(
1 9
7
3,
2
7).
En un discu s que eco da mol el de Skinne , an pel con ingu com pe
l'op imisme ecnologis a que anspi a, ~el~ado (com
li
diuen els ame i-
cans) a i ma que el p og és cien í ic ens ha aboca al llinda d'una
nue a
e olución ideológica
y
ecnológica,
a un
pun o c í ico en la e olución del homb e:
aquel1
on aques , amo ja de la na u a ex e io , esde é capac de domina -se a sí
ma eix, pel con ol del seu p opi ce ell,
i
d'inaugu a així un es adi
quali a i amen nou de la cul u a. Comencem, diu,
un p oceso de libe ación
men al
y
de au ~dominación.'~
També com el ecnoleg del condicionamen ope an , el del con ol
elec onic de la men
zi
base d'es imocep o s conside a que, a iba el
momen en que la ciencia a possible la ((plani icació)) de l'home del u u ,
aques a possibili a esde é (( esponsabili a )) alho a ((desi jable))
i
((inescapa-
ble»:14
Hemos ci ilizado nues a ecología, pe o seguimos bá ba os en nues a psicología
(1972, 288)." D'ací en dedueix la necessi a d'una
in eligen e plan icación
1'
C :
icl.
315, 335.
'" '.
1972, 275.
1:'
C : 1972,
35,
28011973, 2711979, 14
14
1972, 1211973, 4211978,
8.
C1:
i l.
297.
38
J.M.
BLANCH
1
RlBAS
humana de la men e
1973, 48) com a es a egia de ca a al
desa ollo de una u u a.
sociedad psicoci ilizada
(
1 9
7
2, 3
5).
'
Volen escapa de la ((ba ba ie)) con1 F eud, p oposa una no a ((enginye-
ia» -com ha ia e Skinne - pe a iba a lamillo de les cul u es possibles,
i
segueix la lla ga adició de I'c(enginye ia social)) que ha ien posa de moda
un segle abans alguns socialis es pe acos a -se a la u opia d'una socie a
sense els incon enien s que compo a la llui a de classes. L'«enginye ia del
ce ell)) ha de cons i ui un pe ec e exe cici in el.lec ua1 que combini
((ciencia))
i
«a » de ca a a la
in e ención del homb e en la es uc u ación ma e ialy en
la o ganización unciona1 de ce eb os indi iduales,
amb la inali a de subs i ui
el
ciego de e minismo na u al-
pe
planes e olu i os in eligen es
(1978, 10.1
.).17
Els c i e is pels quals s'ha de egi la p ac ica d'aques a ecnologia ce eb al
són la
ealidud biológica
i
el
p incipio de obje i idad
(
1
9
7
3,49). Enca an - se amb les
objeccions que des de la eologia a l'e ica hom po e a la
manipulación eléc ica
de la Psique
(1979, 26)
i
a
laplanz icación de las men es u u as
(1973, 49), l'au o
pa a aseja el de
Más allá de la libe ad y la dignidad
i
es ableix que
el cuchillo en
si
no es bueno ni malo y puede se usado po un ci ujano
o
po un asesino
(
1
9
7
9, 2
7).
Delgado in ueix, no obs an , que l'enginye ia del ce ell compo a
iesgos
(1 978,
1)
que en an
un a ma su il y pelig osa
(1972, 283)
i
compa eix ambé
amb Skinne la inquie ud pels possibles
abusos
de la ecnica(1979, 13,27). Pe
aixo p oposa que la es,ponsabili a social de la
conquis a de la men e humana
(1972, 294) es igui en mans d'una
undación cien $ca
(1972, 297)
i
enca a
millo , que sigui ui d'una
labo conjun a, in eligen e y uni e sal
(1
973, 48).
Pe o, en un momen d'en usiasme discu siu, el p o esso de
Yale a el que
po seinbla una mena de elliscada es a egica analoga, una egada més, ala
del seu col.lega Bui is del Walden skinne ia
i
que esul a igualmen
simp omi ica del possiblk «décalage» en e la quali icació ecnolbgica
i
la
base epis emologica de I'au o : I'e e na qües ió,
inquie an e
y
undamen al
de
quién con ola,
és, segons Delgado,
ácil de con es a : odos los que adquie an el
conocimien o de los elemen os de e minan es y que comp endan sus mecanismos end án
ese pode
y
ambién adqui i ún una de ensa con a el pode de los demás
(¡sic!)
(1972, 291).lX
L'au o no p opo ciona cap pis a conc e a que meni a la iden i icació del
subjec e emmasca a pe la ague a eu emís ica del
odos.
Ac e alli o
ambigüi a in encionada que a posa la pell de gallina.
La ((de inició de uncions)) skinne iana
i
I'adquisició de ((coneixemen )) de
Delgado semblen eni quelcom eminiscen de magia nominalis a en plena
lo
C .
id.
28911973, 4211978,
5,
10
"
C .
1973, 47.
In
Eii iicg e c iiic ei.
e a ecnolbgica, si més no, d'ingenui a polí ica, si a enem els ai es que es
espi en en els emps ac uals. Ce amen que ambdós poden jus i-
ica -se amb el p e ex que ins i ucions com la
UNESCO
subsc iuen
sen encies igualmen sugges i es, com aquella que l'in es igado espanyol es
pe me ci a ex uaimen :
Pues o que la gue a comienza en la men e de los homb es,
es en la men e de los homb es donde se deben cons ui las de ensas de
la
paz (sic)
(1972, 261).19
De qualse ol mane a, Rod iguez Delgado sembla man eni -se a e a a
un p e ex sblid pe a desconside a la possible incidencia de la dinamica
p esen de les elacions de pode
i
de p oducció en o disseny polí ic de
l'home u u , d'una banda,
i
pe a eludi , de l'al a, la esponsabili a
d'elabo a una eo ia de la ansició de l'ac ual conjun u a a l'esde enido
que el1 imagina possible.
Pe aixb a i ma sense esc úpols que
los a caicos an agonismos humanos
hay
que
esol e los pene ando en sus azones men ales y p oponiendo soluciones biológicas
(1
97 2,
1 1
)20
i eme als
mecanismos del ce eb o
la
uen e del bien y del mal, del goce
y
del su imien o, del amo y del odio
(1
972, 295).21 D'ací el seu p opbsi de
busca las
bases biológicas ealis as pa a soluciona el p oblema de las elaciones humanas
(
1
9
7
3,
34).
Mig segle desp és que F eud hagués in e p e a el
males a en la cul u a
de
la se a época com un símp oma de la « ep essió» que li és inhe en , Delgado
a ibueix les «c isis» c eixen s que u men en el món ac ual a la
mala
plani icación
del homb e
(
1
9
7
8,
1
).
L'au o mani es a la se a con icció que
en un u u o p óximo, el es imocep o
se á usado pa a enlaza ce eb os
y
compu ado as, es ableciendo acciones eap ocas en e
las neu onas
y
los ins umen os
(1972, 112). El1
li
augu a múl iples aplicacions
mediques, i ambé polí iques. És en aques segon sen i que especula sob e
els
mecanismos biológicos de los e o is as: es as pe sonas ienen
un
ce eb o como odos
noso os. ¿Po?' qué son e o is as?
(1978, 1).
1
ambé sob e un ai e dels mo ius
d'angoixa de l'home ac ual:
Quién o igina el ewible pelig o a ómico que sen imos
sob e nues as cabezas ¿la na u aleza o el ce eb o del homb e?
(1978,
2).
El
D . Delgado no deixa en e eu e la possibili a de onamen s ex ace eb ais
l9
En neg e es nie es. (Aques «coneixenien » se a anibé una «de ensa» e icac con a bales,
napalni o bo nbes de neu ons?).
'0
De la p esen ació «Al lec o espailol)). Sub a lla neu. En una ocasió pos e io , I'au o
ma i za la se a posició econeixen
expli ci aiiien els
complicados p oblemas é icos
que ini plica la
in e enció, nii jancan I'es imulació elec ica del ce ell, anib liiiali a s socio e ap+u iques,
.
sob e les
conduc as an isociales elacionadas con ideas polí icas
(1
979,
28).
21
Poc desp és, pe b, a egcix que
elodioy la des mccidn no sonp opiedades uncionalesdelce eb o, sino
elemen os in oducdos en la ac i dnd neu ona1 a a és de es ímulos senso iales
(i !.
296).
.
46
J.M.
BLANCH 1 RIBAS
GLUCKSMANN, A.,
LOS
maes os pensado es
Ba celona, Anag ama, 1978.
HENRI-LEW, B.,
La
ba ba ie con os o humano,
Ca acas, Mon e Á ila, 1977.
-
«En e is a»
a
El Viejo Topo.
28. Gene -1978. Ba celona,
p.
27.
LEACH,
C.,
ne bioc a s,
London, Penguin Books, 1972.
LEFFEBVRE, H.,
Posi wn Con e les echnoc a es.
Pa is, Gau hie , 1967.
MARCUSE, H.,
El homb e unidimensional,
México,
J.
Mo iz, 1968.
-
Ensayo sob e la libe ación,
México,
J.
Mo iz, 1969,
pp.
56, 68.
-
«P e aci» de 1966 a
E os i ci di zació,
Ba celona, 62, 1968.
MASLOW, A.,
Eupsichian manage na ,
Illinois, Homewood, 1965.
PACKARD,
V.,
L'homme emodelé.
Pa is, Calman-Lé y, 1979,
p.
7
1.
PINILLOS,
J.
L.,
Psicopa ología
de
la ida u bana,
Mad id, Alianza-Uni e sidad, 1974.
ROSENFELD, A.,
The second genesis.
Tke
coming con ol o li e,
New Yo k, Py amid Communica ion,
1972.
RESUMEN
El obje o cen al del análisis consis e en la de e minación de la na u aleza
polí ica de la psico ecnología del con ol, como base pa a una e lexión más
gene al ace ca de la unción de la psicología como agen e y como apa a o de
pode .
Se des acan en p ime luga cie os elemen os de acionalización
psicosociológica de las elaciones de dominio-sumisión apo ados conc e-
amen e po Webe y F eud. Es ablecido es e ma co de e e encia, se p ocede
a la desc ipción de las p opues as de plani icación del homb e u u o
ealizadas po Skinne
y
Delgado en base a los medios de con ol humano
p opo cionados po la ingenie ía de la conduc a
y
del ce eb o.
Las conside aciones inales inducen a pe cibi la u gencia de aslada
al
ámbi o de la polí ica explíci a la es a egia inhe en e a p oyec os ecnológicos
como los expues os.