Una nova frontera del poder : el control psíquic

UNA NOVA FRONTERA DEL PODER ELCONTROL PSÍQUIC Josep M.a BLANCH i RIBAS La sociologia polí ica adicional ha edui la se a andisi de !es elacions de pode a l'en ocamen de les p ac iques socials ma e iali zades ins i ucio- nalmen en l'anibi especí ic de 1'Es a i dels seus ((apa ells)). Pe la se a pa , la psicosociologia ha encamina el seu in e es en -la dimensio que Foucaul ha anomena mic o sica delpode , pe de ec a -hi una complexa xa xa de subsis emes de coe ció i una plu ali a de ac o s que els an possibles. Les p ime es passes en aques a o ien ació han consis i en un ecull de dades d'obse ació, sob e la plas ici a de les eaccions d'un indi idu so mes a les més di e ses o mes de p essió social. Des d'aques a base, hom ha cons a a la p eca ie a dels niecanismes au onomics de l'home comú, ha e i ica les possibili a s de psicocon ol que o e eix el domini de les a iables socioambien als i ha de ec a la p o undi a de l'a elamen psíquic del.pode com he e onomia in ojec ada. Aques a hipe sensibili a al pode , explicada com un enomen psicologi- canien ((adap a iu)) del subjec e a la in luencia de la eali a sociocul u al, ha es a siniplenien desc i a des de l'op ica 'posi i is a, diagnos icada com pa ologica des de la passió incon o mis a i apologi zada des de la e lexió emanada del ma eix s a u quo. 3 2 J.M. BLANCH 1 RIBAS És a p opbsi d'aques a da e a endencia que hom po pa la d'una mena de ((bona consciencia)) del sis ema socialmen es able , que es p ocu a canals d'exp essió en els ma eixos in o mes cien í ics. En el p esen es udi, es ac a i, en p ime e me, d'iden i ica algunes d'aques es il acions en el pensamen psicosocial, que s'han con e i en e a adobada pe al cul iu d'uns p oduc es eb ics imp egna s d'ideologia legi imado a del pode . To segui , se an anali za s conc e amen uns p ojec es de plani icació cul u al o mula s en les ob es espec i es de p ohoms de la psicologia, els quals, sense juga un ol decla a d'es a egues polí ics, exe ceixen, de e , com a expe s en la in es igació de ecniques de no mali zació social i an de la se a o e a ecnolbgica de psicocon ol una especie d'(imp1íci ) ac e de cul e a l'es uc u a de dominació. Les ideologies que p opugnen la i d'un sis ema de elacions humanes de domini-submissió co npa eixen una especie de mi e ela iu a un es a o iginal de no-pode que jus i ica l'es o ~ e s una u opia possible (la de l'abolimen his b ic d'una ins i ució cul u al). Tanma eix les esis sob e el ca ac e na u al dels enbmens de pode solen acompli una unció ideologica d'a al cien i@ d'un o d e social que hom ol e e ni za . Analegs e ec es es de i en d'aquelles eo i zacions de l'es uc u a de dominació que no en en en conside acions sob e la se a possible genesi o sob e les se es e en uals al e na i es. WEBER. L'ADMINISTRACIÓ RACIONAL CLAU DEL PROGRÉS ' Plenamen cen a en allb que Foucaul anomena ((pa adigma ju ídic)), que es ableix l'«obediencia» com l'exp essió conseqije icial del pode , l'au o d'Economía y Sociedad elabo a un concep e eminen men psicologis a de la «dominació» (que conside a de signi ica més «p ecís» que el de pode ) en no e e i -se a les ins ancies polí iques associades a les elacions socials, sinó al p océs psicolbgic de l'o ien ació ((subjec i a)) de «l'acció» indi idual e s la imposició de la p opia (( olun a a en aquells amb qui se sos é una i i e acció (p. 43). ' 1 C . 5.699. Webe concep an es modali a s de «submissió» com ipus de ((dominació legí ima)). La se a gamma inclou, segons el1 desde la habi uaczón inconscien e has a lo que son conside aciones pu amen e acionales con a eglo a ines (p. 170). Un cop ha desca a , pe con a ies a l'e idencia empí ica, les eo ies assen ades sob e el pos ula de la p oducció social de les elacions domini- submissió (del quai dedueix la possibili a his b ica d'un sis ema de con i encia humana que no hagi de supo a el pes del pode ) i desquali ica , pe anac bniques, les o mes d'«obediencia» a les au o i a s de ipus (( adicional)) o ((ca isma ic)), Webe p oposa l'ideal polí ic de la ((submissió I acional)) a l'«au o i a legal)) (pp. 172, 741). Des de la se a op ica ((l'adminis- ació bu oc a ica)) -aques p oduc e « a da» de l'e olució- amb el ((p og és del acionalisme)) s'ha imposa c e oluciona iamen » com ((la o ma més acional)) de la ((dominació)) (pp. 178, 752) (aquella en la qual es 1 dóna una millo adequació dels mi jans a les i es de l'acció social). Les aons de la se a ((supe io i a ecnica)), sob e les al es possibles al e na i es, consis eixen, diu, p ecisamen , en la se a plena «deshumani zació», en la I eliminación del amo , del odio y de odos los elemen os sensibles pu amen e pe sonales, de odos los elemen os i acionales que se sus aen al cálculo, en el e de cen a -se en la no ma, la jnalida4 el medio y la impe sonalidad obje i a2 (pp. 730, 732, 752). 1 La dinamica capi alis a, conclou -no sense deixa cons ancia de la se a 1 ambi alencia da an el p océs-, impulsa la consolidació de l'es uc u a bu oc a ica com a model més pe ec e ((d'adminis ació de mases», alho a que o na cada cop més u bpica qualse ol concepció de la socie a que no inclogui elacions de pode en e adminis ado s i adniinis a s (p. 741). És ema cable el e que en e els emes dominan s del pensamen psicosocial con empo ani a la publicació de la eo ia webe iana de l'o gani - zació, des aca en especiaimen el de «massa» i el d'«eli e». El socioleg d7E u p opo ciona un model « acional» de elació enue l'una i l'al a. FREUD. LA ((DICTADURA DE LA RAÓN DEFENSA CONTRA LA ((BARBARIE)) El diagnos ic eudia del males a en la cul u a a egeix ma isos agics a les p inie es obse acions de l'au o sob e la.«psicologia de masa» que es adueixen en I'a i niació del ca ac e his o icamen ine i able de les Eii iieg cics iiie es. 34 J.M. BLANCH 1 RIBAS elacions de dominació. La se a eo ia pos ula el sen i (( ep essiu)) de la ma eixa exis encia ((cul u al)) que implica, diu, en e al es p ocessos, el de la in e nali zació de la coe ció ex e na i el con ol de les endencies ag essi es (pp. 3046 SS., 3067). En e ec e, pe con aposició a les ((hipo esis psicologiques» de cosmo i- sions op imis es que quali ica d'c(il.lusions» (pp. 3047, 321.3), I'au o es esigna a la idea d'una «llei inexo able de la na u a)), (p. 3067) a la qual cald ia a ibui , segons ell, l'o igen d'aquelles d$cul ades inhe en es a la esencia misma de la cul u a e inaccesibles a cualquie in en o de e o ma (p. 3048). Ja en El po ueni de una ilusión conside a imp obable l'ad enimen d'una «eda d'o )) humana i con ida a e -se a la idea de la pe pe uació del ((domini de la massa pe una mino ia)) (p. 2963).3 En la se a ca a a A. Eins ein de se enib e del 32, es mos aja plenamen con enp al espec e: El hecho deque los homb es se di idan en di igen es y di igidos es una exp esión de su desigualdad inna a e i emediable. Los subo dinados o man la inmensa mayo ía. Necesi an una au o idad que adop e pa a ellos las decisiones a las cuales se some en incondicionalmen e (3213 y s. ). F eud, pe analo'gia, aplica a la socie a la clau de la salu men al dels indi idus (consis en en 1a.pe ec a adap ació als dic a s del' ((p incipi de eali a )), mi jan~an la submissió de l'inconscien , ellic, ins in iu, als impe a ius del conscien , jbic, acional). El pensado ienes només concep una possible al e na i a als e ec es de la i acionali a de la «massa», a la ((ba ba ie)) pu a i simple: la si uación ideal sen'a (. . .) la de una comunidad de homb es que hubie an some ido su ida ins in i a a la dic adu a de la azón (p. 321 4).4 Els dic ado s ideals d'aques a so oc a ica socie a u bpica -als quals co espond ia ac ua como conduc o es de las masas y educad0 e. de las gene aciones . jü u as (p. 2963)- hau ien d'ésse una capa supe io de homb es do ados de pensamien o independien e, inaccesibles a la in imidación, que b eguen po la e dad (p. 32 14), supe io es, p uden es y desin e esados, d'un p o undo conocimien o de las necesidades de la zda i capacos del dominio de susp opios deseos ins in i os (p. 2963). S C ; 3202, 3213. 4 En neg e es me es. ESTRATEGIA DEL CONTROL SKINNER. A LA UTOPIA POSSIBLE PER L'«ENGINYERIA DE LA CONDUCTA)) La o ali a de la psicologia skinne iana eposa sob e el pos ula de l'ambien alisme adical: el medio ambien e de e mina al indi iduo; aunque és e al e e el medio ambien e (1953, 41 1). Aques a pe spec i a implica quelcom de més que una comoda p esa de posició lockiana en p o de les possibili a s de l'educació. Cons i ueix un a emp a de p ime a magni ud con a dos dels pila s que sos enen l'es uc u a mi ologica de la socie a que ha encomana p ecisamen a l'au o de The beha io o o ganismes la docencia a Ha wa d: els de ((democ acia)) i ((llibe a )). La ((democ acia)), diu Skinne pe boca de F azie , no es, nopuede se la mejo o ma de gobie no, po que es á basada en una concepción cien $camen e inconsis en e del homb e (.. .) una iloso la (. . .) que c ee en la bondad y p udencia inna as del homb e es incompa ible con la ealldad obse ada de que los homb es son buenos y malos, p uden es o imp uden es, según el ambien e en el que se han c iado (1 948, 326). El ma eix pe sona ge cen al del nou Walden p oclama: niego o undamen e que exis a la libe ad (1948, 308). La conduc a, ensenya Skinne , puede cambia se cambiando las condiciones de las cuales la conduc a es unción ( 197 1, 188). De mane a que les ((con ingencies ambien als)) que de e minen la conduc a assumeixen les unciones du an e un iempo a ibuidas al homb e au ónomo (1 953, 265). En de ini i a, doncs, la hipó esis de que el homb e no es lib e es esencialpa a la aplicación del mé odo cien z; zco al es udio de la conduc a humana (1953, 41 1). Skinne , com F eud, é la p e ensió de comp a -se en e els homes de ciencia que han p o oca p o undes c isis de consciencia en e els seus con empo anis, una mena de auma an opolbgic, com a conseqüencia dels seus descob imen s e oluciona is (aques es hau ien es a les si uacions de Cope nic, de Da win, del ma eix F eud ... e c.) i d'explica aixi el que l'au o de ((La in e p e ació dels somnis)) anomena c( esis encies» de mol a gen a acolli el seu missa ge. Les se es con apa ides a la ((democ acia)) i a la ((llibe a n com a onamen s de la con i encia humana són la ((plani icació)) i el ((con ol)). Ciencia y conduc a humana es ableix una analogia en e la «cul u a» en esa com a ((ambien social)) (1 953, 180, 21 6, 386) i l'«espai expe imen al)) de l'an ~lisi 3 6 J.M. BLANCH 1 RlBAS de la conduc a. Liun i l'al e consis eixen en conjun os de con ingencias de e o zamien o (1953, 192, 226).. En es end e la ciencia de la conduc a, de l'ambi indi idual al social, el ((disseny expe imen al)) i l'aplicació p ac ica de les (( ecniques de con ol)), de a iables es con e eixen en c(plani icació» i ((con ol)) social. 1, si ha a iba ja la pleni ud dels emps de la ((ciencia de la conduc a)), no es a al a al e na i a his o ica aonable -suposa l'au o - que l'opció decidida pe la planz icación in encional de una cul u a y el con ol de la conduc a humana (1 953, 2 18)." La (( ecnologia)) o ((enginye ian de la conduc a és ((e icamen neu a)): puede usa la un illano o un san o. Nada se daen una me odología que de e mine los alo es que di igen su uso (1971, '189)." Skinne demos a una ce a sensibili a c í ica (po se com a esul a de les polemiques que han susci a les se es publicacions) quan sos é unciona- 1ís icamei.c el « alo », «supe i kiicia» (197 l, 189)' de la cul u a, com quan insis eix en la necessi a de la ((plani icació cul u al)), malg a la possibili a que el pode gene a pe (( ecnologia del con ol)) no sigui aplica al se icio de lo que aho a conside amos como los in e eses de la humanidad (1953, 402).X De o es.mane es, la iloso ia del p o eso Bu is segons la qual l'c(amenaca de despo isme)) associada a cl'enginye ia de la conduc a)) po edui -se a un senzill p oblema p ác ico de de Zni las unciones de los adminis ado es (1 948, 33 l)g no sembla pas un mani es de ealisme polí ic. Una conside ació a pa me eix, en can i, la se a a i mació en el sen i que el mal uso de la ecnología de la conduc a es asun o se io; pe o la mejo o ma de gua da nos de ello no consis e en p es a a ención a los supues os con olado es, sino más bien a las con ingencias bajo las cuales ellos eje cen es; con ol ( 1953; 227). lo L'auio de Walden Two a un ac e de e en el seupode pa a cambia la conduc a humana (1948, 238) i d'espe an~a en les possibili a s d'u ili zació de la 5 CI: id. 218, 220, 40311948, 200, 281, 298, 315, 3351197 1, 11, 98. '' C . i l. 22611953. 402. 7 «El p iiicipio de supe i ciicia iio iios pe iiii e ali iiia cluc el s a uq ~o ieiic quc se b~ieiio po que exis e alio n)) (1953, 398). «El coi-ii olado p ecisa, a s~i ez, se coiii olado». Decla acib da aiii iiiia coiiiissió del Sciia USA, el 11376. Segoiis DOKNA, A. & MENIIEZ, H., P. 117. Y ((La clis aiicia eii c el l,oclc bciiico del lioiiil> y la sabi<lic ia coii qiic lo ii iliza aunicii a coiiside able iieii e año as a io (...) No es solucióii pa a la cieiicia Iias ;i que la sabidu ía y la esponsabilidad del hoiiib e seaii capaces de oiiia las iendas (...) La cici-icia debe segui a lclaii c [...) pe o <lebenios Ic ,aii a al Iioiiib e al iiiisiiio iii ,c.l (...) iicccsi aiiios uiia podc osa cieiicia cle la co!icliic a)i (1 948, 346) (cl: 1953, 22711 97 1, 98). 'l Eii iicgic cs iiic es. 1'' CI: id. 210. se a ciencia de ca a al bien de la humanidad (1 948, 307) l1 mi jancan la educció p ac ica de les consecuencias a e si as de la conduc a i el po enciamen , d'al a banda, de les conquis as que es capaz de log a el o ganismo humano (1 953, 159). DELGADO. PEL ((CONTROL FÍSIC DE LA MENT)) A LA (~PSICOCIVILITZACIÓ)) El se humano, segons un dels més eminen s ((ce ells)) ecupe a s pe la uni e si a espanyola, cons i ueix una inidad uncional de es ímulos senso iales y de espues as de compo amien o conec adas po el ínculo esencial de los p ocesos in ace eb ales (1972, 278). José Manuel Rod íguez Delgado pa icipa del consens que el es udio del u u o del homb e ieneque se in e disciplina io, pe al que siguin con enien men a esos sus aspec os psicológicos, sociales e his ó icos (1973, 26).12 Així ma eix, es a con encu que el cu so de la his o ia (. ..) es á de e minado (...) po ac o es ideológicos, polí icos y cul u ales (1 973, 34). Els seus pun s de is a sob e l'home que cal e s'insc iuen en l'ambi es ic amen biológico in ace eb al ( 1 9 7 3, 2 7). En un discu s que eco da mol el de Skinne , an pel con ingu com pe l'op imisme ecnologis a que anspi a, ~el~ado (com li diuen els ame i- cans) a i ma que el p og és cien í ic ens ha aboca al llinda d'una nue a e olución ideológica y ecnológica, a un pun o c í ico en la e olución del homb e: aquel1 on aques , amo ja de la na u a ex e io , esde é capac de domina -se a sí ma eix, pel con ol del seu p opi ce ell, i d'inaugu a així un es adi quali a i amen nou de la cul u a. Comencem, diu, un p oceso de libe ación men al y de au ~dominación.'~ També com el ecnoleg del condicionamen ope an , el del con ol elec onic de la men zi base d'es imocep o s conside a que, a iba el momen en que la ciencia a possible la ((plani icació)) de l'home del u u , aques a possibili a esde é (( esponsabili a )) alho a ((desi jable)) i ((inescapa- ble»:14 Hemos ci ilizado nues a ecología, pe o seguimos bá ba os en nues a psicología (1972, 288)." D'ací en dedueix la necessi a d'una in eligen e plan icación 1' C : icl. 315, 335. '" '. 1972, 275. 1:' C : 1972, 35, 28011973, 2711979, 14 14 1972, 1211973, 4211978, 8. C1: i l. 297. 38 J.M. BLANCH 1 RlBAS humana de la men e 1973, 48) com a es a egia de ca a al desa ollo de una u u a. sociedad psicoci ilizada ( 1 9 7 2, 3 5). ' Volen escapa de la ((ba ba ie)) con1 F eud, p oposa una no a ((enginye- ia» -com ha ia e Skinne - pe a iba a lamillo de les cul u es possibles, i segueix la lla ga adició de I'c(enginye ia social)) que ha ien posa de moda un segle abans alguns socialis es pe acos a -se a la u opia d'una socie a sense els incon enien s que compo a la llui a de classes. L'«enginye ia del ce ell)) ha de cons i ui un pe ec e exe cici in el.lec ua1 que combini ((ciencia)) i «a » de ca a a la in e ención del homb e en la es uc u ación ma e ialy en la o ganización unciona1 de ce eb os indi iduales, amb la inali a de subs i ui el ciego de e minismo na u al- pe planes e olu i os in eligen es (1978, 10.1 .).17 Els c i e is pels quals s'ha de egi la p ac ica d'aques a ecnologia ce eb al són la ealidud biológica i el p incipio de obje i idad ( 1 9 7 3,49). Enca an - se amb les objeccions que des de la eologia a l'e ica hom po e a la manipulación eléc ica de la Psique (1979, 26) i a laplanz icación de las men es u u as (1973, 49), l'au o pa a aseja el de Más allá de la libe ad y la dignidad i es ableix que el cuchillo en si no es bueno ni malo y puede se usado po un ci ujano o po un asesino ( 1 9 7 9, 2 7). Delgado in ueix, no obs an , que l'enginye ia del ce ell compo a iesgos (1 978, 1) que en an un a ma su il y pelig osa (1972, 283) i compa eix ambé amb Skinne la inquie ud pels possibles abusos de la ecnica(1979, 13,27). Pe aixo p oposa que la es,ponsabili a social de la conquis a de la men e humana (1972, 294) es igui en mans d'una undación cien $ca (1972, 297) i enca a millo , que sigui ui d'una labo conjun a, in eligen e y uni e sal (1 973, 48). Pe o, en un momen d'en usiasme discu siu, el p o esso de Yale a el que po seinbla una mena de elliscada es a egica analoga, una egada més, ala del seu col.lega Bui is del Walden skinne ia i que esul a igualmen simp omi ica del possiblk «décalage» en e la quali icació ecnolbgica i la base epis emologica de I'au o : I'e e na qües ió, inquie an e y undamen al de quién con ola, és, segons Delgado, ácil de con es a : odos los que adquie an el conocimien o de los elemen os de e minan es y que comp endan sus mecanismos end án ese pode y ambién adqui i ún una de ensa con a el pode de los demás (¡sic!) (1972, 291).lX L'au o no p opo ciona cap pis a conc e a que meni a la iden i icació del subjec e emmasca a pe la ague a eu emís ica del odos. Ac e alli o ambigüi a in encionada que a posa la pell de gallina. La ((de inició de uncions)) skinne iana i I'adquisició de ((coneixemen )) de Delgado semblen eni quelcom eminiscen de magia nominalis a en plena lo C . id. 28911973, 4211978, 5, 10 " C . 1973, 47. In Eii iicg e c iiic ei. e a ecnolbgica, si més no, d'ingenui a polí ica, si a enem els ai es que es espi en en els emps ac uals. Ce amen que ambdós poden jus i- ica -se amb el p e ex que ins i ucions com la UNESCO subsc iuen sen encies igualmen sugges i es, com aquella que l'in es igado espanyol es pe me ci a ex uaimen : Pues o que la gue a comienza en la men e de los homb es, es en la men e de los homb es donde se deben cons ui las de ensas de la paz (sic) (1972, 261).19 De qualse ol mane a, Rod iguez Delgado sembla man eni -se a e a a un p e ex sblid pe a desconside a la possible incidencia de la dinamica p esen de les elacions de pode i de p oducció en o disseny polí ic de l'home u u , d'una banda, i pe a eludi , de l'al a, la esponsabili a d'elabo a una eo ia de la ansició de l'ac ual conjun u a a l'esde enido que el1 imagina possible. Pe aixb a i ma sense esc úpols que los a caicos an agonismos humanos hay que esol e los pene ando en sus azones men ales y p oponiendo soluciones biológicas (1 97 2, 1 1 )20 i eme als mecanismos del ce eb o la uen e del bien y del mal, del goce y del su imien o, del amo y del odio (1 972, 295).21 D'ací el seu p opbsi de busca las bases biológicas ealis as pa a soluciona el p oblema de las elaciones humanas ( 1 9 7 3, 34). Mig segle desp és que F eud hagués in e p e a el males a en la cul u a de la se a época com un símp oma de la « ep essió» que li és inhe en , Delgado a ibueix les «c isis» c eixen s que u men en el món ac ual a la mala plani icación del homb e ( 1 9 7 8, 1 ). L'au o mani es a la se a con icció que en un u u o p óximo, el es imocep o se á usado pa a enlaza ce eb os y compu ado as, es ableciendo acciones eap ocas en e las neu onas y los ins umen os (1972, 112). El1 li augu a múl iples aplicacions mediques, i ambé polí iques. És en aques segon sen i que especula sob e els mecanismos biológicos de los e o is as: es as pe sonas ienen un ce eb o como odos noso os. ¿Po?' qué son e o is as? (1978, 1). 1 ambé sob e un ai e dels mo ius d'angoixa de l'home ac ual: Quién o igina el ewible pelig o a ómico que sen imos sob e nues as cabezas ¿la na u aleza o el ce eb o del homb e? (1978, 2). El D . Delgado no deixa en e eu e la possibili a de onamen s ex ace eb ais l9 En neg e es nie es. (Aques «coneixenien » se a anibé una «de ensa» e icac con a bales, napalni o bo nbes de neu ons?). '0 De la p esen ació «Al lec o espailol)). Sub a lla neu. En una ocasió pos e io , I'au o ma i za la se a posició econeixen expli ci aiiien els complicados p oblemas é icos que ini plica la in e enció, nii jancan I'es imulació elec ica del ce ell, anib liiiali a s socio e ap+u iques, . sob e les conduc as an isociales elacionadas con ideas polí icas (1 979, 28). 21 Poc desp és, pe b, a egcix que elodioy la des mccidn no sonp opiedades uncionalesdelce eb o, sino elemen os in oducdos en la ac i dnd neu ona1 a a és de es ímulos senso iales (i !. 296). . 46 J.M. BLANCH 1 RIBAS GLUCKSMANN, A., LOS maes os pensado es Ba celona, Anag ama, 1978. HENRI-LEW, B., La ba ba ie con os o humano, Ca acas, Mon e Á ila, 1977. - «En e is a» a El Viejo Topo. 28. Gene -1978. Ba celona, p. 27. LEACH, C., ne bioc a s, London, Penguin Books, 1972. LEFFEBVRE, H., Posi wn Con e les echnoc a es. Pa is, Gau hie , 1967. MARCUSE, H., El homb e unidimensional, México, J. Mo iz, 1968. - Ensayo sob e la libe ación, México, J. Mo iz, 1969, pp. 56, 68. - «P e aci» de 1966 a E os i ci di zació, Ba celona, 62, 1968. MASLOW, A., Eupsichian manage na , Illinois, Homewood, 1965. PACKARD, V., L'homme emodelé. Pa is, Calman-Lé y, 1979, p. 7 1. PINILLOS, J. L., Psicopa ología de la ida u bana, Mad id, Alianza-Uni e sidad, 1974. ROSENFELD, A., The second genesis. Tke coming con ol o li e, New Yo k, Py amid Communica ion, 1972. RESUMEN El obje o cen al del análisis consis e en la de e minación de la na u aleza polí ica de la psico ecnología del con ol, como base pa a una e lexión más gene al ace ca de la unción de la psicología como agen e y como apa a o de pode . Se des acan en p ime luga cie os elemen os de acionalización psicosociológica de las elaciones de dominio-sumisión apo ados conc e- amen e po Webe y F eud. Es ablecido es e ma co de e e encia, se p ocede a la desc ipción de las p opues as de plani icación del homb e u u o ealizadas po Skinne y Delgado en base a los medios de con ol humano p opo cionados po la ingenie ía de la conduc a y del ce eb o. Las conside aciones inales inducen a pe cibi la u gencia de aslada al ámbi o de la polí ica explíci a la es a egia inhe en e a p oyec os ecnológicos como los expues os.