Quade ns de Psicologia,
1981,
11,
536
RAMON
TURRÓ.
L'OPCIÓ
PEL
METODE
CIENTÍFIC
EN
L'ESTUDI
DEL
COMPORTAMENT
HUMA
(Segona Pa )*
Josep
ROCA
i
BALASCH*"
PSICOFISIOLOGIA 1 APRENENTATGE
El eball de Ramon Tu ó, que pod íem anomena gene icamen psico-
isiologia, é una ca ac e ís ica i és que es ac a d'un eball de e lexió i hi-
po esis a pa i de eballs an e io s, o p oposan o sugge in nous camins
o objec es d'es udi; és un eball de cai e especula iu en
base
a
les dades
i-
siologiques acumulades al lla g del segle
XIX.
El basamen expe imen al de
que pa la a
L.
Ce e a (1950) no e a una in es igació p opia sinó les eali -
zades en el camp de la isiologia.
En allo que a e e encia a la eo ia sob e la a n -apo ació o iginal de
Tu ó- e a plenamen conscien de la manca d'e idencia posi i a. Segons
ela a Ce e a, cap al inal de la se a ida ha ia di : «No ull mo i sense
ha e demos a amb a gumen s de ini ius i amb les p o es expe imen al5
més objec i es la me a esi sob e la am» (CERVERA, 1926,a).
No c ec que el cai e especula iu de l'ob a de Tu ó li egui cap in e es.
Hom pensa que en la his o ia de qualse oi ciencia hi ha momen s en que
un
in-
es igado s'a enca a les dades i a pa i d'elles o mula no es hipo esis. Tu -
-.
*
La p ime a pa d'aques a icle a publica -se en el núm.
4
de
QUADERNS
DE
PSICOLO-
CIA.
oc ub e
1981.
(N.
de
la
R.).
**
P o esso de P incipis
i
Me odes en Psicologia i de Psicologia Expe imen al, al Col.legi
Uni e si a i de Gi ona.
6
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
ó ja ho ha ia e en la «Memo ia sob e la ci culació de la sang» on s'a enca
a les eo ies exis en s en una analisi discu si a pu amen (Domingo,
1970,
p.
75).
Po se l'exi que ob ingué, sob e o o a de la península, en o í
aques a mane a de con ibui a l'a enc cien í ic.
Relació
Men -Cos
El e que nous descob imen s posessin en elleu la dependencia men al
espec e al ce ell i l'ac i i a del sis ema ne iós en gene al, posa sob e la
aula el dilema de educció o man enimen del dualisme. Hem is com Tu -
ó eia ac e de e sob e l'exis encia de dues subs ancies, o millo , dos eno-
mens, pe o ambé hem is an e io men (Tu ó,
1885)
que allo que p opo-
sa a .e a un camí educcionis a. El ex que segueix co espon a «El Me ode
Objec iun, pe o les ma eixes idees ja es poden oba en els.«Apun es»
(TuRRÓ, 1882-1883).
To s aquells que aspi en.a edui els enomens psíquics a les ca ego ies dels eno-
mens ísics i dels enomens químics han acumula eballs de alo decisi a des ina s a
demos a que deuen ésse es e amen lliga s al uncionamen del sis ema ne iós. La
conseqüencia d'aques a immensa asca és que ningú dub a a ui que o a modi icació
psíquica s'acompanya d'una despesa isiologica. Pe o la osco més espessa egna
quan a la elació a es abli en e el que és isiologic i el que és psíquic. (TuRRÓ. 1916,
Edició 1927, p.
23).
El1 desca a els pa alel.lismes d'Ebhinghausl i de Fechne 2 pe
conside a -los pa alel.lismes me a ísics. C i ica
W.
James pe c eu e que
«els enomens psíquics poden subsis i independen men del p océs ce e-
b al»
(TuRRÓ, 1916,
Edició
1927,
p.
26).
Rebu ja igualmen la eo ia ene ge ica segons la qual «el enomen psíquic
se ia una ans o mació ene ge ica de la despesa isiolbgica
(.
.
.).
El concep-
e d'ene gia no és aplicable ací pe que ens oben en psesencia d'un eno-
men que no és e e sible en o ma mecanica»
(TuRRÓ, 1916,
Edició
1927,
p.
27).
És mol p obable que en aques s a gumen s seguís Alexande Bain
(1818-
1903),
associacionis a angles, i que ambé ho es en l'adopció del pa alel.lis-
me concomi an
:
1
He mann Ebhinghaus (1850-1909), conegu pe les se es in es igacions sob e la
mc-
mo ia.
2
Gus a Theodo Fechne (1801-1887), ep esen an de la endencia cn psicologia aiio-
menada psico ísica i conegu pels seus eballs sob e els Ilinda s.
En i ud de la ley de la concomi ancia po la que exis e una pe ec a ma emá ica
co elación en e los enómenos subje i os y los obje i os o ce eb ales (Bain), sabemos
que mien as me hi ió un es ado en la conciencia, en la in imidad de ales células, de
+
al o ales egiones de mi ce eb o, se ha p oducido un cambio, no impo a cuál.
(TUR-
R6,
1882-1883,
A . IV).
L'adopció de I'explicació pa alelalis a ou empo al, un compas d'espe a
co n di ia més a d. Hi ha ia un ma c ideologic en el qual es po en end e
l'ana
i
eni dels seus aonamen s
i
les ma eixes exp essions com que hi ha-
ia una « osco » en la qües ió de com es elaciona en men i cos. Aquel1
ma c e a un con lic e p o oca pe dues endencies: pe una pa , la en-
dencia a la educció explica i a
i,
pe l'al a, un e ús a la conclusió ma e-
ialis a que el pensamen és ui de l'ac i i a ce eb al.
Cie o que a cada una de las ases de ese mecanismo co esponde concomi an e-
men e al modo de apa ece se el enómeno subje i o en la conciencia; cie o que a ca-
.
da eacción química co esponde al modo de sen i de una mane a an exac a i p eci-
sa que, de no igno a lo que igno amos, pod íamos subs i ui el p oceso psíquico po
el p oceso de enómenos isiológicos, bien con encidos de que ealmen e es as sol as
son las no as g á icas de aquella música; pe o no es menos cie o ambién que es os e-
nómenos subje i os no se encadenan y eslabonan de la se ie sino que o man ango
apa e. No digamos, pues, que nacen de ellos, po que lo que nace del ce eb o son e-
nómenos ísico-químicos
(.
.
.).
Es
cosa que yo nunca he llegado a comp ende el que,,
haya quien, en nomb e de la ciencia expe imen al, se decla e ma e ialis a, así como
ampoco comp endo quien se decla e espi i ualis a.
a-
El pensamien o es engend ado
po el ce eb o, bien así como el e ec o es de e minado po la causa. -¿De qué ce eb o
habláis? -[Homb e! del que palpi a bajo la apa c aneal. -Pues si habláis de és e, yo
os digo que del ce eb o no p oceden más que enómenos ísico-químicos, de un o den
especial, es deci , isiológicos. -Es que os sólo conside áis la ma e ia ce eb al bajo su
aspec o sensible, enomenal; y el ce eb o es un ó gano animado de una ue za i al
que..
.
-Pues apaga y ámonos, que yo nada quie o sabe de esa ue za ni de ese ce e-
b o que no es el ce eb o de los his ólogos y isiólogos
(...)D.
Igno o de qué uen e nazca
el enómeno subje i o, como igno o de donde p ocede el obje i o o isiológico.
Sé
que
en e ambos exis e una concomi ancia y ahí me quedo, y no hay iloso ías ni a gumen-
os que me a anquen de ahí ni me hagan emon a al o den sup asensible.
Al p esen a se a examen el enómeno subje i o se ha dicho has a aho a: «es e enó-
meno p ocede del espí i u», a lo cual han espondido los del banco opues o
also!
p ocede de la ma e ia».
Es a gue a de palab as, como la llama He be Spence , con inúa hoy con más en-
cono que nunca en cie as es e as; ni unos ni o os con endien es quie en con ence se
de que el p oblema de la ciencia no es á en a e igua la esencia ín ima, el quid de
donde el enómeno p ocede, sino simplemen e en de e mina las condiciones que p e-
,
ceden a su apa ición
y
nos en e an de su modo de se .
(TuRRÓ,
1882-1883,
A .
1).
8
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
Més de en a anys desp és, Tu ó es deba ia amb a gumen s semblan s,
si bé la esi que l'ac i i a ce eb al e a la causa de l'ac i i a psíquica ana a
p enen cos i se l'hi imposa a amb o ca.
Nosal es a i mem que en e ells hi ha una co elació pe que no coneixem llu ela-
ció. Els c eiem concomi an s pe que igno em el lligam que uneix llu successió;
pa al.lels, pe que així es p esen en i no pe que ho siguin. N'hi hau ia p ou que po-
guéssim es abli llu elació pe que aques pa al.lelisme s'es aís, al com desapa eixen
els coneixemen s p o isionals quan hem a es la ce i ud de ini i a.
La eo ia del pa al.lelisme 6s un compis d'espe a, no una conclusió~. (TuRR~.
1916, Edició 1927, pp. 26 i 27).
Aques ex és, p obablemen , el millo esum del pensamen u oniii so-
b e el ema. El con encimen de l'elecció causal en e el enomen ísic i el
psíquic només es a a ena pe la manca de majo s e idencies i, p obable-
.men ambé, pe un cap icamen que l'impedia oblida -se de la me a ísica
pe a i ma , com A. Pi i Sunye ,
es un solo
y
mismo p oceso que se mani ies a a la ez, según el pun o de is a desde
que se obse e, po a iaciones obje i as
y
po enómenos subje i os (A.
PI
I
SUNYER.
1919).
La e ali a
Una cu a no ícia cien í ica ens dóna es imoni de la se a p eocupació i la
se a ac i ud d'aguai espec e als emes elaciona s amb la psico isiologia «El
Dualismo ce eb al»
(TuRRÓ,
1884)
és una incu sió en un ema d'ac uali a :
el uncionalisme dels dos hemis e is.
Ap o i an una ponencia sob e el ema mos a el seu aco d amb la con-
clusió gene al del ponen : hi ha un hemis e i dominan que ho ha esde in-
gu ,
no de o ma uncional en cada indi idu, sin6 a causa d'una especiali -
zació donada en l'e olució de l'especie.
A ibui el enómeno a icios de educación pa ece pue il; el enómeno es cons an e
en odas las épocas
y
en odos los pueblos,
y
no puede po ende suponé sele con encio-
nal (TuRRO,
1884).
No es de ineix Tu ó espec e al e a o able a la esi, segons el ponen
S . Ball, que l'home en gene al no és ambidex e i que la cul u a e lec eix
el e isiologic en exp essions popula s i e minologia mo al i legisla i a. Al-
es a gumen s no són conside a s de ini ius pel cai e especula iu. Acaba e-
ma can la manca de dades objec i es: «del solo análisis subje i o no pueden
nunca saca se conclusiones isiológicas po al a el da o obje i o que le es
complemen a io, da o que sólo puede suminis a la au opsia o la expe i-
men ación~
(TuRRÓ,
1884).
El dolo
i
el plae
Hem is , an e io men , la de ensa que Tu ó eia del me ode in ospec-
iu pels a an a ges de dona comp e d'allo que apa eixia a la consciencia
com a esul a de la manipulació isiologica. L'es udi sob e el plae i el dolo
segueix aques c i e i i sin oni za amb els me odes dels psico ísics. Tu ó e-
po a l'expe iencia de Riche , que hem comen a , el qual anali za els e ec es
p og essi amen dolo osos d'unes pinces posades a la mi. D'aques a expe-
iencia, d'obse acions p opies i d'algun al e eball més, Tu ó bas eix
una eo ia pseudo- isiologica sob e el plae i el dolo . Po se pe aixo Do-
mingo diu: «apun es
y
nada más llama a sus abajos
y
como apun es han de
se , po an o, omados» (Domingo,
1970,
p.
59).
Tu ó s'oposa a la concepció del dolo com a una sensibili a especí i-
ca més.
A mi juicio es as hipó esis son sob ado hipo é icas pa a pode some e las a una c í i-
ca o mal. No podemos admi i que el dolo posea ne ios especiales, ni que exis a un
cen o que dé de sí la no a dolo osa.
Y
no podemos admi i lo po que con ello se consi-
de a al dolo como una sensibilidad especial, como una unción, siendo así que un
a en o análisis subje i o nos demos a á que no hay al unción, sino un modo especial
de desen ol e se esa compleja unción que llamamos sensibilidad
(TuRR~.
1882-
1883, A . 111).
Ap o i a l'a inen esa $e a desca a la endencia locali zacionis a de en-
sada pe alguns ana omis es.
No hay que busca , pues, en la pe i e ia ile es dolo í e os en conexión como un
cen o ce eb al donde su ja la pe cepción del dolo , como lo c eyó nues o inol idable
Ma as
(TURRO,
1882-1883, A . IV).
"
Pc c Ma a (1811-1877). Mc g
i
csc il~ o libe al, de enso d'una isió ana~omica dc la
malaliia m nial. Capda an c , pe al a banda, d les posicions ma e ialis es
i
posi i is es de
la medicina a Ca alunya.

1
O
QUADERNS DE PSICOLOGIA
A pa i d'ací inicia, al com s'ha ia p oposa , l'analisi subjec i a del plae
i del dolo , es e amen lligada, sob e o en al16 que a e e encia al plae , a
la eo ia d'A is 6 il sob e aques concep e. El esum de la se a esi ens l'o e-
eix el1 ma eix:
En esumen: po una a en a obse ación subje i a, noso os descub imos, no ya
una semejanza, sino una e dade a iden idad en e el modo de p esen á senos el do-
lo ísico debido a una exci ación pe sis en e,
y
el dolo mo al nacido de esa compleja
unción que hemos con enido en llama azonamien o. La pe sis encia de un es ado
que no log a ex ingui se, según su na u al impulso, en el a ec o ape ecido, de e mina
su nacimien o y exace bación consecu i a.
Es
di ícil, sino imposible, p ecisa el pun o
a pa i del cual el es ado es sen ido como dolo oso; ello es, que el dolo apa ece en el
c ecien e desen ol imien o de su ene gía has a llega a hace se in ole able, quedando
ambién, como dejo del mismo, al igual del dolo ísico, una p olongación dolo osa
que es sen ida como una sensación de cansancio, de a iga. Po el con a io, el desen-
ol imien o espon áneo
y
ácil de la ac i idad psíquica, po el que se pasa de un es a-
do a o o sin que la misma enga que pe sis i en un pun o dado pa a la génesis del es-
ado siguien e, de e mina pa os, momen os de descanso en la conciencia ac i a que
son sen idos como e dade os place es
(TuRRÓ,
1882-1883.
A .
IV).
L'analisi pu amen subjec i a del plae i el dolo l'apa a en de la p ac i-
ca dels psico ísics en an que aques s p ocu a en mesu a l'es imulació ísi-
ca pe al de pode ob eni una mesu a de l'ac i i a psíquica, ja que ac ua-
en en el suposi que en e ambdós endmens hi ha ia una co espondencia
o al. La llei de la concomi ancia e lec ia aques a con icció. Tu ó, pe o,
no eali za als mesu es sinó que es limi a a una e lexió que eco da mol la
iloso ia men al dels empi is es en les se es classi icacions dels con ingu s
psíquics, o i que cons an men eia ac e de e sob e els necessa is can is
neu onals subjacen s.
A
aques a analisi subjec i a Tu ó inco po a la eo ia a is o elica sob e el
plae com a «complemen de l'ac e», la qual lliga a, segons ell, a nb la se a
exposició pe que el plae e a el sen imen que enim quan es eali za el an-
si de la eacció-exci ació al epos en l'o d e isiologic.
Els a gumen s a a o de al coincidencia donen als «Apun es» un ai e
mol 'di e en a l'e idencia posi i a que el1 comenca a a eclama pe a la
i-
siologia i la psicologia. Po a les coses al e eny de la de ensa d'A is 6 il
i
l'escoliis ica, amb la qual cosa les se es e lexions jus i iquen el comen a i de
Pe e Domingo ansc i an e io men . La pe sonal isió de la iloso ia ja és
p esen en els seus p ime s esc i s. Ul a aques aspec e, els <<Apun es» són
o un es imoni de les in luencies ebudes i de les endencies que pos e io -
men s'a e ma ien.
I
O ígens del coneixemen : la am
1
La eo ia sob e la am, com a mo o que inicia els p ocessos de coneixe-
men , s'exposa basicamen en dos llocs. El p ime en un llib e a nb el í ol
que encapcala aques apa a i el segon en unes con e encies que Tu ó
dona a la Residencia de Es udian es de Mad id (TuRRÓ, 1912a i 1918a).
S'obse a en la bibliog a ia de l'au o un bui en allo que a e e encia a
la psicologia i iloso ía, un pa en esi que a des dels «Apun es» ins a l'a icle
sob e l'equilib i publica a F anca el 1908. De e , pe o, aques a icle que-
da o a del con ex eo ic elaciona a nb la eo ia de la am que s'inicia
I'any 1909, p ecisamen en I'a icle sob e Helmhol z4. P ecisamen en
aques a icle, que comen a em en pa la de la psico isiologia senso ial,
Tu ó ja anuncia a el ema de la am com a mo o o impuls e s l'ap enen-
a ge:
Pa a ija la -pa la de la ima ge
-
hay que empeza po ap ende a coo dina las
con acciones de los músculos del globo ocula y da es abilidad a la len e que la p o-
yec a; sólo así esal a á con cie a ijeza y limpidez. Si nos p egun amos qué es lo que
mue e a eje ci a se en esa coo dinación olun a ia, nos con es a emos que es una in-
ención salida de aden o que a an eando la mane a de ija la imagen has a conse-
gui lo. Bien po un impulso nacido de p ocesos psico- isiológicos más hondos que has-
a aho a la obse ación no ha pues o de mani ies o
(TuRRÓ,
1909).
Tal com ela a Domingo (1970, pp. 235s), cal pensa que de les in es iga-
cions en nu ició i immuni a so gís la idea de la sa iesa de l'o ganisme i
conclogués jun amen a nb Pi
i
Sunye (1919) a i man I'exis encia.de un e-
lex o ic p e i a l'expe iencia. Pe al a banda i segons Ca done i Planas
(1950), 6s pi-obable
que
l'au o dels «O ígens» agués de Main de ~i an~ els
concep es d'anima sensi i a i e lexi a i la noció de mo imen com a on en
la noció sob e la nos a p opia exis encia. Pe a ~welhau e s~, en can i,
aques a úl ima idea l'hau ia e de Riche .
Els ~O ígens)) ac en basicamen de l'anima sensi i a i dels inicis de la ge-
nesi gnoseologica a nb el mo imen com a concep e clau.
Hi
ha una in-
.I
1
Ic niaii I*. 1:c.i-cliiiaiicl oii
1
Ic.lmliol z
(
1821
-
1894). considc a cn c <:ls mí.s g ans cicii í-
ics,. lcl scglc XIX
i
uii<lado clc la ~>sicologia cxl>c im ii al. jun amcn a nb F'cclii c
i
Wu' icl. Au o lcl ~4Iaiicll)u<.li (Ic ~)liysiologisclic. i
0l) ik.
i
lc ~'Toiicml> in lungc *, ducs
ob es cabdals de la isiologia
senso ial
que jun amcn a nb la se a opció empí ica ingue en g an
iii liii.iicia cii 'I'u ó.
~
Fili>so
i
1)olí ic occi i
(
1766- 1824).
6
Gco ges Dwelhau e s (B uscl.lcs 1867-1937), cu e
pp.
65-66.
12
QUADERNS DE PSICOLOGIA
luencia cla a de Pa lo de qui ecull el concep e de e lexos condiciona s
pe a explica les p ime es adap acions al medi i ambé de'Helmhol z, so-
b e o en l'a i mació del ca ac e ap es de l'ac i i a senso ial.
-
-
ESQUEMA
DE LA
TEORIA
DE TURRÓ
Medi in e n: necessi a isiologica-psicologica (la am)
1
Mo i ~
p
a ge]
Adap ació
o ganisme-medi
Bases del
coneixemen
Medi ex e n: alimen , e c.
El sis ema explica iu de Tu ó s'inicia amb l'a i mació de I'exis encia
d'un e lec isme o ic p e i a l'expe iencia. El e lex 6 ic és l'exci ació que
p o oca es i ui els ma e ials que manquen al cos. La selecció d'alimen s
que manquen és una conduc a in elaligen que es basa en una acció mecani-
ca p ees able a. Quan un o ganisme ha exhau i les ese es apa eix aques-
a exci ació que é una co espondencia en la ida psíquica i que és la am.
En eali a , la sensació de la am
és
a la ida psíquica allb ma eix que a la ida
o ga-
nica
o
ege a i a és el e lex O ic
(.
.
.)
aques a sensació és I'auba de la ida psíquica
(TuRRÓ.
1912, p. 29).
En el capí ol segon i e ce de l'ob a es p egun a com s'a iba a disc imi-
na al16 que a hom li manca. ~Heus ací el e i able p oblema psico isiologic
de la amn
(TuRRÓ,
1912, p.
35).
Cons a a la selecció de l'alimen en animals segons les necessi a s especí i-
ques, ja siguin p o ocades ja siguin na u als, i cons a a igualmen les di e-
--
---
-
encies segons el clima i els can is que s'ope en en el medi in e n si can ia el
medi ex e n, o e usan la noció d'ins in com a explica i a.
L'impuls o ic es imula el mo imen , a «un an eig ince i aga ós. El
mo imen de la ma e acili a el esul a inal.
(.
.
.)
Reali zada la p emsió del
mug ó el mo imen queda ixa men e agi segui de la deglución (TuRRÓ,
1912,
p.
83).
Apo a d'al es obse acions amb polle s pe a demos a que no s'ha de
con ond e l'impuls o giinic que inci a a la p emsió o a la deglució amb la se-
lecció de l'alimen :
La cosa que hi ha inna a o p ees able a és I'impuls que mou a la p emsió, mes el
coneixemen que en esul a és ill de l'expe iencia i no d'in uicions o iginals
(TuRRÓ.
1912, p.
85).
Cal des aca el e que Tu ó explica el compo amen objec i amen , és
a di , de uig les explicacions eleologiques o les explicacions en base al osc
concep e d'ins in , o inco po an el concep e de l'e ec e que des de Spen-
ce ha ia es a u ili za pe l'explicació a la isiologia i a la ma eixa psicolo-
gia. (Veu e capí ol dedica a Bain i Spence , p.
86).
A
més del p incipi explica iu de l'e ec e. Tu ó inco po a el condiciona-
men pa lo iii
-
ipus
1-
en di que les ca ac e ís iques associades a l'ob-
jec e alimen ici pe me en la iden i icació u u a d'aques . Ap o undin en
el ema posa un exemple de disc iminació senzill i cla i que deno a la in-
luenciá pa lo iana en la se a cons ucció eo ica. Plan eja com sab ii un
in an quina en e dues lle s és la que li con é:
P ocedim expe imen almen pe a la se a solució i amb aques a i suposem que la
lle aigualida,
A,
és la de la se a ma e i la lle bona,
B,
d'una eina que li'n dóna di&-
iamen dues mamades. La ma e a es ida de blanc i la eina de e mell; pe o les im-
p essions e inianes quk una i al a dona li p odueixen, no I'han enca a indui a di e-
encia I'una de I'al a. En aques a si uació mama di e ses egades al dia i men e les
dues que mama de la eina alla guen el i me de la am, les al es I'escu cen. Sem-
blan s di e encies b iques són I'o igen de I'es ímul in e n que impulsa a di e encia
dues imp essions Gp iques que ins alesho es ha ien passa da an els seus ulls sense
que hi es esmen .
A
mida que pe la epe ició dels ma eixos ac es es agi es ablin una
connexió in e neu onal en e la di e enciació b ica que co espon a
B
i la imp essió
del colo e mell i de la ma eixa mane a, en e el coe icien nod i iu i el colo blanc
que li co espon a
A,
més cla amen s'ani l des acan en aques a in el.ligencia nai-
xen el coneixemen de quina és la lle que més ha d'aplaca la se a am, pe al que
po ep esen a -se-la amb I'auxili d'una ima ge senso ial
(TuRR~.
1912, pp. 102-103).
20
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
se en la in eligencia con el lenguaje, que es su más i o p opulso ; de al a -
nos es os símbolos e bales, nues a in eligencia no se ele a ía an po enci-
ma de la del es o de los animales» (TuRRÓ,
1924,
p.
81).
En un a icle que so í a
La Publici a
l'any
1917
i en un comen a i al lli-
b e de Ro i a i Vi gili
His o ia deis mo imen s nacionalis es,
ambdós ep o-
dui s pe L. Ce e a
(La nos a gen ,
1926),
Tu ó, lliga a Ro i a i Vi gili
en la llui a pe l'a i mació nacional de Ca alunya, don5 a gumen s psico i-
siologics pe a de ensa la llengua com a mi ja de o mació de l'indi idu i de
o mació i pe manencia de la comuni a cul u al que l'emp a a.
Op a pe una explicació onoma opeica de la o mació del llengua ge, es
éu esso de la c eenca gene ali zada, a p incipis de segle, sob e que el bilin-
güisme compo a a empob imen in elelec ual i jus i ica ambé la psicolo-
gia dels pobles, ac i i a mol de moda en l'en esegle, com a exponen de
o mes pa icula s de pensamen i compo amen dels pobles, enin en
comp e p ecisamen les di e encies idioma iques.
Tu ó a i ma que el llengua ge es uc u a la in elaligencia; a i ma, a nés
a més, que amb la llengua es ansme en els sabe s, les expe iencies col.lec-
i es, els sen imen s lliga s a les pa aules i, en de ini i a, o a la mane a de
e de les pe sones que l'han u ili za .
És
a di , que en la llengua s'acumula
la mane a d'ésse pa icula i di e encial de cada poble i, en an que hom
l'ap en, adqui eix o es unes ca ac e ís iques p ees able es. No cal di que
Tu ó exposa aix6 amb la in enció de de ensa el e nacional; no obs an
l'explicació donada no és g a ui a ni ci cums ancial, és un exponen més de
l'explicació empi is a de l'home po ada a ni ells concep uals ac uals.
uals.
Les
ape encies com
a
mo i ació
La limi ació explica i a de la eo ia sob e la am a la «consciencia sensi i-
a» ho és solamen co n a objec e d'es udi. Tu ó enia cla que amb aques
ap enen a ge senso ial i mo o s'inicia a al16 que en diem ida psíquica. Se
li p egun a a Tu ó si la am podia, pe si sola, explica o el desen olupa-
men huma. Aques a ou la se a espos a:
No sólo de pan i e el homb e. Pues ambién hay hamb e en el sexo.
Y
en las ansias
de sabe .
Y
pa a los a anes de dominio. Pe o es e iden e que muchas nue as cosas so-
b e las aíces de la azón pod emos conoce cuando sepamos bien, po lo menos, en
qué consis e una de ellas, la cual, aun pa eciendo simple, es ex ao dina iamen e
complicada. Sin la p esencia de la iloso ía clásica
y
de sus ilóso os, odo se ía más

simple. Pe o cada nue a obje i ación equie e un an g an es ue zo p e io pa a eba-
i concep os esg imidos po sabios de admi able in ención
y
alen o
y
man enido lue-
go po escuelas de an o ale , que el ánimo se encoge
y
duda conside ando que pa a
segui adelan e se á p eciso que lo pequeño madu e
y
que las u as sean ecogidas po
los que se sien an capaces de qui a las a pleni ud
y
semb a en é il e eno sus semi-
llas. Po el momen o, ni dogmá ico, o sea admi iendo las cosas sin a e igua como la
in eligencia llegó has a ahí; ni p agmá ico, dejando las cosas sin a e igua en espe a
de que los nue os hechos que la ciencia no deja á de o ecemos nos lo acla en. Necesi-
amos posiciones de abajo. Hipó esis pa a labo a , a a és de las cuales hace pasa ,
an o los hechos que la ida nos o ezca como los que p o oquemos
(DOMINGO.
1970,
p.
314).
El ex és p ou cla : cal emma ca el eball sob e la am dins d'un con i-
nu que pe me i a iba a explica el com i el pe que del compo amen .
Tu ó eu en la am un e que, jun amen amb al es ape encies, po con-
ibui a la consecució d'aquell objec iu. El seu eball, doncs, cal p end e'l
com un p ime esglaó de possible explicació en la ida dels indi iduus. Sen-
se llanca -se a.una eo ia de les necessi a s p oposa una posició de eball, la
qual necessii iamen ha d'es a so mesa al igo del me ode expe imen al
pe a acumula i cons i ui un coneixemen iilid.
Psicologia compa ada
Una ca ac e ís ica de l'elabo ació u oniana sob e la o mació de la cin-
el.ligZncia sensi i a» és la compa ació dels compo amen s animals i hu-
mans. No cal di que en cap momen jus i ica di a compa ació, cosa expli-
cable pel medi isioldgic en el qual e -ho e a no ma. ~ecull les expe ien-
cies de Pa lo amb gossos, epo a obse acions se es amb polle s i in an s,
e c. Volem des aca , pe 6, una di e encia que el1 a en e ambdós ni ells
bioldgics i e e in -se als mo imen s espon anis.
En els animals in e io s solen p esen a -se més coo dina s que en els supe io s, com
si les ies que han de ecó e I'acció cen í uga ja es iguessin, nadiuamen , p ees a-
ble es. En els supe io s, els es ímuls psíquics exe ceixen una acció més di osa sob e
I'apa ell locomo o , almen com si aques es ies deguessin d'ésse obe es mi jancan
un eball p e i a una elabo ació cen al que nadiuamen no exis eix. En I'home es
donen als mo imen s espon anis, pe o en escassíssim nomb e, als com la succió, el
i me espi a o i, la deglució, e c.
(TuRRÓ,
1913,
Edició
1932,
p.
39).
Es ac a d'una o mulació del di e en pes que exe ceix l'ap enen a ge
con o me s'a enca en l'escala ilogene ica. Aixd, en els nos es dies, s'ex-
22
QUADERNS DE PSICOLOGIA
p essa en e mes de de e minisme biologic i ambien al; i s'accep a el majo
pes de l'ambien en l'explicació de l'adquisició d'habili a s, en els ni ells su-
pe io ~. Pe al a banda, al a di que aques a idea e a plenamen conse-
qüen amb la posició ap enen is a de Tu ó espec e a l'home.
El mo imen olun a i
Dins el p oposi de dona explicacions objec i es, e i a els inalismes i
pa in del ac o mo imen en l'ap enen a ge senso ial, Tu ó o mula una
explicació del compo amen olun a i o almen d'aco d amb la logica so -
gida del me ode expe imen al.
En un ex ci a a la pagina
72
Tu ó a una dis inció en e l'ac e psíquic i
la inne ació olun a ia que és com l'impos que paga al dilema dualisme-
monisme i a la solució p o isional en e mes de pa al.lelisme. Aixo no ou
obs acle pe a dona una isió no a d'allo que és l'ac e olun a i.
El mo imen p esen és ja in encional o olun a i pe eco da -se del que
li
ha de
succei ;
i
quan al16 que d'aques a mane a es p e eu, succeeix ealmen , les sensacions
són sen ides en la pa del cos d'on p ocedeixen, pe que innomb ables expe iencies
han demos a que aques es sensacions són, així ma eix, imposades pe un ac o ex-
e n o ex ínsec a la consciencia ma eixa
(.
.
.).
L'ap i ud de mou e's a iadamen s'ob-
é mi jancan la p e isió o el coneixemen pe enda an de les sensacions que han de
succeei
a
ce s mo imen s
(.
.
.).
És olun a i o mo imen . que de e mina sensacions
p e is es
(TuRR~,
1913, Edició 1932, p.
47
cs.).
.
Tu ó ac a d'aques ema en dos llocs, basicamen . En «Els o ígens de
les ep esen acions de l'espai ac il)), d'on són els ex os an e io s, i en la
«Psicologia de l'equilib i del cos huma)). A ambdós llocs es epe eix la ma ei-
xa idea: l'ac e olun a i es a de e mina pe les conseqüZncies que una acció
conc e a ingué en el passa . Aques ac e olun a i po 'esde eni au oma ic
o inconscien , pe o la se a explicació és la ma eixa.
La idea d'ap enen a ge eapa eix de nou en a i ma que segons les expe-
iencies passades i les conseqüZncies ob ingudes hom ~elegeix)) el mo imen
adequa . Aques a «elección, pe o, es a de e minada pe l'expe iencia an e-
io .
Tu ó sembla no dona excesi a anscendencia a una explicació
d'aques ipus. Con i ma aques a imp essió el e de deixa com a lliu e i de-
penden de l'espe i la in enció o olició. La limi ació, pe al a banda, als
ap enen a ges mo o s i senso ials ajuda a con igu a aques a imp essió.
Aix6 no obs an , el e d'explica un ni el1 de compo amen olun a i
pe unes causes objec i es i no eleologiques, cons i ueix una p o a més de
la solidesa concep ual de Tu ó, alho a que, una egada més, una an icipa-
ció a o mulacions pos e io s en el ma eix sen i .
Les emocions
Les dades que la isiologia ana a apo an a la cul u a o en la ma e ia
p ima amb que Tu ó elabo a els concep es exposa s ins ací i d'al es que
he conside a menys elle an s. En o cas, els aspec es exposa s pode se -
i de c i e i pe a es abli quina se ia la isió de Tu ó. La educció me o-
dologica el po a a obse a i a comen a els més di e sos en6mens en una
pe spec i a no a i c í ica espec e a les opinions adicionals. Tal és el cas
del seu concep e d'emoció:
A
la llum de l'expe iencia, I'emoció només és una sensació o ggnica; ella no e de
I'espe i , com suposa a Kan , sinó dels enomens esde ingu s a la cb po a pe I'acció
de eaccions ne ioses d'o igen ce eb al
(TuRR~,
1925).
En aques ag nen del e ce dialeg hom po eu e-hi e lec i l'esquema
p oposa en
El
Me ode
Objec iu
pe a l'es udi de les uncions men als. Pe
desg acia Tu ó no a iba a publica dos a icles més que el1 anuncia a a
con inuació del e ce i que hau ien ac a sob e la na u alesa de les emo-
cions, en e d'al es emes. En o cas, el ex an e io a pales l'en ocamen
amb que cons an men Tu ó anali za a els enomens de l'ac i i a ne iosa
supe io i que queda complemen a pe l'al a e en empi is a o gene ica
de la se a concepció.
Hi ha, en aixi, del sen imen es e ic uni e sal, una llegenda que no esis eix sense
esmicola -se una analisi eda i se e a. En les coses d'a , com en o es les al es del
món, hi en én de bo de bo qui es capaci a pe a en end e-les. La suposanca queja e-
nim al món amb aques a capaci a és alague a pe a la ani a humana, pe i, és an
g a ui a com í ola
(TuRRÓ,
1925).
Ul a l'an i acionalisme, l'apo ació del mes e, com li deien els seus, és ba-
sicamen una apo ació me odologica en ocada, p ecisamen , a cons ui
una no a iloso ia, o millo , un coneixemen nou i ce sob e aquells aspec-
24
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
es de la iloso ia elaciona s amb l'ac i i a humana. La se a p eocupació
e a la de onamen a una psico isiologia que os una al e na i a a la iloso-
ia men al o psicologia adicional. Aques a psico isiologia ha ia de
onamen a -se en el me ode expe imen al i p ecisamen al16 que Tu ó c i-
ica amb més ehemencia als psicolegs ou el subjec i isme impe an al
com a no a Dwelhau e s (1926), bon coneixedo del seu pensamen es-
pec e a la psicologia. Aques belga que unda el Labo a o i de Psicologia
Expe imen al a Ba celona, so a
ei
pa ocini de la Mancomuni a , esumeix
mol cla amen la in enció cabdal de Tu ó i que es a palesa des de la pu-
blicació dels
O igens del coneixemen :
«es udia la o mación de las uncio-
nes men ales en la e olución en el indi iduo y en la aza»; i ambé: ((El ideal
de Tu ó e a p ocede a una in es igación cada ez más es ic a, de e mi-
na exac amen e en los abajos del psicijlogo, como en los del ísico, las
condiciones de p oducción del enómeno, de hace a ia és e en unción de
los es ímulos ex e io es obje i os, e c., bien de e minados, de modo que ce-
a a la ama de la expe imen ación y llegase a leyes bien es ablecidas))
(DWELHAUVERS,
1926).
Essen el seu ideal aques , poc impo a que Tu ó depengués an de la i-
siologia i li manqués in o mació sob e d'al es co en s cen a s en el camp
de l'ap enen a ge, del qual ell, només pe les egades que esc iu la pa aula
«ap end e», és segu , hau ia es a un incondicional p omo o , com de e ho
ou de les in es igacions que s'e ec ua en al Labo a o i, segons es imoni del
ma eix Dwelhau e s.
De ca a a e lec i l'al e na i a expe imen al de Tu ó, espec e a la psi-
cologia, hom a a una exposició de la se a posició espec e a Bain i Spence ,
W.
Wund ,
1.
Pa lo
i
Bej e e .
Tu ó, Bain i Spence
He be Spence (1820-1903)
i
Alexande Bain (1818-1903) han passa a
la his o ia co n a ep esen an s de l'associacionisme b i anic, jun amen
amb James Mill (1773-1836) i el seu ill John S ua Mill (1806-1873).
El coneixemen que Tu ó enia dels dos p ime s sembla ex ens, dona
que els ci a so in . En o cas, és e iden que Tu ó coneixia la posició pa a1.-
lelis a de Bain -la qual el1 ma eix adop a com a alida inicialmen - i
p obablemen ambé ebé in luencies d'aquell, al com hem di an e io -
men , quan a la se a posició sob e la eo ia ene ge ica elacionada amb el
ma eix ema.
RAMON
TURRÓ:
METODE CIENT~FIC
I
COMPORTAMENT
HUMA
(2.a
pu )
25
Una se ie de coincidencies an pensa que el eball d'ambdós au o s, de
Bain sob e o , ingue en una in luencia no able en el pensamen de Tu ó
espec e als p ime s ap enen a ges senso ials i mo o s i el compo amen o-
lun a i.
En p ime lloc, inco po a el pa adigma d'associació empi is a pe a expli-
ca els p ime s ap enen a ges sob e les ca ac e ís iques dels objec es nu i-
ius. Vegi's, en aques sen i , la semblanca amb un ex de Bain: «The all-
impo an sensa ions o sa is ying hunge a e seen o connec hemsel es
wi h many a ious objec s and a angemen s. No me ely he sigh o he
b eas o he in an , bu he ace and igu e o he ma he , and he a ious
ac ions in gi ing suck a e a pai o associa ion
(.
.
.).
The olon a y ac i i y o
he child, o he animal, now ad esses i sel o some o hose in e media e
e ec s ha hold he p incipal in ain)) (Bain, 1865, p. 405s).
L'al e aspec e coinciden és el concep e de mo imen espon ani i di ós
com a p ime elemen d'in e acció que posibili a l'ap enen a ge. Bain, en
l'ob a ci ada (pp. 305ss), pa la de es ci cums ancies que p o oquen aquell
ipus de compo amen :
a)
el igo segons l'o ganisme de cada indi idu,
b)
el dolo i c) l'au oconse ació, en el qual s'inclou la am. En aques sen-
i , Tu ó pa la a d'un mo imen : « an eig ince i aga ós que so gia pe
e ec e de l'impuls o ic en l'in an *.
Complemen a iamen , Spence i Bain ha ien desen olupa o a una eo-
ia sob e l'e ec e del plae -les conseqüencies en gene al- en el man eni-
men d'unes conduc es i en l'ex inció d'al es, cosa que es gene ali za a a
l'especie i que es conc e a a en l'a i mació que els compo amen s que im-
pliquen supe i encia són plaen s i endeixen a ésse ansmesos a les gene-
acions pos e io s. Aques a no a apo ació de Spence i Bain éu que s'adjec-
i és d'e olucionis a el seu associacionisme. Respec e a Tu ó, és elle an
l'explicació de la selecció dels alimen s en base a l'e ec e nu i iu, al com
hem is an e io men . És a di , aquell compo amen que en execu a -lo
aconsegueix de calma la am
i,
pe an , p o oca un es a de plae -en
sen i ampli- queda ed o i p ecisamen pe les conseqüencies que se'n
de i en.
En base, pe al a banda, al pape de les conseqüencies, Bain p oposa
una explicació del compo amen olun a i que ha es a impliamen accep-
ada dins la psicologia expe imen al i que Tu ó epe eix en pa la -ne. Un
ex de Bain pa lan de les decisions p ecipi ades po se i d'il.lus ació: «A
ca e ull se ies o obse a ions on he consequences o ou own ac ions and
he ac ions o o he people, o imbihing o he na a ed expe ience o he
pas , has imp essed us wi h he eeling o e il o mischie and he concep ion

26
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
o bad consequences akes he ank o a pain in luencing he will» (Bain,
1865, p. 428).
F.S.
Kelle a un esum de l'apo ació global d'ambdós au o s en allo que
a e e encia als emes ac a s que po e iable la nos a suposició de la
dependencia de Tu ó espec e a aquells au o s: «P ime o es á la idea del
mo imien o espo áneo o acciden al, que ocu e bajo condiciones de hamb e
o encie o. En segundo luga , es e mo imien o esul a en o ma de g a i i-
cación o ali io, como sup esión del hamb e o escape del encie o. En e ce
luga , es a g a i icación o ali io con el place asociado pa ece o alece el
mo imien o, en elación con las ci cuns ancias p edominan es, haciendo
posible y p obable que uel a a ocu i pos e io men e. Po úl imo, es e
mo imien o pe enece más a la clase llamada olun a ia que a la e lejan.
(Kelle , 1975, p. 48).
La elació en e Tu ó i Bain i Spence es a com un ema amb una possi-
bili a d'es udi ampli, supedi a a un e en ual accés a la biblio eca pe sonal
de Tu ó, donada a la Reial Academia de Medicinag de Ba celona.
Tu ó
i
Wund
De la naixen psicologia hem is l'opinió que li me eixia W. James es-
pec e al ema del pa al.lelisme. Poques egades en pa la i quan ho a és pe
a c i ica el mal ús de la in ospecció i la di isió i independencia p oposada
en e els enomens ísics i els men als.
A pa d'aques au o , hom no oba e e encies a l'e olució en la psicolo-
gia ame icana pos e io . La se a ob a es a o ien ada cap a Eu opa, en con-
c e cap a Alemanya i Rússia. El nom d'Alemanya ana a uni a l'idealisme,
pe o ambé al desen olupamen de la isiologia. Rússia, al posi i isme, pe o
ambé al ma e ialisme, ala més pob a de les me a ísiques», ideologia que el1
e usa a jun amen amb l'opció polí ica comunis a. Dins d'aques es coo de-
nades els comen a is sob e Wund , i pos e io men sob e Pa lo i Bej e e ,
es an més comp ensibles.
En el p ime esc i en que Tu ó pa la de Wund dóna una p ime a mos-
a de la c í ica a al16 que Wund eia:
El sob io -dice Wund , algo in eccionado de la a mós e a que le odea- mezcla
siemp e las expe iencias con algunas especulaciones. No las mezcla on Galileo en la
9
Aques a donació es a en ase d'o dena nen
i
classi icació cn
1.1
nomcni dc c aqucs
c-
ball.
Física, ni Be na d en la Fisiología; se espan aba New on cuando clamaba: .iOh!, Físi-
ca, sál ame de la Me a ísica!. y es que enían la in uición i a de lo que es en su ín ima
es uc u a la ciencia expe imen al.
Sí,
las mezcla Wund ,
y
a o unadamen e en con-
adas ocasiones
(TuRRÓ.
1882-1883).
L'a mos e a no és al a que la iloso ia idealis a
i
acionalis a alemanya.
Aques a e a una p ime a e e encia al conside & undado de la psicologia
expe imen al. Pe o, on ealmen Tu ó es ica de ple en el eball eali za
pe Wund és en el capí ol cinque de la «Filoso ia C í ica». D'una mane a
mol cla a mos a les ca ac e ís iques en l'ob a del psicoleg alemany:
Wilhem Wund ac a de media i za aques pun de is a es ablin co n a p ime
p incipi de o a ece ca psico- isiologica el e o mula a la consciencia. Segons el1 no
és possible d'es udia la pe cepció sense adme e co n un poc o ca la pe cepció ma-
eixa. No ens cal mi a co n són gene a s els enomens simples de que es compon; co n
de llu enllacamen o combinació ix a la consciencia aques e complex: o el p oble-
ma és edu'i a descompond e co que és e , ins a ob eni -ne els elemen s més p imi-
ius de que es compon. Com aixo po aconsegui -se mi jan~an I'expe imen ació no ho
explica pas p ou bé, ni, al meu en end e, és possible explica -ho. Els p ocedimen s ex-
pe imen al~ p enen la in es igació en un sen i comple amen in e s al p oposa pe
Wund
(.
.
.).
Ell diu que
co
que ha em de eni p ime amen en comp e en emp end e
la ece ca de qualse ol enomen psíquic és el enomen ma eix al co n se'ns p esen a a
la consciencia
(.
.
.)
nosal es diem que co que s'ha d'an eposa és el coneixemen de les
condicions isiologiques que de e minen els e s elemen als, les condicions isiologi-
ques que de e minen enllac i ens donen aó de llu conjun . La in ospecció no ens
dó-
na enomens isola s i simples que puguem edui a expe imen i sí complexos enome-
nics d'un en ama eixuc i complica : I'a ialisi in e io , pe bé que es aci, ni ha dona
ni dona a mai un e isoladamen educ ible a condicions expe imen als
(TuRRÓ.
1918
6,
pp.
110
S).
El labo a o i de Leipzig ou un in en de e de la psicologia una ciencia
expe imen al, pe o sense enuncia a la in ospecció
i,
de e , seguin amb
la ma eixa concepció de la psicologia adicional. La psicologia ha ia d'és-
se l'es udi de la men . La p e esa cien i ici a dels seus eballs és negada
pe Tu ó
i
amb ells o el eball pos e io basa en un mal plan eig inicial.
Guillem Wund p oclama la necessi a d'expe imen a els enomens psíquics i no
digué co n i de quina mane a podien edui -se a expe imen , i d'aixo esul a que o -
hom ho en én a la se a mane a
i
o hom expe imen a co n millo li sembla. T en a-
cinc anys del soi-disan eball expe imen al no han c ea enca a ni una sola llei indis-
cu ible, ni mecanismes explica ius d'una de e minada classe de enomens uni e sal-
men admesos, ni mol menys un cos de doc ina es able que sigui conside a pe o
co n a pa imoni comú. No hi ha enca a una psicologia expe imen al, plena o mig a-
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
da, co n hi ha una isiologia o bé una química: hi ha escoles que expe imen en a llu
mane a, i psicolegs que enen llu pun de is a pa icula . Al e és del que passa en
les al es ciencies, en les quals edui una qües ió a expe imen és esold e-la en -la
pa imoni de o s, aquí el que passa és que els expe imen s són els discu i s, co n si el
e expe imen a pe un no os el ma eix e que els al es expe imen en, co n si un ex-
pe imen os cosa pe sonal que cadascú po en end e co n ol. Joan Pa lo , des de la
ibuna al íssima del cong és de isiolegs celeb a a K oninghen, digué, amb el bene-
placi de o s els que i'oi en, que la Psicologia expe imen al no és una ciencia que es
pugui p end e se iosamen , i sí una suma de disquisicions pe sonals sense cap alo .
To hom pa la amb eu mol ag a i despec i a d'aques a ciencia en plena c isi, an
ompe ejada en al e emps; ningú que ignui ca a i ulls hi c eu: hi c euen solamen ,
a les e es enda e ides, els que s'enamo en dels noms de les coses i no de les coses ma-
eixes.
(.
.
.)
No s'ha uni o ma el c i e i espec e de co n s'ha d'in es iga ; i, co n que no se sen
la necessi a d'uni o ma -lo, I'in es igado s'encas ella en els seus pun s de is a pe so-
na issims, no c ean -se una psicologia, i sí an es co n siguin els que hi eballen
(TuR-
R6,
1918
6,
cap.
V).
A pa la du esa en l'exposició, hom no po sin6 econeixe una isió en-
ce ada de la p oblemi ica me odologica en la psicologia de lla o s i d'a a.
Dwelhau e s diu, e e in -se a aques capí ol cinque de
La Filoso ia C i ica:
Tu ó había o mado un p oceso algo suma io a cie as escuelas psicológicas, mas
es aba descon en o del capí ulo de
La Filoso ía Cd ica
dedicado a es e p oblema
y,
con su g an p obidad cien í ica, a ó de ecusa lo comple amen e, pe o sus achaques
no le pe mi ie on acaba es a a ea di ícil
(DWELHAUVERS.~~~~).
Hom desconeix la in enció de Tu ó en p oposa -s'ho, pe o el que sí és
e iden és la cla eda i cohe encia en l'a gumen ació en con a de l'ob a de
Wund . Al16 més impo an de l'apo ació de o a la psico ísica és l'opció
pel mesu amen i la quan i icació en els es udis del compo amen huma i
al a di que les conseqüencies o en posi i es. Aixo no obs an , segueix es-
sen alida la c í ica de Tu ó en el sen i que hi manca a un en ocamen
cohe en si al16 que es p e enia e a aplica el me ode expe imen al.
Tu ó, Pa lo
i
Bej e e
Tu ó ha ia ci a Pa lo pels seus eballs sob e les glandules diges i es,
ema en el qual el1 ambé ha ia eballa . Hem is que emp a el pa adigma
de condicionamen pe a explica l'ap enen a ge de di e enciació o disc i-
minació d'alimen s. En gene al, la alo ació que Tu ó eia del eball de
RAMON TURRÓ:
METODE
CIENT~FIC
1
COMPORTAMENT
HUMA
(2.a
pa )
29
Pa lo e a mol posi i a i p e eia, ja, la anscendencia d'aquell en l'esde e-
nido . Tu ó, pe o, dissen ia de Pa lo en I'en ocamen gene al espec e a
la psicologia.
Bisicamen , la qües ió es plan eja a en e mes de necessi a o no de e
e e encia al enomen psíquic co n a sepa a , d'alguna mane a, de l'ac i i-
a ne iosa. Els ex os sob e el ema
i
comen an l'ob a de Pa lo i Bej e e
són els millo s exponen s d'aques a qües ió:
J.
Pa lo no concep que I'elemen psíquic pugui ésse expe imen almen uni a
I'elemen isiolbgic en an que el segueix d'una mane a in a iable
i
cons an : el1 I'es-
gua da co n un epi enomen lo an en I'ai e, a la mane a d'un e me que s'hagués se-
pa a de la ó mula del p océs isiolbgic. Reclama de la psicologia in ospec i a la da-
da co esponen a aques p océs, co n si aques a dada no naixés del p océs ma eix,
com si es ac és d'un enomen in e cu en nascu en un món sepa a del món isiolb-
gic. Aques p ejudici ens obsessiona, puix que é la o ca d'una adició secula , i heus
ací pe que concebem el p océs psíquic co n supe posa al isiologic.
Imbui pe aques p ejudici,
J.
Pa lo no es si ua en una posició no a. No obse a
que aques a suma d'es a s anomcnada consciencia no exis eix congeni amen , ja que
és p oduc e d'una o gani zació p e ia d'es a s isiolbgics. No eu que el seu desen o -
llamen que s'inicia des de les p ime es epoques de la ida d'una mane a aga i mol
simplc, segueix pas a pas Ics ases del desen olupamcn uncional dels cen es ne io-
sos supe io s, ins a a enye el miximum de complexi a .
1
com que
J.
Pa lo no consi-
de a la consciencia com a esul a dels p ocessos en qües ió, sinó co n un e p imi iu,
I'adme al co n la oba es able a
i
o mulada en I'ac uali a . Des de lla o s no po
Iliga co ec amen les dades de la in ospecció als p ocessos d'adap ació que una in-
es igació igo osamcn objec i a ha posa en e idencia.
És
pe aques a aó que e-
nuncia a es udia el cai e psíquic dcl p oblema que el1 ma eix posa. Si hi enuncia, no
6s pe que aques aspec c psíquic no exis eixi, sinó pe que, des del pun de is a on el1
s'ha col.loca , es scn impo cn pc a csold e'l. Renuncia igualmen a o ien a les se-
es p opies ccc ques basan -lcs en les dades de la in ospccció, a es que els seus ao-
namcn s
li
scmblen a bi a is, desp o ei s de alo expe imen al
i
pu amen pe so-
nals, co n són cn e ec c.
Pa lo cu ia Ics coses d'al a mane a si, bandejan o allb que oba p e o ma a
la consciencia scnsc que el1 sipiga co n s'ha o ma , es limi és a obse a elemen al-
mcn quin e cc e psíquic de e mina cada una d'aques es adap acions, les condicions
dc les quals el1 ha cs able isiolbgicamen . Assis i ia lla o s al naixemen d'aques a
in cl.ligi.ncia in c io que di e encia uns alimen s d'al es segons llu composició quí-
mica
i
els adap a a les nccessi a s b iques; ap ecia ia la suma d'adap acions mo ius
i
s c c b ics que ens pe mc cn d'inco po a -los
i
p epa a -los ú ilmen ,
i
deixa ia de
c u c quc I'clcmcn psíquic cs i supc posa al isiolbgic en el ons de la consciencia,
sinó que el conside a ia co n un esul a
(TuRR~,
1916,
Edició
1927,
pig.
41
SS.).
Ul a la de ensa del e psíquic, es po obse a que Tu ó no enia cla
allo que Pa lo p oposa a
i
que ana a més enlli de la causació, « osca»,
36
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
I
RESUMEN
En es e a ículo se p e ende explica la p eocupación de un cien í ico ca-
alán -Ramón Tu ó
(1854-1926)-
po las cues iones ilosó icas, especial-
men e las epis emológicas,
y
su incidencia en la de inición del obje o de es-
udio de la psicologia
y
en la me odología de es a ciencia. Complemen a ia-
men e se p esen a una mues a de su idea io con con enidos p opiamen e
psicológicos, encuad ados básicamen e en dos ámbi os: la psico isiología
y
la eo ía del ap endizaje. Po úl imo, des acamos sus opiniones sob e la co-
ien e expe imen alis a de la escuela de Wund
y
la psicología obje i a u-
sa, así como la dependencia en elación con A. Bain en algunos aspec os de
su pensamien o. Además de la o iginalidad de sus ideas den o de la co-
ien e empi is a-posi i is a, se sub aya el hecho de que Ramón Tu ó es aba
no sólo in o mado sino con inuamen e al acecho de los cambios que se es a-
ban p oduciendo en la explicación del compo amien o humano
y
en el
p oceso mismo de o mación de la psicologia como ciencia.
I
ABSTRACT
In his a icle, we ha e ied o show he conce n o a Ca alan scien is
-
Ramon Tu ó
(1
854- 1926)
-
o he philosophic, especially epis emologic
ques ions, and hei occu ence in he de ini ion o bo h he objec o s udy
and he me hod o psychology. Mo eo e , we ha e p esen ed a sample o his
ideas, wi h he psychological con en s, basically di ided in o wo pa s:
psychophysiology and he heo y o lea ning. Finally we ha e ou lined his opi-
nions on he expe iemn al psychology o Wund 's school and Russian objec-
i e psychology, as well as his dependance on A. Bain's ideas in some as-
pec s. Apa om he o iginali y o his ideas conce ning empi ism and posi-
i ism, we ha e unde lined he ac ha he was no only wellin o med bu
con inously awa e o he changes being p oduced in he explana ion o hu-
man beha iou , as well as he p ocess o o ma ion o psychology as a science.
,
.