Ramon Turró : l'opció pel mètode científic en l'estudi del comportament humà (Segona part)

Quade ns de Psicologia, 1981, 11, 536 RAMON TURRÓ. L'OPCIÓ PEL METODE CIENTÍFIC EN L'ESTUDI DEL COMPORTAMENT HUMA (Segona Pa )* Josep ROCA i BALASCH*" PSICOFISIOLOGIA 1 APRENENTATGE El eball de Ramon Tu ó, que pod íem anomena gene icamen psico- isiologia, é una ca ac e ís ica i és que es ac a d'un eball de e lexió i hi- po esis a pa i de eballs an e io s, o p oposan o sugge in nous camins o objec es d'es udi; és un eball de cai e especula iu en base a les dades i- siologiques acumulades al lla g del segle XIX. El basamen expe imen al de que pa la a L. Ce e a (1950) no e a una in es igació p opia sinó les eali - zades en el camp de la isiologia. En allo que a e e encia a la eo ia sob e la a n -apo ació o iginal de Tu ó- e a plenamen conscien de la manca d'e idencia posi i a. Segons ela a Ce e a, cap al inal de la se a ida ha ia di : «No ull mo i sense ha e demos a amb a gumen s de ini ius i amb les p o es expe imen al5 més objec i es la me a esi sob e la am» (CERVERA, 1926,a). No c ec que el cai e especula iu de l'ob a de Tu ó li egui cap in e es. Hom pensa que en la his o ia de qualse oi ciencia hi ha momen s en que un in- es igado s'a enca a les dades i a pa i d'elles o mula no es hipo esis. Tu - -. * La p ime a pa d'aques a icle a publica -se en el núm. 4 de QUADERNS DE PSICOLO- CIA. oc ub e 1981. (N. de la R.). ** P o esso de P incipis i Me odes en Psicologia i de Psicologia Expe imen al, al Col.legi Uni e si a i de Gi ona. 6 QUADERNS DE PSICOLOGIA ó ja ho ha ia e en la «Memo ia sob e la ci culació de la sang» on s'a enca a les eo ies exis en s en una analisi discu si a pu amen (Domingo, 1970, p. 75). Po se l'exi que ob ingué, sob e o o a de la península, en o í aques a mane a de con ibui a l'a enc cien í ic. Relació Men -Cos El e que nous descob imen s posessin en elleu la dependencia men al espec e al ce ell i l'ac i i a del sis ema ne iós en gene al, posa sob e la aula el dilema de educció o man enimen del dualisme. Hem is com Tu - ó eia ac e de e sob e l'exis encia de dues subs ancies, o millo , dos eno- mens, pe o ambé hem is an e io men (Tu ó, 1885) que allo que p opo- sa a .e a un camí educcionis a. El ex que segueix co espon a «El Me ode Objec iun, pe o les ma eixes idees ja es poden oba en els.«Apun es» (TuRRÓ, 1882-1883). To s aquells que aspi en.a edui els enomens psíquics a les ca ego ies dels eno- mens ísics i dels enomens químics han acumula eballs de alo decisi a des ina s a demos a que deuen ésse es e amen lliga s al uncionamen del sis ema ne iós. La conseqüencia d'aques a immensa asca és que ningú dub a a ui que o a modi icació psíquica s'acompanya d'una despesa isiologica. Pe o la osco més espessa egna quan a la elació a es abli en e el que és isiologic i el que és psíquic. (TuRRÓ. 1916, Edició 1927, p. 23). El1 desca a els pa alel.lismes d'Ebhinghausl i de Fechne 2 pe conside a -los pa alel.lismes me a ísics. C i ica W. James pe c eu e que «els enomens psíquics poden subsis i independen men del p océs ce e- b al» (TuRRÓ, 1916, Edició 1927, p. 26). Rebu ja igualmen la eo ia ene ge ica segons la qual «el enomen psíquic se ia una ans o mació ene ge ica de la despesa isiolbgica (. . .). El concep- e d'ene gia no és aplicable ací pe que ens oben en psesencia d'un eno- men que no és e e sible en o ma mecanica» (TuRRÓ, 1916, Edició 1927, p. 27). És mol p obable que en aques s a gumen s seguís Alexande Bain (1818- 1903), associacionis a angles, i que ambé ho es en l'adopció del pa alel.lis- me concomi an : 1 He mann Ebhinghaus (1850-1909), conegu pe les se es in es igacions sob e la mc- mo ia. 2 Gus a Theodo Fechne (1801-1887), ep esen an de la endencia cn psicologia aiio- menada psico ísica i conegu pels seus eballs sob e els Ilinda s. En i ud de la ley de la concomi ancia po la que exis e una pe ec a ma emá ica co elación en e los enómenos subje i os y los obje i os o ce eb ales (Bain), sabemos que mien as me hi ió un es ado en la conciencia, en la in imidad de ales células, de + al o ales egiones de mi ce eb o, se ha p oducido un cambio, no impo a cuál. (TUR- R6, 1882-1883, A . IV). L'adopció de I'explicació pa alelalis a ou empo al, un compas d'espe a co n di ia més a d. Hi ha ia un ma c ideologic en el qual es po en end e l'ana i eni dels seus aonamen s i les ma eixes exp essions com que hi ha- ia una « osco » en la qües ió de com es elaciona en men i cos. Aquel1 ma c e a un con lic e p o oca pe dues endencies: pe una pa , la en- dencia a la educció explica i a i, pe l'al a, un e ús a la conclusió ma e- ialis a que el pensamen és ui de l'ac i i a ce eb al. Cie o que a cada una de las ases de ese mecanismo co esponde concomi an e- men e al modo de apa ece se el enómeno subje i o en la conciencia; cie o que a ca- . da eacción química co esponde al modo de sen i de una mane a an exac a i p eci- sa que, de no igno a lo que igno amos, pod íamos subs i ui el p oceso psíquico po el p oceso de enómenos isiológicos, bien con encidos de que ealmen e es as sol as son las no as g á icas de aquella música; pe o no es menos cie o ambién que es os e- nómenos subje i os no se encadenan y eslabonan de la se ie sino que o man ango apa e. No digamos, pues, que nacen de ellos, po que lo que nace del ce eb o son e- nómenos ísico-químicos (. . .). Es cosa que yo nunca he llegado a comp ende el que,, haya quien, en nomb e de la ciencia expe imen al, se decla e ma e ialis a, así como ampoco comp endo quien se decla e espi i ualis a. a- El pensamien o es engend ado po el ce eb o, bien así como el e ec o es de e minado po la causa. -¿De qué ce eb o habláis? -[Homb e! del que palpi a bajo la apa c aneal. -Pues si habláis de és e, yo os digo que del ce eb o no p oceden más que enómenos ísico-químicos, de un o den especial, es deci , isiológicos. -Es que os sólo conside áis la ma e ia ce eb al bajo su aspec o sensible, enomenal; y el ce eb o es un ó gano animado de una ue za i al que.. . -Pues apaga y ámonos, que yo nada quie o sabe de esa ue za ni de ese ce e- b o que no es el ce eb o de los his ólogos y isiólogos (...)D. Igno o de qué uen e nazca el enómeno subje i o, como igno o de donde p ocede el obje i o o isiológico. Sé que en e ambos exis e una concomi ancia y ahí me quedo, y no hay iloso ías ni a gumen- os que me a anquen de ahí ni me hagan emon a al o den sup asensible. Al p esen a se a examen el enómeno subje i o se ha dicho has a aho a: «es e enó- meno p ocede del espí i u», a lo cual han espondido los del banco opues o also! p ocede de la ma e ia». Es a gue a de palab as, como la llama He be Spence , con inúa hoy con más en- cono que nunca en cie as es e as; ni unos ni o os con endien es quie en con ence se de que el p oblema de la ciencia no es á en a e igua la esencia ín ima, el quid de donde el enómeno p ocede, sino simplemen e en de e mina las condiciones que p e- , ceden a su apa ición y nos en e an de su modo de se . (TuRRÓ, 1882-1883, A . 1). 8 QUADERNS DE PSICOLOGIA Més de en a anys desp és, Tu ó es deba ia amb a gumen s semblan s, si bé la esi que l'ac i i a ce eb al e a la causa de l'ac i i a psíquica ana a p enen cos i se l'hi imposa a amb o ca. Nosal es a i mem que en e ells hi ha una co elació pe que no coneixem llu ela- ció. Els c eiem concomi an s pe que igno em el lligam que uneix llu successió; pa al.lels, pe que així es p esen en i no pe que ho siguin. N'hi hau ia p ou que po- guéssim es abli llu elació pe que aques pa al.lelisme s'es aís, al com desapa eixen els coneixemen s p o isionals quan hem a es la ce i ud de ini i a. La eo ia del pa al.lelisme 6s un compis d'espe a, no una conclusió~. (TuRR~. 1916, Edició 1927, pp. 26 i 27). Aques ex és, p obablemen , el millo esum del pensamen u oniii so- b e el ema. El con encimen de l'elecció causal en e el enomen ísic i el psíquic només es a a ena pe la manca de majo s e idencies i, p obable- .men ambé, pe un cap icamen que l'impedia oblida -se de la me a ísica pe a i ma , com A. Pi i Sunye , es un solo y mismo p oceso que se mani ies a a la ez, según el pun o de is a desde que se obse e, po a iaciones obje i as y po enómenos subje i os (A. PI I SUNYER. 1919). La e ali a Una cu a no ícia cien í ica ens dóna es imoni de la se a p eocupació i la se a ac i ud d'aguai espec e als emes elaciona s amb la psico isiologia «El Dualismo ce eb al» (TuRRÓ, 1884) és una incu sió en un ema d'ac uali a : el uncionalisme dels dos hemis e is. Ap o i an una ponencia sob e el ema mos a el seu aco d amb la con- clusió gene al del ponen : hi ha un hemis e i dominan que ho ha esde in- gu , no de o ma uncional en cada indi idu, sin6 a causa d'una especiali - zació donada en l'e olució de l'especie. A ibui el enómeno a icios de educación pa ece pue il; el enómeno es cons an e en odas las épocas y en odos los pueblos, y no puede po ende suponé sele con encio- nal (TuRRO, 1884). No es de ineix Tu ó espec e al e a o able a la esi, segons el ponen S . Ball, que l'home en gene al no és ambidex e i que la cul u a e lec eix el e isiologic en exp essions popula s i e minologia mo al i legisla i a. Al- es a gumen s no són conside a s de ini ius pel cai e especula iu. Acaba e- ma can la manca de dades objec i es: «del solo análisis subje i o no pueden nunca saca se conclusiones isiológicas po al a el da o obje i o que le es complemen a io, da o que sólo puede suminis a la au opsia o la expe i- men ación~ (TuRRÓ, 1884). El dolo i el plae Hem is , an e io men , la de ensa que Tu ó eia del me ode in ospec- iu pels a an a ges de dona comp e d'allo que apa eixia a la consciencia com a esul a de la manipulació isiologica. L'es udi sob e el plae i el dolo segueix aques c i e i i sin oni za amb els me odes dels psico ísics. Tu ó e- po a l'expe iencia de Riche , que hem comen a , el qual anali za els e ec es p og essi amen dolo osos d'unes pinces posades a la mi. D'aques a expe- iencia, d'obse acions p opies i d'algun al e eball més, Tu ó bas eix una eo ia pseudo- isiologica sob e el plae i el dolo . Po se pe aixo Do- mingo diu: «apun es y nada más llama a sus abajos y como apun es han de se , po an o, omados» (Domingo, 1970, p. 59). Tu ó s'oposa a la concepció del dolo com a una sensibili a especí i- ca més. A mi juicio es as hipó esis son sob ado hipo é icas pa a pode some e las a una c í i- ca o mal. No podemos admi i que el dolo posea ne ios especiales, ni que exis a un cen o que dé de sí la no a dolo osa. Y no podemos admi i lo po que con ello se consi- de a al dolo como una sensibilidad especial, como una unción, siendo así que un a en o análisis subje i o nos demos a á que no hay al unción, sino un modo especial de desen ol e se esa compleja unción que llamamos sensibilidad (TuRR~. 1882- 1883, A . 111). Ap o i a l'a inen esa $e a desca a la endencia locali zacionis a de en- sada pe alguns ana omis es. No hay que busca , pues, en la pe i e ia ile es dolo í e os en conexión como un cen o ce eb al donde su ja la pe cepción del dolo , como lo c eyó nues o inol idable Ma as (TURRO, 1882-1883, A . IV). " Pc c Ma a (1811-1877). Mc g i csc il~ o libe al, de enso d'una isió ana~omica dc la malaliia m nial. Capda an c , pe al a banda, d les posicions ma e ialis es i posi i is es de la medicina a Ca alunya. 1 O QUADERNS DE PSICOLOGIA A pa i d'ací inicia, al com s'ha ia p oposa , l'analisi subjec i a del plae i del dolo , es e amen lligada, sob e o en al16 que a e e encia al plae , a la eo ia d'A is 6 il sob e aques concep e. El esum de la se a esi ens l'o e- eix el1 ma eix: En esumen: po una a en a obse ación subje i a, noso os descub imos, no ya una semejanza, sino una e dade a iden idad en e el modo de p esen á senos el do- lo ísico debido a una exci ación pe sis en e, y el dolo mo al nacido de esa compleja unción que hemos con enido en llama azonamien o. La pe sis encia de un es ado que no log a ex ingui se, según su na u al impulso, en el a ec o ape ecido, de e mina su nacimien o y exace bación consecu i a. Es di ícil, sino imposible, p ecisa el pun o a pa i del cual el es ado es sen ido como dolo oso; ello es, que el dolo apa ece en el c ecien e desen ol imien o de su ene gía has a llega a hace se in ole able, quedando ambién, como dejo del mismo, al igual del dolo ísico, una p olongación dolo osa que es sen ida como una sensación de cansancio, de a iga. Po el con a io, el desen- ol imien o espon áneo y ácil de la ac i idad psíquica, po el que se pasa de un es a- do a o o sin que la misma enga que pe sis i en un pun o dado pa a la génesis del es- ado siguien e, de e mina pa os, momen os de descanso en la conciencia ac i a que son sen idos como e dade os place es (TuRRÓ, 1882-1883. A . IV). L'analisi pu amen subjec i a del plae i el dolo l'apa a en de la p ac i- ca dels psico ísics en an que aques s p ocu a en mesu a l'es imulació ísi- ca pe al de pode ob eni una mesu a de l'ac i i a psíquica, ja que ac ua- en en el suposi que en e ambdós endmens hi ha ia una co espondencia o al. La llei de la concomi ancia e lec ia aques a con icció. Tu ó, pe o, no eali za als mesu es sinó que es limi a a una e lexió que eco da mol la iloso ia men al dels empi is es en les se es classi icacions dels con ingu s psíquics, o i que cons an men eia ac e de e sob e els necessa is can is neu onals subjacen s. A aques a analisi subjec i a Tu ó inco po a la eo ia a is o elica sob e el plae com a «complemen de l'ac e», la qual lliga a, segons ell, a nb la se a exposició pe que el plae e a el sen imen que enim quan es eali za el an- si de la eacció-exci ació al epos en l'o d e isiologic. Els a gumen s a a o de al coincidencia donen als «Apun es» un ai e mol 'di e en a l'e idencia posi i a que el1 comenca a a eclama pe a la i- siologia i la psicologia. Po a les coses al e eny de la de ensa d'A is 6 il i l'escoliis ica, amb la qual cosa les se es e lexions jus i iquen el comen a i de Pe e Domingo ansc i an e io men . La pe sonal isió de la iloso ia ja és p esen en els seus p ime s esc i s. Ul a aques aspec e, els <<Apun es» són o un es imoni de les in luencies ebudes i de les endencies que pos e io - men s'a e ma ien. I O ígens del coneixemen : la am 1 La eo ia sob e la am, com a mo o que inicia els p ocessos de coneixe- men , s'exposa basicamen en dos llocs. El p ime en un llib e a nb el í ol que encapcala aques apa a i el segon en unes con e encies que Tu ó dona a la Residencia de Es udian es de Mad id (TuRRÓ, 1912a i 1918a). S'obse a en la bibliog a ia de l'au o un bui en allo que a e e encia a la psicologia i iloso ía, un pa en esi que a des dels «Apun es» ins a l'a icle sob e l'equilib i publica a F anca el 1908. De e , pe o, aques a icle que- da o a del con ex eo ic elaciona a nb la eo ia de la am que s'inicia I'any 1909, p ecisamen en I'a icle sob e Helmhol z4. P ecisamen en aques a icle, que comen a em en pa la de la psico isiologia senso ial, Tu ó ja anuncia a el ema de la am com a mo o o impuls e s l'ap enen- a ge: Pa a ija la -pa la de la ima ge - hay que empeza po ap ende a coo dina las con acciones de los músculos del globo ocula y da es abilidad a la len e que la p o- yec a; sólo así esal a á con cie a ijeza y limpidez. Si nos p egun amos qué es lo que mue e a eje ci a se en esa coo dinación olun a ia, nos con es a emos que es una in- ención salida de aden o que a an eando la mane a de ija la imagen has a conse- gui lo. Bien po un impulso nacido de p ocesos psico- isiológicos más hondos que has- a aho a la obse ación no ha pues o de mani ies o (TuRRÓ, 1909). Tal com ela a Domingo (1970, pp. 235s), cal pensa que de les in es iga- cions en nu ició i immuni a so gís la idea de la sa iesa de l'o ganisme i conclogués jun amen a nb Pi i Sunye (1919) a i man I'exis encia.de un e- lex o ic p e i a l'expe iencia. Pe al a banda i segons Ca done i Planas (1950), 6s pi-obable que l'au o dels «O ígens» agués de Main de ~i an~ els concep es d'anima sensi i a i e lexi a i la noció de mo imen com a on en la noció sob e la nos a p opia exis encia. Pe a ~welhau e s~, en can i, aques a úl ima idea l'hau ia e de Riche . Els ~O ígens)) ac en basicamen de l'anima sensi i a i dels inicis de la ge- nesi gnoseologica a nb el mo imen com a concep e clau. Hi ha una in- .I 1 Ic niaii I*. 1:c.i-cliiiaiicl oii 1 Ic.lmliol z ( 1821 - 1894). considc a cn c <:ls mí.s g ans cicii í- ics,. lcl scglc XIX i uii<lado clc la ~>sicologia cxl>c im ii al. jun amcn a nb F'cclii c i Wu' icl. Au o lcl ~4Iaiicll)u<.li (Ic ~)liysiologisclic. i 0l) ik. i lc ~'Toiicml> in lungc *, ducs ob es cabdals de la isiologia senso ial que jun amcn a nb la se a opció empí ica ingue en g an iii liii.iicia cii 'I'u ó. ~ Fili>so i 1)olí ic occi i ( 1766- 1824). 6 Gco ges Dwelhau e s (B uscl.lcs 1867-1937), cu e pp. 65-66. 12 QUADERNS DE PSICOLOGIA luencia cla a de Pa lo de qui ecull el concep e de e lexos condiciona s pe a explica les p ime es adap acions al medi i ambé de'Helmhol z, so- b e o en l'a i mació del ca ac e ap es de l'ac i i a senso ial. - - ESQUEMA DE LA TEORIA DE TURRÓ Medi in e n: necessi a isiologica-psicologica (la am) 1 Mo i ~ p a ge] Adap ació o ganisme-medi Bases del coneixemen Medi ex e n: alimen , e c. El sis ema explica iu de Tu ó s'inicia amb l'a i mació de I'exis encia d'un e lec isme o ic p e i a l'expe iencia. El e lex 6 ic és l'exci ació que p o oca es i ui els ma e ials que manquen al cos. La selecció d'alimen s que manquen és una conduc a in elaligen que es basa en una acció mecani- ca p ees able a. Quan un o ganisme ha exhau i les ese es apa eix aques- a exci ació que é una co espondencia en la ida psíquica i que és la am. En eali a , la sensació de la am és a la ida psíquica allb ma eix que a la ida o ga- nica o ege a i a és el e lex O ic (. . .) aques a sensació és I'auba de la ida psíquica (TuRRÓ. 1912, p. 29). En el capí ol segon i e ce de l'ob a es p egun a com s'a iba a disc imi- na al16 que a hom li manca. ~Heus ací el e i able p oblema psico isiologic de la amn (TuRRÓ, 1912, p. 35). Cons a a la selecció de l'alimen en animals segons les necessi a s especí i- ques, ja siguin p o ocades ja siguin na u als, i cons a a igualmen les di e- -- --- - encies segons el clima i els can is que s'ope en en el medi in e n si can ia el medi ex e n, o e usan la noció d'ins in com a explica i a. L'impuls o ic es imula el mo imen , a «un an eig ince i aga ós. El mo imen de la ma e acili a el esul a inal. (. . .) Reali zada la p emsió del mug ó el mo imen queda ixa men e agi segui de la deglución (TuRRÓ, 1912, p. 83). Apo a d'al es obse acions amb polle s pe a demos a que no s'ha de con ond e l'impuls o giinic que inci a a la p emsió o a la deglució amb la se- lecció de l'alimen : La cosa que hi ha inna a o p ees able a és I'impuls que mou a la p emsió, mes el coneixemen que en esul a és ill de l'expe iencia i no d'in uicions o iginals (TuRRÓ. 1912, p. 85). Cal des aca el e que Tu ó explica el compo amen objec i amen , és a di , de uig les explicacions eleologiques o les explicacions en base al osc concep e d'ins in , o inco po an el concep e de l'e ec e que des de Spen- ce ha ia es a u ili za pe l'explicació a la isiologia i a la ma eixa psicolo- gia. (Veu e capí ol dedica a Bain i Spence , p. 86). A més del p incipi explica iu de l'e ec e. Tu ó inco po a el condiciona- men pa lo iii - ipus 1- en di que les ca ac e ís iques associades a l'ob- jec e alimen ici pe me en la iden i icació u u a d'aques . Ap o undin en el ema posa un exemple de disc iminació senzill i cla i que deno a la in- luenciá pa lo iana en la se a cons ucció eo ica. Plan eja com sab ii un in an quina en e dues lle s és la que li con é: P ocedim expe imen almen pe a la se a solució i amb aques a i suposem que la lle aigualida, A, és la de la se a ma e i la lle bona, B, d'una eina que li'n dóna di&- iamen dues mamades. La ma e a es ida de blanc i la eina de e mell; pe o les im- p essions e inianes quk una i al a dona li p odueixen, no I'han enca a indui a di e- encia I'una de I'al a. En aques a si uació mama di e ses egades al dia i men e les dues que mama de la eina alla guen el i me de la am, les al es I'escu cen. Sem- blan s di e encies b iques són I'o igen de I'es ímul in e n que impulsa a di e encia dues imp essions Gp iques que ins alesho es ha ien passa da an els seus ulls sense que hi es esmen . A mida que pe la epe ició dels ma eixos ac es es agi es ablin una connexió in e neu onal en e la di e enciació b ica que co espon a B i la imp essió del colo e mell i de la ma eixa mane a, en e el coe icien nod i iu i el colo blanc que li co espon a A, més cla amen s'ani l des acan en aques a in el.ligencia nai- xen el coneixemen de quina és la lle que més ha d'aplaca la se a am, pe al que po ep esen a -se-la amb I'auxili d'una ima ge senso ial (TuRR~. 1912, pp. 102-103). 20 QUADERNS DE PSICOLOGIA se en la in eligencia con el lenguaje, que es su más i o p opulso ; de al a - nos es os símbolos e bales, nues a in eligencia no se ele a ía an po enci- ma de la del es o de los animales» (TuRRÓ, 1924, p. 81). En un a icle que so í a La Publici a l'any 1917 i en un comen a i al lli- b e de Ro i a i Vi gili His o ia deis mo imen s nacionalis es, ambdós ep o- dui s pe L. Ce e a (La nos a gen , 1926), Tu ó, lliga a Ro i a i Vi gili en la llui a pe l'a i mació nacional de Ca alunya, don5 a gumen s psico i- siologics pe a de ensa la llengua com a mi ja de o mació de l'indi idu i de o mació i pe manencia de la comuni a cul u al que l'emp a a. Op a pe una explicació onoma opeica de la o mació del llengua ge, es éu esso de la c eenca gene ali zada, a p incipis de segle, sob e que el bilin- güisme compo a a empob imen in elelec ual i jus i ica ambé la psicolo- gia dels pobles, ac i i a mol de moda en l'en esegle, com a exponen de o mes pa icula s de pensamen i compo amen dels pobles, enin en comp e p ecisamen les di e encies idioma iques. Tu ó a i ma que el llengua ge es uc u a la in elaligencia; a i ma, a nés a més, que amb la llengua es ansme en els sabe s, les expe iencies col.lec- i es, els sen imen s lliga s a les pa aules i, en de ini i a, o a la mane a de e de les pe sones que l'han u ili za . És a di , que en la llengua s'acumula la mane a d'ésse pa icula i di e encial de cada poble i, en an que hom l'ap en, adqui eix o es unes ca ac e ís iques p ees able es. No cal di que Tu ó exposa aix6 amb la in enció de de ensa el e nacional; no obs an l'explicació donada no és g a ui a ni ci cums ancial, és un exponen més de l'explicació empi is a de l'home po ada a ni ells concep uals ac uals. uals. Les ape encies com a mo i ació La limi ació explica i a de la eo ia sob e la am a la «consciencia sensi i- a» ho és solamen co n a objec e d'es udi. Tu ó enia cla que amb aques ap enen a ge senso ial i mo o s'inicia a al16 que en diem ida psíquica. Se li p egun a a Tu ó si la am podia, pe si sola, explica o el desen olupa- men huma. Aques a ou la se a espos a: No sólo de pan i e el homb e. Pues ambién hay hamb e en el sexo. Y en las ansias de sabe . Y pa a los a anes de dominio. Pe o es e iden e que muchas nue as cosas so- b e las aíces de la azón pod emos conoce cuando sepamos bien, po lo menos, en qué consis e una de ellas, la cual, aun pa eciendo simple, es ex ao dina iamen e complicada. Sin la p esencia de la iloso ía clásica y de sus ilóso os, odo se ía más simple. Pe o cada nue a obje i ación equie e un an g an es ue zo p e io pa a eba- i concep os esg imidos po sabios de admi able in ención y alen o y man enido lue- go po escuelas de an o ale , que el ánimo se encoge y duda conside ando que pa a segui adelan e se á p eciso que lo pequeño madu e y que las u as sean ecogidas po los que se sien an capaces de qui a las a pleni ud y semb a en é il e eno sus semi- llas. Po el momen o, ni dogmá ico, o sea admi iendo las cosas sin a e igua como la in eligencia llegó has a ahí; ni p agmá ico, dejando las cosas sin a e igua en espe a de que los nue os hechos que la ciencia no deja á de o ecemos nos lo acla en. Necesi- amos posiciones de abajo. Hipó esis pa a labo a , a a és de las cuales hace pasa , an o los hechos que la ida nos o ezca como los que p o oquemos (DOMINGO. 1970, p. 314). El ex és p ou cla : cal emma ca el eball sob e la am dins d'un con i- nu que pe me i a iba a explica el com i el pe que del compo amen . Tu ó eu en la am un e que, jun amen amb al es ape encies, po con- ibui a la consecució d'aquell objec iu. El seu eball, doncs, cal p end e'l com un p ime esglaó de possible explicació en la ida dels indi iduus. Sen- se llanca -se a.una eo ia de les necessi a s p oposa una posició de eball, la qual necessii iamen ha d'es a so mesa al igo del me ode expe imen al pe a acumula i cons i ui un coneixemen iilid. Psicologia compa ada Una ca ac e ís ica de l'elabo ació u oniana sob e la o mació de la cin- el.ligZncia sensi i a» és la compa ació dels compo amen s animals i hu- mans. No cal di que en cap momen jus i ica di a compa ació, cosa expli- cable pel medi isioldgic en el qual e -ho e a no ma. ~ecull les expe ien- cies de Pa lo amb gossos, epo a obse acions se es amb polle s i in an s, e c. Volem des aca , pe 6, una di e encia que el1 a en e ambdós ni ells bioldgics i e e in -se als mo imen s espon anis. En els animals in e io s solen p esen a -se més coo dina s que en els supe io s, com si les ies que han de ecó e I'acció cen í uga ja es iguessin, nadiuamen , p ees a- ble es. En els supe io s, els es ímuls psíquics exe ceixen una acció més di osa sob e I'apa ell locomo o , almen com si aques es ies deguessin d'ésse obe es mi jancan un eball p e i a una elabo ació cen al que nadiuamen no exis eix. En I'home es donen als mo imen s espon anis, pe o en escassíssim nomb e, als com la succió, el i me espi a o i, la deglució, e c. (TuRRÓ, 1913, Edició 1932, p. 39). Es ac a d'una o mulació del di e en pes que exe ceix l'ap enen a ge con o me s'a enca en l'escala ilogene ica. Aixd, en els nos es dies, s'ex- 22 QUADERNS DE PSICOLOGIA p essa en e mes de de e minisme biologic i ambien al; i s'accep a el majo pes de l'ambien en l'explicació de l'adquisició d'habili a s, en els ni ells su- pe io ~. Pe al a banda, al a di que aques a idea e a plenamen conse- qüen amb la posició ap enen is a de Tu ó espec e a l'home. El mo imen olun a i Dins el p oposi de dona explicacions objec i es, e i a els inalismes i pa in del ac o mo imen en l'ap enen a ge senso ial, Tu ó o mula una explicació del compo amen olun a i o almen d'aco d amb la logica so - gida del me ode expe imen al. En un ex ci a a la pagina 72 Tu ó a una dis inció en e l'ac e psíquic i la inne ació olun a ia que és com l'impos que paga al dilema dualisme- monisme i a la solució p o isional en e mes de pa al.lelisme. Aixo no ou obs acle pe a dona una isió no a d'allo que és l'ac e olun a i. El mo imen p esen és ja in encional o olun a i pe eco da -se del que li ha de succei ; i quan al16 que d'aques a mane a es p e eu, succeeix ealmen , les sensacions són sen ides en la pa del cos d'on p ocedeixen, pe que innomb ables expe iencies han demos a que aques es sensacions són, així ma eix, imposades pe un ac o ex- e n o ex ínsec a la consciencia ma eixa (. . .). L'ap i ud de mou e's a iadamen s'ob- é mi jancan la p e isió o el coneixemen pe enda an de les sensacions que han de succeei a ce s mo imen s (. . .). És olun a i o mo imen . que de e mina sensacions p e is es (TuRR~, 1913, Edició 1932, p. 47 cs.). . Tu ó ac a d'aques ema en dos llocs, basicamen . En «Els o ígens de les ep esen acions de l'espai ac il)), d'on són els ex os an e io s, i en la «Psicologia de l'equilib i del cos huma)). A ambdós llocs es epe eix la ma ei- xa idea: l'ac e olun a i es a de e mina pe les conseqüZncies que una acció conc e a ingué en el passa . Aques ac e olun a i po 'esde eni au oma ic o inconscien , pe o la se a explicació és la ma eixa. La idea d'ap enen a ge eapa eix de nou en a i ma que segons les expe- iencies passades i les conseqüZncies ob ingudes hom ~elegeix)) el mo imen adequa . Aques a «elección, pe o, es a de e minada pe l'expe iencia an e- io . Tu ó sembla no dona excesi a anscendencia a una explicació d'aques ipus. Con i ma aques a imp essió el e de deixa com a lliu e i de- penden de l'espe i la in enció o olició. La limi ació, pe al a banda, als ap enen a ges mo o s i senso ials ajuda a con igu a aques a imp essió. Aix6 no obs an , el e d'explica un ni el1 de compo amen olun a i pe unes causes objec i es i no eleologiques, cons i ueix una p o a més de la solidesa concep ual de Tu ó, alho a que, una egada més, una an icipa- ció a o mulacions pos e io s en el ma eix sen i . Les emocions Les dades que la isiologia ana a apo an a la cul u a o en la ma e ia p ima amb que Tu ó elabo a els concep es exposa s ins ací i d'al es que he conside a menys elle an s. En o cas, els aspec es exposa s pode se - i de c i e i pe a es abli quina se ia la isió de Tu ó. La educció me o- dologica el po a a obse a i a comen a els més di e sos en6mens en una pe spec i a no a i c í ica espec e a les opinions adicionals. Tal és el cas del seu concep e d'emoció: A la llum de l'expe iencia, I'emoció només és una sensació o ggnica; ella no e de I'espe i , com suposa a Kan , sinó dels enomens esde ingu s a la cb po a pe I'acció de eaccions ne ioses d'o igen ce eb al (TuRR~, 1925). En aques ag nen del e ce dialeg hom po eu e-hi e lec i l'esquema p oposa en El Me ode Objec iu pe a l'es udi de les uncions men als. Pe desg acia Tu ó no a iba a publica dos a icles més que el1 anuncia a a con inuació del e ce i que hau ien ac a sob e la na u alesa de les emo- cions, en e d'al es emes. En o cas, el ex an e io a pales l'en ocamen amb que cons an men Tu ó anali za a els enomens de l'ac i i a ne iosa supe io i que queda complemen a pe l'al a e en empi is a o gene ica de la se a concepció. Hi ha, en aixi, del sen imen es e ic uni e sal, una llegenda que no esis eix sense esmicola -se una analisi eda i se e a. En les coses d'a , com en o es les al es del món, hi en én de bo de bo qui es capaci a pe a en end e-les. La suposanca queja e- nim al món amb aques a capaci a és alague a pe a la ani a humana, pe i, és an g a ui a com í ola (TuRRÓ, 1925). Ul a l'an i acionalisme, l'apo ació del mes e, com li deien els seus, és ba- sicamen una apo ació me odologica en ocada, p ecisamen , a cons ui una no a iloso ia, o millo , un coneixemen nou i ce sob e aquells aspec- 24 QUADERNS DE PSICOLOGIA es de la iloso ia elaciona s amb l'ac i i a humana. La se a p eocupació e a la de onamen a una psico isiologia que os una al e na i a a la iloso- ia men al o psicologia adicional. Aques a psico isiologia ha ia de onamen a -se en el me ode expe imen al i p ecisamen al16 que Tu ó c i- ica amb més ehemencia als psicolegs ou el subjec i isme impe an al com a no a Dwelhau e s (1926), bon coneixedo del seu pensamen es- pec e a la psicologia. Aques belga que unda el Labo a o i de Psicologia Expe imen al a Ba celona, so a ei pa ocini de la Mancomuni a , esumeix mol cla amen la in enció cabdal de Tu ó i que es a palesa des de la pu- blicació dels O igens del coneixemen : «es udia la o mación de las uncio- nes men ales en la e olución en el indi iduo y en la aza»; i ambé: ((El ideal de Tu ó e a p ocede a una in es igación cada ez más es ic a, de e mi- na exac amen e en los abajos del psicijlogo, como en los del ísico, las condiciones de p oducción del enómeno, de hace a ia és e en unción de los es ímulos ex e io es obje i os, e c., bien de e minados, de modo que ce- a a la ama de la expe imen ación y llegase a leyes bien es ablecidas)) (DWELHAUVERS, 1926). Essen el seu ideal aques , poc impo a que Tu ó depengués an de la i- siologia i li manqués in o mació sob e d'al es co en s cen a s en el camp de l'ap enen a ge, del qual ell, només pe les egades que esc iu la pa aula «ap end e», és segu , hau ia es a un incondicional p omo o , com de e ho ou de les in es igacions que s'e ec ua en al Labo a o i, segons es imoni del ma eix Dwelhau e s. De ca a a e lec i l'al e na i a expe imen al de Tu ó, espec e a la psi- cologia, hom a a una exposició de la se a posició espec e a Bain i Spence , W. Wund , 1. Pa lo i Bej e e . Tu ó, Bain i Spence He be Spence (1820-1903) i Alexande Bain (1818-1903) han passa a la his o ia co n a ep esen an s de l'associacionisme b i anic, jun amen amb James Mill (1773-1836) i el seu ill John S ua Mill (1806-1873). El coneixemen que Tu ó enia dels dos p ime s sembla ex ens, dona que els ci a so in . En o cas, és e iden que Tu ó coneixia la posició pa a1.- lelis a de Bain -la qual el1 ma eix adop a com a alida inicialmen - i p obablemen ambé ebé in luencies d'aquell, al com hem di an e io - men , quan a la se a posició sob e la eo ia ene ge ica elacionada amb el ma eix ema. RAMON TURRÓ: METODE CIENT~FIC I COMPORTAMENT HUMA (2.a pu ) 25 Una se ie de coincidencies an pensa que el eball d'ambdós au o s, de Bain sob e o , ingue en una in luencia no able en el pensamen de Tu ó espec e als p ime s ap enen a ges senso ials i mo o s i el compo amen o- lun a i. En p ime lloc, inco po a el pa adigma d'associació empi is a pe a expli- ca els p ime s ap enen a ges sob e les ca ac e ís iques dels objec es nu i- ius. Vegi's, en aques sen i , la semblanca amb un ex de Bain: «The all- impo an sensa ions o sa is ying hunge a e seen o connec hemsel es wi h many a ious objec s and a angemen s. No me ely he sigh o he b eas o he in an , bu he ace and igu e o he ma he , and he a ious ac ions in gi ing suck a e a pai o associa ion (. . .). The olon a y ac i i y o he child, o he animal, now ad esses i sel o some o hose in e media e e ec s ha hold he p incipal in ain)) (Bain, 1865, p. 405s). L'al e aspec e coinciden és el concep e de mo imen espon ani i di ós com a p ime elemen d'in e acció que posibili a l'ap enen a ge. Bain, en l'ob a ci ada (pp. 305ss), pa la de es ci cums ancies que p o oquen aquell ipus de compo amen : a) el igo segons l'o ganisme de cada indi idu, b) el dolo i c) l'au oconse ació, en el qual s'inclou la am. En aques sen- i , Tu ó pa la a d'un mo imen : « an eig ince i aga ós que so gia pe e ec e de l'impuls o ic en l'in an *. Complemen a iamen , Spence i Bain ha ien desen olupa o a una eo- ia sob e l'e ec e del plae -les conseqüencies en gene al- en el man eni- men d'unes conduc es i en l'ex inció d'al es, cosa que es gene ali za a a l'especie i que es conc e a a en l'a i mació que els compo amen s que im- pliquen supe i encia són plaen s i endeixen a ésse ansmesos a les gene- acions pos e io s. Aques a no a apo ació de Spence i Bain éu que s'adjec- i és d'e olucionis a el seu associacionisme. Respec e a Tu ó, és elle an l'explicació de la selecció dels alimen s en base a l'e ec e nu i iu, al com hem is an e io men . És a di , aquell compo amen que en execu a -lo aconsegueix de calma la am i, pe an , p o oca un es a de plae -en sen i ampli- queda ed o i p ecisamen pe les conseqüencies que se'n de i en. En base, pe al a banda, al pape de les conseqüencies, Bain p oposa una explicació del compo amen olun a i que ha es a impliamen accep- ada dins la psicologia expe imen al i que Tu ó epe eix en pa la -ne. Un ex de Bain pa lan de les decisions p ecipi ades po se i d'il.lus ació: «A ca e ull se ies o obse a ions on he consequences o ou own ac ions and he ac ions o o he people, o imbihing o he na a ed expe ience o he pas , has imp essed us wi h he eeling o e il o mischie and he concep ion 26 QUADERNS DE PSICOLOGIA o bad consequences akes he ank o a pain in luencing he will» (Bain, 1865, p. 428). F.S. Kelle a un esum de l'apo ació global d'ambdós au o s en allo que a e e encia als emes ac a s que po e iable la nos a suposició de la dependencia de Tu ó espec e a aquells au o s: «P ime o es á la idea del mo imien o espo áneo o acciden al, que ocu e bajo condiciones de hamb e o encie o. En segundo luga , es e mo imien o esul a en o ma de g a i i- cación o ali io, como sup esión del hamb e o escape del encie o. En e ce luga , es a g a i icación o ali io con el place asociado pa ece o alece el mo imien o, en elación con las ci cuns ancias p edominan es, haciendo posible y p obable que uel a a ocu i pos e io men e. Po úl imo, es e mo imien o pe enece más a la clase llamada olun a ia que a la e lejan. (Kelle , 1975, p. 48). La elació en e Tu ó i Bain i Spence es a com un ema amb una possi- bili a d'es udi ampli, supedi a a un e en ual accés a la biblio eca pe sonal de Tu ó, donada a la Reial Academia de Medicinag de Ba celona. Tu ó i Wund De la naixen psicologia hem is l'opinió que li me eixia W. James es- pec e al ema del pa al.lelisme. Poques egades en pa la i quan ho a és pe a c i ica el mal ús de la in ospecció i la di isió i independencia p oposada en e els enomens ísics i els men als. A pa d'aques au o , hom no oba e e encies a l'e olució en la psicolo- gia ame icana pos e io . La se a ob a es a o ien ada cap a Eu opa, en con- c e cap a Alemanya i Rússia. El nom d'Alemanya ana a uni a l'idealisme, pe o ambé al desen olupamen de la isiologia. Rússia, al posi i isme, pe o ambé al ma e ialisme, ala més pob a de les me a ísiques», ideologia que el1 e usa a jun amen amb l'opció polí ica comunis a. Dins d'aques es coo de- nades els comen a is sob e Wund , i pos e io men sob e Pa lo i Bej e e , es an més comp ensibles. En el p ime esc i en que Tu ó pa la de Wund dóna una p ime a mos- a de la c í ica a al16 que Wund eia: El sob io -dice Wund , algo in eccionado de la a mós e a que le odea- mezcla siemp e las expe iencias con algunas especulaciones. No las mezcla on Galileo en la 9 Aques a donació es a en ase d'o dena nen i classi icació cn 1.1 nomcni dc c aqucs c- ball. Física, ni Be na d en la Fisiología; se espan aba New on cuando clamaba: .iOh!, Físi- ca, sál ame de la Me a ísica!. y es que enían la in uición i a de lo que es en su ín ima es uc u a la ciencia expe imen al. Sí, las mezcla Wund , y a o unadamen e en con- adas ocasiones (TuRRÓ. 1882-1883). L'a mos e a no és al a que la iloso ia idealis a i acionalis a alemanya. Aques a e a una p ime a e e encia al conside & undado de la psicologia expe imen al. Pe o, on ealmen Tu ó es ica de ple en el eball eali za pe Wund és en el capí ol cinque de la «Filoso ia C í ica». D'una mane a mol cla a mos a les ca ac e ís iques en l'ob a del psicoleg alemany: Wilhem Wund ac a de media i za aques pun de is a es ablin co n a p ime p incipi de o a ece ca psico- isiologica el e o mula a la consciencia. Segons el1 no és possible d'es udia la pe cepció sense adme e co n un poc o ca la pe cepció ma- eixa. No ens cal mi a co n són gene a s els enomens simples de que es compon; co n de llu enllacamen o combinació ix a la consciencia aques e complex: o el p oble- ma és edu'i a descompond e co que és e , ins a ob eni -ne els elemen s més p imi- ius de que es compon. Com aixo po aconsegui -se mi jan~an I'expe imen ació no ho explica pas p ou bé, ni, al meu en end e, és possible explica -ho. Els p ocedimen s ex- pe imen al~ p enen la in es igació en un sen i comple amen in e s al p oposa pe Wund (. . .). Ell diu que co que ha em de eni p ime amen en comp e en emp end e la ece ca de qualse ol enomen psíquic és el enomen ma eix al co n se'ns p esen a a la consciencia (. . .) nosal es diem que co que s'ha d'an eposa és el coneixemen de les condicions isiologiques que de e minen els e s elemen als, les condicions isiologi- ques que de e minen enllac i ens donen aó de llu conjun . La in ospecció no ens dó- na enomens isola s i simples que puguem edui a expe imen i sí complexos enome- nics d'un en ama eixuc i complica : I'a ialisi in e io , pe bé que es aci, ni ha dona ni dona a mai un e isoladamen educ ible a condicions expe imen als (TuRRÓ. 1918 6, pp. 110 S). El labo a o i de Leipzig ou un in en de e de la psicologia una ciencia expe imen al, pe o sense enuncia a la in ospecció i, de e , seguin amb la ma eixa concepció de la psicologia adicional. La psicologia ha ia d'és- se l'es udi de la men . La p e esa cien i ici a dels seus eballs és negada pe Tu ó i amb ells o el eball pos e io basa en un mal plan eig inicial. Guillem Wund p oclama la necessi a d'expe imen a els enomens psíquics i no digué co n i de quina mane a podien edui -se a expe imen , i d'aixo esul a que o - hom ho en én a la se a mane a i o hom expe imen a co n millo li sembla. T en a- cinc anys del soi-disan eball expe imen al no han c ea enca a ni una sola llei indis- cu ible, ni mecanismes explica ius d'una de e minada classe de enomens uni e sal- men admesos, ni mol menys un cos de doc ina es able que sigui conside a pe o co n a pa imoni comú. No hi ha enca a una psicologia expe imen al, plena o mig a- QUADERNS DE PSICOLOGIA da, co n hi ha una isiologia o bé una química: hi ha escoles que expe imen en a llu mane a, i psicolegs que enen llu pun de is a pa icula . Al e és del que passa en les al es ciencies, en les quals edui una qües ió a expe imen és esold e-la en -la pa imoni de o s, aquí el que passa és que els expe imen s són els discu i s, co n si el e expe imen a pe un no os el ma eix e que els al es expe imen en, co n si un ex- pe imen os cosa pe sonal que cadascú po en end e co n ol. Joan Pa lo , des de la ibuna al íssima del cong és de isiolegs celeb a a K oninghen, digué, amb el bene- placi de o s els que i'oi en, que la Psicologia expe imen al no és una ciencia que es pugui p end e se iosamen , i sí una suma de disquisicions pe sonals sense cap alo . To hom pa la amb eu mol ag a i despec i a d'aques a ciencia en plena c isi, an ompe ejada en al e emps; ningú que ignui ca a i ulls hi c eu: hi c euen solamen , a les e es enda e ides, els que s'enamo en dels noms de les coses i no de les coses ma- eixes. (. . .) No s'ha uni o ma el c i e i espec e de co n s'ha d'in es iga ; i, co n que no se sen la necessi a d'uni o ma -lo, I'in es igado s'encas ella en els seus pun s de is a pe so- na issims, no c ean -se una psicologia, i sí an es co n siguin els que hi eballen (TuR- R6, 1918 6, cap. V). A pa la du esa en l'exposició, hom no po sin6 econeixe una isió en- ce ada de la p oblemi ica me odologica en la psicologia de lla o s i d'a a. Dwelhau e s diu, e e in -se a aques capí ol cinque de La Filoso ia C i ica: Tu ó había o mado un p oceso algo suma io a cie as escuelas psicológicas, mas es aba descon en o del capí ulo de La Filoso ía Cd ica dedicado a es e p oblema y, con su g an p obidad cien í ica, a ó de ecusa lo comple amen e, pe o sus achaques no le pe mi ie on acaba es a a ea di ícil (DWELHAUVERS.~~~~). Hom desconeix la in enció de Tu ó en p oposa -s'ho, pe o el que sí és e iden és la cla eda i cohe encia en l'a gumen ació en con a de l'ob a de Wund . Al16 més impo an de l'apo ació de o a la psico ísica és l'opció pel mesu amen i la quan i icació en els es udis del compo amen huma i al a di que les conseqüencies o en posi i es. Aixo no obs an , segueix es- sen alida la c í ica de Tu ó en el sen i que hi manca a un en ocamen cohe en si al16 que es p e enia e a aplica el me ode expe imen al. Tu ó, Pa lo i Bej e e Tu ó ha ia ci a Pa lo pels seus eballs sob e les glandules diges i es, ema en el qual el1 ambé ha ia eballa . Hem is que emp a el pa adigma de condicionamen pe a explica l'ap enen a ge de di e enciació o disc i- minació d'alimen s. En gene al, la alo ació que Tu ó eia del eball de RAMON TURRÓ: METODE CIENT~FIC 1 COMPORTAMENT HUMA (2.a pa ) 29 Pa lo e a mol posi i a i p e eia, ja, la anscendencia d'aquell en l'esde e- nido . Tu ó, pe o, dissen ia de Pa lo en I'en ocamen gene al espec e a la psicologia. Bisicamen , la qües ió es plan eja a en e mes de necessi a o no de e e e encia al enomen psíquic co n a sepa a , d'alguna mane a, de l'ac i i- a ne iosa. Els ex os sob e el ema i comen an l'ob a de Pa lo i Bej e e són els millo s exponen s d'aques a qües ió: J. Pa lo no concep que I'elemen psíquic pugui ésse expe imen almen uni a I'elemen isiolbgic en an que el segueix d'una mane a in a iable i cons an : el1 I'es- gua da co n un epi enomen lo an en I'ai e, a la mane a d'un e me que s'hagués se- pa a de la ó mula del p océs isiolbgic. Reclama de la psicologia in ospec i a la da- da co esponen a aques p océs, co n si aques a dada no naixés del p océs ma eix, com si es ac és d'un enomen in e cu en nascu en un món sepa a del món isiolb- gic. Aques p ejudici ens obsessiona, puix que é la o ca d'una adició secula , i heus ací pe que concebem el p océs psíquic co n supe posa al isiologic. Imbui pe aques p ejudici, J. Pa lo no es si ua en una posició no a. No obse a que aques a suma d'es a s anomcnada consciencia no exis eix congeni amen , ja que és p oduc e d'una o gani zació p e ia d'es a s isiolbgics. No eu que el seu desen o - llamen que s'inicia des de les p ime es epoques de la ida d'una mane a aga i mol simplc, segueix pas a pas Ics ases del desen olupamcn uncional dels cen es ne io- sos supe io s, ins a a enye el miximum de complexi a . 1 com que J. Pa lo no consi- de a la consciencia com a esul a dels p ocessos en qües ió, sinó co n un e p imi iu, I'adme al co n la oba es able a i o mulada en I'ac uali a . Des de lla o s no po Iliga co ec amen les dades de la in ospecció als p ocessos d'adap ació que una in- es igació igo osamcn objec i a ha posa en e idencia. És pe aques a aó que e- nuncia a es udia el cai e psíquic dcl p oblema que el1 ma eix posa. Si hi enuncia, no 6s pe que aques aspec c psíquic no exis eixi, sinó pe que, des del pun de is a on el1 s'ha col.loca , es scn impo cn pc a csold e'l. Renuncia igualmen a o ien a les se- es p opies ccc ques basan -lcs en les dades de la in ospccció, a es que els seus ao- namcn s li scmblen a bi a is, desp o ei s de alo expe imen al i pu amen pe so- nals, co n són cn e ec c. Pa lo cu ia Ics coses d'al a mane a si, bandejan o allb que oba p e o ma a la consciencia scnsc que el1 sipiga co n s'ha o ma , es limi és a obse a elemen al- mcn quin e cc e psíquic de e mina cada una d'aques es adap acions, les condicions dc les quals el1 ha cs able isiolbgicamen . Assis i ia lla o s al naixemen d'aques a in cl.ligi.ncia in c io que di e encia uns alimen s d'al es segons llu composició quí- mica i els adap a a les nccessi a s b iques; ap ecia ia la suma d'adap acions mo ius i s c c b ics que ens pe mc cn d'inco po a -los i p epa a -los ú ilmen , i deixa ia de c u c quc I'clcmcn psíquic cs i supc posa al isiolbgic en el ons de la consciencia, sinó que el conside a ia co n un esul a (TuRR~, 1916, Edició 1927, pig. 41 SS.). Ul a la de ensa del e psíquic, es po obse a que Tu ó no enia cla allo que Pa lo p oposa a i que ana a més enlli de la causació, « osca», 36 QUADERNS DE PSICOLOGIA I RESUMEN En es e a ículo se p e ende explica la p eocupación de un cien í ico ca- alán -Ramón Tu ó (1854-1926)- po las cues iones ilosó icas, especial- men e las epis emológicas, y su incidencia en la de inición del obje o de es- udio de la psicologia y en la me odología de es a ciencia. Complemen a ia- men e se p esen a una mues a de su idea io con con enidos p opiamen e psicológicos, encuad ados básicamen e en dos ámbi os: la psico isiología y la eo ía del ap endizaje. Po úl imo, des acamos sus opiniones sob e la co- ien e expe imen alis a de la escuela de Wund y la psicología obje i a u- sa, así como la dependencia en elación con A. Bain en algunos aspec os de su pensamien o. Además de la o iginalidad de sus ideas den o de la co- ien e empi is a-posi i is a, se sub aya el hecho de que Ramón Tu ó es aba no sólo in o mado sino con inuamen e al acecho de los cambios que se es a- ban p oduciendo en la explicación del compo amien o humano y en el p oceso mismo de o mación de la psicologia como ciencia. I ABSTRACT In his a icle, we ha e ied o show he conce n o a Ca alan scien is - Ramon Tu ó (1 854- 1926) - o he philosophic, especially epis emologic ques ions, and hei occu ence in he de ini ion o bo h he objec o s udy and he me hod o psychology. Mo eo e , we ha e p esen ed a sample o his ideas, wi h he psychological con en s, basically di ided in o wo pa s: psychophysiology and he heo y o lea ning. Finally we ha e ou lined his opi- nions on he expe iemn al psychology o Wund 's school and Russian objec- i e psychology, as well as his dependance on A. Bain's ideas in some as- pec s. Apa om he o iginali y o his ideas conce ning empi ism and posi- i ism, we ha e unde lined he ac ha he was no only wellin o med bu con inously awa e o he changes being p oduced in he explana ion o hu- man beha iou , as well as he p ocess o o ma ion o psychology as a science. , .