Quade ns
de
Psicologia,
1983,
11,
5559
DESCRIPCI~,
APLICACI~
PRACTICA
I
RESULTATS
DE
LA
TECNICA
D'AZRIN
Y
NUNN
PER
A
LA
MODIFICACIÓ
D'HABITS
NERVIOSOS*
Ramón
BAY
És*
*
RESUMEN
El p og ama de
in e sión
del
hábi o
desa ollado po Az in
y
Nunn ha si-
do aplicado con éxi o pa a soluciona una amplia gama de hábi os ne iosos:
onico agia, ico ilomanzá, a amudeo, ics, e c. Es e p og ama ha sido ad-
minis ado a poblaciones españolas pa a educi su hábi o compulsi o de
mo de se las uñas, ob eniéndose un
82
OJo
de dz';minución en el núme o de
episodios. Se ha encon ado que el ap endizaje de una eacción incompa ible
-conside ado como undamen al po Az in
y
Nunn- no es impo an e pa-
a consegui buenos esul ados. Se sugie e que los ac o es acciden ales de-
senzpeñan un papel impo an e an o en es e mé odo como en o as e apias
co npo anzen ales: bio e oalimen ac ón, desensibilización sis emá ica,
elc.
*
Resum de la con e encia p onunciada a Ciu a de Mallo ca el mes de maig
de
1982
dins
e!
cicle ~Cu s de Psicopa ologia: la ansie a ..
**
Uni e si a Au onoma de Ba celona
56
QUADERNS DE
PSlCOLOGlA
ABSTRACT
The
p og am o
habi
e e sal
deueloped by Az in and Nunn has been suc-
cess ully applied o change a g ea ua ie y o ne uous habi s: nail bi ing, hai
pulling, s u e ing. ics, e c. In his applica ion o some Spanish popula ions
o educe nail bi ing behauio esul s show an
82
%
dec ease in al1 cases. I
has been ound ha lea ning a compe ing eac ion -conside ed by Az in
and Nunn as he cen al
ea u e o he me hod- is no impo an o ge ing
good esul s. I is sugges ed ha he inciden al ea men ac o s play an im-
po an ole in his me hod and in o he beha iou he apies: bio eedback,
sys ema ic desensi iza ion, e c.
Es
calcula que als Es a s Uni s hi ha
40
milions de pe sones que es mosse-
guen les ungles i uns
100
milions que se les han nossegades sis emii ica nen
du an pa de la se a ida (Az in i Nunn,
1977).
Segons di e en s au o s
(Malone i Massle ,
1952;
Penning on,
1945),
l'onico igia a ec a el
25
%
de
les pe sones d'eda comp esa en e els
14
i els
25
anys,
i
el
10
%
de la pobla-
ció adul a. Un es udi eali za pe Bi ch
(1955)
amb més de
4.000
nens
d'eda comp esa en e els se
i
els dise anys, a mos a que el
51
%
podia
se ca aloga com a «mossegado d'unglesn en el momen en que es a po a
a e me la in es igació.
A
casa nos a, el
35
%
dels alumnes de segon cicle
de Psicologia de la Uni e si a Au onoma de Ba celona del cu s
1979-80,
i
el
28
OJo
dels alumnes del cu s
1980-81,
an adme e que es mossega en les
ungles de o ma compulsi a.
Au o s que pe anyen a di e en s escoles i endencies psicologiques donen
explicacions al enomen de l'o nico iigia que an des de I'e ologica (Aju ia-
gue a,
1970;
Bogae -Ti eca i Dema e ,
1977)
i
psicoanalí ica (F eedman,
Kaplan i Sadock,
1975;
Menninge ,
1935)
ins la pu amen conduc ual que
conside a aques e com un simple hiibi ap es (Az in i Nunn,
1973;
Mi-
llon,
1973;
Wolpe,
1975;
Ya es,
1970).
1
MODIFICACIÓ
D'HABITS
NERVIOSOS
57
D'aco d a nb Áz in
i
Nunn (1977), el conjun de eballs en els que s'han
e se i psico e apies d'o ien ació dinimica pe a soluciona el p oblema,
in o ma d'un 30
%
d'exi desp és de mesos
i
ins
i
o anys de ac amen ; les
ecniques a e si es, pe la se a banda, ob enen un 50
%
d'exi . En con as
a nb aques es dades, la ecnica
Habi e e sal
que p oposen Az in i Nunn
(1973, 1977), aconsegueix, segons els seus au o s, una mi jana d'un 95
5%
de
educció en el habi , an sols al cap d'una se mana de p ac ica -se, i un
80
%
de les pe sones que deixen I'habi no o na a mossega -se les ungles;
ampoc no s'obse a cap mena de «subs i ució de símp omes)).
Du an el cu s 1970-80 a em explica la ecnica d'Az in i Nunn a 22
alumnes olun a is sense expe iencia p e ia d'un cu s d1An21isi i Modi ica-
ció de Conduc a de la Uni e si a Au onoma de Ba celona (Bayés, 1980),
els quals an aplica -la al ma eix nomb e de pe sones a nb un habi d'onico-
agia ben a ela . En conjun , I'aplicació de la ecnica a suposa una dismi-
nució global del o al d'episodis del 82
%.
Al cu s següen , 1980-81, an
pa icipa , de o ma simul hnia, a la in es igació, 46 es udian s- e apeu es i
I'exi global a se igualmen d'un 82
%
(Bayés, 1982a). Boge i Cla iana
(1982), pe la se a banda, con an ja a nb una pe i a expe iencia, an apli-
ca pe sonalmen la ecnica a dos g ups de 12 pe sones ob enin ambé una
e icacia global del 82
%
immedia amen desp és del ac amen , que es a
edui a un 74
%
en el seguimen que an po a a e me un mes més a d.
És in e essan ema ca que la ecnica d'Az in
i
Nunn es po aplica am-
be, a nb un exi semblan , pe a la co ecció d'al es habi s ne iosos que,
no malmen , apa eixen uni s o es euen ag euja s pe la p esencia d'ansie-
a : ico ilomania, ics, quequesa, e c.
I
En sin esi, la ecnica
Habi e e sal,
que es po oba explicada en de all
en alguns eballs dels seus au o s (Az in i Nunn, 1973, 1977), és una ecni-
ca d'au ocon ol que cons a dels següen s elemen s:
a)
Mo i ació;
b)
Cons-
cienciació;
b)
Relaxació;
d)
P ac ica de conduc es incompa ibles;
e)
Re o -
camen social
i )
Au o- e o camen mi jancan la demos ació de les millo-
es aconseguides.
No hi ha cap dub e que la ecnica d'Az in i Nunn unciona. A a bé, el
queja no es a an cla es
pe
que
unciona, és a di , quin dels seus elemen s
és el p incipal esponsable dels bons esul a s.
Az in, Nunn
i
F an z (1980), enca a que econeixen que asembla que el
,
e de mossega -se les ungles es edueix ins a ce pun a nb qualse ol p o-
cedimen que inclogui au o- egis e o bé una se ie p og amada d'explo a-
cions pel conselle n, oben
el
seu sis ema més e icac que el de la p ac ica
nega i a -es a egia que ambé inclou au o- egis e, expec a i es
i
p end e
58
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
consciencia de l'habi
-
i conside en la p ac ica de conduc es incompa ibles
(d)
com l'elemen cen al (Az in i Nunn, 1977); pun de is a que es eu e-
colza pe l'e idencia p opo cionada pe Ho ne i Wilkinson (1980) i que é
com a p eceden un eball de Taylo (1 963) en el qual es ema ca la impo -
ancia de disposa en o momen
i
de o ma inmedia a d'una espos a in-
compa ible pe e on als habi s compulsius.
Al es au o s, en can i, com Ladouceu (1979), oben que I'ap enen a -
ge de conduc es incompa ibles no és un elemen essencial pe a l'exi de la
ecnica, i més a ia endeixen a dona impo ancia a I'inc emen de la p esa
de consciencia
(6)
dels compo amen s que s'es an eali zan men es es
p ac ica l'habi .
Pe la nos a banda, hem d'assenyala que els nos es esul a s (Bayés,
1982a) ecolzen els de Ladouceu (1979), ja que en subs i ui l'ap enen a ge
i p ac ica de conduc es incompa ibles pe una isuali zació imaginada, apa-
en men inope an , els esul a s han es a igualmen bons, o ins
i
o enca-
a millo s.
Amb o , malg a que, des del nos e pun de is a es po exclou e la
p ac ica de espos es incompa ibles com a elemen essencial
de
la ecnica, la
p egun a onamen al
-pe que unciona?-
queda enca a sense espos a.
Val a di que aques a p egun a -que, pe sonalmen , conside em basica
- ins a a no ha ob ingu ampoc una explicació sa is ac o ia en mol es al-
es e apies conduc uals -desensibili zació sis e na ica,
bzo eedback,
eco-
nomia de i xes, e c.
-
ben conegudes, ampliamen p ac icades i en les
quals la se a innegable e icacia s'a ibueix als elemen s objec ius que les ca-
ac e i zen, sense que aix6, des del nos e pun de is a, es igui su icien -
men demos a (Bayés, 1982b, 1983a, 1983b).
En al es pa aules, segons les dades de que disposem,
i
dona que la majo
pa d'in es igacions empí iques eali zades no han es a e es amb els con-
ols i p ecaucions me odologiques adequa s, en el momen ac ual no
c eiem que es pugui desca a l'hipo esi que diu que les e apies conduc uajs
- an la ecnica d'Az in i Nunn com les al es que acabem d'anomena :
desensibili zació sis ema ica,
bzo eedback,
e c.
-
deuen el seu exi innega-
ble, en o o en pa , no als elemen s objec ius que les ca ac e i zen, sinó als
elemen s que són acciden als en aques es e apies
i
que, de e , compa ei-
xen amb o es les al es, oban -se els seus e ec es po encia s o inhibi s, en
una pe sona, país i epoca de e mina s, pe ac o s de ipus cul u al, pe una
banda, i pel con ingu
i
seqüencia de la his o ia indi idual, pe I'al a.
MODIFICACIÓ D'HABITS NERVIOSOS
Bibliog a ia
AJURIACUERRA. J.,
Manuel de psychia ie de l'en an ,
Pa ís, Masson,
1970.
AZRIN. N.H. i NUNN.
R.G.,
«Habi - e e sal: a me hod o elimina ing ne ous habi s and
icsa,
Beha ia Resea ch and The apy,
11, 1973,
pp.
619-628.
AZRIN. N.H.
i
NUNN.
R.G.,
Habi con ol in a day,
No a Yo k, Simon i Schus e ,
1977.
AZI~IN. N.H., NUNN. R.G. i FRANTZ, S.E., «Habi e e sal s. nega i e p ac ice ea men o
nailbi ingn,
Beha io Resea ch and The apy,
18, 1980,
pp.
281-285.
BAYÉS. R., «Didác ica de la modi icación de conduc a: aquí y aho a.,
Re is a de Psicología
Gene al y Aplicada,
35, 1980,
pp.
549-557.
BAYÉS. R., «Aplicación de la écnica de Az in
y
Nunn pa a la modi icación de hábi os
ne iosos: éxi o didác ico, éxi o e apéu ico, pe o (qué es lo que unciona?»,
Es udios de
Psicología,
n?
9, 1982a,
pp.
106-120.
BAYÉS. R., <<Los e ec os inespecí icos en e apia conduc ualn,
Sép imo Cong eso Nacional
de Psicología. Mesas edondas y comunicaciones lib es,
Uni e sidad de San iago de
Compos ela, Ab il,
1982b,
pp.
587-588.
BAYÉS.
R.,
«In luencia de los ac o es inespecí icos en e apia del compo amien o)>,
Re is a de Psicología Gene al
y
Aplicada,
37, 1983a, 109-122.
BAYÉS.
R.,
«Bio- e oalimen ación y e ec o placebo ,
Re is a La inoame icana de Psicolo-
gía,
15, 198313, 63-85.
BIRCH.
L.B., ~The incidence o nail bi ing among school child en»,
B is ish Jou nal
o Educa ion Psychology,
25, 1955, 123-128.
BOGAERT-TITECA.
E.
an
i
Dema e , A,, ~Thé apie pa le compo emen de l'onychophagie
e de la icho illomanien,
Ac a Psychia ica Belge,
77, 1977,
pp.
156-173.
BOGET. T.
i
CLARIANA. M..
Impo ancia de la a iable «in es igado » en els esul a s de les
ecniques d'au ocon ol,
Tesi de llicencia u a inedi a, Bella e a, Ba celona, Uni e si-
a Au onoma de Ba celona,
1982.
FREEDMAN. A.M., KAPLAN. H.I. i SADOCK. B.J.,
Mode n synopsis o comp ehensiue
exbook o psychia y,
Bal imo e, William
i
Wilkins,
1975.
HORNE. D.J. de L.
i
WILKINSON. J., «Habi e e sal ea men o inge nail bi ing,
Beha-
io Resea ch and The apy,
18, 1980,
pp.
287-291.
LADOUCEUR.
R.,
«Habi e e sal ea men : lea ning an incompa ible esponse o inc easing
he subjec 's awa eness?)),
Beha io Resea ch and The apy,
17, 1979,
pp.
313-316.
MALONE. A.J.
i
MASSLER. M., «Index o nailbi ing in child en»,
Jou nal o Abno mal
and Social Psychology,
47, 1952,
pp.
193-202.
MENNINGER. K.A., «A psychoanaly ic s udy o he signi icance o sel -mu ila ion»,
Psychoanaly ic Qua e ly,
4. 1935,
pp.
408-466.
MILLON. T.,
Theo ies o psychopa hology and pe sonali y,
Filadel ia, Saunde s,
1973.
PENNINGTON. L.A., «The incidence o nailbi ing among adul s*,
Ame ican Jou nal o
Psychia y,
102, 1945,
pp.
241-244.
TAYI.OR. J.C.. *A beha iou al in e p e a ion o obsessi e-compulsi e neu osis,
Beha io
Resea ch and The apy,
1, 1963,
pp.
237-244.
WOLPE. J., eThe beha io he apy app oacli», dins S. A ie i (Ed.)
Ame ican handbook o
psychia y,
No a Yo k, Basic Books,
1975.
YAI'ES.
A.J.,
Beha io he apy,
No a Yo k, Wiley,
1970.