Descripció, aplicació pràctica i resultats de la tècnica d'Azrin y Nunn per a la modificació d'hàbits nerviosos

Quade ns de Psicologia, 1983, 11, 5559 DESCRIPCI~, APLICACI~ PRACTICA I RESULTATS DE LA TECNICA D'AZRIN Y NUNN PER A LA MODIFICACIÓ D'HABITS NERVIOSOS* Ramón BAY És* * RESUMEN El p og ama de in e sión del hábi o desa ollado po Az in y Nunn ha si- do aplicado con éxi o pa a soluciona una amplia gama de hábi os ne iosos: onico agia, ico ilomanzá, a amudeo, ics, e c. Es e p og ama ha sido ad- minis ado a poblaciones españolas pa a educi su hábi o compulsi o de mo de se las uñas, ob eniéndose un 82 OJo de dz';minución en el núme o de episodios. Se ha encon ado que el ap endizaje de una eacción incompa ible -conside ado como undamen al po Az in y Nunn- no es impo an e pa- a consegui buenos esul ados. Se sugie e que los ac o es acciden ales de- senzpeñan un papel impo an e an o en es e mé odo como en o as e apias co npo anzen ales: bio e oalimen ac ón, desensibilización sis emá ica, elc. * Resum de la con e encia p onunciada a Ciu a de Mallo ca el mes de maig de 1982 dins e! cicle ~Cu s de Psicopa ologia: la ansie a .. ** Uni e si a Au onoma de Ba celona 56 QUADERNS DE PSlCOLOGlA ABSTRACT The p og am o habi e e sal deueloped by Az in and Nunn has been suc- cess ully applied o change a g ea ua ie y o ne uous habi s: nail bi ing, hai pulling, s u e ing. ics, e c. In his applica ion o some Spanish popula ions o educe nail bi ing behauio esul s show an 82 % dec ease in al1 cases. I has been ound ha lea ning a compe ing eac ion -conside ed by Az in and Nunn as he cen al ea u e o he me hod- is no impo an o ge ing good esul s. I is sugges ed ha he inciden al ea men ac o s play an im- po an ole in his me hod and in o he beha iou he apies: bio eedback, sys ema ic desensi iza ion, e c. Es calcula que als Es a s Uni s hi ha 40 milions de pe sones que es mosse- guen les ungles i uns 100 milions que se les han nossegades sis emii ica nen du an pa de la se a ida (Az in i Nunn, 1977). Segons di e en s au o s (Malone i Massle , 1952; Penning on, 1945), l'onico igia a ec a el 25 % de les pe sones d'eda comp esa en e els 14 i els 25 anys, i el 10 % de la pobla- ció adul a. Un es udi eali za pe Bi ch (1955) amb més de 4.000 nens d'eda comp esa en e els se i els dise anys, a mos a que el 51 % podia se ca aloga com a «mossegado d'unglesn en el momen en que es a po a a e me la in es igació. A casa nos a, el 35 % dels alumnes de segon cicle de Psicologia de la Uni e si a Au onoma de Ba celona del cu s 1979-80, i el 28 OJo dels alumnes del cu s 1980-81, an adme e que es mossega en les ungles de o ma compulsi a. Au o s que pe anyen a di e en s escoles i endencies psicologiques donen explicacions al enomen de l'o nico iigia que an des de I'e ologica (Aju ia- gue a, 1970; Bogae -Ti eca i Dema e , 1977) i psicoanalí ica (F eedman, Kaplan i Sadock, 1975; Menninge , 1935) ins la pu amen conduc ual que conside a aques e com un simple hiibi ap es (Az in i Nunn, 1973; Mi- llon, 1973; Wolpe, 1975; Ya es, 1970). 1 MODIFICACIÓ D'HABITS NERVIOSOS 57 D'aco d a nb Áz in i Nunn (1977), el conjun de eballs en els que s'han e se i psico e apies d'o ien ació dinimica pe a soluciona el p oblema, in o ma d'un 30 % d'exi desp és de mesos i ins i o anys de ac amen ; les ecniques a e si es, pe la se a banda, ob enen un 50 % d'exi . En con as a nb aques es dades, la ecnica Habi e e sal que p oposen Az in i Nunn (1973, 1977), aconsegueix, segons els seus au o s, una mi jana d'un 95 5% de educció en el habi , an sols al cap d'una se mana de p ac ica -se, i un 80 % de les pe sones que deixen I'habi no o na a mossega -se les ungles; ampoc no s'obse a cap mena de «subs i ució de símp omes)). Du an el cu s 1970-80 a em explica la ecnica d'Az in i Nunn a 22 alumnes olun a is sense expe iencia p e ia d'un cu s d1An21isi i Modi ica- ció de Conduc a de la Uni e si a Au onoma de Ba celona (Bayés, 1980), els quals an aplica -la al ma eix nomb e de pe sones a nb un habi d'onico- agia ben a ela . En conjun , I'aplicació de la ecnica a suposa una dismi- nució global del o al d'episodis del 82 %. Al cu s següen , 1980-81, an pa icipa , de o ma simul hnia, a la in es igació, 46 es udian s- e apeu es i I'exi global a se igualmen d'un 82 % (Bayés, 1982a). Boge i Cla iana (1982), pe la se a banda, con an ja a nb una pe i a expe iencia, an apli- ca pe sonalmen la ecnica a dos g ups de 12 pe sones ob enin ambé una e icacia global del 82 % immedia amen desp és del ac amen , que es a edui a un 74 % en el seguimen que an po a a e me un mes més a d. És in e essan ema ca que la ecnica d'Az in i Nunn es po aplica am- be, a nb un exi semblan , pe a la co ecció d'al es habi s ne iosos que, no malmen , apa eixen uni s o es euen ag euja s pe la p esencia d'ansie- a : ico ilomania, ics, quequesa, e c. I En sin esi, la ecnica Habi e e sal, que es po oba explicada en de all en alguns eballs dels seus au o s (Az in i Nunn, 1973, 1977), és una ecni- ca d'au ocon ol que cons a dels següen s elemen s: a) Mo i ació; b) Cons- cienciació; b) Relaxació; d) P ac ica de conduc es incompa ibles; e) Re o - camen social i ) Au o- e o camen mi jancan la demos ació de les millo- es aconseguides. No hi ha cap dub e que la ecnica d'Az in i Nunn unciona. A a bé, el queja no es a an cla es pe que unciona, és a di , quin dels seus elemen s és el p incipal esponsable dels bons esul a s. Az in, Nunn i F an z (1980), enca a que econeixen que asembla que el , e de mossega -se les ungles es edueix ins a ce pun a nb qualse ol p o- cedimen que inclogui au o- egis e o bé una se ie p og amada d'explo a- cions pel conselle n, oben el seu sis ema més e icac que el de la p ac ica nega i a -es a egia que ambé inclou au o- egis e, expec a i es i p end e 58 QUADERNS DE PSICOLOGIA consciencia de l'habi - i conside en la p ac ica de conduc es incompa ibles (d) com l'elemen cen al (Az in i Nunn, 1977); pun de is a que es eu e- colza pe l'e idencia p opo cionada pe Ho ne i Wilkinson (1980) i que é com a p eceden un eball de Taylo (1 963) en el qual es ema ca la impo - ancia de disposa en o momen i de o ma inmedia a d'una espos a in- compa ible pe e on als habi s compulsius. Al es au o s, en can i, com Ladouceu (1979), oben que I'ap enen a - ge de conduc es incompa ibles no és un elemen essencial pe a l'exi de la ecnica, i més a ia endeixen a dona impo ancia a I'inc emen de la p esa de consciencia (6) dels compo amen s que s'es an eali zan men es es p ac ica l'habi . Pe la nos a banda, hem d'assenyala que els nos es esul a s (Bayés, 1982a) ecolzen els de Ladouceu (1979), ja que en subs i ui l'ap enen a ge i p ac ica de conduc es incompa ibles pe una isuali zació imaginada, apa- en men inope an , els esul a s han es a igualmen bons, o ins i o enca- a millo s. Amb o , malg a que, des del nos e pun de is a es po exclou e la p ac ica de espos es incompa ibles com a elemen essencial de la ecnica, la p egun a onamen al -pe que unciona?- queda enca a sense espos a. Val a di que aques a p egun a -que, pe sonalmen , conside em basica - ins a a no ha ob ingu ampoc una explicació sa is ac o ia en mol es al- es e apies conduc uals -desensibili zació sis e na ica, bzo eedback, eco- nomia de i xes, e c. - ben conegudes, ampliamen p ac icades i en les quals la se a innegable e icacia s'a ibueix als elemen s objec ius que les ca- ac e i zen, sense que aix6, des del nos e pun de is a, es igui su icien - men demos a (Bayés, 1982b, 1983a, 1983b). En al es pa aules, segons les dades de que disposem, i dona que la majo pa d'in es igacions empí iques eali zades no han es a e es amb els con- ols i p ecaucions me odologiques adequa s, en el momen ac ual no c eiem que es pugui desca a l'hipo esi que diu que les e apies conduc uajs - an la ecnica d'Az in i Nunn com les al es que acabem d'anomena : desensibili zació sis ema ica, bzo eedback, e c. - deuen el seu exi innega- ble, en o o en pa , no als elemen s objec ius que les ca ac e i zen, sinó als elemen s que són acciden als en aques es e apies i que, de e , compa ei- xen amb o es les al es, oban -se els seus e ec es po encia s o inhibi s, en una pe sona, país i epoca de e mina s, pe ac o s de ipus cul u al, pe una banda, i pel con ingu i seqüencia de la his o ia indi idual, pe I'al a. MODIFICACIÓ D'HABITS NERVIOSOS Bibliog a ia AJURIACUERRA. J., Manuel de psychia ie de l'en an , Pa ís, Masson, 1970. AZRIN. N.H. i NUNN. R.G., «Habi - e e sal: a me hod o elimina ing ne ous habi s and icsa, Beha ia Resea ch and The apy, 11, 1973, pp. 619-628. AZRIN. N.H. i NUNN. R.G., Habi con ol in a day, No a Yo k, Simon i Schus e , 1977. AZI~IN. N.H., NUNN. R.G. i FRANTZ, S.E., «Habi e e sal s. nega i e p ac ice ea men o nailbi ingn, Beha io Resea ch and The apy, 18, 1980, pp. 281-285. BAYÉS. R., «Didác ica de la modi icación de conduc a: aquí y aho a., Re is a de Psicología Gene al y Aplicada, 35, 1980, pp. 549-557. BAYÉS. R., «Aplicación de la écnica de Az in y Nunn pa a la modi icación de hábi os ne iosos: éxi o didác ico, éxi o e apéu ico, pe o (qué es lo que unciona?», Es udios de Psicología, n? 9, 1982a, pp. 106-120. BAYÉS. R., <<Los e ec os inespecí icos en e apia conduc ualn, Sép imo Cong eso Nacional de Psicología. Mesas edondas y comunicaciones lib es, Uni e sidad de San iago de Compos ela, Ab il, 1982b, pp. 587-588. BAYÉS. R., «In luencia de los ac o es inespecí icos en e apia del compo amien o)>, Re is a de Psicología Gene al y Aplicada, 37, 1983a, 109-122. BAYÉS. R., «Bio- e oalimen ación y e ec o placebo , Re is a La inoame icana de Psicolo- gía, 15, 198313, 63-85. BIRCH. L.B., ~The incidence o nail bi ing among school child en», B is ish Jou nal o Educa ion Psychology, 25, 1955, 123-128. BOGAERT-TITECA. E. an i Dema e , A,, ~Thé apie pa le compo emen de l'onychophagie e de la icho illomanien, Ac a Psychia ica Belge, 77, 1977, pp. 156-173. BOGET. T. i CLARIANA. M.. Impo ancia de la a iable «in es igado » en els esul a s de les ecniques d'au ocon ol, Tesi de llicencia u a inedi a, Bella e a, Ba celona, Uni e si- a Au onoma de Ba celona, 1982. FREEDMAN. A.M., KAPLAN. H.I. i SADOCK. B.J., Mode n synopsis o comp ehensiue exbook o psychia y, Bal imo e, William i Wilkins, 1975. HORNE. D.J. de L. i WILKINSON. J., «Habi e e sal ea men o inge nail bi ing, Beha- io Resea ch and The apy, 18, 1980, pp. 287-291. LADOUCEUR. R., «Habi e e sal ea men : lea ning an incompa ible esponse o inc easing he subjec 's awa eness?)), Beha io Resea ch and The apy, 17, 1979, pp. 313-316. MALONE. A.J. i MASSLER. M., «Index o nailbi ing in child en», Jou nal o Abno mal and Social Psychology, 47, 1952, pp. 193-202. MENNINGER. K.A., «A psychoanaly ic s udy o he signi icance o sel -mu ila ion», Psychoanaly ic Qua e ly, 4. 1935, pp. 408-466. MILLON. T., Theo ies o psychopa hology and pe sonali y, Filadel ia, Saunde s, 1973. PENNINGTON. L.A., «The incidence o nailbi ing among adul s*, Ame ican Jou nal o Psychia y, 102, 1945, pp. 241-244. TAYI.OR. J.C.. *A beha iou al in e p e a ion o obsessi e-compulsi e neu osis, Beha io Resea ch and The apy, 1, 1963, pp. 237-244. WOLPE. J., eThe beha io he apy app oacli», dins S. A ie i (Ed.) Ame ican handbook o psychia y, No a Yo k, Basic Books, 1975. YAI'ES. A.J., Beha io he apy, No a Yo k, Wiley, 1970.