Quade ns de Psicologia,
1984,
1,
131-151
COMPQRTAMENT D'EVITACaO 1 TECNIQUES
D'INUNDACIO: TEORIA 1 COMPARACId D'EXPERIMENTS
EN ANIMALS 1 HUMANS
Jo di
FERNANDEZ
CASTRO
*
RESUMEN
En el p esen e a iculo se o mula un modelo eó ico del compo -
amien o de e i ación. Seguidamen e, se exponen una se ie de expe-
imen os, ealizados en el Labo a o i de Conduc a (UAB), sob e inun-
dación (bloqueo de espues a) y su e ec o sob e la ex inción de la
e i ación y de las espues as emocionales. Finalmen e, se discu e c i i-
camen e la e i ación como modelo análogo del compo amien o hu-
mano de ansiedad.
ABSTRACT
This pape o mula es a heo e ical model o a oidance beha iou .
A e wa ds, a se o expe inzen s, execu ed in he «Labo a o i de Con-
duc a (UAB)», abou looding (blocking o esponse) and i s e ec s
on emo ional and a oidance esponse ex inc ion a e e iew. Finally,
he a oidance analogical model o human ansious beha iou is c i i-
cally e ised.
*
Depa amen
de
Psicologia Expe imen al i Psico isiologia. Uni e si a
Au-
bnoma de Ba celona.
132
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
l.
INTRODUCCIO
Bona pa del compo amen huma, i del dels animals, consis eix en
emocions; o sial conjun s de e s p i a s e bali za s com negui , o i a,
o sa is acció; can is isiologics i espos es obse ables di ec amen o -
ca es e eo ipades.
Si diem que un (( eia oc pels queixals),, no ens cal p ecisa si es-
a a donan cops a una aula, esc idassan algú o donan una pun ada
de peu a un gos. Sembla com si anomenan un es a emocional no ens
calgués coneixe el compo amen conc e .
Aques pun de is a ens po po a , pe o, a conclusions e onies,
com pensa que el compo amen és conseqüencia de l'es a emocional;
o di d'una al a mane a, que el compo amen -cop a la aula- és
la mani es ació ex e na d'un ((es a psicologic in e n» -i a-.
En un indi idu, el conjun de can is que cons i ueixen les emocions
són compo amen , igual que có e o ob i una po a. Aques s can is
emocionals es poden pe llonga du an pe íodes lla gs de emps i són
més di ícilmen obse ables que al es espos es, cosa que no ol di
que no puguin eni la ca ego ia de compo amen obse able -el e -
me obse able, ol di mesu able iablemen , no « isible»-. Des d'a-
ques pun de is a, no é sen i suposa que una pa de les espos es
d'un indi idu, les emocionals, són causa de la es a de les se es es-
pos es.
Din e l'es udi de les emocions, la «po », amb la «i a» han c ida
mol l'a enció dels in es igado s, i han se i so in com a pa adigma
pe l'es udi d'al es ipus de espos es emocionals. En el p esen e-
ball ac a em de la po
i,
sob e o , de les espos es ins umen als
elacionades amb ella, en conc e de les d'e i ació.
La pa aula «po » es e e eix a una sensació desag adable que ens
passa a quelcom de dolen . Aques a pa aula no s'usa pe exp essa
simplemen insa is acció, sinó que cal que hi hagi una o a enden-
cia a allunya -se d'allo que ho p o oca.
Aques allunyamen d'alguna cosa que p o oca po és ugida. Tec-
nicamen , es po de ini la ugida com una elació uncional on la con-
seqüencia d'una espos a (que s'anomena espos a de ugida) és la
e i ada o disminució d'un es ímul p esen abans d'eme e's la di a
espos a.
A
aques es ímul li diem es ímul a e siu, no pe quk sigui de-
sag adable, sinó pe quk p o oca espos es de ugida.
Una espos a d'e i ació a que no a ibi a apa eixe un es ímul
a e siu. E i a se ia allunya -se d'un gos abans que ens mossegui, men-
e que ugi se ia e i a la m& desp és d'ha e -se c ema amb una
olla bullen .
A
l'e i ació anomenada disc iminada, hi ha un senyal d'a ís o pe-
ill, que indica el momen en que l'execució d'una espos a e i a a un
es ímul a e siu.
L'e i ació disc iminada, en animals, s'es udia gene almen amb un
apa ell que consis eix en una gabia amb dos compa imen s. El senyal
d'a ís acos uma a ésse un o i l'es ímul a e siu, co en elec ic apli-
ca a l'eng aella que a de e a de la gabia. Quan sona el o, si la
a a sal a d'un compa imen a I'al e de la gabia s'acaba immedia a-
men aques so i no s'aplica el co en ; en can i, si la a a no a aques a
espos a el o du a un emps p e ixa al inal del qual s'aplica l'es ímul
a e siu.
MOWRER (1947) explica l'ap enen a ge de les espos es d'e i ació
(RE) amb l'anomenada eo ia bi ac o ial. El senyal d'a ís, segons aques-
a eo ia, esde ind ia un es ímul condiciona a e siu que p o oca ia
una espos a condicionada de po . La espos a ins umen al d'e i ació
es a ia e o cada pe la educció d'aques a espos a de po , ja que
I'execució de la RE a que acabi el senyal d'a ís.
Aques a eo ia, que ha es a igen du an o ca anys (BOLLES,
1972)' é ac ualmen en con a o a una se ie de e s, d'en e els quals
n'assenyala em dos: 1) es po adqui i la RE sense cap senyal d'a ís
ex e n i, 2) a mesu a que s'es abili za l'execució d'una RE disininueix
la po al senyal d'a ís. (Veu e FERNÁNDEZ CASTRO, 1979a).
2.
UN
MODEL DE LA CONDUCTA D'EVITACIO
En aques a secció exposa em un model eb ic de la conduc a d'e i-
ació, que in en a a de ini que s'ap en a les si uacions d'e i ació, quins
ipus de espos es s'hi gene en, quines a iables de e minen aques es
espos es i quines in e accions hi ha en e elles.
2.1.
Que s'ap en a I'e i ació?
A
les si uacions on és possible e i a algun ipus d'es ímul a e siu,
hi
ha es possibles con ingencies en e es ímuls i espos es:
1. Relació senyal d'a is-es ímul a e siu. El senyal d'a ís indica la
p esencia u u a d'un es ímul a e siu. L'absencia del senyal indica,
pe la se a banda, l'absencia de l'es ímul a e siu.
2.
Relació RE-es imul a e siu. La conseqükncia de I'execució de la
RE és l'absencia, o el pos posamen , de l'es ímul a e siu. Conseqüen -
men , la p esencia de l'es ímul a e siu implica que p e iamen no ha
hi hagu RE.
134
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
3.
Relació
senyal
d'a ís-RE.
El senyal d'a ís indica en quin mo-
men és e ec i a la elació en e la RE i l'es ímul a e siu; és a di ,
quan l'execució de la RE ani a seguida de l'omissió de l'es ímul a e -
siu, i la no execució de la espos a de la p esencia d'aques es ímul.
L'absencia del senyal d'a ís indica, únicamen , que la espos a no é
unes conseqüencies de inides.
Aques es es elacions són, espec i amen , condicionamen clas-
sic, condicionamen ins umen al i disc iminació. Enca a que són dis-
in es suposem que s'ap enen o es a l'ho a.
2.2.
Respos es emocionals i espos es ins umen als
Com ja hem apun a a la in oducció, a les si uacions on es poden
e i a es ímuls a e sius es poden gene a dos ipus de espos es: les
espos es emocionals a e si es i les espos es ins umen als d'e i-
ació.
A.
-
Les espos es emocionals a e si es se ien les eaccions de
"po " o aansie a n. Es poden mesu a en animals mi janqan can is
d'ac i i a del sis ema ne iós au bnom, o en e mes de espos es glo-
bals es e eo ipades com pe exemple, immobili zació. Aques es espos-
es es an deduides pe un es ímul p e i, ja sigui el senyal d'a ís, ja si-
gui l'es ímul a e siu.
B.
-
Les espos es ins umen als d'e i ació, les RE, es de ineixen
en unció de les se es conseqüencies que són l'omissió, o el pos posa-
men , d'un es ímul a e siu. La opog a ia conc e a d'aques es espos-
es po a ia conside ablemen ; a la gabia de dos compa imen s les
RE són sal a d'un compa imen a l'al e, en can i en al es ipus de
gabies poden se pi ja una palanca o sal a a sob e d'una pla a o ma
ele ada. Aques es espos es, a di e encia de les emocionals, són del
ipus « o -o- es» i no es an necessa iamen elacionades amb un es-
ímul p e i.
2.3.
De e minan s
de
les espos es emocionals
i
ins umen als
A a enume a em les a iables que conside em més elle an s en el
con ol d'aques s dos ipus de espos es. Conside em que, ,enca a que
es iguin ín imamen elacionades, les a iables que con olen un ipus
de espos es no han de se necessa iamen les ma eixes que con olen
I'al e ipus.
2.3.1. De e minan s de les espos es e nocionals
Es poden p edi les espos es emocionals a pa i de dos g ups de
ac o s: els elaciona s amb l'es ímul an eceden a la espos a i els
elaciona s amb el ni ell p e i de la p opia espos a.
Fac o s es i nula s
Hi ha di e sos es ímuls que d'una mane a incondicionada poden
p o oca espos es emocionals
(GRAY,
1971). Els es ímuls di ec amen
nocius se ien uns d'ells, pe o al es es ímuls que no p o oquen di ec-
amen dolo , com so olls o s o es ímuls nous, ambé poden ac ua
de la ma eixa mane a.
Les lleis gene als del condicionamen classic es poden aplica a les
espos es emocionals. Pe aixo, qualse ol es ímul po a iba
a
de-
dui espos es emocionals, si a es a ap opiadamen associa o co ela-
ciona amb es ímuls que p o oquin aques es espos es d'una o ma in-
condicionada.
Fac o s de ni ell de p e-es imul
La magni ud i la du ada de les espos es emocionals ambé depenen
del seu ni ell basa1 p e i a l'es ímul. Pensem, pe exemple, en un so-
ol1 o i sob a que po p o oca una espos a d'immobili zació, si és
aplica a un o ganisme
ja
immbbil no s'hi ap ecia ia la espos a.
El ni ell de p e-es ímul a ia d'un o ganisme a un al e i din e
d'un ma eix indi idu ambé po a ia ampliamen . S'ha obse a , en
a es, que l'aplicació d'un xoc elkc ic modi ica el ni ell de p e-es ímul
de ce es espos es emocionals pe un pe íode de emps que po abas-
a alguns dies (LOLORDO i
RANDICH
,
1981).
I
2.3.2. De e minan s de les espos es ins umen als
Les espos es d'e i ació, com o es les ins umen als, es an con o-
lades pe dues ies: en p ime lloc, pe les se es conseqükncies, i en
segon lloc, pels an eceden s, que en aques cas se ien les uncions d'es-
ímul disc imina iu que é el senyal d'a ís.
I
Re o ca nen
Es po hipo e i za que les
RE
queden e ocades si
un
senyal de
se-
gu e a
(l'ab euja em amb SS)
és con ingen a l'execució de la espos-
u.
Un SS és un es ímul co elaciona in e samen amb un es ímul

136
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
Els dos e s, ja esmen a s, que ep esen en un p oblema pe a la
eo ia bi ac o ial, no a ec en la eo ia dels SS. Pel que a al p ime , es
po a gumen a que la p opia execució de la RE po esde eni un SS,
i quan al segon, la disminució de la po a mesu a que augmen a l'a-
p enen a ge de la
RE
no és en absolu incompa ible amb aques a eo-
ia.
A
més, la eo ia dels SS ambé ob ia l'enu jos p oblema d'explica
com no- es (l'omissió de l'es ímul a e siu) po e o ca una conduc a.
WEISMAN
i
LITNER (1972) an eali za una se ie d'expe imen s que
an dona un supo e m a la eo ia dels SS. Van demos a que un
es ímul associa a l'execució d'una RE e a capac de e o ca posi i-
amen una espos a di e en sense la p esencia de cap mena d'es í-
muls a e sius.
La eo ia dels SS soluciona ambé un p oblema so gi de l'es udi de
l'e i ació en animals. No o s els ipus d'e i ació s'ap enen amb la ma-
eixa acili a . Si la RE és sal a a sob e d'una pla a o ma o passa
d'un compa imen ample a un de xic, aques a espos a s'adqui eix en
pocs assaigs
i
mos a una no able esis encia a l'ex inció; pe o si la RE
consis eix en passa al e na i amen d'un compa imen a un al e
d'igual o pi ja una palanca, alesho es ens obem amb una espos a
que cos a d'ap end e i que mai no a iba
a
mos a una execució pe -
ec a ( eu e FERNANDEZ CASTRO, 1979a). Si conside em que l'e en e-
o cado de les RE és la ugida del senyal d'a ís o l'omissió de l'es í-
mul a e siu, ens obem que aixo no explica pe que unes RE cos en
més d'adqui i -se que d'al es.
Des del pun de is a de la eo ía dels SS, les e i acions di ícils són
aquelles on «pe ill» (al a p obabili a de eb e un es ímul a e siu) i
«segu e a » (baixa p obabili a de eb e un es ímul a e siu) es an poc
di e encia s. Aixo ha es a demos a en di e en s expe imen s com
els de FANTINO,
SHARP i COLE (1966); MODARESI (1975) i HULL, MYER
i SMITH (1975) on s'aconsegueix augmen a l'execució de RE di ícils
d'ap end e adminis an es ímuls que acili en la di e enciació en e
«pe ill» i «segu e a ».
Disc iminació
En els p ocedimen s d'e i ació disc iminada, el senyal d'a ís é una
unció d'es ímul disc imina iu. Aques a unció, pe o, no és o almen
equi alen a la de l'es ímul disc imina iu en condicionamen ins u-
men al amb e o camen posi iu. En el e o qamen posi iu l'es ímul
del a assenyala l'absencia de l'es ímul e o cado . En l'e i ació disc i-
minada, l'es ímul del a, que 6s l'abskncia del senyal d'a ís, no indica
que la
RE
no se a e o qada, que en aques cas se ia que anks seguida
de l'es ímul a e siu, sinó simplemen que no ind a cap conseqüencia.
Aixo a que pe di pode disc imina iu.
~
Una al a peculia i a de l'e i ació és que el senyal d'a ís és un es-
ímul condiciona a e siu (KAMIN, BRIMER i BLACK, 1963) que p o oca
1
espos es emocionals condicionades (pe i icació, can is en axa ca -
i
diaca, de ecació, e z.).
A
la is a d'aques a doble unció del senyal d'a-
ís, la nos a hipo esi és que la RE s'adqui i a millo quan el senyal
d'a ís sigui un es ímul mol disc imina iu i poc condiciona a e siu.
2.4.
In e accions en e espos es emocionals i ins umen als
Com es elacionen les espos es emocionals i les ins umen als? Hi
ha di e ses mane es de con es a aques a qües ió. La espos a de la
eo ia bi ac o ial és que les espos es ins umen als depenen de can-
is ope a s en les emocionals -que a ien de mo i ació i on de e-
o camen alho a-. Una al a ó mula és suposa que les espos es
d'e i ació i les emocionals oco en de o ma pa allela pe o sense in e -
ac ua en e elles.
Ens inclinem a conside a que an les espos es ins umen als
d'e i ació com les emocionals són e ec es di ec es de la in e acció de
l'o ganisme amb l'ambien i no les unes causa de les al es, pe o que
po ha e una ce a in e acció en e elles com an demos a RESCORLA
i LOLORDO (1965) en un expe imen on la p esen ació no con ingen
d'es ímuls condiciona s a e sius, exci a o is o inhibi o is, al e a en la
axa de RE, en una asca d'e i ació no disc iminada, ipus Sidman, en
gossos.
Es pod ia pensa que quan un es ímul p o oca espos es emocionals
més in enses, les espos es ins u nen als d'e i ació hau ien d'ésse més
igo oses, pe o aixo només és ce pa cialmen . (Veu e una e isió
d'aques ema en FERNÁNDEZ CASTRO, 1982a). To enin p esen s els
e s expe imen als elaciona s amb aques pun es pod ia o mula la
hipo esi que en condicions de baixa disc iminabili a en e «pe ill» i
«segu e a », un augmen en la in ensi a de les espos es emocionals,
ind ia l'e ec e d'inhibi les RE; men e que en els casos on hi ha una
cla a dis inció en e les dues si uacions, l'inc emen de les espos es
emocionals acili a ien l'execució de les RE.
3.
ESTUDIS EXPERIMENTALS SOBRE INUNDACIÓ
En aques a secció a em e e encia a una se ie de eballs expe i-
men al~ sob e inundació, e s al Labo a o i de Conduc a de la UAB, que
138
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
cauen din e de la concepció de l'e i ació que hem exposa a la sec-
ció an e io .
L'inundació és una écnica ad ecada a acili a l'ex inció de les
RE. Consis eix en l'exposició o qada al senyal d'a ís, essen la RE
inope an o in ac ible.
La inundació es a elacionada amb un ema cen al de l'e i ació: la
se a eliminació. P ecisamen el seu es udi es a inicia pe la di icul-
a que hi ha ia en ex ingi ce es RE en animals (SOLOMON,
KAMIN
i
WYNNE, 1953; PACE i HALL, 1953).
Un al e aspec e in e essan de la inundació és el seu ús en Te apia
del Compo amen pe edui espos es d'ansie a en pe sones a ec a-
des de ans o ns de ipus emocional, onamen almen espos es d'an-
sie a excessi es (RACHMAN, 1966). En aques cas es a una analogia
en e la espos a emocional que p o oca el senyal d'a ís i l'ansie a ,
i en e les RE i la conduc a neu o ica.
A
aques es dues essan s de la inundació, s'ha d'a egi una e ce a
ia d'es udi que consis i ia en compa a els esul a s de la ece ca en
animals i en humans.
3.1.
Les ecniques d'inundació en animals
Les ecniques d'inundació en animals inclouen p ocedimen s mol
a ia s. Un dels més usa s consis eix en bloqueja la RE posan , pe
exemple, una ba e a en e els dos compa imen s de la gabia, i apli-
ca el senyal d'a ís sense que agi segui de l'es ímul a e siu. (Veu e
FERNANDEZ CASTRO, 1979b).
El p ocedimen expe imen al sence consis eix en e ap end e una
RE, aplica uns quan s assaigs d'inundació i, seguidamen , e un pe-
íode d'ex inció de la RE. En aques pe íode, o a la si uació expe i-
men al és iden ica a la p esen ada a la ase d'adquisició de la espos a
pe o sense la p esen ació de l'es ímul a e siu. Els assaigs que iguen
els subjec es expe imen als a deixa de e la RE du an l'ex inció, es
compa en amb els que iguen un g up con ol que ha adqui i p e ia-
men la RE pe o que no ha es a so mes a inundació.
Cu iosamen , men e que la inundació acili a l'ex inció de les RE,
no a ec a d'igual mane a a les espos es emocionals. Les a es so me-
ses a inundació, un cop ex ingida la RE, mos en més «po » -mesu-
ada conduc ualmen pe e i ació passi a- al senyal d'a ís, que les
a es del g up con ol (PAGE, 1955; ,COULTER, RICCIO i PAGE, 1969).
Aques enomen s'anomena «po esidual».
3.1.1.
P oblemes de p ocedimen en l'es udi de la inundació
Algunes de les ca ac e ís iques especí iques del p ocedimen expe-
imen al poden al e a de o ma no able els esul a s i, pe an , les
conclusions que se'n desp enguin. Conside a em es d'aques es ca ac-
e ís iques: el c i e i d'ex inció, les espos es en e assaigs (REA) i
la mesu a de la po .
El
c i e i d'ex inció
En mol s eballs sob e inundació, com els esmen a s sua a de
PACE
(1955) i de COULTER i cols. (1969), la mesu a de l'ex inció es a
p e ixan un núme o d'assaigs consecu ius, en conc e cinc o deu, du-
an els quals no hi ha d'ha e cap RE pe conside a assolida l'ex inció.
Aixb a que la du ada de la ase d'ex inció depengui de cada subjec e.
Hem pogu cons a a en un expe imen ecen (FERNÁNDEZ-CASTRO,
1982; expe imen 1) que aques sis ema é incon enien s. En aques
eball am ia un nomb e ix d'assaigs d'ex inció, en a, igual pe a
o s els subjec es, i la mesu a de l'ex inció ou el pe cen a ge d'assaigs
en els quals hi ha ia hagu l'execució d'una RE.
A la igu a 1, podem eu e una g a ica que ens mos a aques a ex in-
ció, jun amb dues sessions p e ies d'ap enen a ge, o desglossa en
blocs de cinc assaigs. Els qua e g ups que hi apa eixen co esponen
a dos g ups que an eni inundació o jus abans de comenca l'ex-
inció, i d'al es dos de con ol. Cada pa ella de g ups es di e encia a
en la in ensi a de l'es ímul a e siu usa a l'ap enen a ge de l'e i ació:
0,2
i
0,s
mA.
Com es po obse a en aques a igu a, els e ec es de la inundació
es limi en, en el cas del ni el1 al d'in ensi a de l'es ímul a e siu, a
un dec emen ansi o i de les RE. Si haguéssim segui el sis ema d'un
c i e i d'ex inció p e ixa , hau íem dona pe ex ingida. la conduc a
d'alguns subjec es, que an mos a una ecupe ació pos e io de les
RE du an l'ex inció.
Les espos es en e assaigs
(REA)
Les espos es en e assaigs (REA) són les espos es e es quan no
és p esen el senyal d'a ís, o sia, en el emps de descans que hi ha en e
un assaig d'e i ació
i
el següen . Quan am pa la de disc iminació
al pun
2.3.,
ja am di que les REA no enen unes conseqüencies de i-
nides, no modi iquen la p obabili a de eb e l'es ímul a e siu.
Ens am in e essa pe les REA o buscan la millo mane a de
mesu a o s els e ec es de la inundació. Alguns eballs han oba
146
QUADERNS
DE'
PSICOLOGIA
'
l'e i ació. A la igu a
4
eiem la in e acció en e inundació ( ac amen
2
-inundació- e s ac amen 5 -con ol-) i in ensi a de l'es ímul
a e siu (al :
1
mA i baix: 0,s mA). En aques a igu a eiem que quan
la in ensi a de l'es ímul a e siu és ela i amen al a, i en conseqükncia
ambé ho són les espos es emocionals, la inundació po , en alguns sub-
jec es, inhibi les RE i les REA. Reco dem espec e aques a qües ió el
que hem di al pun
2.4.:
l'augmen de la in ensi a de l'es ímul a e siu
a empi jo a l'execució de les RE di ícils d'ap end e.
3.2.
Inundació i conduc a humana
El e me inundació, jun amb el d'implossió, ambé és usa pe deno-
mina ce es kcniques ad ecades a edui conduc a neu o ica en hu-
mans. En essencia consis eixen en impedi les espos es d'e i ació dels
indi idus (compulsions, e i ació obica, aillamen social, e c.) i exposa -
-los als es ímuls que els p o oquen ansie a .
El aonamen en quk es basa aques a' kcnica, inspi a en els eballs
de SOLOMON i cols. (1953), és el següen : la conduc a neu o ica ind ia
el seu o igen en eaccions excessi es de po condicionades classica-
men a ce es si uacions no pe illoses objec i amen . La conduc a
d'e i ació, en allunya apidamen a l'indi idu d'aques es si uacions,
impedi ia que es donés l'ex inció del condicionamen classic.
La implossió é unes di e encies subs ancials espec e la inundació,
enca a que de egades s'ha usa el e me com equi alen . A la implos-
si6 s'in en a ob eni explíci amen espos es d'ansie a de maxima in-
ensi a , o demanan al subjec e que imagini les si uacions que
li
causen po , jun amb al es e s ho ibles i epugnan s.
Men e que la implossió no és una kcnica gens ecomanable, a esa
la se a e icacia (MORGANSTERN, 1973), la inundació se ia e ec i a en
el ac amen de bbies (MARSHALL, GAUTHIER
i
GORDON, 1979) i en el
ac amen de ans o ns obsessius (MARKS, 1981).
Aques s dos mk odes di e en s es co esponen amb dues eo ies di e-
en s sob e l'eliminació de espos es emocionals. Una se ia suposa
simplemen que, du an la inundació, ocu eix una ex incicdel condi-
cionamen classic. Da an l'exposició con ínua i o cada als es ímuls
ansibgens, les espos es emocionals ani ien disminuin seguin una
co ba d'ex inció. (MCCUTCHEON i ADAMS, 1975.)
L'al e plan ejamen consis eix en suposa que la inundació i la im-
plossió només poden edui les espos es emocionals si p o oquen
aques es espos es en el seu g au de maxima in ensi a ins a un pun
on es p odui ia ll«esgo amen » o la «implossió».
A
pa i d'aques
pun l'ansie a disminui ia apidamen . Segons aques a eo ia, la educ-

COMPORTAMENT
D'EVITACI~
1
TECNIQUES
D'INUNDACI~
147
ció de l'ansie a no depkn només de l'exposició a les si uacions ansibge-
nes, sinó que només es p odui ia si s'a iba a aconsegui un ce ni el1
d'in ensi a en les espos es emocionals (STAMPFL i LEVIS, 1967).
Amb aques es dues al e na i es en men , am e un expe imen
(FERNANDEZ-CASTRO, TORRUBIA, CARASA i TOBERA, en p epa ació) a nb
subjec es humans, es udian s olun a is, pe o amb p ocedimen s simi-
la s als emp a s a nb animals.
La espos a d'e i ació consis ia en pi ja es bo ons en un o d e
de e mina -que ha ien d'ende ina els subjec es- quan sona a un
o, que e a el senyal d'a ís.
Si
la espos a e a ence ada s'encenia un
pilo que posa a «Co ec e», si no e a co ec a s'aplica a un xoc elec-
ic moles , pe o no dolo ós. Du an o a la sessió expe imen al es a
en egis a l'ac i i a elec ode mal dels subjec es.
La seqükncia de les sessions expe imen als a se habi uació al o,
adquisició de la espos a d'e i ació, ac amen , que ou inundació
ipus 1 o ipus 2, i p o a d'ex inció de les espos es, al i com es a als
expe imen s a nb animals.
La inundació ipus
1
consis í
en
que, quan el subjec e eia la es-
pos a co ec a, no s'acaba a el senyal d'a ís i no s'encenia el llum
e ola a nb el mo «Co ec e».
A
la inundació ipus
2,
el subjec e a
eni la ma lligada a nb una co da. En cap de les dues inundacions es
a aplica l'es ímul a e siu.
Pel que a a l'ac i i a elec ode mal am obse a que, du an la
p opia aplicació del ac amen , la inundació
2
a p o oca unes es-
pos es elec ode mals p ac icamen nuMes, men e que l'al e ac a-
men , la inundació
1,
p o oca unes espos es signi ica i amen més
in enses.
Malg a aques es di e encies an paleses, a l'ho a de la p o a d'ex-
inció, no hi hagué cap di e encia en espos es elec ode mals en e els
dos gmps ( igu a
5).
En can i, pel que a a les espos es conduc uals, la inundació
1
aci-
li a signi ica i amen més l'ex inció de la espos a d'e i ació que no pas
la inundació 2.
També es a obse a desinc onia en e les espos es conduc uals i
emocionals; és a di , no a coincidi el momen de l'ex inció dels dos
ipus de espos es; el més habi ual ou que les espos es elec ode mals
s'ex ingissin abans que les espos es d'e i ació.
Globalmen , aques s esul a s ecolzen que l'e ec e de la inundació
sob e les espos es isiologiques es po dona ia l'ex inció del condi-
cionamen classic al senyal d'a ís.
Aques s esul a s ambé enen quelcom a eu e a nb els de l'expe i-
men e e i al pun
3.1.2.
sob e inundació en a es. En o s dos expe-
men s eiem que bloqueja la
RE
no sembla essencial pe aconsegui
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
l
MHOS
d.
~INUN
1
OINUN
2
m..
~--
*
1.
o,
ii i,iilI
-
1
2
3
4
5
8
7
8
0
10
1
2
3
4
5
ASSAIGS
TRACTAMENT EXTIN .10
Fig.
5.
Respos es elec ode mals du an Z'apZicació de dos ipus di e en s d'inun-
dació i du an una p o a d'ex inció.
la se a modi icació. També s'obse a una ce a independencia en e
espos es emocionals i ins umen als: men e que a iables co n la de e-
cació en a es i espos es elec ode mals en humans desapa eixen
hcilmen , pe ex ingi les espos es ins umen als cal algun ac o més.
4.
CONCLUSIONS
Hem pogu eu e co n hi ha ce s pun s de con ac e en e els esul-
a s oba s en a es i en humans. En un al e lloc
(FERNANDEZ-CASTRO,
1982)
hem senyala els pun s de con ac e en e els esul a s de l'expe-
imen ació sob e inundació en humans i en animals: la a iable c í ica
semp e és el emps o al d'exposició al senyal d'a ís, i no el nomb e de
p esen acions o la se a du ada; els a macs anq~i~li zan s no a ec en
el esul a de la inundació i co n menys in enses són les espos es emo-
cional~ du an el ac amen millo esul a s'ob é.
Pe una al a banda ambé hi ha una p egona di e encia en e els
dos camps. En els es udis e s amb subjec es humans, ja sigui amb
subjec es clinics co n amb es udian s olun a is, l'e i ació que s'es u-
dia és l'e i ació passi a; no e es, que é co n a conseqüencia no
eb e un es ímul a e siu. Les a es -i els humans del eball que hem
essenya al pun
3.2.-
an e i ació ac i a: e quelcom que é co n a
conseqüencia no eb e un es ímul a e siu.
COMPORTAMENT D'EVITACI~
I
TECNIQUES
D'INUNDACI~
149
El nos e pa e és que cald ia in e i l'analogia en e espos es
d'e i ació i conduc a neu o ica, a la que hem e e e encia so in al
lla g del p esen eball. Les espos es ac i es d'e i ació no se ien ni
p oduc e ni mani es ació de l'ansie a , sinó la conduc a dels indi idus
pe en on a -se a nb exi
(coping
en angles) amb una si uació a e si a.
El model de conduc a ansiosa de la eo ia bi ac o ial suposa que
el p oblema consis eix en que hi ha un excés de espos es emocionals
condicionades que gene en conduc es d'e i ació desadap a i es. El mo-
del que p oposem, pe con a, suposa que hi ha un de ici de conduc a
adap a i a pe a edui els e ec es ansiogens de l'es imulació ambien al.
Des d'aques pun de is a, l'e i ació ac i a se ia l'an í esi de la
conduc a ansiosa, conduc a que es ca ac e i za ia en e d'al es coses
pe una manca de espos es d'en on amen als es ímuls a e sius
adequades.
Aixo a que l'in e es pe l'ex inció de la conduc a d'e i ació, des del
camp de la Te apia del ,Compo amen , hau ia d'ésse subs i ui pe
l'in e es en l'ap enen a ge de l'e i ació, especialmen en aquelles si ua-
cions on aques és di ícil: poca disc iminabili a en e «pe ill»
i
asegu-
e a n i in ensi a d'a e sió al a.
Bibliog a ia
BAUM, M.,
1970,
~Ex inc ion o a oidance esponding h ough esponse p e en ion
( looding),,
Beha iou Resea ch and The apy,
74,
pp.
276-284.
BOLLES, R. C.,
1972,
«The
A oidance Lea ning P oblem», dins Bowe ,
The Psycho-
logy o Lea ning and Mo i a ion,
6,
pp.
97-145.
CANDIDO.
A.
i VILA.
J..
1983.
«Miedo esidual as la u e ención de esuues a en
el ap endizaje de e i ación animal»,
Re is a
de
~s;colo~ía Gene al y*~plicada,
38.
UD.
77-95.
CORRI;~AU.
D.
P. i NELSON. N. F..
1978.
«Fea educ ion and "sa e - es " beha io
ollowing esponse p e en ion»,
~ou nal o Expe imen al ~s~cholo~~: Gene al,
107.
UD.
145-158.
COULTÉR,-
X.,
RICCIO,
D.
C. i PAGE,
H.
A.,
1969,
«E ec s o blocking an ins u-
men al a oidance esponse»,
Jou nal o Compa a i e and Physiological Psycho-
ogy,
68,
pp.
377-381.
CRAWFORD, M.,
1977,
«B ie " esponse p e en ion" in a no el place can acili a e
a oidance ex iilc ion»,
Lea ning and Mo i a ion,
8,
pp.
39-53.
FANTINO, E.
J.,
SHARP,
D.
i COLE,
M.,
1966,
«Fac o s acili a ing le e -p ess a oi-
dance»,
Jou nal o Compa a i e and Physiological Psychology,
62,
pp.
214-217.
FERNANDEZ CASTRO,
J.,
1979a,
«El
compo amien o de e i ación»,
Re is a de Psico-
logía Gene al y Aplicada,
34,
pp.
245-270.
-
1979b,
«Las écnicas de inundación ( looding)
y
la eliminación del miedo:
una e isión de las in es igaciones de labo a o io»,
Anua io de Psicología,
20,
pp.
59-77.
150
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
FERNANDEZ CASTRO,
J.,
1981, «E ec os de la con ingencia de e i ación y de la in en-
sidad del es imulo a e si o sob e las espues as en e ensayos en el condicio-
namien o de e i ación)),
Reunión In e nacional sob e Psicología y P ocesos de
Socialización,
Alacan .
-
1982,
Fac o s en l'eliminació del Compo amen dlE i ació,
Tesi doc o al, Uni-
e si a Au bnoma de Ba celona.
-
TORRUBIA, R., CARASA, P. i TOBENA,
A.
(en p epa ació),
Beha iou al Ex inc ion
and Elec ode mal Ac i i y in Flooding P ocedu es in Hunzans.
GRAY,
J.
A., 1971,
The Psychology o Fea and S ess,
Weinde eld and Nicholson.
HOLLAND, H.
C.
i GUPTA, B.
D.,
1966, «The e ec s o di e en doses o me hyl-
pen ynal on escape/a oidance condi ioning in wo s ains o a s selec i ely
b ed o high and low emo ionali y)),
Psyclzopha nzacologia,
9, pp. 416-425.
HULL,
J.
S., MYER,
J.
S. i SMITH, G.
J.,
1975, «Consis en le e -p ess a oidance
esponding by a sn,
Bulle in o Psychononzic Socie y,
6,
pp. 297-299.
KAMIN,
L.
J.,
BRIMER, C.
J.
i BLACK, H., 1963, ~Condi ional Sup ession as a mo-
ni o o ea o he CS in he cou se o a oidance aining)),
Jou nal o Compa-
a i e and Compa a i e Psychology,
56,
pp. 497-501.
LOLORDO,
V.
M. i RANDICH, A., 1981, ~E ec s o expe ience o elec ic shock upon
subsequen condi ioning o a emo ional esponse: associa i e and non-associa-
i e accoun s)), dins Ha sem i Zeile ,
Ad cnces iiz Analysis Beha io ,
2,
pp. 247-
285.
MALCUIT, G. i PARENT,
D.,
1981, «Compo emen d'immobili é e a ia ions ca -
diaques chez des a s soumis ou non
a
l'imme sion (blocage de la esponse
d'e i emen )»,
Canadian Jou nal o Psychology,
35, pp. 270-276.
MARKS, I., 1981, (~Psychia y aiid Beha io al Psycho he apy»,
B i ish Jou nal o
Psychia y,
139, pp. 349-364.
MARSHALL,
W.
L.,
GAUTHIER,
J.
i GORDON,
A,,
1979, ~Cu en s a us o looding
he apy)), dins He sen, Eisle i Mille ,
P og ess
i 1
Beha io Modi ica ion,
7,
pp. 205-270.
MCCUTCHEON, B.
A.
i ADAMS, H. E., 1975, «The physiological basis o implosi e
he apy)),
Beha iou Resea ch and The ap ,
13,
pp. 93-100.
MINEKA, S., 1979, «The ole o Fea in Theo ies o A oidance Lea ning, Flooding,
and Ex inc ion),,
Psycho2ogical Bulle in,
8,
pp. 985-1.010.
MODARESI, H.
A.,
1975, «One-way cha ac e is ic pe o mance o a s unde wo-
way signaled a oidance condi ions)),
Lea ning and Mo i a ion,
6,
pp. 484-497.
MORGANSTERN,
K.
P., 1973, ~Implosi e he apy and loodiiig p ocedu es: a c i ica1
e iew»,
Psychological Bulle in,
79, pp. 318-334.
MOWRER, O. H., 1947, «On he dual na u e o lea ning: a ein e p e a ion o condi-
ioning and p oblem sol ing)),
Ha d a d Educa ional Re iew,
17, pp. 102-148.
PACE, H. A., 1955, «The acili a ion o expe imen al ex inc ion by esponse p e en-
ion as a unc ion o he acquisi ion o a new esponse)),
Joz~ nal o Compa a-
i e and Compa a i e Psychology, 48,
pp. 14-16.
-
HALL,
J.
F., 1953, ((Expe imen al ex inc ion as a unc ion o he p e en ion o
esponse),,
Jou nal o Compa a i e and Physiological Psyclzology, 46,
pp. 33-34.
RACHMAN, S., 1969, «T ea men by p olongued exposu e o 11igh in ensi y s imu-
la ion»,
Beha iou Resea ch and The apy,
7,
pp. 295-302.
RESCORLA, R. A.
i
LOLORDO,
V.
M., 1965, «Inhibi ion o A oidance Beha io )),
Jou nal o Compa a i e and Physiological Psychology,
59, pp. 406-412.
SCHIFF, R., SMITH,
N.
i PROCHASKA,
J.,
1972, ~Ex inc ion o a oidance in a s
as a unc ion o du a ion and numbe o blocked ials)),
Jou nal o Compa a-
di e
and
Psysioíogicaí Psychology, 81,
pp.
356-359,
COMPORTAMENT D'EVITACI~
1
TECNIQUES
D'INUNDACI~
SOLOMON, R. L., KAMIN, L.
J.
i WYNNE, L.
C.,
1953,
«T auma ic a oidance
ning: he ou come o se e als ex inc ion p ocedu es wi h dogs»,
The
Jou
o Abno mal and Social Psychology,
48,
pp.
291-302.
STAMPFL, T.
G.
i LEVIS,
D.
J.,
1967,
((Essen ials o implossi e he apy: A lea
heo y based psychodynamic beha io al he apy~,
Jou nal o Abno mal
chology,
72,
pp.
496-503.
TESTA, T.,
1976,
«Commen s on: Residual ea o he condi ioned s imulus
;
unc ion o esponse p e en ion a e a oidance o classical de ensi e cc
ioning in he a »,
Jou nal o Expe imen al Psychology,
105,
pp.
163-168.
THOMPSON,
C.
P.,
SACHSON, S.
M.
i HIGGINS, R. L.,
1969,
((Dis ibu ion o£ in e
esponses in shu lebox a oidance condi ioning»,
Jou nal o Compa a i e
Physiological Psychology,
69,
pp.
563-572.
WEISMAN, R.
G.
i LITNER,
J.
S.,
1972,
«The ole o Pa lo ian E en s in A oidí
T ainingn, dins Boakes i Halliday,
Inhibi ion and Lea ning,
Academic P es
WILCOCK,
J.
i BROADHURST,
P.
L.,
1967,
«S ain di e ences in emo ionali y
c
ield and condi ioned a oidance beha iou in he a »,
Jou nal o Compa c
and Physiological Psychology,
63,
pp.
335-338.
151
iea -
na
iing-
Psy-
as
a
mdi-
ial
and
mce
S.
)pen
z i e