Comportament d'evitació i tècniques d'innundació : teoria i comparació d'experiments en animals i humans

Quade ns de Psicologia, 1984, 1, 131-151 COMPQRTAMENT D'EVITACaO 1 TECNIQUES D'INUNDACIO: TEORIA 1 COMPARACId D'EXPERIMENTS EN ANIMALS 1 HUMANS Jo di FERNANDEZ CASTRO * RESUMEN En el p esen e a iculo se o mula un modelo eó ico del compo - amien o de e i ación. Seguidamen e, se exponen una se ie de expe- imen os, ealizados en el Labo a o i de Conduc a (UAB), sob e inun- dación (bloqueo de espues a) y su e ec o sob e la ex inción de la e i ación y de las espues as emocionales. Finalmen e, se discu e c i i- camen e la e i ación como modelo análogo del compo amien o hu- mano de ansiedad. ABSTRACT This pape o mula es a heo e ical model o a oidance beha iou . A e wa ds, a se o expe inzen s, execu ed in he «Labo a o i de Con- duc a (UAB)», abou looding (blocking o esponse) and i s e ec s on emo ional and a oidance esponse ex inc ion a e e iew. Finally, he a oidance analogical model o human ansious beha iou is c i i- cally e ised. * Depa amen de Psicologia Expe imen al i Psico isiologia. Uni e si a Au- bnoma de Ba celona. 132 QUADERNS DE PSICOLOGIA l. INTRODUCCIO Bona pa del compo amen huma, i del dels animals, consis eix en emocions; o sial conjun s de e s p i a s e bali za s com negui , o i a, o sa is acció; can is isiologics i espos es obse ables di ec amen o - ca es e eo ipades. Si diem que un (( eia oc pels queixals),, no ens cal p ecisa si es- a a donan cops a una aula, esc idassan algú o donan una pun ada de peu a un gos. Sembla com si anomenan un es a emocional no ens calgués coneixe el compo amen conc e . Aques pun de is a ens po po a , pe o, a conclusions e onies, com pensa que el compo amen és conseqüencia de l'es a emocional; o di d'una al a mane a, que el compo amen -cop a la aula- és la mani es ació ex e na d'un ((es a psicologic in e n» -i a-. En un indi idu, el conjun de can is que cons i ueixen les emocions són compo amen , igual que có e o ob i una po a. Aques s can is emocionals es poden pe llonga du an pe íodes lla gs de emps i són més di ícilmen obse ables que al es espos es, cosa que no ol di que no puguin eni la ca ego ia de compo amen obse able -el e - me obse able, ol di mesu able iablemen , no « isible»-. Des d'a- ques pun de is a, no é sen i suposa que una pa de les espos es d'un indi idu, les emocionals, són causa de la es a de les se es es- pos es. Din e l'es udi de les emocions, la «po », amb la «i a» han c ida mol l'a enció dels in es igado s, i han se i so in com a pa adigma pe l'es udi d'al es ipus de espos es emocionals. En el p esen e- ball ac a em de la po i, sob e o , de les espos es ins umen als elacionades amb ella, en conc e de les d'e i ació. La pa aula «po » es e e eix a una sensació desag adable que ens passa a quelcom de dolen . Aques a pa aula no s'usa pe exp essa simplemen insa is acció, sinó que cal que hi hagi una o a enden- cia a allunya -se d'allo que ho p o oca. Aques allunyamen d'alguna cosa que p o oca po és ugida. Tec- nicamen , es po de ini la ugida com una elació uncional on la con- seqüencia d'una espos a (que s'anomena espos a de ugida) és la e i ada o disminució d'un es ímul p esen abans d'eme e's la di a espos a. A aques es ímul li diem es ímul a e siu, no pe quk sigui de- sag adable, sinó pe quk p o oca espos es de ugida. Una espos a d'e i ació a que no a ibi a apa eixe un es ímul a e siu. E i a se ia allunya -se d'un gos abans que ens mossegui, men- e que ugi se ia e i a la m& desp és d'ha e -se c ema amb una olla bullen . A l'e i ació anomenada disc iminada, hi ha un senyal d'a ís o pe- ill, que indica el momen en que l'execució d'una espos a e i a a un es ímul a e siu. L'e i ació disc iminada, en animals, s'es udia gene almen amb un apa ell que consis eix en una gabia amb dos compa imen s. El senyal d'a ís acos uma a ésse un o i l'es ímul a e siu, co en elec ic apli- ca a l'eng aella que a de e a de la gabia. Quan sona el o, si la a a sal a d'un compa imen a I'al e de la gabia s'acaba immedia a- men aques so i no s'aplica el co en ; en can i, si la a a no a aques a espos a el o du a un emps p e ixa al inal del qual s'aplica l'es ímul a e siu. MOWRER (1947) explica l'ap enen a ge de les espos es d'e i ació (RE) amb l'anomenada eo ia bi ac o ial. El senyal d'a ís, segons aques- a eo ia, esde ind ia un es ímul condiciona a e siu que p o oca ia una espos a condicionada de po . La espos a ins umen al d'e i ació es a ia e o cada pe la educció d'aques a espos a de po , ja que I'execució de la RE a que acabi el senyal d'a ís. Aques a eo ia, que ha es a igen du an o ca anys (BOLLES, 1972)' é ac ualmen en con a o a una se ie de e s, d'en e els quals n'assenyala em dos: 1) es po adqui i la RE sense cap senyal d'a ís ex e n i, 2) a mesu a que s'es abili za l'execució d'una RE disininueix la po al senyal d'a ís. (Veu e FERNÁNDEZ CASTRO, 1979a). 2. UN MODEL DE LA CONDUCTA D'EVITACIO En aques a secció exposa em un model eb ic de la conduc a d'e i- ació, que in en a a de ini que s'ap en a les si uacions d'e i ació, quins ipus de espos es s'hi gene en, quines a iables de e minen aques es espos es i quines in e accions hi ha en e elles. 2.1. Que s'ap en a I'e i ació? A les si uacions on és possible e i a algun ipus d'es ímul a e siu, hi ha es possibles con ingencies en e es ímuls i espos es: 1. Relació senyal d'a is-es ímul a e siu. El senyal d'a ís indica la p esencia u u a d'un es ímul a e siu. L'absencia del senyal indica, pe la se a banda, l'absencia de l'es ímul a e siu. 2. Relació RE-es imul a e siu. La conseqükncia de I'execució de la RE és l'absencia, o el pos posamen , de l'es ímul a e siu. Conseqüen - men , la p esencia de l'es ímul a e siu implica que p e iamen no ha hi hagu RE. 134 QUADERNS DE PSICOLOGIA 3. Relació senyal d'a ís-RE. El senyal d'a ís indica en quin mo- men és e ec i a la elació en e la RE i l'es ímul a e siu; és a di , quan l'execució de la RE ani a seguida de l'omissió de l'es ímul a e - siu, i la no execució de la espos a de la p esencia d'aques es ímul. L'absencia del senyal d'a ís indica, únicamen , que la espos a no é unes conseqüencies de inides. Aques es es elacions són, espec i amen , condicionamen clas- sic, condicionamen ins umen al i disc iminació. Enca a que són dis- in es suposem que s'ap enen o es a l'ho a. 2.2. Respos es emocionals i espos es ins umen als Com ja hem apun a a la in oducció, a les si uacions on es poden e i a es ímuls a e sius es poden gene a dos ipus de espos es: les espos es emocionals a e si es i les espos es ins umen als d'e i- ació. A. - Les espos es emocionals a e si es se ien les eaccions de "po " o aansie a n. Es poden mesu a en animals mi janqan can is d'ac i i a del sis ema ne iós au bnom, o en e mes de espos es glo- bals es e eo ipades com pe exemple, immobili zació. Aques es espos- es es an deduides pe un es ímul p e i, ja sigui el senyal d'a ís, ja si- gui l'es ímul a e siu. B. - Les espos es ins umen als d'e i ació, les RE, es de ineixen en unció de les se es conseqüencies que són l'omissió, o el pos posa- men , d'un es ímul a e siu. La opog a ia conc e a d'aques es espos- es po a ia conside ablemen ; a la gabia de dos compa imen s les RE són sal a d'un compa imen a l'al e, en can i en al es ipus de gabies poden se pi ja una palanca o sal a a sob e d'una pla a o ma ele ada. Aques es espos es, a di e encia de les emocionals, són del ipus « o -o- es» i no es an necessa iamen elacionades amb un es- ímul p e i. 2.3. De e minan s de les espos es emocionals i ins umen als A a enume a em les a iables que conside em més elle an s en el con ol d'aques s dos ipus de espos es. Conside em que, ,enca a que es iguin ín imamen elacionades, les a iables que con olen un ipus de espos es no han de se necessa iamen les ma eixes que con olen I'al e ipus. 2.3.1. De e minan s de les espos es e nocionals Es poden p edi les espos es emocionals a pa i de dos g ups de ac o s: els elaciona s amb l'es ímul an eceden a la espos a i els elaciona s amb el ni ell p e i de la p opia espos a. Fac o s es i nula s Hi ha di e sos es ímuls que d'una mane a incondicionada poden p o oca espos es emocionals (GRAY, 1971). Els es ímuls di ec amen nocius se ien uns d'ells, pe o al es es ímuls que no p o oquen di ec- amen dolo , com so olls o s o es ímuls nous, ambé poden ac ua de la ma eixa mane a. Les lleis gene als del condicionamen classic es poden aplica a les espos es emocionals. Pe aixo, qualse ol es ímul po a iba a de- dui espos es emocionals, si a es a ap opiadamen associa o co ela- ciona amb es ímuls que p o oquin aques es espos es d'una o ma in- condicionada. Fac o s de ni ell de p e-es imul La magni ud i la du ada de les espos es emocionals ambé depenen del seu ni ell basa1 p e i a l'es ímul. Pensem, pe exemple, en un so- ol1 o i sob a que po p o oca una espos a d'immobili zació, si és aplica a un o ganisme ja immbbil no s'hi ap ecia ia la espos a. El ni ell de p e-es ímul a ia d'un o ganisme a un al e i din e d'un ma eix indi idu ambé po a ia ampliamen . S'ha obse a , en a es, que l'aplicació d'un xoc elkc ic modi ica el ni ell de p e-es ímul de ce es espos es emocionals pe un pe íode de emps que po abas- a alguns dies (LOLORDO i RANDICH , 1981). I 2.3.2. De e minan s de les espos es ins umen als Les espos es d'e i ació, com o es les ins umen als, es an con o- lades pe dues ies: en p ime lloc, pe les se es conseqükncies, i en segon lloc, pels an eceden s, que en aques cas se ien les uncions d'es- ímul disc imina iu que é el senyal d'a ís. I Re o ca nen Es po hipo e i za que les RE queden e ocades si un senyal de se- gu e a (l'ab euja em amb SS) és con ingen a l'execució de la espos- u. Un SS és un es ímul co elaciona in e samen amb un es ímul 136 QUADERNS DE PSICOLOGIA Els dos e s, ja esmen a s, que ep esen en un p oblema pe a la eo ia bi ac o ial, no a ec en la eo ia dels SS. Pel que a al p ime , es po a gumen a que la p opia execució de la RE po esde eni un SS, i quan al segon, la disminució de la po a mesu a que augmen a l'a- p enen a ge de la RE no és en absolu incompa ible amb aques a eo- ia. A més, la eo ia dels SS ambé ob ia l'enu jos p oblema d'explica com no- es (l'omissió de l'es ímul a e siu) po e o ca una conduc a. WEISMAN i LITNER (1972) an eali za una se ie d'expe imen s que an dona un supo e m a la eo ia dels SS. Van demos a que un es ímul associa a l'execució d'una RE e a capac de e o ca posi i- amen una espos a di e en sense la p esencia de cap mena d'es í- muls a e sius. La eo ia dels SS soluciona ambé un p oblema so gi de l'es udi de l'e i ació en animals. No o s els ipus d'e i ació s'ap enen amb la ma- eixa acili a . Si la RE és sal a a sob e d'una pla a o ma o passa d'un compa imen ample a un de xic, aques a espos a s'adqui eix en pocs assaigs i mos a una no able esis encia a l'ex inció; pe o si la RE consis eix en passa al e na i amen d'un compa imen a un al e d'igual o pi ja una palanca, alesho es ens obem amb una espos a que cos a d'ap end e i que mai no a iba a mos a una execució pe - ec a ( eu e FERNANDEZ CASTRO, 1979a). Si conside em que l'e en e- o cado de les RE és la ugida del senyal d'a ís o l'omissió de l'es í- mul a e siu, ens obem que aixo no explica pe que unes RE cos en més d'adqui i -se que d'al es. Des del pun de is a de la eo ía dels SS, les e i acions di ícils són aquelles on «pe ill» (al a p obabili a de eb e un es ímul a e siu) i «segu e a » (baixa p obabili a de eb e un es ímul a e siu) es an poc di e encia s. Aixo ha es a demos a en di e en s expe imen s com els de FANTINO, SHARP i COLE (1966); MODARESI (1975) i HULL, MYER i SMITH (1975) on s'aconsegueix augmen a l'execució de RE di ícils d'ap end e adminis an es ímuls que acili en la di e enciació en e «pe ill» i «segu e a ». Disc iminació En els p ocedimen s d'e i ació disc iminada, el senyal d'a ís é una unció d'es ímul disc imina iu. Aques a unció, pe o, no és o almen equi alen a la de l'es ímul disc imina iu en condicionamen ins u- men al amb e o camen posi iu. En el e o qamen posi iu l'es ímul del a assenyala l'absencia de l'es ímul e o cado . En l'e i ació disc i- minada, l'es ímul del a, que 6s l'abskncia del senyal d'a ís, no indica que la RE no se a e o qada, que en aques cas se ia que anks seguida de l'es ímul a e siu, sinó simplemen que no ind a cap conseqüencia. Aixo a que pe di pode disc imina iu. ~ Una al a peculia i a de l'e i ació és que el senyal d'a ís és un es- ímul condiciona a e siu (KAMIN, BRIMER i BLACK, 1963) que p o oca 1 espos es emocionals condicionades (pe i icació, can is en axa ca - i diaca, de ecació, e z.). A la is a d'aques a doble unció del senyal d'a- ís, la nos a hipo esi és que la RE s'adqui i a millo quan el senyal d'a ís sigui un es ímul mol disc imina iu i poc condiciona a e siu. 2.4. In e accions en e espos es emocionals i ins umen als Com es elacionen les espos es emocionals i les ins umen als? Hi ha di e ses mane es de con es a aques a qües ió. La espos a de la eo ia bi ac o ial és que les espos es ins umen als depenen de can- is ope a s en les emocionals -que a ien de mo i ació i on de e- o camen alho a-. Una al a ó mula és suposa que les espos es d'e i ació i les emocionals oco en de o ma pa allela pe o sense in e - ac ua en e elles. Ens inclinem a conside a que an les espos es ins umen als d'e i ació com les emocionals són e ec es di ec es de la in e acció de l'o ganisme amb l'ambien i no les unes causa de les al es, pe o que po ha e una ce a in e acció en e elles com an demos a RESCORLA i LOLORDO (1965) en un expe imen on la p esen ació no con ingen d'es ímuls condiciona s a e sius, exci a o is o inhibi o is, al e a en la axa de RE, en una asca d'e i ació no disc iminada, ipus Sidman, en gossos. Es pod ia pensa que quan un es ímul p o oca espos es emocionals més in enses, les espos es ins u nen als d'e i ació hau ien d'ésse més igo oses, pe o aixo només és ce pa cialmen . (Veu e una e isió d'aques ema en FERNÁNDEZ CASTRO, 1982a). To enin p esen s els e s expe imen als elaciona s amb aques pun es pod ia o mula la hipo esi que en condicions de baixa disc iminabili a en e «pe ill» i «segu e a », un augmen en la in ensi a de les espos es emocionals, ind ia l'e ec e d'inhibi les RE; men e que en els casos on hi ha una cla a dis inció en e les dues si uacions, l'inc emen de les espos es emocionals acili a ien l'execució de les RE. 3. ESTUDIS EXPERIMENTALS SOBRE INUNDACIÓ En aques a secció a em e e encia a una se ie de eballs expe i- men al~ sob e inundació, e s al Labo a o i de Conduc a de la UAB, que 138 QUADERNS DE PSICOLOGIA cauen din e de la concepció de l'e i ació que hem exposa a la sec- ció an e io . L'inundació és una écnica ad ecada a acili a l'ex inció de les RE. Consis eix en l'exposició o qada al senyal d'a ís, essen la RE inope an o in ac ible. La inundació es a elacionada amb un ema cen al de l'e i ació: la se a eliminació. P ecisamen el seu es udi es a inicia pe la di icul- a que hi ha ia en ex ingi ce es RE en animals (SOLOMON, KAMIN i WYNNE, 1953; PACE i HALL, 1953). Un al e aspec e in e essan de la inundació és el seu ús en Te apia del Compo amen pe edui espos es d'ansie a en pe sones a ec a- des de ans o ns de ipus emocional, onamen almen espos es d'an- sie a excessi es (RACHMAN, 1966). En aques cas es a una analogia en e la espos a emocional que p o oca el senyal d'a ís i l'ansie a , i en e les RE i la conduc a neu o ica. A aques es dues essan s de la inundació, s'ha d'a egi una e ce a ia d'es udi que consis i ia en compa a els esul a s de la ece ca en animals i en humans. 3.1. Les ecniques d'inundació en animals Les ecniques d'inundació en animals inclouen p ocedimen s mol a ia s. Un dels més usa s consis eix en bloqueja la RE posan , pe exemple, una ba e a en e els dos compa imen s de la gabia, i apli- ca el senyal d'a ís sense que agi segui de l'es ímul a e siu. (Veu e FERNANDEZ CASTRO, 1979b). El p ocedimen expe imen al sence consis eix en e ap end e una RE, aplica uns quan s assaigs d'inundació i, seguidamen , e un pe- íode d'ex inció de la RE. En aques pe íode, o a la si uació expe i- men al és iden ica a la p esen ada a la ase d'adquisició de la espos a pe o sense la p esen ació de l'es ímul a e siu. Els assaigs que iguen els subjec es expe imen als a deixa de e la RE du an l'ex inció, es compa en amb els que iguen un g up con ol que ha adqui i p e ia- men la RE pe o que no ha es a so mes a inundació. Cu iosamen , men e que la inundació acili a l'ex inció de les RE, no a ec a d'igual mane a a les espos es emocionals. Les a es so me- ses a inundació, un cop ex ingida la RE, mos en més «po » -mesu- ada conduc ualmen pe e i ació passi a- al senyal d'a ís, que les a es del g up con ol (PAGE, 1955; ,COULTER, RICCIO i PAGE, 1969). Aques enomen s'anomena «po esidual». 3.1.1. P oblemes de p ocedimen en l'es udi de la inundació Algunes de les ca ac e ís iques especí iques del p ocedimen expe- imen al poden al e a de o ma no able els esul a s i, pe an , les conclusions que se'n desp enguin. Conside a em es d'aques es ca ac- e ís iques: el c i e i d'ex inció, les espos es en e assaigs (REA) i la mesu a de la po . El c i e i d'ex inció En mol s eballs sob e inundació, com els esmen a s sua a de PACE (1955) i de COULTER i cols. (1969), la mesu a de l'ex inció es a p e ixan un núme o d'assaigs consecu ius, en conc e cinc o deu, du- an els quals no hi ha d'ha e cap RE pe conside a assolida l'ex inció. Aixb a que la du ada de la ase d'ex inció depengui de cada subjec e. Hem pogu cons a a en un expe imen ecen (FERNÁNDEZ-CASTRO, 1982; expe imen 1) que aques sis ema é incon enien s. En aques eball am ia un nomb e ix d'assaigs d'ex inció, en a, igual pe a o s els subjec es, i la mesu a de l'ex inció ou el pe cen a ge d'assaigs en els quals hi ha ia hagu l'execució d'una RE. A la igu a 1, podem eu e una g a ica que ens mos a aques a ex in- ció, jun amb dues sessions p e ies d'ap enen a ge, o desglossa en blocs de cinc assaigs. Els qua e g ups que hi apa eixen co esponen a dos g ups que an eni inundació o jus abans de comenca l'ex- inció, i d'al es dos de con ol. Cada pa ella de g ups es di e encia a en la in ensi a de l'es ímul a e siu usa a l'ap enen a ge de l'e i ació: 0,2 i 0,s mA. Com es po obse a en aques a igu a, els e ec es de la inundació es limi en, en el cas del ni el1 al d'in ensi a de l'es ímul a e siu, a un dec emen ansi o i de les RE. Si haguéssim segui el sis ema d'un c i e i d'ex inció p e ixa , hau íem dona pe ex ingida. la conduc a d'alguns subjec es, que an mos a una ecupe ació pos e io de les RE du an l'ex inció. Les espos es en e assaigs (REA) Les espos es en e assaigs (REA) són les espos es e es quan no és p esen el senyal d'a ís, o sia, en el emps de descans que hi ha en e un assaig d'e i ació i el següen . Quan am pa la de disc iminació al pun 2.3., ja am di que les REA no enen unes conseqüencies de i- nides, no modi iquen la p obabili a de eb e l'es ímul a e siu. Ens am in e essa pe les REA o buscan la millo mane a de mesu a o s els e ec es de la inundació. Alguns eballs han oba 146 QUADERNS DE' PSICOLOGIA ' l'e i ació. A la igu a 4 eiem la in e acció en e inundació ( ac amen 2 -inundació- e s ac amen 5 -con ol-) i in ensi a de l'es ímul a e siu (al : 1 mA i baix: 0,s mA). En aques a igu a eiem que quan la in ensi a de l'es ímul a e siu és ela i amen al a, i en conseqükncia ambé ho són les espos es emocionals, la inundació po , en alguns sub- jec es, inhibi les RE i les REA. Reco dem espec e aques a qües ió el que hem di al pun 2.4.: l'augmen de la in ensi a de l'es ímul a e siu a empi jo a l'execució de les RE di ícils d'ap end e. 3.2. Inundació i conduc a humana El e me inundació, jun amb el d'implossió, ambé és usa pe deno- mina ce es kcniques ad ecades a edui conduc a neu o ica en hu- mans. En essencia consis eixen en impedi les espos es d'e i ació dels indi idus (compulsions, e i ació obica, aillamen social, e c.) i exposa - -los als es ímuls que els p o oquen ansie a . El aonamen en quk es basa aques a' kcnica, inspi a en els eballs de SOLOMON i cols. (1953), és el següen : la conduc a neu o ica ind ia el seu o igen en eaccions excessi es de po condicionades classica- men a ce es si uacions no pe illoses objec i amen . La conduc a d'e i ació, en allunya apidamen a l'indi idu d'aques es si uacions, impedi ia que es donés l'ex inció del condicionamen classic. La implossió é unes di e encies subs ancials espec e la inundació, enca a que de egades s'ha usa el e me com equi alen . A la implos- si6 s'in en a ob eni explíci amen espos es d'ansie a de maxima in- ensi a , o demanan al subjec e que imagini les si uacions que li causen po , jun amb al es e s ho ibles i epugnan s. Men e que la implossió no és una kcnica gens ecomanable, a esa la se a e icacia (MORGANSTERN, 1973), la inundació se ia e ec i a en el ac amen de bbies (MARSHALL, GAUTHIER i GORDON, 1979) i en el ac amen de ans o ns obsessius (MARKS, 1981). Aques s dos mk odes di e en s es co esponen amb dues eo ies di e- en s sob e l'eliminació de espos es emocionals. Una se ia suposa simplemen que, du an la inundació, ocu eix una ex incicdel condi- cionamen classic. Da an l'exposició con ínua i o cada als es ímuls ansibgens, les espos es emocionals ani ien disminuin seguin una co ba d'ex inció. (MCCUTCHEON i ADAMS, 1975.) L'al e plan ejamen consis eix en suposa que la inundació i la im- plossió només poden edui les espos es emocionals si p o oquen aques es espos es en el seu g au de maxima in ensi a ins a un pun on es p odui ia ll«esgo amen » o la «implossió». A pa i d'aques pun l'ansie a disminui ia apidamen . Segons aques a eo ia, la educ- COMPORTAMENT D'EVITACI~ 1 TECNIQUES D'INUNDACI~ 147 ció de l'ansie a no depkn només de l'exposició a les si uacions ansibge- nes, sinó que només es p odui ia si s'a iba a aconsegui un ce ni el1 d'in ensi a en les espos es emocionals (STAMPFL i LEVIS, 1967). Amb aques es dues al e na i es en men , am e un expe imen (FERNANDEZ-CASTRO, TORRUBIA, CARASA i TOBERA, en p epa ació) a nb subjec es humans, es udian s olun a is, pe o amb p ocedimen s simi- la s als emp a s a nb animals. La espos a d'e i ació consis ia en pi ja es bo ons en un o d e de e mina -que ha ien d'ende ina els subjec es- quan sona a un o, que e a el senyal d'a ís. Si la espos a e a ence ada s'encenia un pilo que posa a «Co ec e», si no e a co ec a s'aplica a un xoc elec- ic moles , pe o no dolo ós. Du an o a la sessió expe imen al es a en egis a l'ac i i a elec ode mal dels subjec es. La seqükncia de les sessions expe imen als a se habi uació al o, adquisició de la espos a d'e i ació, ac amen , que ou inundació ipus 1 o ipus 2, i p o a d'ex inció de les espos es, al i com es a als expe imen s a nb animals. La inundació ipus 1 consis í en que, quan el subjec e eia la es- pos a co ec a, no s'acaba a el senyal d'a ís i no s'encenia el llum e ola a nb el mo «Co ec e». A la inundació ipus 2, el subjec e a eni la ma lligada a nb una co da. En cap de les dues inundacions es a aplica l'es ímul a e siu. Pel que a a l'ac i i a elec ode mal am obse a que, du an la p opia aplicació del ac amen , la inundació 2 a p o oca unes es- pos es elec ode mals p ac icamen nuMes, men e que l'al e ac a- men , la inundació 1, p o oca unes espos es signi ica i amen més in enses. Malg a aques es di e encies an paleses, a l'ho a de la p o a d'ex- inció, no hi hagué cap di e encia en espos es elec ode mals en e els dos gmps ( igu a 5). En can i, pel que a a les espos es conduc uals, la inundació 1 aci- li a signi ica i amen més l'ex inció de la espos a d'e i ació que no pas la inundació 2. També es a obse a desinc onia en e les espos es conduc uals i emocionals; és a di , no a coincidi el momen de l'ex inció dels dos ipus de espos es; el més habi ual ou que les espos es elec ode mals s'ex ingissin abans que les espos es d'e i ació. Globalmen , aques s esul a s ecolzen que l'e ec e de la inundació sob e les espos es isiologiques es po dona ia l'ex inció del condi- cionamen classic al senyal d'a ís. Aques s esul a s ambé enen quelcom a eu e a nb els de l'expe i- men e e i al pun 3.1.2. sob e inundació en a es. En o s dos expe- men s eiem que bloqueja la RE no sembla essencial pe aconsegui QUADERNS DE PSICOLOGIA l MHOS d. ~INUN 1 OINUN 2 m.. ~-- * 1. o, ii i,iilI - 1 2 3 4 5 8 7 8 0 10 1 2 3 4 5 ASSAIGS TRACTAMENT EXTIN .10 Fig. 5. Respos es elec ode mals du an Z'apZicació de dos ipus di e en s d'inun- dació i du an una p o a d'ex inció. la se a modi icació. També s'obse a una ce a independencia en e espos es emocionals i ins umen als: men e que a iables co n la de e- cació en a es i espos es elec ode mals en humans desapa eixen hcilmen , pe ex ingi les espos es ins umen als cal algun ac o més. 4. CONCLUSIONS Hem pogu eu e co n hi ha ce s pun s de con ac e en e els esul- a s oba s en a es i en humans. En un al e lloc (FERNANDEZ-CASTRO, 1982) hem senyala els pun s de con ac e en e els esul a s de l'expe- imen ació sob e inundació en humans i en animals: la a iable c í ica semp e és el emps o al d'exposició al senyal d'a ís, i no el nomb e de p esen acions o la se a du ada; els a macs anq~i~li zan s no a ec en el esul a de la inundació i co n menys in enses són les espos es emo- cional~ du an el ac amen millo esul a s'ob é. Pe una al a banda ambé hi ha una p egona di e encia en e els dos camps. En els es udis e s amb subjec es humans, ja sigui amb subjec es clinics co n amb es udian s olun a is, l'e i ació que s'es u- dia és l'e i ació passi a; no e es, que é co n a conseqüencia no eb e un es ímul a e siu. Les a es -i els humans del eball que hem essenya al pun 3.2.- an e i ació ac i a: e quelcom que é co n a conseqüencia no eb e un es ímul a e siu. COMPORTAMENT D'EVITACI~ I TECNIQUES D'INUNDACI~ 149 El nos e pa e és que cald ia in e i l'analogia en e espos es d'e i ació i conduc a neu o ica, a la que hem e e e encia so in al lla g del p esen eball. Les espos es ac i es d'e i ació no se ien ni p oduc e ni mani es ació de l'ansie a , sinó la conduc a dels indi idus pe en on a -se a nb exi (coping en angles) amb una si uació a e si a. El model de conduc a ansiosa de la eo ia bi ac o ial suposa que el p oblema consis eix en que hi ha un excés de espos es emocionals condicionades que gene en conduc es d'e i ació desadap a i es. El mo- del que p oposem, pe con a, suposa que hi ha un de ici de conduc a adap a i a pe a edui els e ec es ansiogens de l'es imulació ambien al. Des d'aques pun de is a, l'e i ació ac i a se ia l'an í esi de la conduc a ansiosa, conduc a que es ca ac e i za ia en e d'al es coses pe una manca de espos es d'en on amen als es ímuls a e sius adequades. Aixo a que l'in e es pe l'ex inció de la conduc a d'e i ació, des del camp de la Te apia del ,Compo amen , hau ia d'ésse subs i ui pe l'in e es en l'ap enen a ge de l'e i ació, especialmen en aquelles si ua- cions on aques és di ícil: poca disc iminabili a en e «pe ill» i asegu- e a n i in ensi a d'a e sió al a. Bibliog a ia BAUM, M., 1970, ~Ex inc ion o a oidance esponding h ough esponse p e en ion ( looding),, Beha iou Resea ch and The apy, 74, pp. 276-284. BOLLES, R. C., 1972, «The A oidance Lea ning P oblem», dins Bowe , The Psycho- logy o Lea ning and Mo i a ion, 6, pp. 97-145. CANDIDO. A. i VILA. J.. 1983. «Miedo esidual as la u e ención de esuues a en el ap endizaje de e i ación animal», Re is a de ~s;colo~ía Gene al y*~plicada, 38. UD. 77-95. CORRI;~AU. D. P. i NELSON. N. F.. 1978. «Fea educ ion and "sa e - es " beha io ollowing esponse p e en ion», ~ou nal o Expe imen al ~s~cholo~~: Gene al, 107. UD. 145-158. COULTÉR,- X., RICCIO, D. C. i PAGE, H. A., 1969, «E ec s o blocking an ins u- men al a oidance esponse», Jou nal o Compa a i e and Physiological Psycho- ogy, 68, pp. 377-381. CRAWFORD, M., 1977, «B ie " esponse p e en ion" in a no el place can acili a e a oidance ex iilc ion», Lea ning and Mo i a ion, 8, pp. 39-53. FANTINO, E. J., SHARP, D. i COLE, M., 1966, «Fac o s acili a ing le e -p ess a oi- dance», Jou nal o Compa a i e and Physiological Psychology, 62, pp. 214-217. FERNANDEZ CASTRO, J., 1979a, «El compo amien o de e i ación», Re is a de Psico- logía Gene al y Aplicada, 34, pp. 245-270. - 1979b, «Las écnicas de inundación ( looding) y la eliminación del miedo: una e isión de las in es igaciones de labo a o io», Anua io de Psicología, 20, pp. 59-77. 150 QUADERNS DE PSICOLOGIA FERNANDEZ CASTRO, J., 1981, «E ec os de la con ingencia de e i ación y de la in en- sidad del es imulo a e si o sob e las espues as en e ensayos en el condicio- namien o de e i ación)), Reunión In e nacional sob e Psicología y P ocesos de Socialización, Alacan . - 1982, Fac o s en l'eliminació del Compo amen dlE i ació, Tesi doc o al, Uni- e si a Au bnoma de Ba celona. - TORRUBIA, R., CARASA, P. i TOBENA, A. (en p epa ació), Beha iou al Ex inc ion and Elec ode mal Ac i i y in Flooding P ocedu es in Hunzans. GRAY, J. A., 1971, The Psychology o Fea and S ess, Weinde eld and Nicholson. HOLLAND, H. C. i GUPTA, B. D., 1966, «The e ec s o di e en doses o me hyl- pen ynal on escape/a oidance condi ioning in wo s ains o a s selec i ely b ed o high and low emo ionali y)), Psyclzopha nzacologia, 9, pp. 416-425. HULL, J. S., MYER, J. S. i SMITH, G. J., 1975, «Consis en le e -p ess a oidance esponding by a sn, Bulle in o Psychononzic Socie y, 6, pp. 297-299. KAMIN, L. J., BRIMER, C. J. i BLACK, H., 1963, ~Condi ional Sup ession as a mo- ni o o ea o he CS in he cou se o a oidance aining)), Jou nal o Compa- a i e and Compa a i e Psychology, 56, pp. 497-501. LOLORDO, V. M. i RANDICH, A., 1981, ~E ec s o expe ience o elec ic shock upon subsequen condi ioning o a emo ional esponse: associa i e and non-associa- i e accoun s)), dins Ha sem i Zeile , Ad cnces iiz Analysis Beha io , 2, pp. 247- 285. MALCUIT, G. i PARENT, D., 1981, «Compo emen d'immobili é e a ia ions ca - diaques chez des a s soumis ou non a l'imme sion (blocage de la esponse d'e i emen )», Canadian Jou nal o Psychology, 35, pp. 270-276. MARKS, I., 1981, (~Psychia y aiid Beha io al Psycho he apy», B i ish Jou nal o Psychia y, 139, pp. 349-364. MARSHALL, W. L., GAUTHIER, J. i GORDON, A,, 1979, ~Cu en s a us o looding he apy)), dins He sen, Eisle i Mille , P og ess i 1 Beha io Modi ica ion, 7, pp. 205-270. MCCUTCHEON, B. A. i ADAMS, H. E., 1975, «The physiological basis o implosi e he apy)), Beha iou Resea ch and The ap , 13, pp. 93-100. MINEKA, S., 1979, «The ole o Fea in Theo ies o A oidance Lea ning, Flooding, and Ex inc ion),, Psycho2ogical Bulle in, 8, pp. 985-1.010. MODARESI, H. A., 1975, «One-way cha ac e is ic pe o mance o a s unde wo- way signaled a oidance condi ions)), Lea ning and Mo i a ion, 6, pp. 484-497. MORGANSTERN, K. P., 1973, ~Implosi e he apy and loodiiig p ocedu es: a c i ica1 e iew», Psychological Bulle in, 79, pp. 318-334. MOWRER, O. H., 1947, «On he dual na u e o lea ning: a ein e p e a ion o condi- ioning and p oblem sol ing)), Ha d a d Educa ional Re iew, 17, pp. 102-148. PACE, H. A., 1955, «The acili a ion o expe imen al ex inc ion by esponse p e en- ion as a unc ion o he acquisi ion o a new esponse)), Joz~ nal o Compa a- i e and Compa a i e Psychology, 48, pp. 14-16. - HALL, J. F., 1953, ((Expe imen al ex inc ion as a unc ion o he p e en ion o esponse),, Jou nal o Compa a i e and Physiological Psyclzology, 46, pp. 33-34. RACHMAN, S., 1969, «T ea men by p olongued exposu e o 11igh in ensi y s imu- la ion», Beha iou Resea ch and The apy, 7, pp. 295-302. RESCORLA, R. A. i LOLORDO, V. M., 1965, «Inhibi ion o A oidance Beha io )), Jou nal o Compa a i e and Physiological Psychology, 59, pp. 406-412. SCHIFF, R., SMITH, N. i PROCHASKA, J., 1972, ~Ex inc ion o a oidance in a s as a unc ion o du a ion and numbe o blocked ials)), Jou nal o Compa a- di e and Psysioíogicaí Psychology, 81, pp. 356-359, COMPORTAMENT D'EVITACI~ 1 TECNIQUES D'INUNDACI~ SOLOMON, R. L., KAMIN, L. J. i WYNNE, L. C., 1953, «T auma ic a oidance ning: he ou come o se e als ex inc ion p ocedu es wi h dogs», The Jou o Abno mal and Social Psychology, 48, pp. 291-302. STAMPFL, T. G. i LEVIS, D. J., 1967, ((Essen ials o implossi e he apy: A lea heo y based psychodynamic beha io al he apy~, Jou nal o Abno mal chology, 72, pp. 496-503. TESTA, T., 1976, «Commen s on: Residual ea o he condi ioned s imulus ; unc ion o esponse p e en ion a e a oidance o classical de ensi e cc ioning in he a », Jou nal o Expe imen al Psychology, 105, pp. 163-168. THOMPSON, C. P., SACHSON, S. M. i HIGGINS, R. L., 1969, ((Dis ibu ion o£ in e esponses in shu lebox a oidance condi ioning», Jou nal o Compa a i e Physiological Psychology, 69, pp. 563-572. WEISMAN, R. G. i LITNER, J. S., 1972, «The ole o Pa lo ian E en s in A oidí T ainingn, dins Boakes i Halliday, Inhibi ion and Lea ning, Academic P es WILCOCK, J. i BROADHURST, P. L., 1967, «S ain di e ences in emo ionali y c ield and condi ioned a oidance beha iou in he a », Jou nal o Compa c and Physiological Psychology, 63, pp. 335-338. 151 iea - na iing- Psy- as a mdi- ial and mce S. )pen z i e