L'EXTINCIO EXPERIMENTAL: UN PROCÉS
QUANTIFICABLE 1 PREDICTIBLE?
Nú ia
FERRÉ
1
SUANA
*
RESUMEN
La ex inción de una espues a (ins umen alnzen e condicionada)
suele exp esa se po el núme o de espues as emi idas has a que la
asa se es abiliza en un alo p óximo a ce o. El p esen e abajo es
un in en o de desc ibi con mejo es medidas la ex inción.
Pa iendo de es g upos de a as some idas a dis in as condi-
ciones de en enamien o y ex inción de la espues a a la palanca,
hemos deducido ecuaciones de ex inción de los da os empí icos. Di-
chas ecuaciones han esul ado se ec as, cuya o denada en el o igen
ep esen a lo que se llama la
esis encia a la ex inción,
y cuya
pen-
dien e
ep esen a la elocidad de ex inción (que disminuye en caso de
dec emen o po gene alización). Ambos son capaces de dis ingui
en e g upos que di ie en signi ica i amen e según análisis de a ian-
za.
La
in eg al de dichas ec as (en e iempo ce o y el iempo
anscu ido has a que cada suje o hace una. pausa supe io o igual
a cua o minu os) es la misma pa a odos los g upos. La in eg al es
conside ada de ini o ia del p oceso de ex inción as de e minado
núme o de e o zamien os.
Se discu en posibles implicacioizes de es os hallazgos en las o mu-
laciones eó icas del condicionamien o ins umen al.
*
Depa amen de Psicologia Expe imen al
i
Psico isiologia. Uni e si a
Au-
bnoma de Ba celona.
Quade ns
de
Psicologia,
1984;
1,
89-114
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
90
ABSTRACT
Ex inc ion o a esponse (ins inze z ally condi ioned) usually is
measu ed by he numbe o esponses emi ed un il he a e s abi-
liza ion nea ze o. The p esen wo k is an a emp o desc ibe in a
bes way, he a e's dec emen in ex inc ion.
Fo h ee g oups o a s, submi ed o di e en condi ions o
aining and ex inc ion, we ha e deduced exlinc ion equa ions om
empi ical da a. The equa ions showed o be a linea unc ions, whe e
he o igin o dina e we e equi alen o esis ance o ex inc ion, and he
slope equi alen o p ocess speed ( hese we e la e in he case o
gene aliza ion dec emen ). Bo h a e capable o disc imine signi i-
can ly di e en g oups (by analysis o
a ian e).
The in eg al o he
unc ions (behind ime ze o and he ime expended by each subjec
o make a ou o mo e minu s pause) is he sume o al1 he g oups.
The in eg al a e in e p e ed as de ini o y o he ex inc ion p ocess
a e ce ain numbe o ein o cemen s.
The implica ions o he esul s in o a mo e gene al heo y o ins u-
men al condi ioning a e discussed.
l.
L'EXTINCIO
Des de que alguns cien í ics s'eng esca en a expe imen a amb la
conduc a dels indi idus, hom pogué adona -se que és més di ícil eli-
mina una espos a que no pas gene a -la o e -la ap end e.
L'ex inció, en esa com a p océs a a és del qual una espos a es a
menys eqüen ins gai ebé desapa eixe , ou un dels p ime s p oble-
mes amb quk hague en de opa els psicblegs, i és enca a un p océs
poc cla , pel qual hom ha p oposa di e ses eo ies sense que cap pugui
conside a -se de ini i a.
Una de les p opie a s més llampan s de l'ex inció és, po se , que no
elimina o almen la espos a sinó
gai ebé.
E ec i amen , pe que una
espos a ap esa baixi la se a p obabili a d'emissió a ze o, són necessa-
is al es p ocedimen s, pe exemple, el cas ig. (C . L'a icle de
J.
CRUZ en aques ma eix núme o).
Una al a p opie a del p océs d'ex inció és la se a dependencia del
ipus de e o camen que hom ha apa ella a la espos a. Posem pe
cas que donem g a a un colom cada egada que pica un disc, i desp és
deixem de p opo ciona el ci a g a (ex inció), la espos a se a cada
egada menys eqüen ins a a iba a una p obabili a p ope a a
ze o; pe o si solamen p opo cionkssim g a la mei a de les egades,
en e l'ex inció, l'au espond ia du an més es ona i eme ia un nom-
b e conside ablemen majo de espos es que en el p ime cas. Si ano-
menem esis 2ncia a l'ex inció al nomb e de espos es emeses ins que
la eqüencia de la espos a ( axa) es a p ope a a ze o, l'augmen en
la esis encia a l'ex inció e a e o gamen pa cial és l'e ec e del e o -
camen pa cial en la esis &ncia a l'ex inció ( egeu igu a
1).
TEMPS
Fig.
l.
Co es empí ica i eo ica de la axa de espos es, a a és de dues
sessions consecu i es d'ex inció (Fe é,
1978).
El nos e en o n (ecologic, social) p opo ciona mol més eqüen -
men e o gamen pa cial que no pas e o camen con inu (no semp e
que saludem ens esponen, no semp e que demanem una cosa la ob e-
nim, pe o gai ebé semp e que ob im una aixe a en aja aigua, e c.).
1
no obs an aixo no mos em aques a exace bada esis encia a l'ex-
inció que amb an a iabili a hom obse a en els animals de labo a-
o i. L'explicació pod ia es a en la a ie a de espos es que podem
eme e, en compa ació amb la única espos a possible de l'animal qúe
pica un disc dins una gabia de condicionamen (BURSTEIN,
1976);
si pe
exemple, ele onem un amic i no espon, podem ele ona -lo a un
al e núme o que ingui, o esc iu e-li, o ana -lo a eu e. Pe an , el
enomen d'inc emen en la esis encia a l'ex inció desp és de e o ca-
92
QUADERNS
DE PSICOLOGIA
men pa cial és es ingi a les si uacions de labo a o i. Qui sap si, en
eali a , ex ingim mol poques espos es en elació a les que ap enem;
aixo implica ia algun a an a ge, doncs el p océs d'ex inció acos uma a
eni un o a ec iu desag adable.
Una al a p opie a ema cable de l'ex inció és la se a i e e sibi-
li a : si condicionem i ex ingim epe idamen una espos a, la esis-
encia a l'ex inció se a p og essi amen nés pe i a ( egeu igu a 2)'
sense que sigui possible ecupe a el ma eix nomb e de espos es eme-
ses quan la espos a ou ex ingida pe p ime a egada. Es a di , que
l'ex inció in odueix un can i pe manen , de la ma eixa mane a que ho
a el condicionamen .
Enca a una al a ca ac e ís ica de l'ex inció (pe o no exclusi a
d'ella) és la se a dependencia dels es ímuls disc imina ius. Conside em
un exemple a l'abas de o hom. Si en en a a un es ablimen eiem
un e o1 a la po a que diu « anca », és possible que p o em d'empk-
nye la po a, pe o el més segu és que no insis i íem gai e abans de
enuncia als nos es p opbsi s d'en a ; pe o si en idkn ic cas el é ol
diu aobe » i en empenye la po a aques a no s'ob e, ben segu que
insis i em unes quan es egades i ins i o podem a iba a colpeja
la po a a í d'ob i -la. E ec i amen , els indi idus no esponen en si-
uacions on «saben» segu que les se es espos es no se an e o cades;
aques «sabe » l'aconsegueixen ap enen a disc imina es ímuls. La
p esencia o absencia d'aques s es ímuls modi iquen el p océs d'ex in-
ció de mane a an d ama ica com en l'exemple de més amun .
Aques b eu esum de les p opie a s més ema cables de l'ex inció
no po inali za sense cons a a que hi ha una llis a conside able de
ac o s que a ec en l'ex inció. Sembla que aconsegui p onos ica
quan es espos es eme a un indi idu en si uació d'ex inció, o bé en
quin momen podem conside a una espos a ex ingida, són e i a-
bles quime es. Aques pape es un in en de mos a com l'ex inció és
un p océs o dena , p edic ible quan i a i amen , si més no, en els casos
es udia s.
2.
LA PSICOLOGIA DE L'APRENENTATGE
1
L'EXTINCI6:
TEORIES
1
PERSPECTIVES
Les eo ies de l'ex inció acos umen a se ac ades amb les eo ies
del condicionamen , amb poques excepcions. Podem conside a -les in-
closes dins les següen s:
1.
L'ex inció és un p océs passiu de debili amen de la espos a
(Skinne ).
LÉXTINCI~
EXPERIMENTAL
93
Fig.
2.
Dec emen de la unció d'ex inció a a és de sessions consecu i es
(la, 2a, 3a, 4a i 5a). Recupe ació incomple a de la unció d'ex inció desp és de
econdicionamen equi alen a la his o ia de e o qamen inicial (lb). (Fe é,
1978).
11.
L'ex inció es deu a la o mació d'un habi con a i a espon-
d e, l'o igen del qual
és
el ma eix condicionamen (Hull).

94
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
111.
L'ex inció és un p océs ac iu que consis eix en ap end e a no-
espond e (Spence).
IV.
L'ex inció és un p océs ac iu, on s'ap en a no espond e so a
els e ec es mo i acionals de la e i ada del e o camen (Amsel).
A excepció de la da e a, la es a de eo ies o en o mulades en
uns momen s on el conjun de dades expe imen als a l'abas e a o ca
mig a ; en aques sen i , ac ualmen han es a ebu jades més o me-
nys o almen pels e s, o bé han queda cu es en compa ació a ce s
enomens es able s amb pos e io i a que impliquen l'ex inció. Amb
o , cal di que la eo ia d'Amsel s'inspi a en .les idees de Spence, de
les quals en cons i ueix una conseqüencia logica, i que aques p engué
la idea de la inhibició, com a p océs associa iu di e en del condiciona-
men , de Pi lo .
La idea de la inhibició com a esponsable del p océs d'ex inció ou
du amen c i icada pe SKINNER (1938) i els seus seguido s, en el sen i
que o allo que p e én a ibui -se a la inhibició po ésse igualmen
explicable en e mes de dec emen s en l'exci ació. Pos e io men s'es-
ablí la iabili a de o a una colla de enomens que són ins ancies de
la inhibició, i no són de cap mane a explicables en e mes de dec e-
men s de l'exci ació (GUTTMAN, 1959; SPENCE, 1960; JENKINS, 1965;
HEARST, 1968; HONIG i URCUIOLI, 1981).
Amb an e io i a a o a aques a e idencia al ol an de l'exis kncia
de con ol inhibi o i sob e una espos a, HULL (1943) pos ula un p o-
cés de signe nega iu espec e del condicionamen , que s'oposa a l'emi-
sió d'una espos a (al ma ge de les conseqükncies que s'apa ellin a
aques a), i que po esde eni condicionada, i en cas de e i ada del e-
o camen , ésse esponsable de la disminució de la p obabili a de la
espos a.
En
la concepció bi ac o ial de la inhibició hulaliana, el no- e-
o camen no gene a di ec amen inhibició, pe b con ibueix
a
la deca-
dencia de la espos a. En l'ac uali a els enomens que s'a ibueixen
a la inhibició (ex inció, desplacamen del pic) an semp e lliga s a e-
i ada, disminució o demo a del e o camen ; l'e idkncia a a o d'al-
es o mes d'inhibició és dub osa.
SPENCE (1937, 1960) no desen oluph p opiamen una eo ia de l'ex-
inció, la se a idea e a que el no- e o camen d'una espos a so a de-
e minada con igu ació d'es ímuls de e mina ia la o mació de con-
ol inhibi o i pe pa d'aquells es ímuls, con ol que es pod ia ge-
ne ali za , ex ingi (pe e o camen ) ( eco dem que pe SPENCE, el
condicionamen ins umen al es dona pe associació d'un es ímul amb
una espos a, el e o camen és necessa i pe a l'inc emen de la axa
de espos a, pe b no pel condicionamen ). Spence pos ula les espos es
an icipa o ies de me a, que gene en es imulació in e na simila al e-
o camen , a pa i d'aquí, Amsel elabo a la se a eo ia sob e els e ec es
del e o camen pa cial a l'ex inció i l'en enamen de disc iminació,
en e mes de gene ali zació de les espos es an icipa o ies de e o -
camen i de us ació.
De em a Spence l'ex ensió del concep e pa lo ia d'inhibició al con-
dicionamen ins umen al, en el sen i que la inhibició s'oposa a l'ex-
ci ació pe de e mina la p obabili a d'emissió d'una espos a, aques a
inhibició depen de la e i ada o la demo a del e o camen . Ni Hull
ni Spence, pe o, con emplen di ec amen la essan mo i acional d'a-
ques a e i ada o demo a, que acompanya els p ocessos que gene en
inhibició.
AMSEL
(1971) de ensa una eo ia bi ac o ial de la inhibició, conce-
buda com a p océs ac iu, depenen d'un p océs exci a o i. En oposició
a la inhibició passi a pos ulada pe Hull, i en la línia de SPENCE (1937,
1960)) la inhibició es p odueix com a conseqüencia del no- e o camen
us an , 6s a di , de la e i ada del e o qamen , e a e o camen con-
sis en . La inhibició é dos e ec es, un p ima i, inespeci ic, d'ene -
gi zació de la conduc a, y un secunda i d'inhibició especí ica, no es-
pond e en p esencia de la espos a an icipa o ia de us ació e i a el
no- e o camen us an . Segons Spence, pe a que es doni un con-
dicionamen ins umen al no és necesa ia l'associació espos a- e o -
camen , segons nlAmsel, pe a que es o mi inhibició d'una espos a
condicionada ins umen almen , és necessa i el no e o camen us-
an , és a di : l'emissió de la espos a sense el subseqüen e o ca-
men . Queda ien o a d'aques a explicació enomens com a a l'ex inció
la en . Malg a aixo, la eo ia dlAmsel és ampliamen accep ada com
l'explicació més a o unada dels e ec es del e o camen pa cial en
l'ex inció (GRAY, 1972) i de l'en enamen de disc iminació (FERRI?, 1978
i
1982).
Les eo ies ins a a comen ades, s'han ixa sob e o en les a ia-
bles independen s de les quals la espos a és unció. Un aspec e mol
més osc és la mesu a de la a iable dependen . Deixan de banda les
dis incions en e de inicions mola s i mic omola s de la conduc a, e
que posa ia en qües ió ce es lleis, pa icula men la llei de l'e ec e
pe que no o s els aspec es mic ola s d'una conduc a s'en o eixen amb
el e o camen d'aques a (LOGAN, 1959), al a di que enca a és qües ió
obe a, pe exemple, quina se a la millo mesu a d'ex inció, si la axa,
la la encia, la eloci a , la o ca, o la pausa.
1,
el que és pi jo enca a,
no ens hem posa d'aco d ni an sols en les dades. Si ens demanen
quina és l'e olució de la encia de espos a en ex inció, gai ebé en 1%-
nic que di e en s ece cado s es a ien d'aco d és que augmen a
(i
enca a si!), el ma eix comen a i pod íem e pel cas de la axa, o la
eloci a . Sembla di ícil esigna -se d'en ada a econeixe la i egula-
i a d'aques s p ocessos, més a ia el que cal és e es udis sis ema-
96
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
ics, ben con ola s, i necessa iamen d'aques con ol ha de so gi
l'o d e. En aques pape ac a em de e un in en en aques sen i .
3.
EQUACIO D'EXTINCIO: DEFINICIO
1 IDENTIFPCACIO DE LES CONSTANTS
Reali za em un expe imen (FERRÉ, 1978) sob e l'en enamen de
disc iminació i la esis encia a l'ex inció. T eballan amb les dades
de les ex incions es udiades, hom deduí unes equacions ep esen a i es
del nomb e de espos es en unció del emps. Aques es equacions de-
inien, com eu em, el p océs d'ex inció, la esis encia a l'ex inció (nom-
b e de espos es emeses) i la eloci a d'ex inció, o emps que iga en
es abili za -se la espos a al ol an de ze o, independen men de la e-
sis encia a l'ex inció. La oballa ou conseqüencia de l'es udi de les
dades, no e a pe o l'objec iu del eball.
Es ac aba de compa a la esis encia a l'ex inció desp és de de-
e minada p ac ica en un p og ama de e o camen simple, amb la
esis encia a l'ex inció desp és d una p ac ica compa able en un p o-
g ama de disc iminació. La qües ió en li igi e a quina de les següen s
in e p e acions de l'en enamen de disc iminació s'ajus a a més a la
eali a :
a)
L'en enamen de disc iminació implica successius econdi-
cionamen s i ex incions la conseqüencia dels quals se a la disminució
de la esis encia a l'ex inció de la espos a e o cada (SKINNER, 1938;
JENKINS, 1961; MCCROSKERY, 1970).
b)
L'en enamen de disc imi-
nació implica e o camen in e mi en , aixo a a augmen a la esis-
encia a l'ex inció de la espos a (WICKENS i SNIDE, 1955; JENKINS, 1961;
D'AMATO, SCHIFF i JAGODA, 1962; BIRCH,
ALLISON
i HOUSE, 1963). Al
ol an d'aques a qües ió es plan eja en els p oblemes de les mesu-
es del p océs d'ex inció, i la de inició del momen en el qual la axa
s'es abili za al ol an de ze o.
Els esul a s a a o i en la p ime a de les in e p e acions, enca a
que calgué amplia -la i esmena -la amb nous concep es (ap enen a ge
inhibi o i en e d'al es). De ca a al p oblema que a a ens ocupa, el de
la p edicció i quan i icació de la unció d'ex inció, conside A em amb
ce de all l'expe imen de Fe é (1978).
3.1.
Me odologia
i
Disseny
Quinze a es mascles (soca Sp ague Dawley) ingknues expe imen-
almen , o en p i ades de menja al 85
%
del seu pes
ad
lib.
Rebe en
qua e sessions, de in minu s de du ada cadascuna, d'adap ació a la
eabia expe imen al, aques a enia el llum ences, pe o la palanca e a
"
desconec ada del dispensado de menja . Seguidamen ebe en una
L'EXTINCI~
EXPERIMENTAL
97
sessió d'en enamen al dispensado . L'endema o en modelades a p e-
me la palanca pe menja . Desp és d'una sessió so a e o camen con-
inu, o en assignades a un dels es g ups següen s:
DI
(en enamen
de disc iminació, ex inció amb p esencia dels ma eixos es ímuls d'en-
enamen ),
DI1
(en enamen de disc iminació, ex inció massi a en p e-
sencia de l'es ímul posi iu o e o ca ), i
ND
(en enamen simple amb
p esencia només de l'es ímul posi iu, ex inció massi a en p esencia d'a-
ques ma eix es ímul).
L'en enamen de disc iminació consis ia en un p og ama múl i-
ple: e o camen con inu/ex inció, desp és el componen e o ca e-
bia successius inc emen s de aó ins a con e i -se en un p og ama
múl iple: aó ixa 50/ex inció, desp és de de e minada p ac ica so a
aques , es eia l'ex inció del componen e o ca en les condicions
abans esmen ades.
A
la aula
1
es po eu e les ases successi es pe
cada g up, així com el nomb e de sessions i e o camen s pe a cadas-
cuna. Els es ímuls o en llum ences/llum apaga , posi iu i nega iu es-
pec i amen . Al p og ama múl iple ambdós componen s es p esen a en
al e nadamen , sense cap es ímul en e componen s, la p opo ció de
emps pe a cadascun e a lleuge amen a o able al componen e o -
ca :
(1.3).
TAULA
1.
Suma i del ac amen dels es g ups.
Fase P og ama
N:
Sessions
N."
Re o c. T.
m&.
c /Ex .
A
9-
12
=
1.000
90'
c
P og ama: a dal
-
G ups expe imen als
a baix
-
Gmp con ol.
L'ex inció p ime a es eu en les condicions que hem assenyala ,
pe o l'endema es eu una al a sessió d'ex inció, en aques cas, igual
pe a o s es g ups, ex inció massi a en p esencia de l'es ímul posi iu.
L'ins umen al consis í en una gabia de nanipulandu n, amb dis-
pensado de menja (RALPH
~GERBRANDS
&
co., model
A.
Re .
2100)
el
con apes de la palanca
6
g, el llum
10W,
cobe pe un id e glaca
104
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
TAULA V.
Rec es de eg essió.
Respos es (c i .
4
min.) en unció del emps
G up S Coe icien Co elació O denada Temps
penden o igen
DI
1
.9878 38.58 112.60 39
2 .9218 14.66 512.64 66
3 .9880 29.13 246.04 30
4 .9241 10.32 378.64 56
5
.9767 36.81 293.15 17
-
X
25.90 308.61 41.7
DI1
1
.9550 8.44 362.53 56
2 .9107 9.58 504.10 44
3 .9707 17.38 316.90
64
4 .9769 7.08 282.96 79
5 .9671 12.60 353.03 73
-
X
11.01 363.90 63.2
ND
1
.9418 31.77 564.41 34
2 1
.O000 53.36 477.35 27
3 .9765 21.95 546.52 37
4
.8922 29.55 548.39 30
5 .9698 34.92 497.96 46
-
X
34.31 534.12 34.8
TAULA VI.
Pa ame es ec es eg essió: compa ació en e g ups.
Penden
(Suma i analisi de a ianca)
Fon a iació Sum. Quad. gl Mi j. Quad.
F
En e g ups
1391.62
2
695.81 6.566'
In a g ups
1271.99 12 105.95
To al
2663.11 14
P o a de Rang de Duncan
DII*
DI
ND
-

O denada a l'o igen
(Suma i analisi de a ianca)
Fon a iació Sum. Quad. gl Mi j. Quad. F
En e g ups
138143.82 2 6907 1.9 1 6.590'
In a g uus
125770.14 12 10480.84'
To al
263913.27 14
P o a de Rang de Duncan
DI DII
ND*
Temps pe a e una pausa de
4
min.
(Suma i analisi de a ianca)
Fon a iació Sum. Quad. gl Mi j. Quad.
F
En e g ups
2153.74 2 1076.87 5.230*
In a g ups
2466.66 12 205.50
To al
4620.40 14
P o a de Rann de Duncan
ND DI
DII*
En
esum, les ec es de eg essió ( igu a
6)
ca ac e i zen el p océs
en o ma més senzilla i manejable que la g a ica de la axa so ida del
egis e acumula iu, p opo cionen una desc ipció més comple a que
la adicional esis encia a I'ex inció mesu ada en nomb e de espos-
es, ja que conside en la a iació de la espos a a a és del emps.
Les equacions dels g ups són:
106
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
A
la aula
V
es mos a l'adequació de les ec es indi iduals a les un-
cions eals (coe icien de co elació) i els alo s indi iduals dels pa a-
me es de les ec es de eg essió.
Tenim unes uncions empí iques que ec i iquen en un domini de-
ini pe un c i e i empí ic d'ex inció. Quin sen i pod ia eni la in e-
g al d'aques es uncions en e els lími s, que de ineix aques c i e i?
(Aixb se ia in eg a les equacions de les ex incions en e
T=O
i el
alo de T pe a cada indi idu quan a una pausa supe io o igual a
4
minu s).
Hem calcula aques es in eg als ( egeu aula
VII)
i el seu alo no
di e eix en e g ups. Lla o s cal demana -se: que enen de comú els
subjec es de l'expe imen quan an una pausa supe io o igual a qua e
minu s? Doncs que es an ex ingides llu s espos es, pe aixb diem que
aques és un c i e i d'ex inció. Pe an les ec es de eg essió ca ac-
e i zen les di e encies en e uncions d'ex inció, i la in eg al a l'ex-
inció com a al. Es impo an ema ca que, amb cap de les mesu es
empí iques podíem de ini el p océs, ja que semp e un g up di e ia dels
al es dos signi ica i amen , i ambé els pa ame es de les ec es de
eg essió man enien les di e encies en e els g ups. No obs an , el e
que la in eg al no di e eixi en e g ups, ens con i ma que es ac a
d'una ma eixa cosa en cada cas: l'ex inció d'una espos a e o cada
de e mina nomb e de egades en de e minades sessions. Aixb sí que
és ap oximadamen igual pe a o s els subjec es de l'expe imen .
TAULA
VII.
Rec es de eg essió: in eg als.
GRUP
DI
In eg al
de
O
a ,
GRUP
DII
Roii
=
L'EXTINCI~
EXPERIMENTAL
107
GRUP
ND
In eg al: compa ació en e g ups
(Suma i analisi a iawa)
In a g ups 2568344608.6 12 214028717.3
En e
UDS
284120095.9 2 142060047.9
To al 2852464704.5 14
16
Dkiem a l'apa a
2
que és enca a un p oblema obe la mesu a de
la espos a, i les elacions en e di e en s mesu es. Aquí hem p esen-
a un exemple de sis ema i zació. Desp és de de e minades condicions
d'en enamen , hem so mks la espos a a ex inció.
A
pa i de la un-
ció de la axa d'ex inció, hem de ini el pun on comenca a e -se asimp-
o ica, és a di quan:
dR dR: a iació de la espos a
-+o
dT dT: a iació del emps
Aques pun e a se el ma eix que el momen en quk hi ha una
pausa supe io
o
igual a qua e minu s. Hem alida aques a de inició
pe co elació amb d'al es c i e is d'ex inció.
De ini així l'in e al de la unció d'ex inció, n'hem busca les ec es
de eg essió. L'ex inció queda desc i a lla o s en e mes de pendís i o -
denada a l'o igen, pa ame es de les ec es de eg essió que, d'al a
banda, conse en les ma eixes di e encies en e g ups iden i icades mi -
jancan anhlisis de la a ianca a pa i de les comes empí iques. De
mane a que el pendis iden i ica la eloci a de l'ex inció (aques a és
meno pel g up DII, aques g up mos a el
dec emen pe gene ali -
zació
degu al can i de p og ama múl iple a p og ama simple, el dia
de l'ex inció). L'O denada a l'o igen ep esen a la mesu a de esis kn-
108
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
cia a l'ex inció, so in exp esada en nomb e de espos es; amb I'a an-
a ge que no depen, com aques a, del momen en que es conside a la
espos a ex ingida. Aques pa ame e e lexa les di e encies en e l'en-
enamen simple, i l'en enamen de disc iminació, en e mes amsel-
lians di íem que la inhibició gene ada pe l'en enamen de disc imi-
nació s'ha gene ali za al componen e o ca en la sessió d'ex inció,
pe aques mo iu els g ups disc iminació mos en meno esis encia a
l'ex inció.
Finalmen , la in eg al de la unció en e emps igual a ze o i emps
ansco egu ins a e una pausa supe io o igual a qua e minu s, és
el que ca ac e i za o es les ex incions, desp és d'un de e mina nom-
b e de e o camen s dis ibui s en un de e mina nomb e de sessions,
és igual pe a o s es g ups.
El e de disposa de es g ups ens ha pe mks d'in e p e a els pa-
a ne es de les ec es de eg essió, iden i ican els ac o s dels que
depenen, si haguéssim disposa d'un sol g up, pe nomb ós que hagués
es a , no hau íem pogu elaciona el pendís amb el
dec emen pe
ge-
ne ali zació
i l'o denada a l'o igen amb la esis encia a l'ex inció. El
sen i del alo de la in eg al ens queda pe esb ina ; hem hipo e i -
za que, essen igual pe a o s es g ups, deu a depend e de quelcom
comú a o s ells: solamen po ésse nomb e de e o camen s, i nom-
b e de e o camen s/nomb e de sessions. Una eina immedia a a e
se ia acla i com a ia el alo de la in eg al que de ineix l'ex inció en
unció d'aques s elemen s de la his o ia de e o camen de la espos a
( egeu igu a
7).
Es a ac iu pensa que la ella ambició dels neoconduc is es de do-
na a la Psicologia la ca ego ia de ciencia, capac de con ola i p edi
el compo amen , no és po se una quime a i eali zable, o mol llu-
nyana.
A
la is a dels esul a s es udia s, qui gosa ia di que no al la
pena de con inua pe aques camí, que no hem de oba o d e en les
dades empí iques, i que és millo bas i les eo ies de l'ap enen a ge
al ma ge d'aquelles?
Fig.
3.
Ex incid e a en enamen simple (ND) i en enamen de disc iminacid
(DI
i
DZI), amb sessions
i
e o camen s p e is equi alen s pe a o s es g ups
(Fe é,
1978).

QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
EXT~NCI~
1
Fig.
4.
Les ma eixes uncions que a la igu a
3,
pe o ep esen an en abcises el
emps eal en p esencia de
S+.
(Fe é,
1978).
Fig.'5. ""Zn eiacció ac o g up
x
ac o emps ( espos es i emps en an pe
cen ); a dal g up
ND
e sus
g up DII,
a
baix g up DI
e sus
g up DII. (Fe é,
1978).
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
Rec es
de
Reg essid
Fig.
6.
Rec es de eg essió de les uncions d'ex inció de es di e in
quan
a
esis encia,
a
ex inció
(majo
pe
ND)
i eloci a d'ex inció (meno pe
DIZ).
(Fe ,
1978).
L'EXTINCI~
EXPERIMENTAL
TEMPS
Fig.
7.
Funcions d'ex inció ideals pe a dos g ups que di e eixen en esis &ncia
i
eloci a d'ex inció, ha en ebu el ma eix nomb e de e o camen s i sessions.
El g up A és més apid en ex ingi -se i mos a majo esis encia a l'ex inció. El
g up
B
és més len i mos a meno esis encia a l'ex inció. No obs an la in eg al
de les uncions d'ambdós (a ea a llada) és la ma eixa ja que co espon al
ma eix nomb e de e o camen s dis ibui s en el ma eix nomb e de sessions.
Anali zan de mane a adicional ambdues co es se ia di ícil e idencia aques a
coincidencia.