L'extinció experimental : un procés quantificable i predictible?

L'EXTINCIO EXPERIMENTAL: UN PROCÉS QUANTIFICABLE 1 PREDICTIBLE? Nú ia FERRÉ 1 SUANA * RESUMEN La ex inción de una espues a (ins umen alnzen e condicionada) suele exp esa se po el núme o de espues as emi idas has a que la asa se es abiliza en un alo p óximo a ce o. El p esen e abajo es un in en o de desc ibi con mejo es medidas la ex inción. Pa iendo de es g upos de a as some idas a dis in as condi- ciones de en enamien o y ex inción de la espues a a la palanca, hemos deducido ecuaciones de ex inción de los da os empí icos. Di- chas ecuaciones han esul ado se ec as, cuya o denada en el o igen ep esen a lo que se llama la esis encia a la ex inción, y cuya pen- dien e ep esen a la elocidad de ex inción (que disminuye en caso de dec emen o po gene alización). Ambos son capaces de dis ingui en e g upos que di ie en signi ica i amen e según análisis de a ian- za. La in eg al de dichas ec as (en e iempo ce o y el iempo anscu ido has a que cada suje o hace una. pausa supe io o igual a cua o minu os) es la misma pa a odos los g upos. La in eg al es conside ada de ini o ia del p oceso de ex inción as de e minado núme o de e o zamien os. Se discu en posibles implicacioizes de es os hallazgos en las o mu- laciones eó icas del condicionamien o ins umen al. * Depa amen de Psicologia Expe imen al i Psico isiologia. Uni e si a Au- bnoma de Ba celona. Quade ns de Psicologia, 1984; 1, 89-114 QUADERNS DE PSICOLOGIA 90 ABSTRACT Ex inc ion o a esponse (ins inze z ally condi ioned) usually is measu ed by he numbe o esponses emi ed un il he a e s abi- liza ion nea ze o. The p esen wo k is an a emp o desc ibe in a bes way, he a e's dec emen in ex inc ion. Fo h ee g oups o a s, submi ed o di e en condi ions o aining and ex inc ion, we ha e deduced exlinc ion equa ions om empi ical da a. The equa ions showed o be a linea unc ions, whe e he o igin o dina e we e equi alen o esis ance o ex inc ion, and he slope equi alen o p ocess speed ( hese we e la e in he case o gene aliza ion dec emen ). Bo h a e capable o disc imine signi i- can ly di e en g oups (by analysis o a ian e). The in eg al o he unc ions (behind ime ze o and he ime expended by each subjec o make a ou o mo e minu s pause) is he sume o al1 he g oups. The in eg al a e in e p e ed as de ini o y o he ex inc ion p ocess a e ce ain numbe o ein o cemen s. The implica ions o he esul s in o a mo e gene al heo y o ins u- men al condi ioning a e discussed. l. L'EXTINCIO Des de que alguns cien í ics s'eng esca en a expe imen a amb la conduc a dels indi idus, hom pogué adona -se que és més di ícil eli- mina una espos a que no pas gene a -la o e -la ap end e. L'ex inció, en esa com a p océs a a és del qual una espos a es a menys eqüen ins gai ebé desapa eixe , ou un dels p ime s p oble- mes amb quk hague en de opa els psicblegs, i és enca a un p océs poc cla , pel qual hom ha p oposa di e ses eo ies sense que cap pugui conside a -se de ini i a. Una de les p opie a s més llampan s de l'ex inció és, po se , que no elimina o almen la espos a sinó gai ebé. E ec i amen , pe que una espos a ap esa baixi la se a p obabili a d'emissió a ze o, són necessa- is al es p ocedimen s, pe exemple, el cas ig. (C . L'a icle de J. CRUZ en aques ma eix núme o). Una al a p opie a del p océs d'ex inció és la se a dependencia del ipus de e o camen que hom ha apa ella a la espos a. Posem pe cas que donem g a a un colom cada egada que pica un disc, i desp és deixem de p opo ciona el ci a g a (ex inció), la espos a se a cada egada menys eqüen ins a a iba a una p obabili a p ope a a ze o; pe o si solamen p opo cionkssim g a la mei a de les egades, en e l'ex inció, l'au espond ia du an més es ona i eme ia un nom- b e conside ablemen majo de espos es que en el p ime cas. Si ano- menem esis 2ncia a l'ex inció al nomb e de espos es emeses ins que la eqüencia de la espos a ( axa) es a p ope a a ze o, l'augmen en la esis encia a l'ex inció e a e o gamen pa cial és l'e ec e del e o - camen pa cial en la esis &ncia a l'ex inció ( egeu igu a 1). TEMPS Fig. l. Co es empí ica i eo ica de la axa de espos es, a a és de dues sessions consecu i es d'ex inció (Fe é, 1978). El nos e en o n (ecologic, social) p opo ciona mol més eqüen - men e o gamen pa cial que no pas e o camen con inu (no semp e que saludem ens esponen, no semp e que demanem una cosa la ob e- nim, pe o gai ebé semp e que ob im una aixe a en aja aigua, e c.). 1 no obs an aixo no mos em aques a exace bada esis encia a l'ex- inció que amb an a iabili a hom obse a en els animals de labo a- o i. L'explicació pod ia es a en la a ie a de espos es que podem eme e, en compa ació amb la única espos a possible de l'animal qúe pica un disc dins una gabia de condicionamen (BURSTEIN, 1976); si pe exemple, ele onem un amic i no espon, podem ele ona -lo a un al e núme o que ingui, o esc iu e-li, o ana -lo a eu e. Pe an , el enomen d'inc emen en la esis encia a l'ex inció desp és de e o ca- 92 QUADERNS DE PSICOLOGIA men pa cial és es ingi a les si uacions de labo a o i. Qui sap si, en eali a , ex ingim mol poques espos es en elació a les que ap enem; aixo implica ia algun a an a ge, doncs el p océs d'ex inció acos uma a eni un o a ec iu desag adable. Una al a p opie a ema cable de l'ex inció és la se a i e e sibi- li a : si condicionem i ex ingim epe idamen una espos a, la esis- encia a l'ex inció se a p og essi amen nés pe i a ( egeu igu a 2)' sense que sigui possible ecupe a el ma eix nomb e de espos es eme- ses quan la espos a ou ex ingida pe p ime a egada. Es a di , que l'ex inció in odueix un can i pe manen , de la ma eixa mane a que ho a el condicionamen . Enca a una al a ca ac e ís ica de l'ex inció (pe o no exclusi a d'ella) és la se a dependencia dels es ímuls disc imina ius. Conside em un exemple a l'abas de o hom. Si en en a a un es ablimen eiem un e o1 a la po a que diu « anca », és possible que p o em d'empk- nye la po a, pe o el més segu és que no insis i íem gai e abans de enuncia als nos es p opbsi s d'en a ; pe o si en idkn ic cas el é ol diu aobe » i en empenye la po a aques a no s'ob e, ben segu que insis i em unes quan es egades i ins i o podem a iba a colpeja la po a a í d'ob i -la. E ec i amen , els indi idus no esponen en si- uacions on «saben» segu que les se es espos es no se an e o cades; aques «sabe » l'aconsegueixen ap enen a disc imina es ímuls. La p esencia o absencia d'aques s es ímuls modi iquen el p océs d'ex in- ció de mane a an d ama ica com en l'exemple de més amun . Aques b eu esum de les p opie a s més ema cables de l'ex inció no po inali za sense cons a a que hi ha una llis a conside able de ac o s que a ec en l'ex inció. Sembla que aconsegui p onos ica quan es espos es eme a un indi idu en si uació d'ex inció, o bé en quin momen podem conside a una espos a ex ingida, són e i a- bles quime es. Aques pape es un in en de mos a com l'ex inció és un p océs o dena , p edic ible quan i a i amen , si més no, en els casos es udia s. 2. LA PSICOLOGIA DE L'APRENENTATGE 1 L'EXTINCI6: TEORIES 1 PERSPECTIVES Les eo ies de l'ex inció acos umen a se ac ades amb les eo ies del condicionamen , amb poques excepcions. Podem conside a -les in- closes dins les següen s: 1. L'ex inció és un p océs passiu de debili amen de la espos a (Skinne ). LÉXTINCI~ EXPERIMENTAL 93 Fig. 2. Dec emen de la unció d'ex inció a a és de sessions consecu i es (la, 2a, 3a, 4a i 5a). Recupe ació incomple a de la unció d'ex inció desp és de econdicionamen equi alen a la his o ia de e o qamen inicial (lb). (Fe é, 1978). 11. L'ex inció es deu a la o mació d'un habi con a i a espon- d e, l'o igen del qual és el ma eix condicionamen (Hull). 94 QUADERNS DE PSICOLOGIA 111. L'ex inció és un p océs ac iu que consis eix en ap end e a no- espond e (Spence). IV. L'ex inció és un p océs ac iu, on s'ap en a no espond e so a els e ec es mo i acionals de la e i ada del e o camen (Amsel). A excepció de la da e a, la es a de eo ies o en o mulades en uns momen s on el conjun de dades expe imen als a l'abas e a o ca mig a ; en aques sen i , ac ualmen han es a ebu jades més o me- nys o almen pels e s, o bé han queda cu es en compa ació a ce s enomens es able s amb pos e io i a que impliquen l'ex inció. Amb o , cal di que la eo ia d'Amsel s'inspi a en .les idees de Spence, de les quals en cons i ueix una conseqüencia logica, i que aques p engué la idea de la inhibició, com a p océs associa iu di e en del condiciona- men , de Pi lo . La idea de la inhibició com a esponsable del p océs d'ex inció ou du amen c i icada pe SKINNER (1938) i els seus seguido s, en el sen i que o allo que p e én a ibui -se a la inhibició po ésse igualmen explicable en e mes de dec emen s en l'exci ació. Pos e io men s'es- ablí la iabili a de o a una colla de enomens que són ins ancies de la inhibició, i no són de cap mane a explicables en e mes de dec e- men s de l'exci ació (GUTTMAN, 1959; SPENCE, 1960; JENKINS, 1965; HEARST, 1968; HONIG i URCUIOLI, 1981). Amb an e io i a a o a aques a e idencia al ol an de l'exis kncia de con ol inhibi o i sob e una espos a, HULL (1943) pos ula un p o- cés de signe nega iu espec e del condicionamen , que s'oposa a l'emi- sió d'una espos a (al ma ge de les conseqükncies que s'apa ellin a aques a), i que po esde eni condicionada, i en cas de e i ada del e- o camen , ésse esponsable de la disminució de la p obabili a de la espos a. En la concepció bi ac o ial de la inhibició hulaliana, el no- e- o camen no gene a di ec amen inhibició, pe b con ibueix a la deca- dencia de la espos a. En l'ac uali a els enomens que s'a ibueixen a la inhibició (ex inció, desplacamen del pic) an semp e lliga s a e- i ada, disminució o demo a del e o camen ; l'e idkncia a a o d'al- es o mes d'inhibició és dub osa. SPENCE (1937, 1960) no desen oluph p opiamen una eo ia de l'ex- inció, la se a idea e a que el no- e o camen d'una espos a so a de- e minada con igu ació d'es ímuls de e mina ia la o mació de con- ol inhibi o i pe pa d'aquells es ímuls, con ol que es pod ia ge- ne ali za , ex ingi (pe e o camen ) ( eco dem que pe SPENCE, el condicionamen ins umen al es dona pe associació d'un es ímul amb una espos a, el e o camen és necessa i pe a l'inc emen de la axa de espos a, pe b no pel condicionamen ). Spence pos ula les espos es an icipa o ies de me a, que gene en es imulació in e na simila al e- o camen , a pa i d'aquí, Amsel elabo a la se a eo ia sob e els e ec es del e o camen pa cial a l'ex inció i l'en enamen de disc iminació, en e mes de gene ali zació de les espos es an icipa o ies de e o - camen i de us ació. De em a Spence l'ex ensió del concep e pa lo ia d'inhibició al con- dicionamen ins umen al, en el sen i que la inhibició s'oposa a l'ex- ci ació pe de e mina la p obabili a d'emissió d'una espos a, aques a inhibició depen de la e i ada o la demo a del e o camen . Ni Hull ni Spence, pe o, con emplen di ec amen la essan mo i acional d'a- ques a e i ada o demo a, que acompanya els p ocessos que gene en inhibició. AMSEL (1971) de ensa una eo ia bi ac o ial de la inhibició, conce- buda com a p océs ac iu, depenen d'un p océs exci a o i. En oposició a la inhibició passi a pos ulada pe Hull, i en la línia de SPENCE (1937, 1960)) la inhibició es p odueix com a conseqüencia del no- e o camen us an , 6s a di , de la e i ada del e o qamen , e a e o camen con- sis en . La inhibició é dos e ec es, un p ima i, inespeci ic, d'ene - gi zació de la conduc a, y un secunda i d'inhibició especí ica, no es- pond e en p esencia de la espos a an icipa o ia de us ació e i a el no- e o camen us an . Segons Spence, pe a que es doni un con- dicionamen ins umen al no és necesa ia l'associació espos a- e o - camen , segons nlAmsel, pe a que es o mi inhibició d'una espos a condicionada ins umen almen , és necessa i el no e o camen us- an , és a di : l'emissió de la espos a sense el subseqüen e o ca- men . Queda ien o a d'aques a explicació enomens com a a l'ex inció la en . Malg a aixo, la eo ia dlAmsel és ampliamen accep ada com l'explicació més a o unada dels e ec es del e o camen pa cial en l'ex inció (GRAY, 1972) i de l'en enamen de disc iminació (FERRI?, 1978 i 1982). Les eo ies ins a a comen ades, s'han ixa sob e o en les a ia- bles independen s de les quals la espos a és unció. Un aspec e mol més osc és la mesu a de la a iable dependen . Deixan de banda les dis incions en e de inicions mola s i mic omola s de la conduc a, e que posa ia en qües ió ce es lleis, pa icula men la llei de l'e ec e pe que no o s els aspec es mic ola s d'una conduc a s'en o eixen amb el e o camen d'aques a (LOGAN, 1959), al a di que enca a és qües ió obe a, pe exemple, quina se a la millo mesu a d'ex inció, si la axa, la la encia, la eloci a , la o ca, o la pausa. 1, el que és pi jo enca a, no ens hem posa d'aco d ni an sols en les dades. Si ens demanen quina és l'e olució de la encia de espos a en ex inció, gai ebé en 1%- nic que di e en s ece cado s es a ien d'aco d és que augmen a (i enca a si!), el ma eix comen a i pod íem e pel cas de la axa, o la eloci a . Sembla di ícil esigna -se d'en ada a econeixe la i egula- i a d'aques s p ocessos, més a ia el que cal és e es udis sis ema- 96 QUADERNS DE PSICOLOGIA ics, ben con ola s, i necessa iamen d'aques con ol ha de so gi l'o d e. En aques pape ac a em de e un in en en aques sen i . 3. EQUACIO D'EXTINCIO: DEFINICIO 1 IDENTIFPCACIO DE LES CONSTANTS Reali za em un expe imen (FERRÉ, 1978) sob e l'en enamen de disc iminació i la esis encia a l'ex inció. T eballan amb les dades de les ex incions es udiades, hom deduí unes equacions ep esen a i es del nomb e de espos es en unció del emps. Aques es equacions de- inien, com eu em, el p océs d'ex inció, la esis encia a l'ex inció (nom- b e de espos es emeses) i la eloci a d'ex inció, o emps que iga en es abili za -se la espos a al ol an de ze o, independen men de la e- sis encia a l'ex inció. La oballa ou conseqüencia de l'es udi de les dades, no e a pe o l'objec iu del eball. Es ac aba de compa a la esis encia a l'ex inció desp és de de- e minada p ac ica en un p og ama de e o camen simple, amb la esis encia a l'ex inció desp és d una p ac ica compa able en un p o- g ama de disc iminació. La qües ió en li igi e a quina de les següen s in e p e acions de l'en enamen de disc iminació s'ajus a a més a la eali a : a) L'en enamen de disc iminació implica successius econdi- cionamen s i ex incions la conseqüencia dels quals se a la disminució de la esis encia a l'ex inció de la espos a e o cada (SKINNER, 1938; JENKINS, 1961; MCCROSKERY, 1970). b) L'en enamen de disc imi- nació implica e o camen in e mi en , aixo a a augmen a la esis- encia a l'ex inció de la espos a (WICKENS i SNIDE, 1955; JENKINS, 1961; D'AMATO, SCHIFF i JAGODA, 1962; BIRCH, ALLISON i HOUSE, 1963). Al ol an d'aques a qües ió es plan eja en els p oblemes de les mesu- es del p océs d'ex inció, i la de inició del momen en el qual la axa s'es abili za al ol an de ze o. Els esul a s a a o i en la p ime a de les in e p e acions, enca a que calgué amplia -la i esmena -la amb nous concep es (ap enen a ge inhibi o i en e d'al es). De ca a al p oblema que a a ens ocupa, el de la p edicció i quan i icació de la unció d'ex inció, conside A em amb ce de all l'expe imen de Fe é (1978). 3.1. Me odologia i Disseny Quinze a es mascles (soca Sp ague Dawley) ingknues expe imen- almen , o en p i ades de menja al 85 % del seu pes ad lib. Rebe en qua e sessions, de in minu s de du ada cadascuna, d'adap ació a la eabia expe imen al, aques a enia el llum ences, pe o la palanca e a " desconec ada del dispensado de menja . Seguidamen ebe en una L'EXTINCI~ EXPERIMENTAL 97 sessió d'en enamen al dispensado . L'endema o en modelades a p e- me la palanca pe menja . Desp és d'una sessió so a e o camen con- inu, o en assignades a un dels es g ups següen s: DI (en enamen de disc iminació, ex inció amb p esencia dels ma eixos es ímuls d'en- enamen ), DI1 (en enamen de disc iminació, ex inció massi a en p e- sencia de l'es ímul posi iu o e o ca ), i ND (en enamen simple amb p esencia només de l'es ímul posi iu, ex inció massi a en p esencia d'a- ques ma eix es ímul). L'en enamen de disc iminació consis ia en un p og ama múl i- ple: e o camen con inu/ex inció, desp és el componen e o ca e- bia successius inc emen s de aó ins a con e i -se en un p og ama múl iple: aó ixa 50/ex inció, desp és de de e minada p ac ica so a aques , es eia l'ex inció del componen e o ca en les condicions abans esmen ades. A la aula 1 es po eu e les ases successi es pe cada g up, així com el nomb e de sessions i e o camen s pe a cadas- cuna. Els es ímuls o en llum ences/llum apaga , posi iu i nega iu es- pec i amen . Al p og ama múl iple ambdós componen s es p esen a en al e nadamen , sense cap es ímul en e componen s, la p opo ció de emps pe a cadascun e a lleuge amen a o able al componen e o - ca : (1.3). TAULA 1. Suma i del ac amen dels es g ups. Fase P og ama N: Sessions N." Re o c. T. m&. c /Ex . A 9- 12 = 1.000 90' c P og ama: a dal - G ups expe imen als a baix - Gmp con ol. L'ex inció p ime a es eu en les condicions que hem assenyala , pe o l'endema es eu una al a sessió d'ex inció, en aques cas, igual pe a o s es g ups, ex inció massi a en p esencia de l'es ímul posi iu. L'ins umen al consis í en una gabia de nanipulandu n, amb dis- pensado de menja (RALPH ~GERBRANDS & co., model A. Re . 2100) el con apes de la palanca 6 g, el llum 10W, cobe pe un id e glaca 104 QUADERNS DE PSICOLOGIA TAULA V. Rec es de eg essió. Respos es (c i . 4 min.) en unció del emps G up S Coe icien Co elació O denada Temps penden o igen DI 1 .9878 38.58 112.60 39 2 .9218 14.66 512.64 66 3 .9880 29.13 246.04 30 4 .9241 10.32 378.64 56 5 .9767 36.81 293.15 17 - X 25.90 308.61 41.7 DI1 1 .9550 8.44 362.53 56 2 .9107 9.58 504.10 44 3 .9707 17.38 316.90 64 4 .9769 7.08 282.96 79 5 .9671 12.60 353.03 73 - X 11.01 363.90 63.2 ND 1 .9418 31.77 564.41 34 2 1 .O000 53.36 477.35 27 3 .9765 21.95 546.52 37 4 .8922 29.55 548.39 30 5 .9698 34.92 497.96 46 - X 34.31 534.12 34.8 TAULA VI. Pa ame es ec es eg essió: compa ació en e g ups. Penden (Suma i analisi de a ianca) Fon a iació Sum. Quad. gl Mi j. Quad. F En e g ups 1391.62 2 695.81 6.566' In a g ups 1271.99 12 105.95 To al 2663.11 14 P o a de Rang de Duncan DII* DI ND - O denada a l'o igen (Suma i analisi de a ianca) Fon a iació Sum. Quad. gl Mi j. Quad. F En e g ups 138143.82 2 6907 1.9 1 6.590' In a g uus 125770.14 12 10480.84' To al 263913.27 14 P o a de Rang de Duncan DI DII ND* Temps pe a e una pausa de 4 min. (Suma i analisi de a ianca) Fon a iació Sum. Quad. gl Mi j. Quad. F En e g ups 2153.74 2 1076.87 5.230* In a g ups 2466.66 12 205.50 To al 4620.40 14 P o a de Rann de Duncan ND DI DII* En esum, les ec es de eg essió ( igu a 6) ca ac e i zen el p océs en o ma més senzilla i manejable que la g a ica de la axa so ida del egis e acumula iu, p opo cionen una desc ipció més comple a que la adicional esis encia a I'ex inció mesu ada en nomb e de espos- es, ja que conside en la a iació de la espos a a a és del emps. Les equacions dels g ups són: 106 QUADERNS DE PSICOLOGIA A la aula V es mos a l'adequació de les ec es indi iduals a les un- cions eals (coe icien de co elació) i els alo s indi iduals dels pa a- me es de les ec es de eg essió. Tenim unes uncions empí iques que ec i iquen en un domini de- ini pe un c i e i empí ic d'ex inció. Quin sen i pod ia eni la in e- g al d'aques es uncions en e els lími s, que de ineix aques c i e i? (Aixb se ia in eg a les equacions de les ex incions en e T=O i el alo de T pe a cada indi idu quan a una pausa supe io o igual a 4 minu s). Hem calcula aques es in eg als ( egeu aula VII) i el seu alo no di e eix en e g ups. Lla o s cal demana -se: que enen de comú els subjec es de l'expe imen quan an una pausa supe io o igual a qua e minu s? Doncs que es an ex ingides llu s espos es, pe aixb diem que aques és un c i e i d'ex inció. Pe an les ec es de eg essió ca ac- e i zen les di e encies en e uncions d'ex inció, i la in eg al a l'ex- inció com a al. Es impo an ema ca que, amb cap de les mesu es empí iques podíem de ini el p océs, ja que semp e un g up di e ia dels al es dos signi ica i amen , i ambé els pa ame es de les ec es de eg essió man enien les di e encies en e els g ups. No obs an , el e que la in eg al no di e eixi en e g ups, ens con i ma que es ac a d'una ma eixa cosa en cada cas: l'ex inció d'una espos a e o cada de e mina nomb e de egades en de e minades sessions. Aixb sí que és ap oximadamen igual pe a o s els subjec es de l'expe imen . TAULA VII. Rec es de eg essió: in eg als. GRUP DI In eg al de O a , GRUP DII Roii = L'EXTINCI~ EXPERIMENTAL 107 GRUP ND In eg al: compa ació en e g ups (Suma i analisi a iawa) In a g ups 2568344608.6 12 214028717.3 En e UDS 284120095.9 2 142060047.9 To al 2852464704.5 14 16 Dkiem a l'apa a 2 que és enca a un p oblema obe la mesu a de la espos a, i les elacions en e di e en s mesu es. Aquí hem p esen- a un exemple de sis ema i zació. Desp és de de e minades condicions d'en enamen , hem so mks la espos a a ex inció. A pa i de la un- ció de la axa d'ex inció, hem de ini el pun on comenca a e -se asimp- o ica, és a di quan: dR dR: a iació de la espos a -+o dT dT: a iació del emps Aques pun e a se el ma eix que el momen en quk hi ha una pausa supe io o igual a qua e minu s. Hem alida aques a de inició pe co elació amb d'al es c i e is d'ex inció. De ini així l'in e al de la unció d'ex inció, n'hem busca les ec es de eg essió. L'ex inció queda desc i a lla o s en e mes de pendís i o - denada a l'o igen, pa ame es de les ec es de eg essió que, d'al a banda, conse en les ma eixes di e encies en e g ups iden i icades mi - jancan anhlisis de la a ianca a pa i de les comes empí iques. De mane a que el pendis iden i ica la eloci a de l'ex inció (aques a és meno pel g up DII, aques g up mos a el dec emen pe gene ali - zació degu al can i de p og ama múl iple a p og ama simple, el dia de l'ex inció). L'O denada a l'o igen ep esen a la mesu a de esis kn- 108 QUADERNS DE PSICOLOGIA cia a l'ex inció, so in exp esada en nomb e de espos es; amb I'a an- a ge que no depen, com aques a, del momen en que es conside a la espos a ex ingida. Aques pa ame e e lexa les di e encies en e l'en- enamen simple, i l'en enamen de disc iminació, en e mes amsel- lians di íem que la inhibició gene ada pe l'en enamen de disc imi- nació s'ha gene ali za al componen e o ca en la sessió d'ex inció, pe aques mo iu els g ups disc iminació mos en meno esis encia a l'ex inció. Finalmen , la in eg al de la unció en e emps igual a ze o i emps ansco egu ins a e una pausa supe io o igual a qua e minu s, és el que ca ac e i za o es les ex incions, desp és d'un de e mina nom- b e de e o camen s dis ibui s en un de e mina nomb e de sessions, és igual pe a o s es g ups. El e de disposa de es g ups ens ha pe mks d'in e p e a els pa- a ne es de les ec es de eg essió, iden i ican els ac o s dels que depenen, si haguéssim disposa d'un sol g up, pe nomb ós que hagués es a , no hau íem pogu elaciona el pendís amb el dec emen pe ge- ne ali zació i l'o denada a l'o igen amb la esis encia a l'ex inció. El sen i del alo de la in eg al ens queda pe esb ina ; hem hipo e i - za que, essen igual pe a o s es g ups, deu a depend e de quelcom comú a o s ells: solamen po ésse nomb e de e o camen s, i nom- b e de e o camen s/nomb e de sessions. Una eina immedia a a e se ia acla i com a ia el alo de la in eg al que de ineix l'ex inció en unció d'aques s elemen s de la his o ia de e o camen de la espos a ( egeu igu a 7). Es a ac iu pensa que la ella ambició dels neoconduc is es de do- na a la Psicologia la ca ego ia de ciencia, capac de con ola i p edi el compo amen , no és po se una quime a i eali zable, o mol llu- nyana. A la is a dels esul a s es udia s, qui gosa ia di que no al la pena de con inua pe aques camí, que no hem de oba o d e en les dades empí iques, i que és millo bas i les eo ies de l'ap enen a ge al ma ge d'aquelles? Fig. 3. Ex incid e a en enamen simple (ND) i en enamen de disc iminacid (DI i DZI), amb sessions i e o camen s p e is equi alen s pe a o s es g ups (Fe é, 1978). QUADERNS DE PSICOLOGIA EXT~NCI~ 1 Fig. 4. Les ma eixes uncions que a la igu a 3, pe o ep esen an en abcises el emps eal en p esencia de S+. (Fe é, 1978). Fig.'5. ""Zn eiacció ac o g up x ac o emps ( espos es i emps en an pe cen ); a dal g up ND e sus g up DII, a baix g up DI e sus g up DII. (Fe é, 1978). QUADERNS DE PSICOLOGIA Rec es de Reg essid Fig. 6. Rec es de eg essió de les uncions d'ex inció de es di e in quan a esis encia, a ex inció (majo pe ND) i eloci a d'ex inció (meno pe DIZ). (Fe , 1978). L'EXTINCI~ EXPERIMENTAL TEMPS Fig. 7. Funcions d'ex inció ideals pe a dos g ups que di e eixen en esis &ncia i eloci a d'ex inció, ha en ebu el ma eix nomb e de e o camen s i sessions. El g up A és més apid en ex ingi -se i mos a majo esis encia a l'ex inció. El g up B és més len i mos a meno esis encia a l'ex inció. No obs an la in eg al de les uncions d'ambdós (a ea a llada) és la ma eixa ja que co espon al ma eix nomb e de e o camen s dis ibui s en el ma eix nomb e de sessions. Anali zan de mane a adicional ambdues co es se ia di ícil e idencia aques a coincidencia.