B auli, pe d ambé algunes de les ebu-
des i, en e aques es, algunes d'Isido ).
La conco dan~a que a ui enim a les
mans es a basada en l'edici6 de L. Riesco,
Epis ola io de san B aulio, Se illa, 1972.
Aques a ia de Valcá ce! espon a es
aops que compa im:
1.
Es la ecen io .
2.
Es, amb alguns en ebancs, lapo io . 3.
És, sens dub e, l'e ulga io pe a la con-
sul a del ex , quan aques a es aci
necessh ia (i aixb po succei no poques
egades). La ia de l'edici6-base
p esen a, pe a qui ha e la conco danga,
només un p oblema <<g eu>>: la manca
d'un c i e i uni icado da an de polig a-
ies del ipus (po se la més palpable)
Ae ymologiae, E ymologiae, I imologiae,
E imologiae, e c. La conco dan~a, que
segueix al peu de la lle a l'edici6 de
Riesco, ep odueix aques a a ie a , que
nosal es, amb o , no conside em un p o-
blema: senzillamen e lec eix amb o ga
ideli a el lla í del momen , que no és
especialmen <<no mali za >> (pe u ili za
un pa icipi e bal habi ual a ui). El p o-
blema (i l'engany, com econeix el ma-
eix p o esso Valcá cel al seu p e aci)
hau ia es a so me e (pe pa de Riesco,
d'ell ma eix o de qui sigui) el ex a un
p océs de <<co ecció>> a pa i d'un model
de lla i més o menys cclassic~ (e p op-
e ea dolum inge emus si sc ip u ae
ae i classici u ique subiice emus B au-
lionis linguam
...).
Pe so , no és aixb el
que obem en aques olum.
La conco dan~a p esen a cada pa-
aula con ex ualizada en el seu ex de
e e ncia immedia amen an e io i pos-
e io (en majúscules i en e guione s,
pe acili a -ne la lec u a) i o e eix, a
més, una in o maci6 addicional impo -
an : dues columnes, a l'esque a de cada
línia de ex , ens diuen en quina ca a i
en quina línia de cada ca a es oba el
mo con ex uali za (in o maci6, bb ia-
men , mol d'ag ai pels ilblegs que
ap ecien pode consul a l'edici6 o igi-
nal). En aques a línia de acili a la eina
de l'especialis a que consul a el olum,
ambé hi obem, al inal del ex , un ín-
dex in e s de les o mes de l'epis ola i
(quali a iu pe a no quan i a iu).
Volem des aca ambé, pe qu penso
que en aques camp el nos e país co-
menGa a eni gen mol capaci ada, el
que el ma eix p o esso Valcá cel eco-
neix al inal del seu p e aci: la coblabo-
aci6 cnica (llegiu supo in o ma ic)
dels p o esso s gallecs
J.
M.
Diaz de
Bus aman e ( ecen men ha publica un
magní ic a icle, del qual ecomanem la
lec u a, dedica a <cob i * els ulls de o s
plega s amb elaci6 a les possibili a s de
la kcnica en el nos e camp de coneixe-
men s: ~T adici6n y eluc ancia: 10 iejo
y
10 nue o en me odologia ilol6gica>>,
Euph osyne, 19 (1991), pp. 389-408) i
J.E. L6pez Pe ei a en la conc eci6 ísica
d'aques es conco dances.
Pe o es les aons que hem exposa ,
pensem, en esum, que hem d'ag ai al
p o esso V. Valcá cel el g an es o c; que
ha e en la con ecci6 d'aques es conco -
dances de san B auli i elici a -nos
nosal es pe pode disposa , g acies a ell,
d'aques nou ins umen um philologicu n,
el p ime d'aques es ca ac e ís iques
(i po se el d& , pe la se a quali a j de-
dica a l'epis ola i del bisbe de Sa agossa.
Joan
Gómez
Palla es
E.
SAEZ,
C.
SAEZ
El ondo español del A chi o de
la
Academia de las Ciencias de
San Pe e sbu go
Ensayos y documen os,
17,
Alcalá
de Hena es,
1993,253
pp.
La p esen ob a és un eball pbs um i
inacaba del p o esso E nilio Skz du
a a a bon po pel seu ill, el p o esso
Ca los Sáez, que in e essa h, sens dub e,
mol s i di e sos especialis es, pe qd el
llib e dóna no icia ex ac ada o ín eg a
de 463 documen s d'un ons inespe a de
l'Ins i u d'His b ia de 1'Acadbmia de les
Cibncies de San Pe e sbu g amb una
c onologia an Amplia com és la que a
de
1'1
de juliol de 81 1 al 28 d'oc ub e de
1904.
I
no al en en aques ecull docu-
men s ca alans, i de no poc in e b. L'ex-
plicació és que es ac a d'un ons a e-
plega pe l'acadbmic sa is a Nicolai
Pe o ich Lijachie (1862-1935) que els
anh comp an en e la i del segle
XIX
i
els p ime s anys del
xx
a di e sos llib e-
e s eu opeus, en e ells el ca ala Pe e Ma-
és i Oli e , ccel p incipal expo ado de
10s documen os que hoy o man el ondo
Lijachie n (p. 16), que no sols p opo -
ciona documen s ca alans -bé que no
o s els ca alans li o en adqui i s-, sinó
ambé espanyols de g an hlua
i
an igo .
La documen ació ca alana a enca del
ma eix segle
x,
del 5 de no emb e de 980,
conc e amen , amb un diploma en mal es-
a de conse ació, del qual hom no dóna
la ansc ipció, ans un b eu esum que ens
in o ma que es ac a d'una pe mu a e a a
San a Ma ia d'U gell i a San Pe e de Vic.
El segon documen ca alh en an igui-
a és ambé de la dbcima cen ú ia, del 12
d'ab il de 997,
i
ansme la enda d'una
casa i unes e es de Valldo eix; ampoc
no se'ns en dóna la ansc ipció.
El segle
x
comp a, així ma eix, amb
documen ació ca alana: un empenyo a-
men del 12 de gene de 1040 d'uns béns
de Te assa, del lloc de Banye es, ín e-
g amen ansc i , i una enda de dos
ho s de la ciu a de Ba celona del 18 de
gene de 1079, sols eges ada.
Els documen s ca alans al o-medie-
als s'acaben amb una enda d'un mas
del e me de Tos del 20 de juliol de
1167 i una donacióp o
anima
al mones-
i
de San
llo en^
del Mun del 28 d'a-
b i1 de 1193. De cap d'aques s dos di-
plomes hom no dóna sinó el eges i l'a-
pa a heu ís ic que inclou, com semp e
al lla g de o el llib e, dades de g an in-
e ks, en e les quals no manquen les de
ca hc e paleog h ic. Pe b aquí, en el p i-
me documen , c ec que és millo pa la
d'esc ip u a p o ogb ica en comp es de
gb ica, i en el segon, degu a la mh del
conegu esc i en Pe e de Co ó, d'es-
c ip u a gb ica cu si a incipien ca alana
i no de cccu si a a agonesa,, denomina-
ció inco ec a ja supe ada.
Els documen s ca alans són enca a
més nomb osos
i
se'n oba 2 en o es les
al es cen ú ies comp eses en aques a
ob a plena de no es insospi ades i eco-
llides amb acníia. Una ob a digna del
majo econeixemen i g a i ud.
Jesús
Al u o
i
Pe ucho
La
gue a de Hispania
Ed. bilingüe de
J.
Cas o Sánchez,
Mad id, Ediciones Clásicas,
1992,
(Biblio heca La ina)
De cabdal impo hcia en la his o io-
g a ia gene al de Roma i en la pa icula
d~s~i~a, l'anbnim
Bellum ~ii~aniense
ha es a obiec e d'una no a edició bilingiie
(lla i-cas &&) a chec del p o esso 6sé
Cas o Sánchez. Encappla l'esmen ada
edició una b eu i amena in oducció de
poc més de deu planes en la qual es con-
side en sumbiamen di e sos aspec es,
com a a els esde enimen s an e io s a la
gue a d'Hisphia, el seu desen olupa-
men , els pe sona ges que
hi
in e enen i
la locali zació de l'acció. També es ac a
la qües ió de la elació del
Bellum Hispa-
niense
amb l'anomena Co pus Caesa ia-
num on, sens dub e, s'inclou;
i
ambé la
p oblemh ica de la pe sonali a del seu au-
o , de la qual no es po di més del que
ens deixa en e eu e l'ob a, i el alo ma-