Recensions

B auli, pe d ambé algunes de les ebu- des i, en e aques es, algunes d'Isido ). La conco dan~a que a ui enim a les mans es a basada en l'edici6 de L. Riesco, Epis ola io de san B aulio, Se illa, 1972. Aques a ia de Valcá ce! espon a es aops que compa im: 1. Es la ecen io . 2. Es, amb alguns en ebancs, lapo io . 3. És, sens dub e, l'e ulga io pe a la con- sul a del ex , quan aques a es aci necessh ia (i aixb po succei no poques egades). La ia de l'edici6-base p esen a, pe a qui ha e la conco danga, només un p oblema <<g eu>>: la manca d'un c i e i uni icado da an de polig a- ies del ipus (po se la més palpable) Ae ymologiae, E ymologiae, I imologiae, E imologiae, e c. La conco dan~a, que segueix al peu de la lle a l'edici6 de Riesco, ep odueix aques a a ie a , que nosal es, amb o , no conside em un p o- blema: senzillamen e lec eix amb o ga ideli a el lla í del momen , que no és especialmen <<no mali za >> (pe u ili za un pa icipi e bal habi ual a ui). El p o- blema (i l'engany, com econeix el ma- eix p o esso Valcá cel al seu p e aci) hau ia es a so me e (pe pa de Riesco, d'ell ma eix o de qui sigui) el ex a un p océs de <<co ecció>> a pa i d'un model de lla i més o menys cclassic~ (e p op- e ea dolum inge emus si sc ip u ae ae i classici u ique subiice emus B au- lionis linguam ...). Pe so , no és aixb el que obem en aques olum. La conco dan~a p esen a cada pa- aula con ex ualizada en el seu ex de e e ncia immedia amen an e io i pos- e io (en majúscules i en e guione s, pe acili a -ne la lec u a) i o e eix, a més, una in o maci6 addicional impo - an : dues columnes, a l'esque a de cada línia de ex , ens diuen en quina ca a i en quina línia de cada ca a es oba el mo con ex uali za (in o maci6, bb ia- men , mol d'ag ai pels ilblegs que ap ecien pode consul a l'edici6 o igi- nal). En aques a línia de acili a la eina de l'especialis a que consul a el olum, ambé hi obem, al inal del ex , un ín- dex in e s de les o mes de l'epis ola i (quali a iu pe a no quan i a iu). Volem des aca ambé, pe qu penso que en aques camp el nos e país co- menGa a eni gen mol capaci ada, el que el ma eix p o esso Valcá cel eco- neix al inal del seu p e aci: la coblabo- aci6 cnica (llegiu supo in o ma ic) dels p o esso s gallecs J. M. Diaz de Bus aman e ( ecen men ha publica un magní ic a icle, del qual ecomanem la lec u a, dedica a <cob i * els ulls de o s plega s amb elaci6 a les possibili a s de la kcnica en el nos e camp de coneixe- men s: ~T adici6n y eluc ancia: 10 iejo y 10 nue o en me odologia ilol6gica>>, Euph osyne, 19 (1991), pp. 389-408) i J.E. L6pez Pe ei a en la conc eci6 ísica d'aques es conco dances. Pe o es les aons que hem exposa , pensem, en esum, que hem d'ag ai al p o esso V. Valcá cel el g an es o c; que ha e en la con ecci6 d'aques es conco - dances de san B auli i elici a -nos nosal es pe pode disposa , g acies a ell, d'aques nou ins umen um philologicu n, el p ime d'aques es ca ac e ís iques (i po se el d& , pe la se a quali a j de- dica a l'epis ola i del bisbe de Sa agossa. Joan Gómez Palla es E. SAEZ, C. SAEZ El ondo español del A chi o de la Academia de las Ciencias de San Pe e sbu go Ensayos y documen os, 17, Alcalá de Hena es, 1993,253 pp. La p esen ob a és un eball pbs um i inacaba del p o esso E nilio Skz du a a a bon po pel seu ill, el p o esso Ca los Sáez, que in e essa h, sens dub e, mol s i di e sos especialis es, pe qd el llib e dóna no icia ex ac ada o ín eg a de 463 documen s d'un ons inespe a de l'Ins i u d'His b ia de 1'Acadbmia de les Cibncies de San Pe e sbu g amb una c onologia an Amplia com és la que a de 1'1 de juliol de 81 1 al 28 d'oc ub e de 1904. I no al en en aques ecull docu- men s ca alans, i de no poc in e b. L'ex- plicació és que es ac a d'un ons a e- plega pe l'acadbmic sa is a Nicolai Pe o ich Lijachie (1862-1935) que els anh comp an en e la i del segle XIX i els p ime s anys del xx a di e sos llib e- e s eu opeus, en e ells el ca ala Pe e Ma- és i Oli e , ccel p incipal expo ado de 10s documen os que hoy o man el ondo Lijachie n (p. 16), que no sols p opo - ciona documen s ca alans -bé que no o s els ca alans li o en adqui i s-, sinó ambé espanyols de g an hlua i an igo . La documen ació ca alana a enca del ma eix segle x, del 5 de no emb e de 980, conc e amen , amb un diploma en mal es- a de conse ació, del qual hom no dóna la ansc ipció, ans un b eu esum que ens in o ma que es ac a d'una pe mu a e a a San a Ma ia d'U gell i a San Pe e de Vic. El segon documen ca alh en an igui- a és ambé de la dbcima cen ú ia, del 12 d'ab il de 997, i ansme la enda d'una casa i unes e es de Valldo eix; ampoc no se'ns en dóna la ansc ipció. El segle x comp a, així ma eix, amb documen ació ca alana: un empenyo a- men del 12 de gene de 1040 d'uns béns de Te assa, del lloc de Banye es, ín e- g amen ansc i , i una enda de dos ho s de la ciu a de Ba celona del 18 de gene de 1079, sols eges ada. Els documen s ca alans al o-medie- als s'acaben amb una enda d'un mas del e me de Tos del 20 de juliol de 1167 i una donacióp o anima al mones- i de San llo en^ del Mun del 28 d'a- b i1 de 1193. De cap d'aques s dos di- plomes hom no dóna sinó el eges i l'a- pa a heu ís ic que inclou, com semp e al lla g de o el llib e, dades de g an in- e ks, en e les quals no manquen les de ca hc e paleog h ic. Pe b aquí, en el p i- me documen , c ec que és millo pa la d'esc ip u a p o ogb ica en comp es de gb ica, i en el segon, degu a la mh del conegu esc i en Pe e de Co ó, d'es- c ip u a gb ica cu si a incipien ca alana i no de cccu si a a agonesa,, denomina- ció inco ec a ja supe ada. Els documen s ca alans són enca a més nomb osos i se'n oba 2 en o es les al es cen ú ies comp eses en aques a ob a plena de no es insospi ades i eco- llides amb acníia. Una ob a digna del majo econeixemen i g a i ud. Jesús Al u o i Pe ucho La gue a de Hispania Ed. bilingüe de J. Cas o Sánchez, Mad id, Ediciones Clásicas, 1992, (Biblio heca La ina) De cabdal impo hcia en la his o io- g a ia gene al de Roma i en la pa icula d~s~i~a, l'anbnim Bellum ~ii~aniense ha es a obiec e d'una no a edició bilingiie (lla i-cas &&) a chec del p o esso 6sé Cas o Sánchez. Encappla l'esmen ada edició una b eu i amena in oducció de poc més de deu planes en la qual es con- side en sumbiamen di e sos aspec es, com a a els esde enimen s an e io s a la gue a d'Hisphia, el seu desen olupa- men , els pe sona ges que hi in e enen i la locali zació de l'acció. També es ac a la qües ió de la elació del Bellum Hispa- niense amb l'anomena Co pus Caesa ia- num on, sens dub e, s'inclou; i ambé la p oblemh ica de la pe sonali a del seu au- o , de la qual no es po di més del que ens deixa en e eu e l'ob a, i el alo ma-