La il.lus aci6 ha es a ben iada,
com ben p esen ada i documen ada ou
l'exposició pe als qui ingue en l'ocasió
a o unada de eu e-la amb de enimen .
La modks ia del ca hleg és en aques cas
in e samen p opo cional a la impo an-
cia del ema. La comissh ia
M.
Dondin-
Pay e ha aconsegui un esul a ex ao -
dina i amb els mi jans de quk disposa i
ha e hono amb una compe kncia mol
no able a una,ma k ia i a una emp esa
com 1'Année Epig aphique que me eix
o a mena de conside acions pe pa de
o s els que es dediquen a l'es udi del
món an ic. Des d'aques es phgines ens
olem suma i adhe i a la celeb ació
d'aques Ú il
i
ja ene able ins umen de
eball.
M.
Maye
A.
GRANDAZZI
La
onda ion de Rome. Ré lexion
su
l'his oi e.
P é ace de Pie e G imal.
Pan's, Les Belles Le es,
1991,
338
pp.
Alexand e G andazzi p oposa una
apassionan a en u a en el llib e que o-
lem comen a aquí. Una a en u a esu-
mida d'una mane a magis al en la ci a-
ció de Vico que encap~ala el seu eball:
<<Les choses se son succédé dans i'o d e
sui an : d'abo d les b e s, puis les caba-
nes, les illages, les ci és e en in les aca-
démies sa an es,,. L'a en u a consis eix
a e o na (una egada més!) als o ígens
de Roma (de quina? se h una de les p e-
gun es que in en a 2 espond e G an-
dazzi, pe quk les ecRomes~ s'han succei'
sense in e upció des que el p ime ccpas-
o ,, a aixeca una ped a sob e i'al a en
aquell ind e del Tíbe ) de la mh, pe una
banda, de les da e es oballes a queo-
lbgiques i, pe al a, de les gai ebé sem-
p e conside ades ccpoc iables,, on s li-
e & ies. Una a en u a que p en com a
pun de pa ida celes h e s, cabanes e
illages,, (=dades a queolbgiques), pe
a iba a les ccacadémies sa an es,,, d'on
a so gi l'hipe c i icisme que a des-
ui la iabili a de les on s li e h ies so-
b e els o ígens de Roma. Una a en u a,
en i, que, conjugan aques s dos ipus de
dada essencial, p oposa una no a e le-
xió sob e el mB ode his o iog h ic i, pe
a nosal es, sob e el mk ode ilolbgic.
Dien -ho amb les p bpies pa aules de
l'au o , ho a, com a ceexcusa,,, l'anhlisi
dels P imo dia Romana i, pe du -la a
e me, ccl'u ilisa ion aisonnée des pie-
es e des ex es
...
é ai non seulemen
possible, mais aussi nécessai e), (In o-
duc., p.
9).
No ens enganyem, pe b. Els objec-
ius eals de i'au o no són només els d'a-
nali za l'o igen (o els o ígens) d'allb que
anomenem Roma. P e én, i ho aconse-
gueix, o aga an com a p e ex aques
ema an deba u al lla g de segles d'e u-
dició, cons ui o a una iloso ia de la
cikncia his b ica que aspassi, com a
model, el pun de pa ida i lími es ic e
dels P imo dia Romana.
El mk ode exposi iu que u ili za és el
d'una g ada io ascenden , que ani h e-
pe in sis emh icamen al lla g de les di-
e en s pa s del llib e. Pa in d'una si-
uació p i ilegiada que el a coneixedo
de les no e a s a queolbgiques del Laci
(no només de la ciu a de Roma) du an
els da e s deu anys (i el p i ilegi im-
plica no només el domini de la biblio-
g a ia, sinó ambé l'accés a dades enca a
no publicades), anali za en els p ime s
capí ols del llib e i's a us quaes ionis so-
b e els p imo dia, des de l'eda mi jana
ins al segle
xx
i
posa de mani es i'e o-
lució (que no necessh iamen és posi-
i a) de la c í ica cien í ica en e s les
on s
(
en un p incipi, única ia d'accés
u ili zada pe conkixe els
p imo dia).
Així (i seguin el il na a iu de la
g a-
da io),
comenGa pe ccllEda de la Filolo-
gia>> (cap.
I,
pp. 17-32), que ani ia des
del Renaixemen ins a Gae ano de
Sanc is (alumne de Ka l Beloch) i que es
ca ac e i za ia pe una e, més o menys
aonada, en les on s li e h ies.
A aques a ceeda >> la succei ia ( ambé
en el llib e) la de l'a queologia (cap.
11,
c<T iomphe de l'a chéologie>>, pp. 33-49),
on l'au o acaba con essan que e il es
donc ain d'espé e que l'his oi e des
P i-
mo dia
puisse
se édui e
[el sub a lla és
nos e] main enan aux p og ks de l'in-
es iga ion a chéologique>> (p. 46).
Una e ce a ia d'ap opamen his b ic
als
p imo dia
es a ia ep esen ada pe au-
o s que, com A. Al oldi o G. Dumézil
(cap.
UI,
ecl'he méneu ique de Geo ges
Dumézib, pp. 51-68), ja al segle
xx,
bus-
quen l'exp essió d'una he menh ica dels
ex os, a a és de la qual es pugui oba
ccel sen i amaga de les his b ies i llegen-
des ansmeses pe la adició>> (p. 51).
Aques ampli eco egu his o iog h ic
del nos e au o al lla g de qua e segles
desemboca, inalmen , en el nucli del seu
ebaii, la p opos a d'anasi que ell a i
que aplica h al seu objec e d'es udi en els
da e s capí ols del llib e. Aques a p o-
pos a (cap.
TV,
ccLa dimension his o iolo-
gique,, pp. 69-87, capí ol inal de la p i-
me a pa del llib e, ccP olegomknes>>),
que espon al nom d'cchis o iologia>> (no
és pas l'au o qui p ime l'ha posada en
p k ica, com ell ma eix econeix a la
p. 75: es mou en un ca n' que ja ha ia
obe Benede o C oce el 1938 i que
desp és a segui A naldo Momigliano),
es onamen a en les dues on s de dades
que ci h em, l'a queologia i la li e a u a,
i es o mula com una cchis b ia de la his-
o iog a ia,, com una cea queologia del
coneixemen p e i>> (Michel Foucaul ,
ci a en la p. 76). Es ac a ia de ecupe a ,
d'una mane a es ic amen no posi i is a,
una lec u a cene a* de la adició his o-
iog h ica sob e, en aques cas (pod íem
pa la de mol s al es subjec es d'es udi),
els
P imo dia Romana.
L'objec iu inal
és el de adonne h la dimension his o io-
logique ou e sa legi imi k héo ique, de
p end e la jus e mesu e de son e icaci é
e , disons-le, de sa necessi b (p. 78). En
sín esi, es ac a d'un mk ode que p e én
se sensible a qualse ol possible on de
dades sob e el seu ceobjec iu>> his b ic
(c . p. 83) i que busca la desc ipció d'una
connexió en e ells (cein e acció dinh-
mica> en diu G andazzi, p. 84), en un mo-
men qualse ol de la his b ia. Aques a
desc ipció, que és analí ica, només és
possible pe mi jh de la p hc ica me bdica
d'una his o iog a ia c í ica i e lexi a, que
ingui en comp e
o s
els elemen s de o -
mado s que pesen sob e un objec e d'es-
udi, an els an ics com els mode ns.
Can iem aques objec e d'es udi d'un mo-
men his b ic a
un
ex clhssic
i
ind em
un
magní ic exemple de com pensem no-
sal es que s'ha d'e ec ua un ap opamen
c í ic als au o s clhssics ( id, la nos a e-
censió a
T.P.
Wiseman,
Ca ullus and his
Wo ld.
A
Reapp aisal,
Camb idge, 1985
a
Fa en ia,
9/1 -1987-, pp. 123-127).
La p ime a
g ada io
ascenden aniba,
amb el cap. IV, al seu
cli nax,
desp és
d'ha e o mula el mk ode de eball, i
comenGa, amb els capí ols successius, a
aplica -10 (a la ccdeuxikme pa ien del lli-
b e, <<Au o e>>). També aques a segona
pa a de menys a més (una segona
g a-
da io,
seguin la pau a mpcada pe Vico)
i comenGa, al cap. V (ccE a des lieux: le
La iu n*, pp. 91-102), epassan l'es a de
les coses pel que a a la egió on a ccso -
gin> Roma. El esul a : una desc ipció del
Laci a pa i del segle x aC, amb les da-
des li e h ies (an igues) i a queolbgiques
( ecen s).
De la desc ipció geog h ica de la
zona es passa a la de l'ind e on es a es-
abli la ciu a de Roma (cap. VI, ccLe
si e de Rome,,, pp. 103-125), pe esb i-
na -ne les causes (és a di , pe qub en
aquell lloc i no en un al e qualse ol?).
La conclusió (p. 124): un conjun admi-
able de ci cums bcies aplegades en un
ma eix ind e ( acili a de pas del iu,
zona de desemba camen na u al, o i-
icacions na u als, ia de comunicació
hpida amb l'in e io i la cos a, e c.).
Desp és d'aques es desc ipcions
ep Bn l'au o les dades a queolbgiques,
pe b no solamen les que poden p opo -
ciona els jacimen s ac uals, sinó ambé
les p oceden s del que ell anomena una
cea queologia de l'a queologia>> (p. 133),
és a
di ,
les p opo cionades pe la ece ca
bibliog h ica i d'e udició sob e dia is
d'exca ació no publica s o mal in e p e-
a s o pe la oballa de peces <<pe dudes>>
als maga zems dels museus, e c.
De les dades donades pe l'a queolo-
gia (aquí només pa la d'aques es), en
bas eix el cap.
IX
(ccL1o d e des emps>>,
pp. 151-167), on desc iu el desen olu-
pamen c onolbgic dels es ablimen s que
acaba an donan lloc al cenaixemen >> de
Roma. El esul a (pp. 166-167) és la
cons a ació de l exis Bncia d'uns es a-
blimen s lacials, que an des de l'any
1000 aC ( ase anomenada I) ins al
580
(!)
aC ( ase IV).
A
la e ce a pa del llib e (<<E Rome
de in une ille
...
>>),
les dades a queolb-
giques se an con as ades amb les li e h-
ies, pe acaba p opo cionan una des-
c ipció del p océs e olu iu de la p ime a
Roma, mol més p ope a aques es on s
li e hies del que mai l'hipe c i icisme
del inal del segle
x x
i del segle
xx
no
hau ia sospi a ni, pe an , deixa sospi-
a
a les u u es gene acions. La sín esi
de G andazzi demos a quins an se els
inicis de Roma (cap. IX, ce illages, li-
gues, édé a ions>>, pp. 171-194)
-<Aussi bien n'es -ce pas enco e une
ille que nous oyons se dé eloppe su
le e i oi e de la u u e Rome, mais bien
plu 6 une ligue
...
>>,
p. 193-, ins a con-
e i -se en una ciu a (cap. X, ceNais-
sance de la ci é~, pp. 195-236). En
aques a magní ica pa del llib e, els e-
sul a s de la ece ca no deixen de so -
p end e el ilbleg con empo ani, que eu
com la igu a de Rbmul so geix de la pe-
nomb a mí ica pe adqui i una eali a
cequasi-co pb iaa, en un ambien a que-
olbgic da able cap al 730 aC
(!).
Com
diu G andazzi (sob en més comen a is),
la co espondbncia en e la eali a
a queolbgica i la li e a u a adicional
cces , plus que su p enan e, é onnan e,
hallucinan e m2me e , pou di e la é i é,
p esque choquan e!*. Més enlla de
l'anbcdo a (mol signi ica i a, pe b!), la
conclusió, pel que a al cep océs>> (e i-
den men , no es ac a d'un momen con-
c e i p ecís) de la undació de Roma,
queda mol ben ecollida a la p. 223:
ccFo ma ion e onda ion, onda ion
pa ce que o ma ion: les deux p ocessus
son donc, non pas con adic oi es e ex-
clusi s l'un de l'au e, mais complémen-
ai es e concomi an s>>.
El da e capí ol del llib e
(XI,
ccLes
oies de la mémoi e , pp. 237-278) ana-
li za com i a a és de quins camins, la
adició (les adicions) sob e la undació
de Roma s'ha pogu conse a i ans-
me e du an an s segles (la ansmissió
o al; el mi e ma eix sob e la manca de
adició esc i a sob e els o ígens de la
ciu a ; la ia de la ce adició li e kia,,,
les llegendes
...)
La conclusió immedia a i p ime a de
la lec u a del llib e és la cc e alo ació~~
ex ao dinkia de la c edibili a d'allb
que ens explica en les on s li e bies,
g acies a la col~labo ació de les dades
a queolbgiques. La conclusió a més lla g
e mini, la idea de ons, és la bonda d'un
eball cien í ic basa en la desc ipci6 i
l'es udi de la in e connexió de o s els
elemen s que ccac uenn sob e un e
his b ic, li e a i, e c.
La conclusió da e a és que cal llegi puis de su hallazgo, edi ó 10s ex os e-
aques llib e, enca a que només sigui pe cupe ados, no sin an es ad e i el ca ác-
e lexiona amb A. G andazzi sob e com e p o isiongl de su abajo, algunos de
cal en oca , a ui en dia, els es udis sob e cuyos e o es de in e p e ación y ans-
l'an igui a clhssica. Aques a <<p o oca- c ipción seiialó después G. Puccioni
ió),
a la lec u a i a l'opinió és, pe a nos- (G. Puccioni, <<No e sulle nuo e
In e ce-
al es, un dels aspec es més posi ius, si
nali
di L.B. Albe b.
S udia Flo en ina
bé no únic, del seu eball.
Alexand a
Ronconi Sexagena i0 obla a,
Roma, Edizioni dell A eneo, 1970,
Joan
GÓmez
Palla es
pp. 357-64). Las isici udes del ex o al-
be iano no acaban, con odo, aquí, pues
a odo es o seguimos oda ía sin con a
ROBERTO
CARDINI
con una edición o al de la ob a que nos
<<Cepi
nos as
zn e cenales
pe mi a lee en un solo olumen 10s dos
oncos que o man el ex o de Albe i.
edige e
in
pamos libellos.'.*'
po si ales in o unios
no
ue an
ya
has-
A
p opósi o de Mosaici.
an e, la edición de la mayo pa e de las
Zl <<nemico>> del1 'Albe i
In e cenales,
a cago de Robe o Ca dini,
no ha con ado, po las azones que sean,
La de las In menales es, desde luego,
con
una adecuada di usión (L. B. Albe&,
una his o ia acciden ada. Esc i as a in-
In e cenales
(lib os 111-m)
a
ca ga
de
e alos, ecogidas y di ibuidas en diez
Robe o
ca dini, R~~~, ~~l~~~i, 1978).
lib os y a ibuidas in undadamen e a
Pe o
si incie a ha sido la
o una
de
o os au o es, pe manecie on inédi as las
In e cenales,
an o
o
más lo ha sido
bas a
que en I890 Gi ola no Mancini pu- la ac i ud con que la c í ica ha analizado
blic6 el manusc i 0 oxoniense en el que ex o de Albe i. Una ac i ud que de-
se conse aban 17 de las
41
de
la ini íamos como cau a o excesi amen e
colecciÓnl. La o una de las 24 es an es (y s~lO) insinuan e, po que muchas
no ue menos u bulen a. Unicamen e el
eces
c í icos
se
han limi ado
a
es-
eliz descub imien o de Eugeni0 Ga in, boza
nue as
lineas de in e p e ación,
hace an s610 ein icinco aiios, nos ha
nue as
me odolog~as
que
pe mi ie an
pemi ido
cOnOce
de
la comp ende oda la complejidad de la
gua dado en la Biblio eca del
Con en o
ob a albe iana sin decidi se,
no
abs-
de
S.
Domenico de Pis oia,
en un ma- an e,
a
pane
en
sus
p esu-
nusc i o ligado a una edición de
De ci i-
pues os
eb icos.
a e Dei
de San Agus in (Leon Ba is a ~ ~~~~~d~~~~~~
en
las
il imos
a ios
Albe i,
c In e cenali inedi e~,
a ca go de 1, ha cambiado. cada
ez
con
Eugenio Ga in,
Quade ni di Rinasci-
mayo
ecuencia han ido apa eciendo
me i o,
Flo encia, SansOni,
19659
nue os y muy ace ados abajos sob e la
PP. 125-258). p opio Ga in, poco des- p oducción
li e a is
la ina de Albe i.
Las
In e cenales
no s610 no se han man-
enido
al
ma gen de es e in e és po el la-
'
Se a a del manusc i 0
Canunisianus-
misc.
172
de la Bodleian Lib a y edi ado po
ín de Albe i, sino que han conocido un
Gi ola no Mancini en
Leonjs Bap is ae
Al-
nue O y
un
de
be i
ope a
inedi a
e
sepa a ion i n-
análisis. Reconside ación que iene
p essa. Flo encia,
1890.
EI
ex o de las
In e -
su
mejo exponen e en la úl ima mono-
cenales
ocupa las páginas
122-235.
g a ia sob e 10s diálogos sa í icos de