Recensions

La il.lus aci6 ha es a ben iada, com ben p esen ada i documen ada ou l'exposició pe als qui ingue en l'ocasió a o unada de eu e-la amb de enimen . La modks ia del ca hleg és en aques cas in e samen p opo cional a la impo an- cia del ema. La comissh ia M. Dondin- Pay e ha aconsegui un esul a ex ao - dina i amb els mi jans de quk disposa i ha e hono amb una compe kncia mol no able a una,ma k ia i a una emp esa com 1'Année Epig aphique que me eix o a mena de conside acions pe pa de o s els que es dediquen a l'es udi del món an ic. Des d'aques es phgines ens olem suma i adhe i a la celeb ació d'aques Ú il i ja ene able ins umen de eball. M. Maye A. GRANDAZZI La onda ion de Rome. Ré lexion su l'his oi e. P é ace de Pie e G imal. Pan's, Les Belles Le es, 1991, 338 pp. Alexand e G andazzi p oposa una apassionan a en u a en el llib e que o- lem comen a aquí. Una a en u a esu- mida d'una mane a magis al en la ci a- ció de Vico que encap~ala el seu eball: <<Les choses se son succédé dans i'o d e sui an : d'abo d les b e s, puis les caba- nes, les illages, les ci és e en in les aca- démies sa an es,,. L'a en u a consis eix a e o na (una egada més!) als o ígens de Roma (de quina? se h una de les p e- gun es que in en a 2 espond e G an- dazzi, pe quk les ecRomes~ s'han succei' sense in e upció des que el p ime ccpas- o ,, a aixeca una ped a sob e i'al a en aquell ind e del Tíbe ) de la mh, pe una banda, de les da e es oballes a queo- lbgiques i, pe al a, de les gai ebé sem- p e conside ades ccpoc iables,, on s li- e & ies. Una a en u a que p en com a pun de pa ida celes h e s, cabanes e illages,, (=dades a queolbgiques), pe a iba a les ccacadémies sa an es,,, d'on a so gi l'hipe c i icisme que a des- ui la iabili a de les on s li e h ies so- b e els o ígens de Roma. Una a en u a, en i, que, conjugan aques s dos ipus de dada essencial, p oposa una no a e le- xió sob e el mB ode his o iog h ic i, pe a nosal es, sob e el mk ode ilolbgic. Dien -ho amb les p bpies pa aules de l'au o , ho a, com a ceexcusa,,, l'anhlisi dels P imo dia Romana i, pe du -la a e me, ccl'u ilisa ion aisonnée des pie- es e des ex es ... é ai non seulemen possible, mais aussi nécessai e), (In o- duc., p. 9). No ens enganyem, pe b. Els objec- ius eals de i'au o no són només els d'a- nali za l'o igen (o els o ígens) d'allb que anomenem Roma. P e én, i ho aconse- gueix, o aga an com a p e ex aques ema an deba u al lla g de segles d'e u- dició, cons ui o a una iloso ia de la cikncia his b ica que aspassi, com a model, el pun de pa ida i lími es ic e dels P imo dia Romana. El mk ode exposi iu que u ili za és el d'una g ada io ascenden , que ani h e- pe in sis emh icamen al lla g de les di- e en s pa s del llib e. Pa in d'una si- uació p i ilegiada que el a coneixedo de les no e a s a queolbgiques del Laci (no només de la ciu a de Roma) du an els da e s deu anys (i el p i ilegi im- plica no només el domini de la biblio- g a ia, sinó ambé l'accés a dades enca a no publicades), anali za en els p ime s capí ols del llib e i's a us quaes ionis so- b e els p imo dia, des de l'eda mi jana ins al segle xx i posa de mani es i'e o- lució (que no necessh iamen és posi- i a) de la c í ica cien í ica en e s les on s ( en un p incipi, única ia d'accés u ili zada pe conkixe els p imo dia). Així (i seguin el il na a iu de la g a- da io), comenGa pe ccllEda de la Filolo- gia>> (cap. I, pp. 17-32), que ani ia des del Renaixemen ins a Gae ano de Sanc is (alumne de Ka l Beloch) i que es ca ac e i za ia pe una e, més o menys aonada, en les on s li e h ies. A aques a ceeda >> la succei ia ( ambé en el llib e) la de l'a queologia (cap. 11, c<T iomphe de l'a chéologie>>, pp. 33-49), on l'au o acaba con essan que e il es donc ain d'espé e que l'his oi e des P i- mo dia puisse se édui e [el sub a lla és nos e] main enan aux p og ks de l'in- es iga ion a chéologique>> (p. 46). Una e ce a ia d'ap opamen his b ic als p imo dia es a ia ep esen ada pe au- o s que, com A. Al oldi o G. Dumézil (cap. UI, ecl'he méneu ique de Geo ges Dumézib, pp. 51-68), ja al segle xx, bus- quen l'exp essió d'una he menh ica dels ex os, a a és de la qual es pugui oba ccel sen i amaga de les his b ies i llegen- des ansmeses pe la adició>> (p. 51). Aques ampli eco egu his o iog h ic del nos e au o al lla g de qua e segles desemboca, inalmen , en el nucli del seu ebaii, la p opos a d'anasi que ell a i que aplica h al seu objec e d'es udi en els da e s capí ols del llib e. Aques a p o- pos a (cap. TV, ccLa dimension his o iolo- gique,, pp. 69-87, capí ol inal de la p i- me a pa del llib e, ccP olegomknes>>), que espon al nom d'cchis o iologia>> (no és pas l'au o qui p ime l'ha posada en p k ica, com ell ma eix econeix a la p. 75: es mou en un ca n' que ja ha ia obe Benede o C oce el 1938 i que desp és a segui A naldo Momigliano), es onamen a en les dues on s de dades que ci h em, l'a queologia i la li e a u a, i es o mula com una cchis b ia de la his- o iog a ia,, com una cea queologia del coneixemen p e i>> (Michel Foucaul , ci a en la p. 76). Es ac a ia de ecupe a , d'una mane a es ic amen no posi i is a, una lec u a cene a* de la adició his o- iog h ica sob e, en aques cas (pod íem pa la de mol s al es subjec es d'es udi), els P imo dia Romana. L'objec iu inal és el de adonne h la dimension his o io- logique ou e sa legi imi k héo ique, de p end e la jus e mesu e de son e icaci é e , disons-le, de sa necessi b (p. 78). En sín esi, es ac a d'un mk ode que p e én se sensible a qualse ol possible on de dades sob e el seu ceobjec iu>> his b ic (c . p. 83) i que busca la desc ipció d'una connexió en e ells (cein e acció dinh- mica> en diu G andazzi, p. 84), en un mo- men qualse ol de la his b ia. Aques a desc ipció, que és analí ica, només és possible pe mi jh de la p hc ica me bdica d'una his o iog a ia c í ica i e lexi a, que ingui en comp e o s els elemen s de o - mado s que pesen sob e un objec e d'es- udi, an els an ics com els mode ns. Can iem aques objec e d'es udi d'un mo- men his b ic a un ex clhssic i ind em un magní ic exemple de com pensem no- sal es que s'ha d'e ec ua un ap opamen c í ic als au o s clhssics ( id, la nos a e- censió a T.P. Wiseman, Ca ullus and his Wo ld. A Reapp aisal, Camb idge, 1985 a Fa en ia, 9/1 -1987-, pp. 123-127). La p ime a g ada io ascenden aniba, amb el cap. IV, al seu cli nax, desp és d'ha e o mula el mk ode de eball, i comenGa, amb els capí ols successius, a aplica -10 (a la ccdeuxikme pa ien del lli- b e, <<Au o e>>). També aques a segona pa a de menys a més (una segona g a- da io, seguin la pau a mpcada pe Vico) i comenGa, al cap. V (ccE a des lieux: le La iu n*, pp. 91-102), epassan l'es a de les coses pel que a a la egió on a ccso - gin> Roma. El esul a : una desc ipció del Laci a pa i del segle x aC, amb les da- des li e h ies (an igues) i a queolbgiques ( ecen s). De la desc ipció geog h ica de la zona es passa a la de l'ind e on es a es- abli la ciu a de Roma (cap. VI, ccLe si e de Rome,,, pp. 103-125), pe esb i- na -ne les causes (és a di , pe qub en aquell lloc i no en un al e qualse ol?). La conclusió (p. 124): un conjun admi- able de ci cums bcies aplegades en un ma eix ind e ( acili a de pas del iu, zona de desemba camen na u al, o i- icacions na u als, ia de comunicació hpida amb l'in e io i la cos a, e c.). Desp és d'aques es desc ipcions ep Bn l'au o les dades a queolbgiques, pe b no solamen les que poden p opo - ciona els jacimen s ac uals, sinó ambé les p oceden s del que ell anomena una cea queologia de l'a queologia>> (p. 133), és a di , les p opo cionades pe la ece ca bibliog h ica i d'e udició sob e dia is d'exca ació no publica s o mal in e p e- a s o pe la oballa de peces <<pe dudes>> als maga zems dels museus, e c. De les dades donades pe l'a queolo- gia (aquí només pa la d'aques es), en bas eix el cap. IX (ccL1o d e des emps>>, pp. 151-167), on desc iu el desen olu- pamen c onolbgic dels es ablimen s que acaba an donan lloc al cenaixemen >> de Roma. El esul a (pp. 166-167) és la cons a ació de l exis Bncia d'uns es a- blimen s lacials, que an des de l'any 1000 aC ( ase anomenada I) ins al 580 (!) aC ( ase IV). A la e ce a pa del llib e (<<E Rome de in une ille ... >>), les dades a queolb- giques se an con as ades amb les li e h- ies, pe acaba p opo cionan una des- c ipció del p océs e olu iu de la p ime a Roma, mol més p ope a aques es on s li e hies del que mai l'hipe c i icisme del inal del segle x x i del segle xx no hau ia sospi a ni, pe an , deixa sospi- a a les u u es gene acions. La sín esi de G andazzi demos a quins an se els inicis de Roma (cap. IX, ce illages, li- gues, édé a ions>>, pp. 171-194) -<Aussi bien n'es -ce pas enco e une ille que nous oyons se dé eloppe su le e i oi e de la u u e Rome, mais bien plu 6 une ligue ... >>, p. 193-, ins a con- e i -se en una ciu a (cap. X, ceNais- sance de la ci é~, pp. 195-236). En aques a magní ica pa del llib e, els e- sul a s de la ece ca no deixen de so - p end e el ilbleg con empo ani, que eu com la igu a de Rbmul so geix de la pe- nomb a mí ica pe adqui i una eali a cequasi-co pb iaa, en un ambien a que- olbgic da able cap al 730 aC (!). Com diu G andazzi (sob en més comen a is), la co espondbncia en e la eali a a queolbgica i la li e a u a adicional cces , plus que su p enan e, é onnan e, hallucinan e m2me e , pou di e la é i é, p esque choquan e!*. Més enlla de l'anbcdo a (mol signi ica i a, pe b!), la conclusió, pel que a al cep océs>> (e i- den men , no es ac a d'un momen con- c e i p ecís) de la undació de Roma, queda mol ben ecollida a la p. 223: ccFo ma ion e onda ion, onda ion pa ce que o ma ion: les deux p ocessus son donc, non pas con adic oi es e ex- clusi s l'un de l'au e, mais complémen- ai es e concomi an s>>. El da e capí ol del llib e (XI, ccLes oies de la mémoi e , pp. 237-278) ana- li za com i a a és de quins camins, la adició (les adicions) sob e la undació de Roma s'ha pogu conse a i ans- me e du an an s segles (la ansmissió o al; el mi e ma eix sob e la manca de adició esc i a sob e els o ígens de la ciu a ; la ia de la ce adició li e kia,,, les llegendes ...) La conclusió immedia a i p ime a de la lec u a del llib e és la cc e alo ació~~ ex ao dinkia de la c edibili a d'allb que ens explica en les on s li e bies, g acies a la col~labo ació de les dades a queolbgiques. La conclusió a més lla g e mini, la idea de ons, és la bonda d'un eball cien í ic basa en la desc ipci6 i l'es udi de la in e connexió de o s els elemen s que ccac uenn sob e un e his b ic, li e a i, e c. La conclusió da e a és que cal llegi puis de su hallazgo, edi ó 10s ex os e- aques llib e, enca a que només sigui pe cupe ados, no sin an es ad e i el ca ác- e lexiona amb A. G andazzi sob e com e p o isiongl de su abajo, algunos de cal en oca , a ui en dia, els es udis sob e cuyos e o es de in e p e ación y ans- l'an igui a clhssica. Aques a <<p o oca- c ipción seiialó después G. Puccioni ió), a la lec u a i a l'opinió és, pe a nos- (G. Puccioni, <<No e sulle nuo e In e ce- al es, un dels aspec es més posi ius, si nali di L.B. Albe b. S udia Flo en ina bé no únic, del seu eball. Alexand a Ronconi Sexagena i0 obla a, Roma, Edizioni dell A eneo, 1970, Joan GÓmez Palla es pp. 357-64). Las isici udes del ex o al- be iano no acaban, con odo, aquí, pues a odo es o seguimos oda ía sin con a ROBERTO CARDINI con una edición o al de la ob a que nos <<Cepi nos as zn e cenales pe mi a lee en un solo olumen 10s dos oncos que o man el ex o de Albe i. edige e in pamos libellos.'.*' po si ales in o unios no ue an ya has- A p opósi o de Mosaici. an e, la edición de la mayo pa e de las Zl <<nemico>> del1 'Albe i In e cenales, a cago de Robe o Ca dini, no ha con ado, po las azones que sean, La de las In menales es, desde luego, con una adecuada di usión (L. B. Albe&, una his o ia acciden ada. Esc i as a in- In e cenales (lib os 111-m) a ca ga de e alos, ecogidas y di ibuidas en diez Robe o ca dini, R~~~, ~~l~~~i, 1978). lib os y a ibuidas in undadamen e a Pe o si incie a ha sido la o una de o os au o es, pe manecie on inédi as las In e cenales, an o o más lo ha sido bas a que en I890 Gi ola no Mancini pu- la ac i ud con que la c í ica ha analizado blic6 el manusc i 0 oxoniense en el que ex o de Albe i. Una ac i ud que de- se conse aban 17 de las 41 de la ini íamos como cau a o excesi amen e colecciÓnl. La o una de las 24 es an es (y s~lO) insinuan e, po que muchas no ue menos u bulen a. Unicamen e el eces c í icos se han limi ado a es- eliz descub imien o de Eugeni0 Ga in, boza nue as lineas de in e p e ación, hace an s610 ein icinco aiios, nos ha nue as me odolog~as que pe mi ie an pemi ido cOnOce de la comp ende oda la complejidad de la gua dado en la Biblio eca del Con en o ob a albe iana sin decidi se, no abs- de S. Domenico de Pis oia, en un ma- an e, a pane en sus p esu- nusc i o ligado a una edición de De ci i- pues os eb icos. a e Dei de San Agus in (Leon Ba is a ~ ~~~~~d~~~~~~ en las il imos a ios Albe i, c In e cenali inedi e~, a ca go de 1, ha cambiado. cada ez con Eugenio Ga in, Quade ni di Rinasci- mayo ecuencia han ido apa eciendo me i o, Flo encia, SansOni, 19659 nue os y muy ace ados abajos sob e la PP. 125-258). p opio Ga in, poco des- p oducción li e a is la ina de Albe i. Las In e cenales no s610 no se han man- enido al ma gen de es e in e és po el la- ' Se a a del manusc i 0 Canunisianus- misc. 172 de la Bodleian Lib a y edi ado po ín de Albe i, sino que han conocido un Gi ola no Mancini en Leonjs Bap is ae Al- nue O y un de be i ope a inedi a e sepa a ion i n- análisis. Reconside ación que iene p essa. Flo encia, 1890. EI ex o de las In e - su mejo exponen e en la úl ima mono- cenales ocupa las páginas 122-235. g a ia sob e 10s diálogos sa í icos de