QUATRE CARTES DESCONEGUDES DE
L'ARQUEBISBE DE TARRAGONA
ANTONIO
AGUST~N
ALBANELL
Joan Ca bonell i Manils
Uni e si a Au onoma de Ba celona
ABSTRACT
The pu pose o his wo k is o make known ou s ill inedi ed
le e s om/ o An onio Agus in, who died in
1586
as a chbishop
o Ta agona, ailing a comple e edi ion o his collec ion le e s
announced om
1980.
Some ques ions abou Canon Law, Nu-
misma ics and Magdebu g Cen u ies a e he main subjec s
abou whose Agus in and his co esponden s Zu i a, de la Hi-
gue a, Zapa a and del F ago w i e on his occasion. We ha e
made also a sho commen on hem.
En aques a icle olem dona a conbixe un conjun de qua e
documen s que c eiem que enca a són inbdi s- pe anyen s a l'epis ola i
d'An onio Agus in Albanell, que mo i essen a quebisbe de Ta agona
el 1586'.
To s aques s documen s o men pa del ons
A ne
Magnussen de la
biblio eca de la Uni e si a de Copenhague (Cop. A-M), conc e amen
dels manusc i s 813 4 i 253 o12. Pe o d e c onolbgic són: una ca a
'
Des de la mo ma eixa d'Agus ín han es a o qa els au o s que s'han ocupa de la se a
ida. Amb o , el ela més comple edac a ins a ui és enca a el de MAYANS i SISCAR que
igu a com a p oleg dels
Dialogos de las a mas
~'AGUSTIN i, adu'i al lla í i amplia , al
olum
I1
de les
Ope a Omnia,
Lucca 1765-1774.
Amb pos e io i a a aques a biog a ia, cal des aca la impo an in oducció de Juan
And és a les se es
An onii Augus ini A chiepiscopi Ta aconensis Epis olae la inae e
i alicae nunc p imum edi ae,
Panna 1804; l'a icle de FRANCISCO de ZULUETA, (<Don
An onio Agus ín)) adul de l'angles i publica al
Bole in A queológico de Ta agona
46
(1946), p. 48-80; i, més ecen men l'a icle del doc o FLORES SELLBS, ((An oni0 Agus in,
es udian e en I alia)),
El Ca denal Albo noz
y
el Colegio de España
VI,
Bolonia 1979, p.
315-371.
Po se Ú il ambé consul a la sín esi biog a ica de la me a esi inkdi a
Epig a ia i
Numisma ica a 1'Epis ola i d'An onio Agus in
(UAB
1991), en la qual inco po o dades
desconegudes, a pa i de la lec u a de no es ca es inkdi es.
La desc ipció i la p ocedkncia dels manusc i s espanyols d'aques ons, jun amen amb
di igida a Agus in sense emi en , una al a di igida a l'a quebisbe pe
Ge ónimo Román de la Higue a, una ca a au og a a d'Agus in sense
especi icació del ecep o i la copia d'un agmen d'una ca a d'Agus in
a Ped o del F ago.
Ca a
1
Ms.
Cop.
A-M
813 :
398
Feb e 1574
En e 10s nomb ados pa a esc ibi con a las cen u ias
(1)
es el doc o
Villalpando canonigo de Alcala amoso en las disciplinas de la escuela y
en las a es. Homb e a gu o y disp eciado
y
desembuel o. Es n(a u )al de
Sego ia. Es u o en el concilio con no se que pe lado. Hale an epues o el
p esiden e Co a ubias o(bis)po de Sego ia
(2).
Ha esc i o es e en a es y
ago a dizen que esc i e cie o lib o con a un he ege (3). Es homb e de
buena edad y obus o. No sabe mas lenguas de la in de escuela ni c eo
que le pa escen bien 10s que las saben con o me a la opinion de 10s mas
de ka> escuela.
También es a nomb ado un doc o inglés que es a aquí, llamado
Sande o, homb e senzill0 y de muchas
y
buenas le as, bien doc o en
lenguas g iega y la ina, y muy e sado en la esc i u a y con a he eges,
g andissimo de o o del S(eño ) Mon ano y es muy buena
y
llana pe sona
(4).
Ha esc i o muy bien.
O o Thea ino dicho Tu iano ambien es nomb ado
(5).
No se nada
desas pa es.
l'edició d'algunes ca es d'humanis es insignes, ou mo iu d'un a icle ~'EMILE GIGAS,
((Le es inédi es de quelques sa an s espagnols du XVIeme siecle~,
Ré ue Hispanique
XX
(1909), p. 429-458. En els úl ims anys el doc o CANDIDO FLORES SELLES ha ac a a
bas amen el con ingu del manusc i 813 4 i n'ha publica inedi s en di e en s a icles:
(1978) <<Esc i os inédi os de An onio Agus in e e en es al Concilio de T en o)),
Re is a
Española de De echo Candnico,
34 (ene o-ab il), p. 109-130; (1979a) (<Esc i os inédi os de
An onio Agus in ,
Bulle in o Medie al Canon Law
9,
p. 84-88; (1979b) ((Un es udio
inédi o de An onio Agus in sob e 10s Diges os)),
Anua io de His o ia del De echo Español,
49, p. 625-638; (1979~) ((P o Cons i u ionibus apos olicis. Un inédi o de An onio Agus in)),
Re is a Española de Teologia,
39-40, p. 385-388; (1982) ((El
Ca ecisme
Romano de
An onio Agus in. P esen ación y edición)),
Re is a española de Teologia,
p. 5-43; (1985)
((An oni0 Agus in y las No elas de Jus iniano: una us ada edición)),
P oceedings o he
Six h In e na ionul Cong ess o medie al Canon Law,
p. 55-68; (1987-1988) c Respues as
inédi as de An onio Agus in a consul as de amigos)),
Re is a de la Facul ad de De echo de
la Uni e sidad Complu ense de Mad id,
p. 111-185; (1989) c Documen os inédi os de
An onio Agus in)),
Jo nades d 'His d ia: An oni Agus i i el seu emps,
ol. 1,275-3 15.
Supp(1i)co a ~(ues a) ~(eño ia) mande quema es e bille e, po que no
pa ezca que hago yo censu a e c (6).
Comen a i
(1) Les e e kncies que igu en en aques a ca a elacionades amb la
cons i ució de la comissió hispanica que ha ia d'esc iu e con a les
Cen ú ies de Magdebu g, la an acilmen da able3.
Co a ubias ha ia es a nomena p esiden del Consell eial el 13
d'oc ub e de 1572 i Felip
I1
li ha ia con ia la missió de i a enda an el
p ojec e jun amen amb Gaspa Qui oga, inquisido gene al i bisbe de
Cuenca. Pel que a a aques ema, el 29-8-73, el nunci papal O mane o
esc iu al sec e a i d7Es a del Papa les conclusions a quk ha a iba en una
en e is a amb Co a mbias: Fuen idueñas se h un dels componen s de la
comissió que es c ea a pe a la e u ació. Desp és d'una segona i doble
en e is a amb Co a mbias i Qui oga, el nunci esc iu a Roma, el 12 de
no emb e, que els memb es de ini ius d'aques a comissió se an
Fuen idueñas, A ias Mon ano, To es, Villalpando i Agus in, com a
e isado . A causa, pe b, de la len i ud pe i a enda an l'emp esa pe
pa dels espanyols, O mane o es o na a en e is a amb ells i, a inals de
gene de 1574, aconsegueix que s'aco di c ea la comissió c de ac o))
amb Agus in com a p esiden 4.
(2)
El doc o Villalpando
és el nom amb qu& es coneixia Gaspa
Ca di110 de Villalpando (1527-1581)5, que ou ca ed h ic de Súmules
d'Alcala a pa i de 1556. Va assis i a les sessions de l'úl ima e apa del
Concili de T en o en ep esen ació del bisbe d'a ila, Ál a o de Mendoza,
i en ou nomena eoleg papal el 20 d'ab il de 1563 en ocasió de la mo
de Ped o So o. A T en o, on a conkixe An onio Agus in, es dis ingí pels
seus discu sos con a els p o es an s, enca ega s pels lega s pon i icis.
(3) El 1547, Villalpando e a mes e en a s desp és d'ha e aconsegui
els g aus de ba xille i llicencia a la Uni e si a d'Alcala. A inals de
1573 el da e esc i de Ma in Kemni z de la se a ob a
Examen concilii
T iden ini
(Leipzig, 1565-1573) p o oca un eclu amen de plomes
iden ines que el e u essin. Jan Rhe ius, jesu'i a de Colbnia a qui ha ia
Pe a I'es udi de la polbmica sob e les
Cen i ies de Magdebu g és
essencial el llib e de
J.
L.
ORELLA,
Respues as ca ólicas a las Cen u ias de Magdebu go
(1559-1588),
Mad id
1976.
ORELLA, J.L. OP. ci ., p. 366-369.
Un esum de la pa icipació d'aques pe sona ge, amb bibliog a ia complemen i ia i
on s en ORELLA, J.L.,
OP.
ci .,
p.
386-388.
es a encomana el p ojec e an imagdebú guic pe pa del Papa, a
sol.lici a aju a Villalpando pe a aques a e , pe ició a la qual aques a
accedi en una ca a del 13 de eb e de 1
5746.
El e que coincideixi, en
un
in e al de quinze dies, l'aco d de c eació de
la comissió hispanica i l'accep ació de Villalpando pe e u a Ke nni z,
pe me da a aques a ca a la segona quinzena de eb e de 1574.
(4) Nicolás Sande s, p o esso ca olic d'ox o d, a abandona
Angla e a el 1559 pe e ugia -se a Roma. Va assis i al Concili de
T en o com a eoleg del ca denal Hosio, on degué conbixe Agus in, en
el benen bs que no l'hagués conegu a Roma quan aques a o na de
Sicília l'oc ub e de 1560. També allí degué eni el p ime con ac e amb
Beni o A ias Mon ano, de qui és un
g andissimo de o o,
segons el emi-
en d'aques a ca a. El 1565, Felip I1 el designa p o esso de eologia de
Lo aina on o na a coincidi amb Mon ano, que des de 1568 ins a 1572
s'ocupa a An we pen de la imp essió de la Biblia Poliglo a. El 1567 a
publica
The Rock o he Chu ch whe ein he p imacy o S . Pe e and
his successou s
...
is p o ed ou o God's Wo de,
una ob a apologe ica
del papa que p opicia que a comencamen s de 1572 os c ida a Roma
pe Pius V i el ca denal Hosio, pe al de o ma pa de la comissió eo-
logica de la Cong egació ca denalícia an imagdebú guica. Desp és d'un
any i.,mig d'es ada a Roma, és en ia a Mad id com a lega pon i ici pel
nou papa G ego i XIII pe de ensa els in e essos ca olics de Flandes.
Va a iba a la capi al d'Espanya el 15 de no emb e de 15737.
D'aques a no icia, se'n a esso el emi en de la nos a ca a. És logic
que, essen a Mad id un eoleg com Sande s que s'ha ia dis ingi pels
seus esc i s en con a dels cen u iado s, hom pensés a p oposa -10 com a
memb e de la comissió. No obs an aixo, en queda exclos desp és de
l'aco d en e O mane o, Qui oga i Co a ubias de inals de gene de
1574.
L'in o man dYAgus in enca a no sap la composició de ini i a de la
comissió.
(5) Aques
o o hea ino dicho Tu iano
és sens dub e F ancisco
To es, que en a a la Companyia de Jesús el 24-2-69. Nascu a He e a
del Pisue ga, a es udia a Alcala i el 1540 se n'ana a Roma. Fou no-
mena eoleg papal al Concili de T en o i es di igí cap a aques a ciu a en
companyia dYAn onio Agus in i Cesa e Fe an io, on a iba en el 5- 10-6 1.
Quan Pius V, el 1566, enca ega al ca denal Hosio l'es uc u ació d'una
Ibid.
Un bon esum de la ida i de la ajec o ia de Sande s, amb bibliog a ia
complemen a ia i on s en
ORELLA,
J.L.,
OP.
ci .,
p.
258-268.
comissió an imagdebú guica omana, aques con ia el eball a To es. És
logic, doncs, que To es os un dels memb es en que a en pensa Diego
de Co a ubias i Gaspa Qui oga pe o ma pa de la comissió
hispanica.
Es cu iós que el emi en de la ca a equi oqui l'o de eligiosa a que
pe anyia To es, la qual cosa ens indica que desconeixia un dels amics
més idels que Agus in enia a Roma.
(6) Pel que a a la pe sonali a del emi en , és un pe sona ge que
esideix a Mad id, elaciona de p op amb els ce cles de pode i de
l'absolu a con ianqa d'Agus in a an d'aques s úl ims mo s en que
exho a el bisbe que c emi la missi a pe e i a -li p oblemes. D'una al a
banda, pe o, no demos a ha e ingu una elació gai e es e a amb ell, ja
que pa la de F ancisco To es com d'un pe sona ge desconegu , quan e a
un dels amics més idels d'Agus in a Roma.
La compa ació de la cal.lig a ia d'aques a ca a amb la lle a dels
co esponsals més habi uals d'Agus in en aques a epoca ens duu a
pos ula el nom de Ge ónimo Zu i a8. Ambdós pe sona ges s'ha ien
conegu a Medina del Campo l'any 1531 o 1532 i ha ien coincidi a
Roma el 1550 amb mo iu del ia ge del c onis a a I alia. Si bé conse em
ca es en e ells an e io s a l'a ibada del bisbe a Espanya, la elació
mú ua no p engué o ~a ins que Agus in a a iba a Lleida.
Ca a
2
Ms.
Cop.
A-M813J: 374 (o iginal i au dg a a)
20-6-76
Illus iss(imo) e Re e endiss(im0) D(omino) D. An onio Augus ino
A chiepis(copo) Ta aconen(si). Hie onimus Higue as socie a is Iesu
Sace dos. S(a1u em) D(a ). (I)
Cogi an i mihi, p aesul Illus issime, quid po issimum aciendum esse ,
u e olun a i uae g a issimae e in p o inciam nupe iniunc ae
quaes ione di icillima p o digni a e sa is ace em mul a se mihi ce a im
ob ule un , quae meum animum alioqui dubium e ancipi em in a ias
pa es dis aheban . P incipio quod haec es non nisi i um doc issimum
e in a ia econdi aque lec ione elicissime e sa um -qualis u dubio
p ocul es n(os ) o um e ex e o um hominum iudicio- pos ula e
ideba u . Deinde quod o a p opemodum an iqui as esse excu ienda,
e ol endae biblio ecae legendique quam plumi i lib i, p aese im
supe io is memo iae sc ip o um illi, qui nodum quaes ionis
Vegeu lamines adjun es.

Figu a
1.
Ms Cop.
A-M
813
.
398.
Les lle es
G.
Z.que s'ende inen com a possible
úb ica co obo a ien el nom del emi en que p oposem.
Figu a
2.
Ms. A
-
112
de la Real Academia de la His o ia ol.
196 .
Pe any a un esbo any
au og a de Zu i a, e que jus i ica el ap més descu a de la cal,lig a ia, si el compa em
amb i'an e io . To i així, exis eixen alguns de alls mol peculia s de la ma de Zu i a que
es an p esen s en ambdós documen s: el ap de les lle esp,
,
s
inal i
d;
el lligam de la
q
i
de la
h (qhago
i
qha)
que apa eix a l'úl ima linea d'ambdós olis; la coincidencia de ap en
mo s simila s com a a
mande
i
manda ,
e c
...
implica issimae elle p o i ili disso! e e. Qua e cum ego nec ingenio
p aes em, nec p ope inopiam, qua Mad i ianum hoc collegium labo a -u
po e quod diu nis eleemosinis sus en e - eam lib o um supelec ilem
habeamus, quae nego io ec e ge endo pa esse ideba u , a eo p o ec o
succep a p o in i
<a>
liben e abi em, nisi me supe io is coho a iones
-cui non pa e e sempe ne as esse duxi- me laban em e p opemodum
one i succumben em an ispe e exisse . Quamob em dabi mihi eniam
Illus issima ua ampli udo, si o is uis mea minus esponde i o a io,
pe pendens non am clien is ui minusculum, quam o i iosam o e en is
olun a em. Quando quidem e Deus op( imus) max(imus) e ab i110
magnanimi p incipes non am solen obla i mune is magni udinem
pe pende e, quam eg egiam olun a em ponde a e. Incipiam igi u
p aesul Illus iss(ime) nediu ius uam ampli udinem g a issimis nego iis
occupa am in enpes i e mo e , ea lege a que omine u quicquid dixe im,
a ule im, censue im, uo iudi io sapien issimo subiec um es o. Vale.
Canon ex p ima sanc issimi pon i icis Innocen ii epis ola desump us
mul as easque di iciles quaes iones in se con ine quo um p ima si ,
he i ne in mo e posi um ins i u oque maio um Ecclesiae Romanae pa es
in e men a o con ice e? e si quos mos hic innoda i , quos cepe i e
andem ab oga us si ? qui nam sin hi i uli? quo di e an a pa aeciis?
quis hic mos ansmi endi pe acoly os e men i? pos ema, si ne
e men um hoc eucha is ia, an magis eulogia?
[A con inuació De la Higue a exposa els seus pun s de is a aques es
qües ions
i
acaba la ca a da an -la
ex hoc Collegio Mad ie . 12 Kal.
Quin il. an. 15761 (2)
Comen a i
(1) El emi en és el jesu'i a Ge ónimo Román de la Higue a (1538-
161 I), au o dels alsos
C onicones.
(2) Pe aons d'espai no ansc i im aques a exposició que ocupa els
olis 374 -376 i 378 -379 del ma eix manusc i .
Ca a
3
Ms. Cop. A-M 813j373 (o iginal i au dg a a)
Ms. Ma .
BN
1854J: 87 (cbpia)
Juliol 1576
Di a ~(ues a) m(e ced) al p(ad e) Higue a (1) que me huelgo mucho
con sus quis iones y que sea an cu ioso y e sado en buenos lib os y
quan o a las dudas ce ca del e men o de Innoc(en i)o que an o nos da
que haze yo no me a e o a sana de odos esc upulos a nadie ni
en iendo bien po que mue e la quis iones si en iempo de Innoc(en i)o
10s g iegos usa an de azymo o si ha ia aquella quis ion en (iem)po del
concilio Niceno. En my espues a yo quie o p o a que la palab a
e men o no se oma po e men o ni po pan e men ado sino po
azymo consag ado, y ponde o las palab as de Damaso que no le dize
e men o, sino quod appela u , si e oca u , y ambién po au ho idad
de Leon IX y de Humbe o p e iendo p o a que nunca la iglesia La ina
consag o en e men ado. El pad e Hig(ue a) ahe un luga de Epiphanio
con a Ebioni as en el lib.
1
hae esi
30
que es bueno pa a p o a que en
iempo de Epiphanio, el qual ue en (iem)po de San Ge onimo y de
Innocen io, se consag a a en azymo y en iempo mas an iguo que e a
quando 10s discipulos de Ebion bi ian al qual alcan~o San Juan
e angelis a ya iejo. En g iego dize Epiphanio, assi
pii ip a SE S~~EV
~~Xoiio~ ~a h pípqo G 'ayíw '~ ~~Xqaía dnb i au oii
ELS
8 au b SL& dCiipw
ai
~b "aMo pipos oii puo~lpíou.
En iendo yo des as palab as que una ez en el año celeb a an con
azymos imi ando al sac i icio o dina i0 de la iglesia de Ch is ianos
ca holicos y en o as pa es de sus sac i icios usa an de pone agua sola.
En 10s canones de la sex a synodo hai dos canones uno con a 10s que
usan del azyma de 10s Judios y o o con a 10s que sac i ican con ino
solo o agua sola. Del p ime 0 se alen 10s g iegos con a 10s La inos y
anbien allegan o o canon de 10s Apos oles y a odos esponde
Humbe o que no alen nada o que no hazen a p oposi o. Buel o a las
dudas. P opone el p(ad e) Hig(ue )a po que 10s ieles en (iem)po de
Damaso y Innocen io usa an mas des e ocablo e men um no 10
usando que de es e azyma usandole? Yo espondo que del uso del ulgo
nunca podemos da azon cie a. Yo c eo que po se palab a La ina
e men o usa on an es della que de la g iega y ahunque la en endian en
Roma no la usa an. Replica que no e a uso del ulgo sino del papa
Innoc(en i)o. Yo espondo que Innoc(en i)o espondio po 10s e minos
que ue p egun ado y en Damaso es a cla o que no e a e dade o y
cie o el ocablo sino quod ocaba u e men um. El luga de San
Cyp ian donde usa con me apho a del ocablo e men a io en mala
pa e no es a p oposi o, como an poc0 10 de la missa de la qua esma de
10s g iegos que consis e en solas o aciones sin consag acion ni
comunion exce o en sabados y domingos y es como 10 que llaman missa
seca o missa de la ma . Quan o a 10 que duda si en las pa ochias o
i ulos de Roma ha ia missa quando la dezia el Papa yo digo que en
aquellos (iem)pos no la ha ia en ninguna ciudad mas de una cada dia
pa a el pueblo
y
en aquella es a an 10s obispos
y
p( es)b(y e) os y 10s
demas cle igos y legos y se p ue a cla o po 10s luga es de San
1557-1559, on es po eu e l'eno me in lukncia del nos e a quebisbe sob e
les se es ob es33. P ecisamen la edacció dels comen a is als as os es
un
dels emes p incipals que apa eixen a les epís oles de 1557 i de la p ime a
mei a de 1
55834.
33
Aques es ca es o en edi ades pe JUAN ANDR~S el
1804.
FLORES SELLES les eedi i al
olum p ime del seu
Epis ola io
de
An onio Agus ín
amb algunes omissions i alguns e o s
de ansc ipció. Nosal es n'hem e una e isió ecen ( egeu
Epig a ia i numisma ica
...,
esi inkdi a,
UAB 1991)
34
Epig a ia i Numismci ica
...,
especialmen p.
256-266.