Quatre cartes desconegudes de l'arquebisbe de Tarragona Antonio Agustín Albanell

QUATRE CARTES DESCONEGUDES DE L'ARQUEBISBE DE TARRAGONA ANTONIO AGUST~N ALBANELL Joan Ca bonell i Manils Uni e si a Au onoma de Ba celona ABSTRACT The pu pose o his wo k is o make known ou s ill inedi ed le e s om/ o An onio Agus in, who died in 1586 as a chbishop o Ta agona, ailing a comple e edi ion o his collec ion le e s announced om 1980. Some ques ions abou Canon Law, Nu- misma ics and Magdebu g Cen u ies a e he main subjec s abou whose Agus in and his co esponden s Zu i a, de la Hi- gue a, Zapa a and del F ago w i e on his occasion. We ha e made also a sho commen on hem. En aques a icle olem dona a conbixe un conjun de qua e documen s que c eiem que enca a són inbdi s- pe anyen s a l'epis ola i d'An onio Agus in Albanell, que mo i essen a quebisbe de Ta agona el 1586'. To s aques s documen s o men pa del ons A ne Magnussen de la biblio eca de la Uni e si a de Copenhague (Cop. A-M), conc e amen dels manusc i s 813 4 i 253 o12. Pe o d e c onolbgic són: una ca a ' Des de la mo ma eixa d'Agus ín han es a o qa els au o s que s'han ocupa de la se a ida. Amb o , el ela més comple edac a ins a ui és enca a el de MAYANS i SISCAR que igu a com a p oleg dels Dialogos de las a mas ~'AGUSTIN i, adu'i al lla í i amplia , al olum I1 de les Ope a Omnia, Lucca 1765-1774. Amb pos e io i a a aques a biog a ia, cal des aca la impo an in oducció de Juan And és a les se es An onii Augus ini A chiepiscopi Ta aconensis Epis olae la inae e i alicae nunc p imum edi ae, Panna 1804; l'a icle de FRANCISCO de ZULUETA, (<Don An onio Agus ín)) adul de l'angles i publica al Bole in A queológico de Ta agona 46 (1946), p. 48-80; i, més ecen men l'a icle del doc o FLORES SELLBS, ((An oni0 Agus in, es udian e en I alia)), El Ca denal Albo noz y el Colegio de España VI, Bolonia 1979, p. 315-371. Po se Ú il ambé consul a la sín esi biog a ica de la me a esi inkdi a Epig a ia i Numisma ica a 1'Epis ola i d'An onio Agus in (UAB 1991), en la qual inco po o dades desconegudes, a pa i de la lec u a de no es ca es inkdi es. La desc ipció i la p ocedkncia dels manusc i s espanyols d'aques ons, jun amen amb di igida a Agus in sense emi en , una al a di igida a l'a quebisbe pe Ge ónimo Román de la Higue a, una ca a au og a a d'Agus in sense especi icació del ecep o i la copia d'un agmen d'una ca a d'Agus in a Ped o del F ago. Ca a 1 Ms. Cop. A-M 813 : 398 Feb e 1574 En e 10s nomb ados pa a esc ibi con a las cen u ias (1) es el doc o Villalpando canonigo de Alcala amoso en las disciplinas de la escuela y en las a es. Homb e a gu o y disp eciado y desembuel o. Es n(a u )al de Sego ia. Es u o en el concilio con no se que pe lado. Hale an epues o el p esiden e Co a ubias o(bis)po de Sego ia (2). Ha esc i o es e en a es y ago a dizen que esc i e cie o lib o con a un he ege (3). Es homb e de buena edad y obus o. No sabe mas lenguas de la in de escuela ni c eo que le pa escen bien 10s que las saben con o me a la opinion de 10s mas de ka> escuela. También es a nomb ado un doc o inglés que es a aquí, llamado Sande o, homb e senzill0 y de muchas y buenas le as, bien doc o en lenguas g iega y la ina, y muy e sado en la esc i u a y con a he eges, g andissimo de o o del S(eño ) Mon ano y es muy buena y llana pe sona (4). Ha esc i o muy bien. O o Thea ino dicho Tu iano ambien es nomb ado (5). No se nada desas pa es. l'edició d'algunes ca es d'humanis es insignes, ou mo iu d'un a icle ~'EMILE GIGAS, ((Le es inédi es de quelques sa an s espagnols du XVIeme siecle~, Ré ue Hispanique XX (1909), p. 429-458. En els úl ims anys el doc o CANDIDO FLORES SELLES ha ac a a bas amen el con ingu del manusc i 813 4 i n'ha publica inedi s en di e en s a icles: (1978) <<Esc i os inédi os de An onio Agus in e e en es al Concilio de T en o)), Re is a Española de De echo Candnico, 34 (ene o-ab il), p. 109-130; (1979a) (<Esc i os inédi os de An onio Agus in , Bulle in o Medie al Canon Law 9, p. 84-88; (1979b) ((Un es udio inédi o de An onio Agus in sob e 10s Diges os)), Anua io de His o ia del De echo Español, 49, p. 625-638; (1979~) ((P o Cons i u ionibus apos olicis. Un inédi o de An onio Agus in)), Re is a Española de Teologia, 39-40, p. 385-388; (1982) ((El Ca ecisme Romano de An onio Agus in. P esen ación y edición)), Re is a española de Teologia, p. 5-43; (1985) ((An oni0 Agus in y las No elas de Jus iniano: una us ada edición)), P oceedings o he Six h In e na ionul Cong ess o medie al Canon Law, p. 55-68; (1987-1988) c Respues as inédi as de An onio Agus in a consul as de amigos)), Re is a de la Facul ad de De echo de la Uni e sidad Complu ense de Mad id, p. 111-185; (1989) c Documen os inédi os de An onio Agus in)), Jo nades d 'His d ia: An oni Agus i i el seu emps, ol. 1,275-3 15. Supp(1i)co a ~(ues a) ~(eño ia) mande quema es e bille e, po que no pa ezca que hago yo censu a e c (6). Comen a i (1) Les e e kncies que igu en en aques a ca a elacionades amb la cons i ució de la comissió hispanica que ha ia d'esc iu e con a les Cen ú ies de Magdebu g, la an acilmen da able3. Co a ubias ha ia es a nomena p esiden del Consell eial el 13 d'oc ub e de 1572 i Felip I1 li ha ia con ia la missió de i a enda an el p ojec e jun amen amb Gaspa Qui oga, inquisido gene al i bisbe de Cuenca. Pel que a a aques ema, el 29-8-73, el nunci papal O mane o esc iu al sec e a i d7Es a del Papa les conclusions a quk ha a iba en una en e is a amb Co a mbias: Fuen idueñas se h un dels componen s de la comissió que es c ea a pe a la e u ació. Desp és d'una segona i doble en e is a amb Co a mbias i Qui oga, el nunci esc iu a Roma, el 12 de no emb e, que els memb es de ini ius d'aques a comissió se an Fuen idueñas, A ias Mon ano, To es, Villalpando i Agus in, com a e isado . A causa, pe b, de la len i ud pe i a enda an l'emp esa pe pa dels espanyols, O mane o es o na a en e is a amb ells i, a inals de gene de 1574, aconsegueix que s'aco di c ea la comissió c de ac o)) amb Agus in com a p esiden 4. (2) El doc o Villalpando és el nom amb qu& es coneixia Gaspa Ca di110 de Villalpando (1527-1581)5, que ou ca ed h ic de Súmules d'Alcala a pa i de 1556. Va assis i a les sessions de l'úl ima e apa del Concili de T en o en ep esen ació del bisbe d'a ila, Ál a o de Mendoza, i en ou nomena eoleg papal el 20 d'ab il de 1563 en ocasió de la mo de Ped o So o. A T en o, on a conkixe An onio Agus in, es dis ingí pels seus discu sos con a els p o es an s, enca ega s pels lega s pon i icis. (3) El 1547, Villalpando e a mes e en a s desp és d'ha e aconsegui els g aus de ba xille i llicencia a la Uni e si a d'Alcala. A inals de 1573 el da e esc i de Ma in Kemni z de la se a ob a Examen concilii T iden ini (Leipzig, 1565-1573) p o oca un eclu amen de plomes iden ines que el e u essin. Jan Rhe ius, jesu'i a de Colbnia a qui ha ia Pe a I'es udi de la polbmica sob e les Cen i ies de Magdebu g és essencial el llib e de J. L. ORELLA, Respues as ca ólicas a las Cen u ias de Magdebu go (1559-1588), Mad id 1976. ORELLA, J.L. OP. ci ., p. 366-369. Un esum de la pa icipació d'aques pe sona ge, amb bibliog a ia complemen i ia i on s en ORELLA, J.L., OP. ci ., p. 386-388. es a encomana el p ojec e an imagdebú guic pe pa del Papa, a sol.lici a aju a Villalpando pe a aques a e , pe ició a la qual aques a accedi en una ca a del 13 de eb e de 1 5746. El e que coincideixi, en un in e al de quinze dies, l'aco d de c eació de la comissió hispanica i l'accep ació de Villalpando pe e u a Ke nni z, pe me da a aques a ca a la segona quinzena de eb e de 1574. (4) Nicolás Sande s, p o esso ca olic d'ox o d, a abandona Angla e a el 1559 pe e ugia -se a Roma. Va assis i al Concili de T en o com a eoleg del ca denal Hosio, on degué conbixe Agus in, en el benen bs que no l'hagués conegu a Roma quan aques a o na de Sicília l'oc ub e de 1560. També allí degué eni el p ime con ac e amb Beni o A ias Mon ano, de qui és un g andissimo de o o, segons el emi- en d'aques a ca a. El 1565, Felip I1 el designa p o esso de eologia de Lo aina on o na a coincidi amb Mon ano, que des de 1568 ins a 1572 s'ocupa a An we pen de la imp essió de la Biblia Poliglo a. El 1567 a publica The Rock o he Chu ch whe ein he p imacy o S . Pe e and his successou s ... is p o ed ou o God's Wo de, una ob a apologe ica del papa que p opicia que a comencamen s de 1572 os c ida a Roma pe Pius V i el ca denal Hosio, pe al de o ma pa de la comissió eo- logica de la Cong egació ca denalícia an imagdebú guica. Desp és d'un any i.,mig d'es ada a Roma, és en ia a Mad id com a lega pon i ici pel nou papa G ego i XIII pe de ensa els in e essos ca olics de Flandes. Va a iba a la capi al d'Espanya el 15 de no emb e de 15737. D'aques a no icia, se'n a esso el emi en de la nos a ca a. És logic que, essen a Mad id un eoleg com Sande s que s'ha ia dis ingi pels seus esc i s en con a dels cen u iado s, hom pensés a p oposa -10 com a memb e de la comissió. No obs an aixo, en queda exclos desp és de l'aco d en e O mane o, Qui oga i Co a ubias de inals de gene de 1574. L'in o man dYAgus in enca a no sap la composició de ini i a de la comissió. (5) Aques o o hea ino dicho Tu iano és sens dub e F ancisco To es, que en a a la Companyia de Jesús el 24-2-69. Nascu a He e a del Pisue ga, a es udia a Alcala i el 1540 se n'ana a Roma. Fou no- mena eoleg papal al Concili de T en o i es di igí cap a aques a ciu a en companyia dYAn onio Agus in i Cesa e Fe an io, on a iba en el 5- 10-6 1. Quan Pius V, el 1566, enca ega al ca denal Hosio l'es uc u ació d'una Ibid. Un bon esum de la ida i de la ajec o ia de Sande s, amb bibliog a ia complemen a ia i on s en ORELLA, J.L., OP. ci ., p. 258-268. comissió an imagdebú guica omana, aques con ia el eball a To es. És logic, doncs, que To es os un dels memb es en que a en pensa Diego de Co a ubias i Gaspa Qui oga pe o ma pa de la comissió hispanica. Es cu iós que el emi en de la ca a equi oqui l'o de eligiosa a que pe anyia To es, la qual cosa ens indica que desconeixia un dels amics més idels que Agus in enia a Roma. (6) Pel que a a la pe sonali a del emi en , és un pe sona ge que esideix a Mad id, elaciona de p op amb els ce cles de pode i de l'absolu a con ianqa d'Agus in a an d'aques s úl ims mo s en que exho a el bisbe que c emi la missi a pe e i a -li p oblemes. D'una al a banda, pe o, no demos a ha e ingu una elació gai e es e a amb ell, ja que pa la de F ancisco To es com d'un pe sona ge desconegu , quan e a un dels amics més idels d'Agus in a Roma. La compa ació de la cal.lig a ia d'aques a ca a amb la lle a dels co esponsals més habi uals d'Agus in en aques a epoca ens duu a pos ula el nom de Ge ónimo Zu i a8. Ambdós pe sona ges s'ha ien conegu a Medina del Campo l'any 1531 o 1532 i ha ien coincidi a Roma el 1550 amb mo iu del ia ge del c onis a a I alia. Si bé conse em ca es en e ells an e io s a l'a ibada del bisbe a Espanya, la elació mú ua no p engué o ~a ins que Agus in a a iba a Lleida. Ca a 2 Ms. Cop. A-M813J: 374 (o iginal i au dg a a) 20-6-76 Illus iss(imo) e Re e endiss(im0) D(omino) D. An onio Augus ino A chiepis(copo) Ta aconen(si). Hie onimus Higue as socie a is Iesu Sace dos. S(a1u em) D(a ). (I) Cogi an i mihi, p aesul Illus issime, quid po issimum aciendum esse , u e olun a i uae g a issimae e in p o inciam nupe iniunc ae quaes ione di icillima p o digni a e sa is ace em mul a se mihi ce a im ob ule un , quae meum animum alioqui dubium e ancipi em in a ias pa es dis aheban . P incipio quod haec es non nisi i um doc issimum e in a ia econdi aque lec ione elicissime e sa um -qualis u dubio p ocul es n(os ) o um e ex e o um hominum iudicio- pos ula e ideba u . Deinde quod o a p opemodum an iqui as esse excu ienda, e ol endae biblio ecae legendique quam plumi i lib i, p aese im supe io is memo iae sc ip o um illi, qui nodum quaes ionis Vegeu lamines adjun es. Figu a 1. Ms Cop. A-M 813 . 398. Les lle es G. Z.que s'ende inen com a possible úb ica co obo a ien el nom del emi en que p oposem. Figu a 2. Ms. A - 112 de la Real Academia de la His o ia ol. 196 . Pe any a un esbo any au og a de Zu i a, e que jus i ica el ap més descu a de la cal,lig a ia, si el compa em amb i'an e io . To i així, exis eixen alguns de alls mol peculia s de la ma de Zu i a que es an p esen s en ambdós documen s: el ap de les lle esp, , s inal i d; el lligam de la q i de la h (qhago i qha) que apa eix a l'úl ima linea d'ambdós olis; la coincidencia de ap en mo s simila s com a a mande i manda , e c ... implica issimae elle p o i ili disso! e e. Qua e cum ego nec ingenio p aes em, nec p ope inopiam, qua Mad i ianum hoc collegium labo a -u po e quod diu nis eleemosinis sus en e - eam lib o um supelec ilem habeamus, quae nego io ec e ge endo pa esse ideba u , a eo p o ec o succep a p o in i <a> liben e abi em, nisi me supe io is coho a iones -cui non pa e e sempe ne as esse duxi- me laban em e p opemodum one i succumben em an ispe e exisse . Quamob em dabi mihi eniam Illus issima ua ampli udo, si o is uis mea minus esponde i o a io, pe pendens non am clien is ui minusculum, quam o i iosam o e en is olun a em. Quando quidem e Deus op( imus) max(imus) e ab i110 magnanimi p incipes non am solen obla i mune is magni udinem pe pende e, quam eg egiam olun a em ponde a e. Incipiam igi u p aesul Illus iss(ime) nediu ius uam ampli udinem g a issimis nego iis occupa am in enpes i e mo e , ea lege a que omine u quicquid dixe im, a ule im, censue im, uo iudi io sapien issimo subiec um es o. Vale. Canon ex p ima sanc issimi pon i icis Innocen ii epis ola desump us mul as easque di iciles quaes iones in se con ine quo um p ima si , he i ne in mo e posi um ins i u oque maio um Ecclesiae Romanae pa es in e men a o con ice e? e si quos mos hic innoda i , quos cepe i e andem ab oga us si ? qui nam sin hi i uli? quo di e an a pa aeciis? quis hic mos ansmi endi pe acoly os e men i? pos ema, si ne e men um hoc eucha is ia, an magis eulogia? [A con inuació De la Higue a exposa els seus pun s de is a aques es qües ions i acaba la ca a da an -la ex hoc Collegio Mad ie . 12 Kal. Quin il. an. 15761 (2) Comen a i (1) El emi en és el jesu'i a Ge ónimo Román de la Higue a (1538- 161 I), au o dels alsos C onicones. (2) Pe aons d'espai no ansc i im aques a exposició que ocupa els olis 374 -376 i 378 -379 del ma eix manusc i . Ca a 3 Ms. Cop. A-M 813j373 (o iginal i au dg a a) Ms. Ma . BN 1854J: 87 (cbpia) Juliol 1576 Di a ~(ues a) m(e ced) al p(ad e) Higue a (1) que me huelgo mucho con sus quis iones y que sea an cu ioso y e sado en buenos lib os y quan o a las dudas ce ca del e men o de Innoc(en i)o que an o nos da que haze yo no me a e o a sana de odos esc upulos a nadie ni en iendo bien po que mue e la quis iones si en iempo de Innoc(en i)o 10s g iegos usa an de azymo o si ha ia aquella quis ion en (iem)po del concilio Niceno. En my espues a yo quie o p o a que la palab a e men o no se oma po e men o ni po pan e men ado sino po azymo consag ado, y ponde o las palab as de Damaso que no le dize e men o, sino quod appela u , si e oca u , y ambién po au ho idad de Leon IX y de Humbe o p e iendo p o a que nunca la iglesia La ina consag o en e men ado. El pad e Hig(ue a) ahe un luga de Epiphanio con a Ebioni as en el lib. 1 hae esi 30 que es bueno pa a p o a que en iempo de Epiphanio, el qual ue en (iem)po de San Ge onimo y de Innocen io, se consag a a en azymo y en iempo mas an iguo que e a quando 10s discipulos de Ebion bi ian al qual alcan~o San Juan e angelis a ya iejo. En g iego dize Epiphanio, assi pii ip a SE S~~EV ~~Xoiio~ ~a h pípqo G 'ayíw '~ ~~Xqaía dnb i au oii ELS 8 au b SL& dCiipw ai ~b "aMo pipos oii puo~lpíou. En iendo yo des as palab as que una ez en el año celeb a an con azymos imi ando al sac i icio o dina i0 de la iglesia de Ch is ianos ca holicos y en o as pa es de sus sac i icios usa an de pone agua sola. En 10s canones de la sex a synodo hai dos canones uno con a 10s que usan del azyma de 10s Judios y o o con a 10s que sac i ican con ino solo o agua sola. Del p ime 0 se alen 10s g iegos con a 10s La inos y anbien allegan o o canon de 10s Apos oles y a odos esponde Humbe o que no alen nada o que no hazen a p oposi o. Buel o a las dudas. P opone el p(ad e) Hig(ue )a po que 10s ieles en (iem)po de Damaso y Innocen io usa an mas des e ocablo e men um no 10 usando que de es e azyma usandole? Yo espondo que del uso del ulgo nunca podemos da azon cie a. Yo c eo que po se palab a La ina e men o usa on an es della que de la g iega y ahunque la en endian en Roma no la usa an. Replica que no e a uso del ulgo sino del papa Innoc(en i)o. Yo espondo que Innoc(en i)o espondio po 10s e minos que ue p egun ado y en Damaso es a cla o que no e a e dade o y cie o el ocablo sino quod ocaba u e men um. El luga de San Cyp ian donde usa con me apho a del ocablo e men a io en mala pa e no es a p oposi o, como an poc0 10 de la missa de la qua esma de 10s g iegos que consis e en solas o aciones sin consag acion ni comunion exce o en sabados y domingos y es como 10 que llaman missa seca o missa de la ma . Quan o a 10 que duda si en las pa ochias o i ulos de Roma ha ia missa quando la dezia el Papa yo digo que en aquellos (iem)pos no la ha ia en ninguna ciudad mas de una cada dia pa a el pueblo y en aquella es a an 10s obispos y p( es)b(y e) os y 10s demas cle igos y legos y se p ue a cla o po 10s luga es de San 1557-1559, on es po eu e l'eno me in lukncia del nos e a quebisbe sob e les se es ob es33. P ecisamen la edacció dels comen a is als as os es un dels emes p incipals que apa eixen a les epís oles de 1557 i de la p ime a mei a de 1 55834. 33 Aques es ca es o en edi ades pe JUAN ANDR~S el 1804. FLORES SELLES les eedi i al olum p ime del seu Epis ola io de An onio Agus ín amb algunes omissions i alguns e o s de ansc ipció. Nosal es n'hem e una e isió ecen ( egeu Epig a ia i numisma ica ..., esi inkdi a, UAB 1991) 34 Epig a ia i Numismci ica ..., especialmen p. 256-266.