icA i del Con egno S udi
Lunensi e p ospe i e
sull'Occiden e Romano. Le ici,
se emb e
1985n,
Quade nidel
Cen o di S udi Lunensi
10-11-12 (1985-1987),
Luni
1987,
3
ols.,
668
pp.
Desp és de es anys d'absbncia,
han o na a apa bixe du an l'any
1987 els
Quade ni del Cen o di
S udi Lunensi
de Luni, amb la mani-
es a olun a , no solamen de co-
b i el bui edi o ial de 1985-1987,
sinó de e -ho posan al dia i, pe
qui: no, ellan~an els es udis sob e
la ciu a de Luni i el seu en o n.
Apa eixen de cop es olums dels
Quade ni
(els que co espond ien
als anys 1985,1986 i 1987, núms. 10,
11
i 12) que ecullen d'una mane a
o sa exempla , enca a que amb un
ce e a d, les ac es del
Con egno
di S udi Lunensi e p ospe i e
sull'Occiden e Romano,
sos ingu
du an el mes de se emb e de 1985 a
Le ici, so a l'o gani zació de l'ac i-
issim Cen e d'Es udis de Luni,
amb la col~labo ació signi ica i a de
l'kcole F ancaise de Roma (el
col.loqui es a anomena i aio-
anc&, o i que, com és o sa lbgic
suposa , ambé hi an ha e impo -
an s con ibucions d'es udiosos
d'al es nacionali a s).
El col.loqui, a la is a gene al del
que o e eixen les se es ac es, a
ole abas a , pel cap baix, dues
i es: ac uali za i e isa les e le-
xions dels es udiosos sob e Luni,
amb la base de les no es dades a -
queolbgiques que apo a la ciu a
des de 1975; i anali za , mol més a
ons del que s'ha ia e ins a a, la
p ojecció de elacions en e la zona
de Luni i la es a d'en o n occiden al
so a in lubncia omana. Ce amen
hi ha apo acions que su en un xic
d'aques s dos eixos, pe d el co en
p incipal s'o ien a en aques sen i .
Po se no es ac a an de po encia
I'es udi de no es dades a queolbgi-
ques (les descobe es ampoc no han
es a an nomb oses), com de eco-
lli de mane a adequada la inquie-
ud de p oducció bibliog a ica que
Luni i la zona ligu p o oquen d'uns
anys ensa.
En aques sen i , les ac es (di idi-
des en es olums que edi en les
con ibucions i in e encions de
cada un dels es dies que du a el
col.loqui) ecullen eballs impo -
an s sob e di e en s aspec es con-
c e s de la colbnia
Luna,
com a a els
del p o .
F.
Coa elli de Pe ugia,
sob e
La ondazione di Luni. P o-
blemi s o ici ed a cheologici
( ol.
I,
pp. 17-36); el de la p o . M. Pia Ros-
signani de Mila, sob e
Gli edi ici
pubblici nell'a ea del Fo o di Luni
( ol.
I,
pp. 123-148); el d'un dels
més g ans impulso s de la in es iga-
ció a queolbgica a Luni, a a és del
Cen o di S udi Lunensi, An onio
F o a, sob e
La p oduzione di scul-
u a a Luni
( ol.
11,
pp. 223-250); el
de les p o s. M. Paula La izza i de
Pa ia i D. Gandol i de Bo dighe a,
que ecullen les dades de la
Ce ami-
ca e scambi comme ciali a Luni;
la
p ime a se cen a en el inal de l'B
poca epublicana i els inicis de la im-
pe ial ( ol.
11,
pp. 251-260) i la sego-
na, en les e apes cen al i inal de
l'impe i ( ol.
11,
pp. 261-288); se-
gueix la línia c onolbgica, bé que
cen an -se només en la Ca ed al de
San a Ma ia, la p o . S. Lusua di de
Mila. amb una comunicació sob e
Luni paleoc is iana e al o nedie ale
nelle icende della sua ca ed ale
( ol.
11,
pp. 289-320); el del p o . B.
Wa d Pe kins d'ox o d, sob e
Ea ly
medie al Luni: esul s and p oble ns
( ol.
11,
pp. 339-350); i dues apo a-
cions especi iques sob e els ma b es
de Luni: de T. Mannoni de Gbno a,
sob e els
P i ni p obabili impieghi
del na no lunense e i1 Po us
Lunae,
i d'E. Dolci de Ca a a,
sob e
Z
na ni lunensi: adizione,
p oduzione, applicazione
( ol.
11,
pp. 395-404 i 405-463, espec i a-
men );
i
pe acaba de de ini alguns
al es dels mol s aspec es que es po-
d ien conc e a sob e Luni, la con-
ibució de G. Ra i del
Cen o di
S udi Lunensi
sob e
P oduzioni lo-
cali e na e iali d'i npo azione nella
ce amica d'uso co nune a Luni
( ol.
111,
pp. 465-496); la de M.G. Angeli
Be inelli sob e
Gli impe a o i o-
mani del
III
secolo d.
C.
(sic!) nelle is-
c izioni lunensi
( ol.
111,
pp. 525-
540) i d'A. Be ino sob e
Duepe io-
di c i ici nella s o ia di Luni,
on
pa la del momen de decadbncia de-
ini i a de Luni omana, segles
III-
IV,
i de Luni al omedie al, segles
X-
XiI
( ol.
111,
pp. 541-554).
Al es con ibucions anali zen as-
pec es de la elació de Luni dins de
la zona ligu o en e e bncia a d'al-
es zones geog a iques de l'impe i
oma, i ambé d'al es pun s de la
egió, com són les del p o .
G.
Achi-
lle Mansuelli de Bologna, sob e
Luni e i1 con ine se en ionale de-
II'E u ia
( ol.
I,
pp. 9-16); de P.
G os d'Ais de P o en~a, sob e
Re-
ma ques su les onda ions u baines
de Na bonnaise e de Cisalpine au
débu de l'e npi e
( ol.
I,
pp. 73-96);
d'E. F ézouls d's asbou g, sob e
E e gé is ne e cons uc ions publi-
ques, é ude co npa a i e: la
VI[
é-
gion e la Gaule Na bonnaise
( ol.
I,
pp. 211-222); de Ch. Pe ie, di ec o
de l' icole F an~aise de Roma, amb
una
No e su la ch is ianisa ion de la
~Ligu ie))
( ol.
11,
pp. 351-380);
d'H. La agne de Pa is, sob e els
Mosai'ques de Ligu ie e Na bonnai-
se: simili udes, pa en és, in luences
( ol.
11,
pp. 381-394); de
M.
Maye ,
I.
Roda i A. Al a ez de Ba celona,
sob e
La impo ación del ná nol en
época omana. El ejemplo de Ven i-
niglia
y
su con aposici6n con el li o-
al no e de la Ta aconense
( ol.
111,
pp. 497-524) i de
F.
Palla & de Bo -
dighe a, amb unes
Conside azioni
gene ali sulla opog a ia di Albin i-
mílium
( ol.
111,
pp. 597-604).
També hi ha un pe i nomb e de
con ibucions que, o i apun a al-
guna elació amb Luni, dediquen la
se a a enció p e e en o a emes de
ca ac e més gene al o a d'al es
zones geog a iques, com són les del
p o . R. E ienne de Bu deus,
A
p o-
pos de quelques basiliques de Gaule
e de la Péninsule Zbé ique
( ol.
I,
pp. 37-52); de P. Sommella de
Roma, sob e
Modelli u bani o nani
in e a eppublicana
( ol.
I,
pp. 97-
122); les de G. Be mond i D. Sca-
glia ini, sob e aspec es de 1'Emilia-
Romagna: la p ime a amb
La ce a-
mica a e nice ne a a Ra enna
( ol.
111,
pp. 555-566) i la segona, amb
A -
chi e u a e deco azione nelle domus
e nelle illae dell'E nilia e Ro nagna
( ol. 111, pp. 567-596), i la de G. Ca-
alie i de Ve ona, amb un
Appendi-
ce sulla deco azione a chi e onica
dei monumen i o ensi
( ol. I,
pp. 149-194).
Comple en els es olums d'ac es
del col.loqui, es apendixs. El p i-
me d'ells a o ma pa ísica de la
eunió (de
M.
~annaia o,
Appendi-
ce. No e echniche p elimina i suipa-
imen i a mosaico in enu i nell'a ea
della ca ed ale lunense,
ol. 11, pp.
321-330) i, més que un apbndix a les
ac es en gene al, ho
és
de la con i-
bució de S. Lusua di sob e la ca e-
d al de Luni. Els al es dos apendixs
són con ibucions que no an o ma
pa del col.loqui, pe o que han
es a excepcionalmen incloses en
les ac es pe aó del seu in e i s es-
pec e de dos pun s ampliamen dis-
cu i s al col.loqui: el
Po us Lunae
i
el ma b e (de S. Pesa en o,
Gli scali
po uali di Luni nel con es o della
o a da Roma ad A les,
ol. III,
pp. 617-642 i de
F.
Te acina,
Zm-
po azione di ma mi bianchi pe uso
a chi e onico nella Cisalpina: i1 caso
di Ve ona,
ol. 111, pp. 643-660).
Els olums inclouen ambé, com
és p ecep iu en un col.loqui, les in-
e encions e es a les di e en s con-
ibucions, pun semp e impo an
que po apo a no es inicia i es i
e lexions sob e els emes exposa s i
que en aques es ac es ha es a cen-
ali za al inal de cada olum,
sense espec a ni el o ma
con i-
bució-in e encions
(més di ec e,
accesible i comode), ni el de
sessió
cien @ca-in e encions a les comuni-
cacions de la sessió.
Han p e e i els
( es g ups, doncs, d'in e encions),
amb la qual cosa la dispe sió 6s no a-
ble (pe exemple, les in e essan s in-
e encions a la con ibució de
Ch.
Pie i, inclosa al ol. 11, pp. 351 SS.,
es oben al ol. III, pp. 605 SS.).
També és no able la manca d'ade-
qua s índexs inals pe acili a l'ac-
cés a la ica in o mació que con e-
nen les ac es: si, com ens sembla que
s'aconsegueix, aques es són una e-
capi ulació, posada al dia i ellanqa-
men dels es udis sob e la omani -
zació del N d'I ilia i del SE de
F anqa, ens sembla imp escindible
que aques nou ins umen de eba-
11 con ingui (i és impe donable que
no ho con empli), pel cap baix, un
index nominum,
un index geog a ic i
un
index e um.
En qualse ol cas, i deixan una
mica de banda aques s i d'al es pe-
i s p oblemes que ajuden a millo a
el uncionamen d'unes ac es, aques-
es que a a ecensionem con enen
una impo a i miscel.1ania in o ma-
ció que cald i eni en comp e quan
s'es udii', sob e o , la zona de les
Galies Cisalpina i Na bonesa
i
la
se a omani zació, a més de e -se
imp escindible pe a o s aquells que
ulguin acos a -se amb ga an ies al
coneixemen conc e de la zona ligu
i, mol especialmen , de Luni.
Joan
Gómez
Palla es
edi o s ecolli les in e encions,
ag upan -les pe dies de col.loqui