Recensions

icA i del Con egno S udi Lunensi e p ospe i e sull'Occiden e Romano. Le ici, se emb e 1985n, Quade nidel Cen o di S udi Lunensi 10-11-12 (1985-1987), Luni 1987, 3 ols., 668 pp. Desp és de es anys d'absbncia, han o na a apa bixe du an l'any 1987 els Quade ni del Cen o di S udi Lunensi de Luni, amb la mani- es a olun a , no solamen de co- b i el bui edi o ial de 1985-1987, sinó de e -ho posan al dia i, pe qui: no, ellan~an els es udis sob e la ciu a de Luni i el seu en o n. Apa eixen de cop es olums dels Quade ni (els que co espond ien als anys 1985,1986 i 1987, núms. 10, 11 i 12) que ecullen d'una mane a o sa exempla , enca a que amb un ce e a d, les ac es del Con egno di S udi Lunensi e p ospe i e sull'Occiden e Romano, sos ingu du an el mes de se emb e de 1985 a Le ici, so a l'o gani zació de l'ac i- issim Cen e d'Es udis de Luni, amb la col~labo ació signi ica i a de l'kcole F ancaise de Roma (el col.loqui es a anomena i aio- anc&, o i que, com és o sa lbgic suposa , ambé hi an ha e impo - an s con ibucions d'es udiosos d'al es nacionali a s). El col.loqui, a la is a gene al del que o e eixen les se es ac es, a ole abas a , pel cap baix, dues i es: ac uali za i e isa les e le- xions dels es udiosos sob e Luni, amb la base de les no es dades a - queolbgiques que apo a la ciu a des de 1975; i anali za , mol més a ons del que s'ha ia e ins a a, la p ojecció de elacions en e la zona de Luni i la es a d'en o n occiden al so a in lubncia omana. Ce amen hi ha apo acions que su en un xic d'aques s dos eixos, pe d el co en p incipal s'o ien a en aques sen i . Po se no es ac a an de po encia I'es udi de no es dades a queolbgi- ques (les descobe es ampoc no han es a an nomb oses), com de eco- lli de mane a adequada la inquie- ud de p oducció bibliog a ica que Luni i la zona ligu p o oquen d'uns anys ensa. En aques sen i , les ac es (di idi- des en es olums que edi en les con ibucions i in e encions de cada un dels es dies que du a el col.loqui) ecullen eballs impo - an s sob e di e en s aspec es con- c e s de la colbnia Luna, com a a els del p o . F. Coa elli de Pe ugia, sob e La ondazione di Luni. P o- blemi s o ici ed a cheologici ( ol. I, pp. 17-36); el de la p o . M. Pia Ros- signani de Mila, sob e Gli edi ici pubblici nell'a ea del Fo o di Luni ( ol. I, pp. 123-148); el d'un dels més g ans impulso s de la in es iga- ció a queolbgica a Luni, a a és del Cen o di S udi Lunensi, An onio F o a, sob e La p oduzione di scul- u a a Luni ( ol. 11, pp. 223-250); el de les p o s. M. Paula La izza i de Pa ia i D. Gandol i de Bo dighe a, que ecullen les dades de la Ce ami- ca e scambi comme ciali a Luni; la p ime a se cen a en el inal de l'B poca epublicana i els inicis de la im- pe ial ( ol. 11, pp. 251-260) i la sego- na, en les e apes cen al i inal de l'impe i ( ol. 11, pp. 261-288); se- gueix la línia c onolbgica, bé que cen an -se només en la Ca ed al de San a Ma ia, la p o . S. Lusua di de Mila. amb una comunicació sob e Luni paleoc is iana e al o nedie ale nelle icende della sua ca ed ale ( ol. 11, pp. 289-320); el del p o . B. Wa d Pe kins d'ox o d, sob e Ea ly medie al Luni: esul s and p oble ns ( ol. 11, pp. 339-350); i dues apo a- cions especi iques sob e els ma b es de Luni: de T. Mannoni de Gbno a, sob e els P i ni p obabili impieghi del na no lunense e i1 Po us Lunae, i d'E. Dolci de Ca a a, sob e Z na ni lunensi: adizione, p oduzione, applicazione ( ol. 11, pp. 395-404 i 405-463, espec i a- men ); i pe acaba de de ini alguns al es dels mol s aspec es que es po- d ien conc e a sob e Luni, la con- ibució de G. Ra i del Cen o di S udi Lunensi sob e P oduzioni lo- cali e na e iali d'i npo azione nella ce amica d'uso co nune a Luni ( ol. 111, pp. 465-496); la de M.G. Angeli Be inelli sob e Gli impe a o i o- mani del III secolo d. C. (sic!) nelle is- c izioni lunensi ( ol. 111, pp. 525- 540) i d'A. Be ino sob e Duepe io- di c i ici nella s o ia di Luni, on pa la del momen de decadbncia de- ini i a de Luni omana, segles III- IV, i de Luni al omedie al, segles X- XiI ( ol. 111, pp. 541-554). Al es con ibucions anali zen as- pec es de la elació de Luni dins de la zona ligu o en e e bncia a d'al- es zones geog a iques de l'impe i oma, i ambé d'al es pun s de la egió, com són les del p o . G. Achi- lle Mansuelli de Bologna, sob e Luni e i1 con ine se en ionale de- II'E u ia ( ol. I, pp. 9-16); de P. G os d'Ais de P o en~a, sob e Re- ma ques su les onda ions u baines de Na bonnaise e de Cisalpine au débu de l'e npi e ( ol. I, pp. 73-96); d'E. F ézouls d's asbou g, sob e E e gé is ne e cons uc ions publi- ques, é ude co npa a i e: la VI[ é- gion e la Gaule Na bonnaise ( ol. I, pp. 211-222); de Ch. Pe ie, di ec o de l' icole F an~aise de Roma, amb una No e su la ch is ianisa ion de la ~Ligu ie)) ( ol. 11, pp. 351-380); d'H. La agne de Pa is, sob e els Mosai'ques de Ligu ie e Na bonnai- se: simili udes, pa en és, in luences ( ol. 11, pp. 381-394); de M. Maye , I. Roda i A. Al a ez de Ba celona, sob e La impo ación del ná nol en época omana. El ejemplo de Ven i- niglia y su con aposici6n con el li o- al no e de la Ta aconense ( ol. 111, pp. 497-524) i de F. Palla & de Bo - dighe a, amb unes Conside azioni gene ali sulla opog a ia di Albin i- mílium ( ol. 111, pp. 597-604). També hi ha un pe i nomb e de con ibucions que, o i apun a al- guna elació amb Luni, dediquen la se a a enció p e e en o a emes de ca ac e més gene al o a d'al es zones geog a iques, com són les del p o . R. E ienne de Bu deus, A p o- pos de quelques basiliques de Gaule e de la Péninsule Zbé ique ( ol. I, pp. 37-52); de P. Sommella de Roma, sob e Modelli u bani o nani in e a eppublicana ( ol. I, pp. 97- 122); les de G. Be mond i D. Sca- glia ini, sob e aspec es de 1'Emilia- Romagna: la p ime a amb La ce a- mica a e nice ne a a Ra enna ( ol. 111, pp. 555-566) i la segona, amb A - chi e u a e deco azione nelle domus e nelle illae dell'E nilia e Ro nagna ( ol. 111, pp. 567-596), i la de G. Ca- alie i de Ve ona, amb un Appendi- ce sulla deco azione a chi e onica dei monumen i o ensi ( ol. I, pp. 149-194). Comple en els es olums d'ac es del col.loqui, es apendixs. El p i- me d'ells a o ma pa ísica de la eunió (de M. ~annaia o, Appendi- ce. No e echniche p elimina i suipa- imen i a mosaico in enu i nell'a ea della ca ed ale lunense, ol. 11, pp. 321-330) i, més que un apbndix a les ac es en gene al, ho és de la con i- bució de S. Lusua di sob e la ca e- d al de Luni. Els al es dos apendixs són con ibucions que no an o ma pa del col.loqui, pe o que han es a excepcionalmen incloses en les ac es pe aó del seu in e i s es- pec e de dos pun s ampliamen dis- cu i s al col.loqui: el Po us Lunae i el ma b e (de S. Pesa en o, Gli scali po uali di Luni nel con es o della o a da Roma ad A les, ol. III, pp. 617-642 i de F. Te acina, Zm- po azione di ma mi bianchi pe uso a chi e onico nella Cisalpina: i1 caso di Ve ona, ol. 111, pp. 643-660). Els olums inclouen ambé, com és p ecep iu en un col.loqui, les in- e encions e es a les di e en s con- ibucions, pun semp e impo an que po apo a no es inicia i es i e lexions sob e els emes exposa s i que en aques es ac es ha es a cen- ali za al inal de cada olum, sense espec a ni el o ma con i- bució-in e encions (més di ec e, accesible i comode), ni el de sessió cien @ca-in e encions a les comuni- cacions de la sessió. Han p e e i els ( es g ups, doncs, d'in e encions), amb la qual cosa la dispe sió 6s no a- ble (pe exemple, les in e essan s in- e encions a la con ibució de Ch. Pie i, inclosa al ol. 11, pp. 351 SS., es oben al ol. III, pp. 605 SS.). També és no able la manca d'ade- qua s índexs inals pe acili a l'ac- cés a la ica in o mació que con e- nen les ac es: si, com ens sembla que s'aconsegueix, aques es són una e- capi ulació, posada al dia i ellanqa- men dels es udis sob e la omani - zació del N d'I ilia i del SE de F anqa, ens sembla imp escindible que aques nou ins umen de eba- 11 con ingui (i és impe donable que no ho con empli), pel cap baix, un index nominum, un index geog a ic i un index e um. En qualse ol cas, i deixan una mica de banda aques s i d'al es pe- i s p oblemes que ajuden a millo a el uncionamen d'unes ac es, aques- es que a a ecensionem con enen una impo a i miscel.1ania in o ma- ció que cald i eni en comp e quan s'es udii', sob e o , la zona de les Galies Cisalpina i Na bonesa i la se a omani zació, a més de e -se imp escindible pe a o s aquells que ulguin acos a -se amb ga an ies al coneixemen conc e de la zona ligu i, mol especialmen , de Luni. Joan Gómez Palla es edi o s ecolli les in e encions, ag upan -les pe dies de col.loqui