NOTES SOBRE ESCULTURES
I INSCRIPCIONS ROMANES A LA TARRAGONA
DELS SEGLES XVI, XVIII
I
XIX
Jaume Massó
ABSTRACT
The pape p esen s a e ision o he sou ce and icissi udes o ins-
c ip ions CIL I1 4231
(=
RIT 295) and CIL I1 4275
(=
RIT 349),
plu wo agmen s om a sa cophagus wi h ba le scenes. They a e
kep sepa a ely in he A cheological Mu eums o Ta agona and
Mad id. The a gumen
is
de i ed om a se ies o unpublished ma-
nusc ip s o he 16, 18 and 19 cen u ies, all ela ed o Ta agona,
besides some local bibliog aphy.
In oducció
L'ex ao dini ia iquesa a queologica de Ta agona ha e que,
des del Renaixemen ensi, alguns dels seus ills, es adan s o isi an s
ilelus es s'hagin p eocupa de ecolli i d'es udia o s aquells ele-
men s mobles i immobles que es oba en dis ibui' s, d'una o ma
més o menys dispe sa, pe la ciu a o pe les se es odalies, com a es-
imonia ges del seu passa clissic. Només cal eco da his o iado s i
e udi s com el canonge Joan de Sessé o Cessé
(
1546), Lluís Pons
d'Ica
(T
1578), An oni Agus í
(
1586), Josep Blanch
(
1672),
Ramon Fogue
(
1794), Ca los González de Posada
(
1831), An o-
ni de Ma í
(1-
1832), Joan F ancesc Albiñana
(7
1868) o Bona en u a
He nindez
(
1891), en e d'al es, pe adona -nos de la quan i a i
a ie a de a agonins d'o igen o d'adopció que han e de Ta ago-
na l'objec e i el ema dels seus eballs humanis es i cien í ics.
Disso adamen , una pa quali a i amen impo an de les se es
ob es i in es igacions e udi es han es a inkdi es, si no pe dudes,
amagan -nos de e mina s aspec es de l'epig a ia, la numisma ica
i l'a queologia a aconenses que ens pod ien ajuda , a a pe a a, a
comp end e millo algunes qües ions de la Ta agona omana; si més
no, ens pod ien o ni in e essan s dades sob e emes mol conc e s i,
en o cas, ens dona ien o sa llum pe a capi el desen olupamen
de la in es igació his b ica sob e la ciu a al lla g de més de qua e-
cen s anys.
A a que sembla que la cikncia his o ica i les se es disciplines auxi-
lia s, desp és de ecó e un lla g camí ple de di icul a s, poden eca-
pi ula i assumi els seus mb i s i a enqos -i ambé els seus e o s-
i a on a un u u ce amen inquie an , se a el momen de decidi -
se a ecupe a o a aques a immensa quan i a d'in o mació igno ada
o menys inguda i a u ili za -la sense embu s, un cop depu ada i ac ua-
li zada, en el nos e eball quo idia.
En els da e s anys, i, sob e o , en el camp d'ac uació de l'epig a ia
lla ina, di e en s au o s -com els p o esso s Ma c Maye i Géza Al-
oldy- han ep& la asca ja cen ena ia ben ep esen ada pe l'ob a
se iosa - o i que no lliu e d'e o s- de Hübne : els olums co espo-
nen s a Hisphnia del
Co pus Insc ip ionum La ina um
(1869 i 1892),
so in massa poc ap ecia s pe les no es gene acions d'a queolegs.
Cald a espe a , enca a, un ce emps pe qu& puguem disposa d'es-
udis his o iog a ics i d'edicions de ells manusc i s que ens se eixin
de on s alides en aques a (no a) &poca de la in es igació1.
Un exemple: les insc ipcions i els agmen s de sa co ags
de I'an iga casa de misse Cis e e
La
documen ació manusc i a ( la ansmissió li e a iaw)
Basicamen -i a més de les on s publicades-, hem e se i pe
bas i aques es b eus no es, ui manusc i s, més o menys conegu s
pels especialis es. Pe comensa , en pa la em de o ma succin a.
El manusc i de Wol enbii el
Lluís Pons d'Ica a deixa inbdi a una bona pa de la se a p o-
ducció. En ida, només a pode eu e publicada la se a e sió cas e-
'
En aques sen i , es em plenamen d'aco d amb el que exposa
i
p oposa
MAYER
1984,
passim.
llana del
Lib o de las g andezas
y
cosas memo ables de la Me opoli-
ana Insigne
y
Famosa Ciudad de Ta agona,
edac a o iginalmen
en ca a1a2 i o qa amplia pe a I'edició que ou imp esa a Lleida I'any
1572~. Mol més ecen men , I'any 1954, a eu e la llum pública el
Ca alogo dels A chebisbes que son es a s de la Me opoli ana Esglesia
y
an iquissima ciu a de Ta agona
y
de les coses no ables de cada qual
de aquells,
g acies a una copia de l'o iginal -sembla que pe du - que
edi a el D . Sánchez ~eal~. Ens es a enca a I'in e essan íssim llib e
de les insc ipcions an igues de la ciu a de Ta agona
(i
del seu en-
o n),
1'Epig amma a An iquae V bis Ta aconensis,
manusc i que
demana una p omp a publicació c í ica i que es oba a ho es d'a a
epa i en dos olums: el de la Biblio eca de Ca alunyas i el de la del
P íncep Augus de wol enbü e16. Aques da e olum con é la pa
co esponen a les ansc ipcions de les insc ipcions omanes a aco-
nenses que Lluís Pons ecollí di ec amen d'aques es i s'ano h la si-
uació opog a ica i algunes de les se es ca ac e ís iques (es a de
conse ació, e c).
En el ms. de Wol enbü el hi ha ansc i es un bon nomb e d'ins-
c ipcions an igues, enca a a ui pe a ui inkdi es o mal locali zades,
especialmen les de o a de ~a a~ona~. Gai ebé no cal di que
aques a impo an on no ha es a ap o i ada di ec amen ni pe
Hübne ni pe Al oldy, i p ecisamen ha es a un al e manusc i , el
d'An onio de Po illon, el que ha se i de on -de ansmisso indi-
ec e (i no massa a o una quan a la quali a ) del me i íssim es o q
de Pons- pe a Hiibne i, és cla , pe a ~l oldy'. Pons eballa en
1'E-
pig amma a
gai ebé ins a la se a mo 9 i, des de mol s anys abans,
Vegeu l'edició de DURAN 1984.
PONS 1572, amb dues eedicions els anys 1883 (gai ebé acsímil) i 1981 (a ci ec
del D . Sánchez Real).
SANCHEZ 1954.
Manusc i núm. 1774.
Ms. Cod. Guel . 20.11 Aug.
4".
N'hi ha un mic o ilm a la Biblio eca de Ca a-
lunya (In . 752-Ro lle C 264). Pe a Pons i les se es ob es, egeu el nos e eball
M~ss6 1985, amb la bibliog a ia an e io , en el qual cald i ec i ica la qües i6 del ma-
nusc i se a a El Esco ial, ms. que en eali a és una copia plena d'e ades en les
ansc ipcions del de Wol enbü el i
no
és, com ha íem suposa en un p ime momen ,
de la mi de Pons.
'
En el ms., Pons ecull ambé algunes insc ipcions medie als (de Ta agona, Siu-
ana..
.)
i ins i o insc ipcions omanes de Sagun .
Vegeu més a all, 2,1.2.
Així, en el oli 86 . del ms. de Wol enbü el hi ha una ano ació del ma eix Pons
ec i ican i ano an en el manusc i o s aquells can is ( aslla s de les
peces, no es oballes, e c.) dels quals enia coneixemen i podia
comp o a pe sonalmen i en cons a amb ano acions les e e-
encies i on s que u ili za pe a les insc ipcions que no ha ia po-
gu conkixe di ec amen i, quan con enia, indica les lec u es que
ha ien e i publica al es humanis es, com en el cas d'Amb osio de
o al es"
El manwc i de ~o illon"
L'any
1584
(és a di , sis anys desp és de la mo de Lluis Pons i un
pa ell abans de la de l'a quebisbe An oni Agus i), isi a Ta agona
un e udi ia ge , An onio de Po illon, nascu a Boew y, en el com-
a belga d'A ois (ac ualmen B uay-en-A ois, depa amen an-
ces del Pas-de-Calais). Po illon sembla que s'allo jh en el palau a -
quebisbal, so a la p o ecció d'An oni Agus i. Redac a, ui
d'aques a es ada a la ciu a , un quade n amb un í ol manlle a al ja
abans esmen a de Lluis Pons: An iqua Ve e um Monumen a
(.
.
.)
seu
o ius An iquae V bis Ta aconensis Epig amma a, manusc i se a
a la Biblio eca Reial de B ussel-les i da a el mes de juny de
1585
(un
cop o na ccex Hispaniis>>).
En aques a ob a, sense esmen a enlloc el nom de Pons d'Ica ,
Po illon s'ap o i a a bas amen del ecull apo a pe aquell -cal su-
posa sense oposició de l'a quebisbe Agus i, pa en cepolí ic>> una
mica especial de Pons-, copian (gai ebé amb el ma eix o d e i amb
les ma eixes pa aules, so in o qa mal adu'ides al lla í) les ans-
c ipcions de 1'Epig amma a An iquae V bis Ta aconensis. La desco-
neixenqa de la llengua ca alana que demos a Po illon, ill de ccJuan
de Po illon, Recibido Gene ab, és la causa de l'impo an nomb e
da aaa el 17 de eb e de 1578, és a di , pocs dies desp és de I'en e amen de la se a
esposa Luc bcia (6 de eb e ) i poques se manes abans del seu (24 de juny).
'O
Com podem comp o a en el ms. de Wol enbii el,
passim;
asca que eali za
Pons a pa i de 1576 ( egeu la ca a amesa a An oni Agus i el 12 de ma $
de 1576, publicada pe MIQUEL 1940, núm. 35: o iginal conse a a la Biblio-
eca Uni e si i ia, ms. 94; ambé CAHNER 1978, pags. 87-89), un cop apa-
eguda I'ob a de MORALES 1575.
l1
El que segueix modi ica i co egeix els e o s ad e i s en el esum publica
(MASSO 1986 a) de la comunicaci6 p esen ada a les aJo nades d'His b ia,, sob e An oni
Agus í celeb ades a Ta agona el mes de maig de 1986. Hem e se i el mic o ilm del
manusc i belga que posseeix la Biblio eca de Ca alunya (In . 741
-
Ro lle C 217).
Fig.
1.
El agmen conse a al Museu Nacional A queologic de Ta agona (clixé, MNAT).

d'e o s -especialmen pel que a a la si uació de les peces- que s7in-
odui' en en aques a copia.
A an del (<descob imen >> del ms. de Po illon pe Theodo
Mommsen, l'any 1860, i del buida que en éu aques i que comunica
a Hübne en el olum
11
del
Co pus Znsc ip ionum La ina um
es con-
side a Po illon com a on iable (quan en eali a la on iable e a
Pons) i aixi ha es a conside a , amb més o menys disc epancies de
de all, pels in es igado s successius12. 6s a di , la << ansmissió li e a-
ian a unciona , o i els e o s idioma ics, ins al pun que, en la
ma eixa pa ia de Pons d'Ica , el (< eball,> de Po illon ha es a p es
com a exemple d'eau o e azu, ben so in (i po se no casualmen o,
si més no, signi ica i amen ) en casos conc e s en que la u ili zació
del manusc i belga ha a a o i la con usió i ha inicia una pesada ca-
dena d'e ades, com desp és eu em.
El manusc i 742 de la Biblio eca de Ca alunya
Passan ja al segle
XVIII,
cal en egis a p ime de o el manusc i
anbnim ( o i que po se pod íem a ibui -10 a l'enginye Juan G ül,
col-lega i company de Josep Boy) que po a el núme o
742
de la Sec-
ció de Manusc i s de la Biblio eca de ca alunya13. Manca de í ol, en
eali a es ac a d'una e sió (bessona i, pe an , amb di e encies
con as ables) pa angonable ín imamen amb el manusc i de Josep
Boy del qual pa la em
in a.
I diem una e sió pe que ens sem-
bla que ambdós manusc i s pa eixen d'un esbo any comú -esbo -
any que pod ia se l'anomena c(Anonymus Ta aconensis,, ci a
pe ~ubne '~-, ja que no són copia l'un de l'al e, com es po
demos a ullejan -10s i compa an -10s; segueixen un ma eix o d e
o iginal -desp és, pe les aons que ossin, modi ica en cadascun
dels manusc i s- i es poden u ili za , en l'es a ac ual, com a com-
''
Vegeu, pe exemple, MAYER 1984, pp. 39-40.
l3
Ag aim al conse ado de la Secció de Manusc i s, el D . A.-J. Sobe anas, i al
pe sonal de la Sala de Rese a de la Biblio eca de Ca alunya, les acili a s que ens han
pe mes la consul a con inuada d'aques manusc i
i
dels mic o ilms dels dos an e io s.
El ms. 742 ha ia es a al segle
x x
p opie a de Ramon de Sisca , qui a demana -ne un
in o me a Bona en u a He nandez (en un segon olum han es a elliga s, ecen -
men , alguns ulls sol s que acompanya en el manusc i o iginal, en e els quals hi ha
un pe i in o me i una ca a d'He nlndez amesos l'any 1877 a Sisca ). Vegeu ambé
SANCHEZ 1950 a.
l4
Manusc i anomena aixi pe HUBNER 1869, p. 544. Vegeu ambé MAYER 1984,
pp. 44 i 52 (no es); i Mu~oz 1858,
p.
256, 7 i MOLINS 1880, p. 178,
7.
Fig.
2.
El
agmen de la pla~a del Pallol segons elms.
742
(clixé,
B.
de
C.).
plemen a is (en algunes insc ipcions o peces escul o iques hom
po oba una dada p ecisa en un manusc i que al a a l'al e, i ice-
e sa). El olum inco po a, ambé, un bon nomb e d'insc ipcions
ba celoneses15.
El manusc i de Boy
Aques manusc i , mol més conegu que l'an e io , po a el í ol
següen :
Recopilasion Sussin a de les an iguedades Romanas (que) se
allan del iempo de 10s Empe ado es Romanos en la ~iudad de Ta a-
gona y sus se canias. Copiadas y esc i as de las mesmas an iguedades
po Ioseph Boy Ingenie o en dicha Ciudad. Año
1713.
Es conse a,
desp és de la se a adquisició pe la Reial Socie a A queologica Ta-
aconense gai ebé a ca all dels segles
XIX
i
xx16,
en el Museu Nacio-
nal A queologic de ~a a~onal~. G acies a l'e udició de l'a xi e de
la ca ed al de Valkncia, Roc Chabis, el olum comp a amb una co-
espondkncia del núme o de les peces copiades pe Boy i la nume a-
ció del
CIL
11'~.
Disso adamen , només una pa de les insc ipcions
(les en a p ime es) é la no a co esponen amb indicació de la se a
si uació opog a ica; ens hem de ale , doncs, de l'index del manus-
c i 742 (amb o es les p ecaucions que calgui, a causa dels can is que
hem esmen a quan a l'o d e inal, di e s, d'ambd6s manusc i s) o
de la ansmissió
li e a is
an e io . És in e essan ambé compa a
les pe i es di e kncies en e els mss. 742 i de Boy, especialmen la
p esen ació de les ped es esc i es (en el p ime , de on , i en el
segon, amb una pe spec i a que pe me eu e'n el g uix, e c.) i del
que pod íem di -ne (<ado namen >> de les peces escul o iques (sob e-
l5
Folis 138-154, amb l'index co esponen en el oli 160 (a a elliga en el segon
olum del manusc i ). A més a més, hi són ecollides es insc ipcions de Maó ( olis
155-157) i una que ase oba en la Rec o ia de Cas ell de Fels, ( oli 158). Vegeu ambé
MAYER 1984, p. 44.
Va se adqui i pe aques a en i a a un llib e e alencia, qui I'o e ia com si os
I'Anonim Ta aconense (ARCO 1902,
passim,
amb un a egi ó [dlEmili Mo e a],
p. 138). Vegeu ambé SANCHEZ 1950 a i MAYER 1984, pp. 43-44.
"
Ag ai'm a qui ha es a el seu di ec o , F ancesc Ta a s,
i
a la biblio eca ia, Wal i-
da PC ez, les acili a s pe a la se a consul a i ep oducció.
ls
Folis 185
i
186-186 . El olum, segons cons a en la ma eixa po ada, ha ia es a
p opie a al segle
XVIII
<De la lib e ia Mayansianan, és a di , de Joan An oni Maians
(o
Mayins) i Sisca , ge mi de 1'il.lus e G ego i. Vegeu FINESTRES 1934, pp. 530-32,
ca es del 6 de ma c de 1774, i les no es del
P.
Casano as de les pp. 349-50.
Fig.
3.
El agmen de la pla~a del Pallol segons elms. de Boy
(clixé,
MNA
T)
.
mació sob e les ci cums ancies de la oballa (o, millo di , edesco-
b imen ) d'aques a insc ipció en des e , du an unes ob es d'adoba-
men d'ccuna de las casas que poseen en es a ciudad 10s
SS.
de
Mon oliu,,, un pou que hi ha ia ocan a l'escala de l'a i35. En el p i-
me manusc i ci a de 1877, He nandez amplia la no icia de les ci -
cums ancies de l'apa ició de la insc ipció, la qual, en l'in e im, ha ia
aconsegui que os cedida al Museu l'any 1858 pel nou p opie a i,
Placid de ~on oliu~~, i ha ia es a comunicada a ~iibne ~~. He nan-
dez, po a pe les g ans dimensions de la ped a -en eali a es ac a,
com diu Al oldy, d'un pedes al d'es h ua eqües e que a 77
X
x
60
x
180 cm38- i pe la casuali a d'ha e es a buidada pe al
d'ap o i a -la pe posa -hi aigua, a suposa e oniamen que e a (<el
sepulc o de Numisio ~on ano,,~~ i així cons a en el seu Ca álogo a-
zon~do~~. En el Ca aleg de del A co, pe con usió del nou di ec o ,
apa eix la insc ipció com a p opie a de la Comissió de Monumen s
de Ta agona, i sense indicació de la se a p oced&ncia41.
La insc ipció CIL
I1
4275
=
RIT
349
Lluís Pons d'Ica locali za aques epi a i <<al can ó de casa misse
Hie onim ossel~~~. La casa de Je oni Rossell co espon a l'ac ual nu-
me o 10 del ca e de la
es al^^.
En el manusc i de Po illon, la insc ipció que ens ocupa ou copia-
da del de Pons seguin el seu o d e44, pe o posan -hi al mig -desp és
35
Vegeu p. 29 del ms.
36
Reco dem que F ancesc de Mon oliu, pa e de Placid Ma ia, ha ia mo el 1857.
Vegeu el ca ileg manusc i dlHe nandez de 1878, oli 10 .; peca núm. 36, on es con-
signa que e a p opie a de aP.M.n
(=
<<Pl icido de Mon oliu),).
37
HOBNER 1869, p. 569, núm. 4.231, on s'assenyala que uex a in Museon.
38
ALFOLDY 1975, ol. I, p. 162, núm. 295 ( ol. 11, Iim. XLVI, 2).
39
P ime manusc i de 1877, pp. 1-2.
40
Ms. de 1878, oli 10 ., ci a ; egeu ambé el ca sleg o <<In en a io del Museo
-a io- 1866)) eali za pe al D . Pe e Ma i Pujal , sense olia , on és ci a aques
<<sepulc e),
amb el núm. 11 de I'<<In en a io de 10s obje os del museo pe -
enecien es
a
a ios pa icula esn (a xiu del Museu Nacional A queolbgic de Ta -
agona, ms. da a en no emb e de 1866).
41
ARCO
1894, p.
34,
núm. 367 ( egeu les nos es no es
36
i 40).
42
Ms. de Wol enbü el, oli 19 ., en e e encia al oli 18 .
43
Vegeu HERNANDEZJTORRES 1867, pp. 21-23, amb les qua e insc ipcions (CIL 11
4.270
=
RIT 344; 4.355
=
389; 4.276
=
350
i
4.268
=
343) que alesho es enca a s'hi
conse a en. També SANCHEZ 1950 d i Mass6 1986 b.
44
Po ~llon, oli 122 . (c . els olis 18 . a 22 de Pons amb els 11 . a 12 . del
manusc i belga).

de la CIL I1 4270- la CIL I1 4314, és a di , l'epi a i de l'au iga Eu y-
ches que es oba a ja alesho es a l'ho del palau de l'a quebisbe
An oni ~gus í~~, amb la qual cosa p o oca un e o de locali zació en
el qual cau a Hübne , pe culpa in olun a ia de ~ommsen~~.
En els manusc i s de Boy i el núm. 742 és ecollida pe ec amen la
insc ipció en la {{calle de la ~es aln~~. Fines es, basa en les ccsche-
disn d's~ho ~~ i al es au o s, no indica la si uació en la se a &poca,
segona mei a del segle
XVIII.
La pesa, anys més a d, a se a encada del seu lloc i diposi ada
el 1845
a
l'edi ici de l'an ic con en de San F ancesc, a l'ac ual Ram-
bla Vella, pe disposició del go e nado ci il4'. Així, en el llib e
d'Albiñana i de Bo a ull és ci ada en e les que allí es conse a en
p o isionalmen 50. He nandez, uns anys més a d, n'aconseguí
el
aslla de ini iu al Museu ~ ~ueolb~ic~~.
A causa d'una con usió o d'una in e p e ació pe sonal -en o cas
inco ec a- de Del A co, la pesa és ca alogada com si p ocedís de la
casa ella dels ~on oliu~~. He nhndez ha ia deixa esc i que les dues
insc ipcions CIL 11 4231 i 4275 e en {{ge manes,, pe qu? es a en dedi-
cades al ma eix pe sona ge i Del A co c egué que enien la ma eixa
p ocedkncia o i la no a cla a de 17ap&ndix del Ca aleg d'He nan-
45
Po illon, oli 12; egeu ALFOLDY 1975, ol. I, p. 237, núm. 444.
46
HUBNER 1869, p. 575, núm. 4.275, amb e e bncia al ms. de Po illon. La es a
dels au o s ci a s pe Hübne (Accu sius, Scho , excep e Mo ales) donen la ma eixa
locali zaci6 que Pons. is in e essan la e e ncia d9S ada, qui dóna dues locali za-
cions di e en s, ja que la si ua <<in aedibus Jo. Su e es,,
(=
Cis e e ?), sens dub e pe
con usió amb la CIL I1 4.231 es udiada, ja que (semp e seguin Hübne ) a egeix que
conc e amen es oba a aiux a cis e nam as es , in quo aqua in undi u n ( oli 143) i
desp és la locali za aapud ho um Iohannis Mangozo Mag., ( oli 146). To plega , les
no es de Hübne enca a emboliquen més la oca.
47
Boy, olis 27-28, núm. 13; ms. 742, oli 19, ambé núm. 13 ( egeu, en el olum I1
del ms., l'index).
48
FINESTRES 1762, p. 179, núm. 38. Aques es no es d'Scho (o Esco o) han d'es a
basades en el ms. de Pons, olum que degué con ixe du an la se a es ada a Ta ago-
na els anys 1584-1586 (on p obablemen coincidi ia amb el ambé belga Po illon:
Scho ha ia nascu a An we pen, An e s); egeu MAYANS 1734, pa hg a s 140,156 i
297.
49
Ms. de 1880, oli 191.
50
ALBINANAIBOFARULL 1849, p. 248, núm. 69, i p. 251. Vegeu ambé HERNANDEZ
1852, pp. 50 i 54.
51
Vegeu no a 49.
ARCO 1894,
PP.
71-72, núm. 684.
dezs3. Aques cu iós lapsus de Del A co és l'o igen de l'e o acumu-
la pe di e en s au o s, com P. ~el án'~ i ~l old~~~, o i el que ha-
ien di Hübne i, més ecen men , Sánchez ~ea1'~.
El agmen de sa co ag del Museu de Ta agona
Amb el núme o d'in en a i
45.637
es conse a en el Museu Nacio-
nal A queologic de Ta agona un in e essan agmen de sa co ag
escul u a ben conegu des de a emps i que es oba ac ualmen
en e els ma e ials objec e d'es udi de la D a. E a
M.
~oppel'~.
Aques agmen el enim en egis a pe p ime a egada en el ma-
nusc i de Boy i en el núme o
742.
Segons aques úl im, la ccpied a de
2
pies y
5
pulga es de al o y de ancho
2
pies y
4
pulga es esculpida de
medio elie e muy o a* es a a a p incipis del segle
XVIII
<<en la plas-
sa del ~allol~~~.
Hau em d'espe a ins a l'any
1924
pe que o ni a la llum aques
agmen , apa egu <<amb mo iu de epin a -se el de an e de la casa
núme o
12
de la place a del Pallol, al desc os ona la pa e ,,59. És a
di , que ha ia segui en el ma eix lloc du an dos-cen s anys, o i que
amagada pe alguna capa d'a ebossa .
El on al del Museo A queológico Nacional de Mad id
Lluis Pons d'Ica , en decidi adui el seu o iginal ca ali del
Lli-
b e de les G andeses
a ap o i a l'a inen esa i hi a egí alguns capí-
53
Vegeu no a
49.
En aques oli, el p incipi de la plana es a ec i ica pel ma eix
He nandez amb un pape a egi sob e la pa obli e ada, pe 6 aixa no a ec a en abso-
lu al lapsus de Del A co, que a e se i aques ca aleg desp és de la mo del seu
au o .
54
BELTRAN
1924,
p.
204.
Vegeu ambé ACTES
1924,
ols.
35-35.
55
ALF~LDY
1975,
ol.
I,
p.
191,
núm.
349.
D'al a banda, aques au o (p.
178,
núm.
325),
en un al e e o de lec u a explicable pe la se a no esid&ncia a Ta ago-
na, con on la locali zació cinc-cen is a de la insc ipció
CIL
I1
4.241
(I'epi a i de I'espo-
sa de
L.
Numisius Mon anus), com si hagués es a a la placa dels Angeís a agonina
quan en eali a Lluís Pons (ms. de Wol enbh el, oli
100
.) ja la eié aA la po a de
casa misse a ados p op
10
po al del angel
en ba celonan (el sub a lla 6s nos e).
Vegeu SANCHEZ
1950
c, pp.
206-07.
57
Ag ai'm a la D a. Koppel les se es amables indicacions. Vegeu ACUNA
1974,
passim,
el eball de KOPPEL en p epa ació i la nos a igu a
1.
Ms.
742,
oli
131,
núm.
101
i ms. de Boy, oli
155.
Que el agmen no es igué
desp és a la is a és p o a que Del A co no I'iden i iqui en epassa el ms. de Boy:
auna lucha de soldados omanos (dos
á
pie y uno
d
caballo),, (ARCO
1902,
p.
133).
Vegeu les nos es igu es
2
i
3
(en aques a úl ima hom po ap ecia pe ec amen que
la peqa es a a encas ada en una pa e ).
59
AN~NIM
1924,
p.
173,
núm.
17.
ols. A a ens in e essa el capí ol
xxx,
<<De algunas es a uas, o igu as
que se han hallado en Ta agona,,, en el qual esmen a, en e d'al es
peces, ccun pedaqo de abla del mesmo ma mol alabas ino que
iene
x
palmos de la go y qua o de ancho, en la qual de elie e hay
un ca allo con un pe sonaje encima a cada cabo,
y
en medio o os
pe sonajes que en e odos son diez pe sonajes: p esumese que es
pa e de algun i~m~ho,,~~. Disso adamen , en el manusc i ca ala
no cons a la si uació d'aques ccpedaqo de abla,,61, i en l'edició de
1572 sembla com si es igués ccen la casa dela iuda Solde illa,,, ja que
és la casa immedia amen an e io i a la qual a e e kncia abans de la
desc ipció: ccDebaxo dela escale a dela dicha casa,,62. To i aixo, ens
sembla gai ebé segu que es ac a d'un lapsus de Pons i que en eali-
a olia di que es a a en la casa de misse Cis e e ; com hem is
més amun , en aques a casa (la núm.
4
del ca e de l'Aba , a ui)
ambé hi ha ia una escala -i una cis e na on, p ecisamen , se a edes-
cobe l'esmen a ccpedaqo de abla~, com eu em-. La casa de la
idua de Solde ila és la que ac ualmen coneixem com a Casa Cas e-
lla nau, el núme o
14
del ca e dels ~a alle s~~.
A l'inici del segle
XIX
isi a Ta agona l'e udi ia ge anc& Ale-
xand e de Labo de, qui dóna e de l'exis zncia d'c un bas- elie ep é-
sen an un comba , dans le ja din de M. de ~on olieu,,~~; aques
ccMon olieu,> e a Plhcid de Mon oliu (que cal no con ond e amb el
seu né Plhcid M., p ime ma quks de Mon oliu), ci a ja en el Cadas-
e de 1763 com a esiden en el que a a coneixem com a ca e de
1'~ba ~~.
Re o nem a a al manusc i de 1855 d'He nhndez i Sanahuja, en el
qual es pa la a bas amen de la oballa d'aques c p ecioso es o de la
an igiiedad, esculpido en un ozo de má mol blanco de 1,91 cen í-
me os de la go po 71 de al o,, i que, segons la se a opinió ep esen-
PONS 1572, olis 180 .
-
181 ( em se i la segona edició, quasi acsímil pe a amb
o ~a e a es, de 1883).
"
En el cas ella ampoc, o almenys no ho assenyala DURAN 1984, p. 192, no a 6.
Tampoc no es diu es en el ull d'e a es que a e posa Pons en el plec a egi al llib e
el 1573.
PONS 1572, oli 180 .
63
Casa es udiada en la nos a esi de llicencia u a, MASSO 1982. Vegeu SANCHEZ
1949, que iden i ica e oniamen la casa de la idua de Solde ila amb la del ca e de
I'Aba (p. 47).
6'
LABORDE 1806, oli 35 (quan a l'edició ca alana, LABORDE 1974, egeu p. 154).
Vegeu PALMA 1958, p. 26 i SALVAT 1961, p. 204 (ci an un documen de 1773).
a a ccun episodio de la céleb e gue a ~an áb ica,,~~. Quan a les ci -
cums ancies de la oballa (jun amb el pedes al CIL I1 4231),
He nández ens in o ma que cces e p ecioso es o
(.
.
.)
se ia de b ocal
en un pozo, colocadas las igu as hácia
den o^^^.
També ens diu que
cc ué asladado
á
la casa p incipal, empo andolo en una pa ed del
ja din. Allí ué en donde po p ime a ez
10
imos en 1852; y com-
p endiendo desde luego la signi icacion his o ica de es e agmen o
mani es amos
á
Don F ancisco de Mon oliu, su ac ual poseedo la
necesidad de da le o a colocacion en el in e io del edi ico pa a li-
b a lo de la inclemencia. En e ec o, es e ilus ado caballe o, hacien-
dose ca go de nues as obse aciones
é
indicaciones,
10
mandó colo-
ca en donde hoy se encuen a,
á
cubie o y accesible
á
la sabia
cu iosidad de 10s iage os
é
in eligen e~,)~~.
Al lla g del segle di e en s a queolegs i es udiosos locals i es an-
ge s an esmen del elleu, a a ben posa ccen el ul imo amo de la
g andiosa escale a de la misma casa jun o
á
la pue a de en ada al
piso p incipal
y
embu ido en la pa ed,,69. Allí el eu a ~ubne ~' i el
dibuixa a casano as7', i a l'inici del segle
xx
se a o og a ia
pe Adol
as^^.
Seguim, pe o, amb el es imonia ge d'He nandez, conc e amen
amb el p ime manusc i de 1877, en el qual obem més de alls del
descob imen del agmen de sa cb ag en des e -se la pa e esque a
del b ocal de la cis e na: cecomo la longi ud de es a pieza es o baba
pa a cons ui el nue o a co que debia sos ene el p ime amo de
la escale a [a la qual el p opie a i dona una no a o ma], se qui ó
pa a sus i ui lo con una pa ed de lad illo, obse ándose en onces
Vegeu p. 13.
67
Vegeu p. 29.
Vegeu pp. 29-30. Segueix el ex que ep odueix pa cialmen SANCHEZ 1950 c,
p. 207, al inal de l'apa a dedica al esa có ago con ba alla en e g iegosa.
69
HERNANDEZITORRES 1867, p. 102.
HOBNER 1860162,
p.
169; HUBNER 1862, p. 287, núm. 679 i HUBNER 1888, pp.
264-65, pa ig a 165.
71
Dibuix g a a pe Flo is i publica , amb el í ol ((Baix elleu conse a
á
casa
Mon oliu en Ta agona)), en el ndm. 9, any
I,
p. 27, del aPe i6dich desenal, a ís ic,
li e a i
y
cien í ichx
La Ilus acib Ca alana
(Ba celona,
30
de se emb e de 1880). En
aques g a a es dis ingeixen pe ec amen els dos agmen s que componen aques
bas an malmes on al.
''
Clix6 C-7421, conse a a I'aA xiu Mas)) de 1'Ins i u Ama lle de Ba celona
( egeu la nos a igu a 4); ep odui , pe exemple, pe
PUIG
1909, p. 83, ig. 79.
y con so p esa que uno de 10s cos ados, el que daba al in e io de la
cis e na es aba cubie a de igu as en al o elie e
(.
.
.),
10 que nadie
había ad e ido segu amen e desde la edi icación de la casa pues-
o que 10s cons uc o es desconociendo el mé i o de es e monu-
men o 10 ap o echa on, como queda dicho; sin emba go se cono-
ce bien que cuando le die on an humilde des ino es aba ya bas-
an e nal a ado~~~. Com al es au o s pos e io s, He nandez no
iden i ica el agmen oba al comensamen del segle
XIX
amb el
desc i pe Pons a la segona mei a del
XVI,
el qual conside a pe du
cccomo se han pe dido o os mil y Tanma eix, la in lu ncia de
Pons en ~e nandez~~ es mani es a en el momen de la in e p e ació
de la oballa, com es eu a con inuació: ccNos au o iza a c ee que
hubo allí un a co y que e a de iun o, el que, el agmen o que es a-
mos desc ibiendo, se encon ó en el mismo edi ici0 donde se conse -
a pa e del basamen 0 [d'una edi icació an iga] mencionado, y ade-
mis la que hemos dicho a iba que exis ia en iempo de Pons de
Yca , de iguales dimensiones, que ep esen aba un iun o. Tam-
bién en unas epa aciones que se e i ica on en la misma casa se en-
con o un agmen o de má mol con una igu a de iguales p opo cio-
nes y escul u a de las an edichas, el cua1 exis e en la misma casa del
S . Ma qués de Mon oliu, 10 que p ueba que e an a ias las que
hubo, pe o que, o han desapa ecido o que aun con inuan en e a-
da~,,~~. En el segon manusc i de
1877
dibuixa, com hem di , la si ua-
ció d'aques inexis en a c de iom 77.
Ja en el nos e segle, Puig
i
Cada alch i els seus col-labo ado s des-
c iuen la pesa i la iden i iquen com la ci ada pe Pons, assenyalan
ambé que ccel elléu~ ha ia <<desapa escu de Ta agona,, i es a a cca
pun de end es~~~, no ícia ampliada pe Albe ini dien que e a ccau-
73
Full
2
( ep odui pe SANCHEZ
1950
c, p.
207).
74
Ms. ci a , ull
1.
75
A l'a xiu municipal de 1'Ajun amen de Ta agona es conse a un olum manus-
c i d'He nandez en el qual aques ha ia copia di e en s capí ols del llib e de Pons
( eco dem que la segona edició és de
1883,
apa eguda pe quk es a en pocs exempla s
de la p ime a).
76
Full
17.
Vegeu ambé MORERA
1892,
p.
41
i no a
2
i el g a a de
R.
Roig de la
p.
149.
77
Vegeu no a
22.
78
PUIG
1909,
PP.
82-83
( egeu ambé el ull d'e a es i co eccions, al inal del lli-
b e) i la ig.
84.
Puig és ambé el p ime d'assenyala que esembla'l de an e d'un sa -
c6 ech,, conc e amen ep esen a aun dels comba s de les Amazones ab els g echsn,
pe compa acid amb d'al es de simila s (c . amb I'edició del llib e de l'any
1934).

juo d'hui dans le comme ce
i
~ad id,,~~. A pa i d'aquí, els es udis
mode ns -especialmen els de Ga cia
y
Bellido i el més ecen de Pa-
loma Acuña- han p esen a aques agmen i el e oba a la plaqa
del Pallol des d'una pe spec i a més p ecisa es ilis icamen ; a ells ens
eme emg0. Només eco da em que la pesa de la casa de Mon oliu a
ana a pa a , en p ime lloc, a la col.lecciÓ de Juan La o a ~a cía" i,
pe enda d'aques , al Museu A queológico Nacional de Mad id, on
ing essa el 1948~~. Ac ualmen es a exposa en la sala d'escul u a o-
mana, en un lloc o qa des aca g3.
Cloenda
Amb aques es b eus no es hem pogu eu e que una e isió acu a-
da i exhaus i a de la documen ació esc i a an iga -més enlla d'una
senzilla lec u a de la bibliog a ia gene al an e io - pe me p ecisa
algunes dades impo an s, acla i dub es i, sob e o , enca amb el
osa i d'inco eccions acumulades i comp end e millo les ci cums-
ancies, so in o qa pa icula s i cu ioses, de cadascuna de les peces
es udiades. Els ma e ials a queolbgics, així, enen pe sonali a p b-
pia i no són només un núme o d'in en a i o un os de ped a amb
quali a s més o menys a ís iques
o
his b ico-a ís iques. A més,
una ap oximació d'aques ipus, si oleu e udi a, p esen a ambé
uns a ac ius innegables i que no eiem pe qui: hem de menys eni .
79
ALBERTINI 1913, p. 391, núm. 125 i ig. 144; con i ma l'opinió de Puig que es
ac a d'un sa cb ag pe d no c eu que sigui el agmen desc i pe Pons: aJe ne c ois
pas que ce e desc ip ion soi assez p écise pou pe me e d'iden i ie
(...)
le bas-
elie de " iomphe" de Pons a ec le bas- elie de comba qui nous es pa enun (no a
1
de la p. 391). D'al a banda, GIBERT 1916, p. 39, no a 1, dóna no icia de la enda de
la peGa: << enuda en els nos es dies pe en C. de M. a un an iqua i passa olan en 500
pesse esn
[C.
de M. c eiem que e a Cip ia de Mon oliu].
80
Vegeu la bibliog a ia que ecull ACUNA 1974,
passi n.
La peGa es conse a a en el ja dí de la se a casa de Mad id. Vegeu les nos es
igu es 5 y
6,
amb dues o og a ies la e als dels agmen s del on al (*A xiu Mas),,
clixés de la sk ie
GIB
núms. 1.450 i 1.455).
82
C.M.G. 1958, phg. 40 i lam.
xx~ .
83
Sala 21 ( is el juny de 1982).
Bibliog a ia
ACTES
1924
CAHNER 1978
CMG 1958
Ac es de la Comissió de Monumen s,
olum dels anys
1922 a 1926, sessió del dia 3 de juny de 1924 (sec e a i:
Cosme Oli a i Toda). A xiu His b ic de Ta agona.
P. ACUNA,
*Un Sa có ago Á ico de Ta agona con
Escenas de Ba alla,,, dins
Zephy us,
xx
(1974),
pp. 397-405.
E. ALBERTINI,
asculp u es An iques du Con en us Ta-
aconensis*,
Anua i de l'lns i u &Es udis Ca alans,
IV
(1911-1912), Ba celona 1913, pp. 391-92.
J.F. de ALBINANA i A. de BOFARULL,
Ta agona Monu-
men al,
ó
seu, Desc ipcion his ó ica y a is ica de odas
sus an iguedades y monumen os Cel as y Romanos,
Ta-
agona 1849.
G. ALFOLDY,
Die omischen Insch i en on Ta aco
(=
RIT), 2 olums, Be lín 1975.
Anbnim, aE em ides Ta agonines. T oballes. Un e-
Ileun, in
Bu lle í A queologic,
poca 111, núm. 17 (gene -
eb e de 1924), p. 176, núm. 173.
A.
del ARCO,
Ca alogo del Museo A queológico de Ta-
agona, con la Clasi icación hecha en I878po D. Bue-
na en u a He nández Sanahuja, con inuado has a elp e-
sen e po D.
-,
Ta agona 1894.
A.
del ARCO, <Un manusc i 0 inédi o de Epig a ia Ta-
aconense*, dins
Bole ín A queológico,
any 11, núm. 10
(juliol-agos de 1902), pp. 132-138 (amb un ap ndix o
no a signa pe
La Di ección
del bu lle í
=
E. Mo e a,
pp. 138-39).
P. BELTRAN, <<Insc ipciones omanas de la an igua casa
de M. Cis e e ,, dins
Bu lle í A queologic,
poca 111,
núm. 19 (maig-juny de 1924), pp. 203-05 ( ep oducció
de I'a icle publica o iginalmen en el dia i
Ta agona,
del dia 27 de maig de 1924). (Reedi a dins
l'Ob a Com-
ple a
de
P.
B., ol.
I,
Sa agossa 1972).
M. CAHNER (edició),
Epis ola i del Renaixemen ,
olum
2, Valencia 1978.
CMG, (~Museo A queológico Nacional.
11,
Adquisicio-
nes de 1946 a 1954 (I): F en e de un sa có ago omano,,
dins
Memo ias de 10s Museos A queológicos P o incia-
les,
ol.
x
(1945, ex ac os), Mad id 1958, phg. 40 i
PALANQUES/VER-
DUCHI
1988
DURAN 1984
HUBNER 1888
KOPPEL
en p epa ació
LABORDE 1806
Ci c Roma de Ta agona, I, Les Vol es de San E mene-
gild,
1988.
E.
DURAN,
Lluis Ponc d'lca d
1
el <Llib e de les G ande-
ses de Ta agona,,,
Ba celona 1984.
J.
FINESTRES,
Sylloge Insc ip ionum Romana um, quae
in P incipa u Ca alauniae el exs an , el aliquando
exs i e un , no is, e obse a ionibus illus a a um a
D. D.
-,
Ce e a 1762.
Josep Fines es. Epis ola i
(a cu a d'I. Casano as),
ol. 11, Ba celona 1934.
A.M. GIBERT.
Temples pagans de la Ta agona omana,
Ta agona 1916.
[B. HERNANDEZ],
Ca alogo de 10s obje os que se conse -
an en el Museo de la Sociedad A queológica Ta aco-
nense,
Ta agona 1852.
B. HERNANDEZ i
J.
M. de TORRES,
El Indicado A -
queológico de Ta agona. Manual desc ip i o de las an-
iguedades que se conse an en dicha ciudad y sus ce ca-
nías, con designación de 10s pun os donde se encuen an
y
u a que debe segui se pa a eco e los con acilidad,
Ta agona 1867.
E.
HUBNER, ((An ichi i della Spagna~, dins
Bull.
dell'ls . di Co espondenza A ch.,
Roma 1860-1862 (no
consul a ).
E.
HUBNER,
Die an iken Blldwe ke in Mad id,
Be lin
1862.
E.
HUBNER,
Insc ip iones Hispaniae La inae,
olum I1
del ((Co pus Insc ip ionum La ina um,
(=
CIL 11), Be -
lin 1869.
E.
HUBNER,
La a queologia de España,
Mad id 1888.
E.
M. KOPPEL,
LOS elie es escul ó icos de Tá aco
(en
p epa ació).
A. de LABORDE,
Voyage Pi o esque e His o ique de
1'Espagne pa
-
e une Socié é de Gens de Le es e
dlA is es de Mad id
...,
om.
I,
la.
pa , Pa is 1806.
A. de LABORDE,
Via ge pin o esc i his o ic. El P incipa
(edició d'O. Valls i no es de
J.
Masso ), Ba celona 1974.
J.
Mess6,
Dos insc ipciones y un elie e del Museo Mu-
nicipal de Reus (His o ia de una in es igación a queoló-
gica),
esi de llicencia u a llegida el eb e de 1982, Uni-
e si a de Ba celona (Depa amen de P ehis b ia i
His b ia An iga, núm. 147, inkdi a).
J.
Masd, ((No es pe a una biog a ia de Lluís Pons d'I-
ca (1518120-1578)a, dins
Es udis Canongins 1985,
La
Canonja (imp s a Reus) 1985, pp. 63-102.
J.
MASSO, *Lluís Pons d'lca , An oni Agus í
i
An onio
de Po illon. Ap oximació a I'es udi d'un in e essan cas
d'ap opiació in el.lec ual humanis icn, dins
Jo nades
&His o ia cAn oni Agus i (1517-1586) i el seu emps,.
Resum
de
les Comunicacions,
Ta agona
1986,
pp. 37-38.
J.
MAss6, <Toponímia u bana i A queologia. El ca e
de la Des ab, dins
Dia i de Ta agona
de 1'11 d'oc ub e
de 1986, p. 28.
G.
MAYANS,
Vida de D. An onio Agus ín, A zobispo de
Ta agona,
Mad id 1734 [ eedi ada pe A. Mes e dins
el olum
I
(His b ia) de les
Ob as comple as
de
G.
M.,
Val ncia 1983, pp. 113-2361,
M. MAYER, aEpig a ia hispánica
y
ansmisión li e a ia
con especial a enci6n a la manusc i aw, dins
kpig aphie
Hispanique. P oblkmes de Me hode e d'kdi ion,
Pa is
1984, pp. 35-57 (amb la aDiscussion)>).
F.
MIQUEL, <<Epis ola i0 An onio Agus in. Ms. 53 de la
Biblio eca Uni e si a ia de Ba celona>>, dins
Analec a
Sac a Ta aconensia,
ol.
XIII
(1937-1940), pp. 113-202.
E. de MOLINS, *Bibliog a ia his ó ica de Ca aluna.
Pa e p ime a. Capi ulo I. Epig a ia*, dins
Re is a de
Ciencias His ó icas,
ol. I (1880), pp. 177-189 i 328.
A. de MORALES,
Las an iguedades de las ciudades de Es-
pa ia, que an nomb adas en la Co onica, con la a e i-
guación de sus si ios,
y
nomb es an iguos,
Alcalá de He-
na es 1575.
E.
MORERA,
Buena en u a He ndndez Sanahuja: His o-
ia de Ta agona, desde 10s mh emo os iempos has a la
época de la Res au ación C is iana. Edi ada, ano ada
y
con inuada po D.
-,
Ta agona 1892.
T. MUNOZ,
Dicciona i0 bibliog d ico-his ó ico de 10s an-
iguos einos, p o incias, ciudades, illas, iglesias
y
san-
ua ios de Espa ia,
Mad id 1858.
And eu de
PALMADE MALLORCA,
Las calles an iguas de
Ta agona (siglos XIII-XIX),
amb el ex en ca als, Ta-
agona, olum I (1956)
i
olum I1 (1958).
L. PONS,
Lib o de las g andezas
y
cosas memo ables de
la Me opoli ana, Insigne
y
amosa Ciudad de Ta ago-
na,
Lleida 1572 (amb un plec a egi , amb una po ada
no a, el 1573).
L. PONS,
Lib o de las g andezas
y
cosas memo ables de