Notes sobre escultures i inscripcions romanes a la Tarragona dels segles XVI, XVIII i XIX

NOTES SOBRE ESCULTURES I INSCRIPCIONS ROMANES A LA TARRAGONA DELS SEGLES XVI, XVIII I XIX Jaume Massó ABSTRACT The pape p esen s a e ision o he sou ce and icissi udes o ins- c ip ions CIL I1 4231 (= RIT 295) and CIL I1 4275 (= RIT 349), plu wo agmen s om a sa cophagus wi h ba le scenes. They a e kep sepa a ely in he A cheological Mu eums o Ta agona and Mad id. The a gumen is de i ed om a se ies o unpublished ma- nusc ip s o he 16, 18 and 19 cen u ies, all ela ed o Ta agona, besides some local bibliog aphy. In oducció L'ex ao dini ia iquesa a queologica de Ta agona ha e que, des del Renaixemen ensi, alguns dels seus ills, es adan s o isi an s ilelus es s'hagin p eocupa de ecolli i d'es udia o s aquells ele- men s mobles i immobles que es oba en dis ibui' s, d'una o ma més o menys dispe sa, pe la ciu a o pe les se es odalies, com a es- imonia ges del seu passa clissic. Només cal eco da his o iado s i e udi s com el canonge Joan de Sessé o Cessé ( 1546), Lluís Pons d'Ica (T 1578), An oni Agus í ( 1586), Josep Blanch ( 1672), Ramon Fogue ( 1794), Ca los González de Posada ( 1831), An o- ni de Ma í (1- 1832), Joan F ancesc Albiñana (7 1868) o Bona en u a He nindez ( 1891), en e d'al es, pe adona -nos de la quan i a i a ie a de a agonins d'o igen o d'adopció que han e de Ta ago- na l'objec e i el ema dels seus eballs humanis es i cien í ics. Disso adamen , una pa quali a i amen impo an de les se es ob es i in es igacions e udi es han es a inkdi es, si no pe dudes, amagan -nos de e mina s aspec es de l'epig a ia, la numisma ica i l'a queologia a aconenses que ens pod ien ajuda , a a pe a a, a comp end e millo algunes qües ions de la Ta agona omana; si més no, ens pod ien o ni in e essan s dades sob e emes mol conc e s i, en o cas, ens dona ien o sa llum pe a capi el desen olupamen de la in es igació his b ica sob e la ciu a al lla g de més de qua e- cen s anys. A a que sembla que la cikncia his o ica i les se es disciplines auxi- lia s, desp és de ecó e un lla g camí ple de di icul a s, poden eca- pi ula i assumi els seus mb i s i a enqos -i ambé els seus e o s- i a on a un u u ce amen inquie an , se a el momen de decidi - se a ecupe a o a aques a immensa quan i a d'in o mació igno ada o menys inguda i a u ili za -la sense embu s, un cop depu ada i ac ua- li zada, en el nos e eball quo idia. En els da e s anys, i, sob e o , en el camp d'ac uació de l'epig a ia lla ina, di e en s au o s -com els p o esso s Ma c Maye i Géza Al- oldy- han ep& la asca ja cen ena ia ben ep esen ada pe l'ob a se iosa - o i que no lliu e d'e o s- de Hübne : els olums co espo- nen s a Hisphnia del Co pus Insc ip ionum La ina um (1869 i 1892), so in massa poc ap ecia s pe les no es gene acions d'a queolegs. Cald a espe a , enca a, un ce emps pe qu& puguem disposa d'es- udis his o iog a ics i d'edicions de ells manusc i s que ens se eixin de on s alides en aques a (no a) &poca de la in es igació1. Un exemple: les insc ipcions i els agmen s de sa co ags de I'an iga casa de misse Cis e e La documen ació manusc i a ( la ansmissió li e a iaw) Basicamen -i a més de les on s publicades-, hem e se i pe bas i aques es b eus no es, ui manusc i s, més o menys conegu s pels especialis es. Pe comensa , en pa la em de o ma succin a. El manusc i de Wol enbii el Lluís Pons d'Ica a deixa inbdi a una bona pa de la se a p o- ducció. En ida, només a pode eu e publicada la se a e sió cas e- ' En aques sen i , es em plenamen d'aco d amb el que exposa i p oposa MAYER 1984, passim. llana del Lib o de las g andezas y cosas memo ables de la Me opoli- ana Insigne y Famosa Ciudad de Ta agona, edac a o iginalmen en ca a1a2 i o qa amplia pe a I'edició que ou imp esa a Lleida I'any 1572~. Mol més ecen men , I'any 1954, a eu e la llum pública el Ca alogo dels A chebisbes que son es a s de la Me opoli ana Esglesia y an iquissima ciu a de Ta agona y de les coses no ables de cada qual de aquells, g acies a una copia de l'o iginal -sembla que pe du - que edi a el D . Sánchez ~eal~. Ens es a enca a I'in e essan íssim llib e de les insc ipcions an igues de la ciu a de Ta agona (i del seu en- o n), 1'Epig amma a An iquae V bis Ta aconensis, manusc i que demana una p omp a publicació c í ica i que es oba a ho es d'a a epa i en dos olums: el de la Biblio eca de Ca alunyas i el de la del P íncep Augus de wol enbü e16. Aques da e olum con é la pa co esponen a les ansc ipcions de les insc ipcions omanes a aco- nenses que Lluís Pons ecollí di ec amen d'aques es i s'ano h la si- uació opog a ica i algunes de les se es ca ac e ís iques (es a de conse ació, e c). En el ms. de Wol enbü el hi ha ansc i es un bon nomb e d'ins- c ipcions an igues, enca a a ui pe a ui inkdi es o mal locali zades, especialmen les de o a de ~a a~ona~. Gai ebé no cal di que aques a impo an on no ha es a ap o i ada di ec amen ni pe Hübne ni pe Al oldy, i p ecisamen ha es a un al e manusc i , el d'An onio de Po illon, el que ha se i de on -de ansmisso indi- ec e (i no massa a o una quan a la quali a ) del me i íssim es o q de Pons- pe a Hiibne i, és cla , pe a ~l oldy'. Pons eballa en 1'E- pig amma a gai ebé ins a la se a mo 9 i, des de mol s anys abans, Vegeu l'edició de DURAN 1984. PONS 1572, amb dues eedicions els anys 1883 (gai ebé acsímil) i 1981 (a ci ec del D . Sánchez Real). SANCHEZ 1954. Manusc i núm. 1774. Ms. Cod. Guel . 20.11 Aug. 4". N'hi ha un mic o ilm a la Biblio eca de Ca a- lunya (In . 752-Ro lle C 264). Pe a Pons i les se es ob es, egeu el nos e eball M~ss6 1985, amb la bibliog a ia an e io , en el qual cald i ec i ica la qües i6 del ma- nusc i se a a El Esco ial, ms. que en eali a és una copia plena d'e ades en les ansc ipcions del de Wol enbü el i no és, com ha íem suposa en un p ime momen , de la mi de Pons. ' En el ms., Pons ecull ambé algunes insc ipcions medie als (de Ta agona, Siu- ana.. .) i ins i o insc ipcions omanes de Sagun . Vegeu més a all, 2,1.2. Així, en el oli 86 . del ms. de Wol enbü el hi ha una ano ació del ma eix Pons ec i ican i ano an en el manusc i o s aquells can is ( aslla s de les peces, no es oballes, e c.) dels quals enia coneixemen i podia comp o a pe sonalmen i en cons a amb ano acions les e e- encies i on s que u ili za pe a les insc ipcions que no ha ia po- gu conkixe di ec amen i, quan con enia, indica les lec u es que ha ien e i publica al es humanis es, com en el cas d'Amb osio de o al es" El manwc i de ~o illon" L'any 1584 (és a di , sis anys desp és de la mo de Lluis Pons i un pa ell abans de la de l'a quebisbe An oni Agus i), isi a Ta agona un e udi ia ge , An onio de Po illon, nascu a Boew y, en el com- a belga d'A ois (ac ualmen B uay-en-A ois, depa amen an- ces del Pas-de-Calais). Po illon sembla que s'allo jh en el palau a - quebisbal, so a la p o ecció d'An oni Agus i. Redac a, ui d'aques a es ada a la ciu a , un quade n amb un í ol manlle a al ja abans esmen a de Lluis Pons: An iqua Ve e um Monumen a (. . .) seu o ius An iquae V bis Ta aconensis Epig amma a, manusc i se a a la Biblio eca Reial de B ussel-les i da a el mes de juny de 1585 (un cop o na ccex Hispaniis>>). En aques a ob a, sense esmen a enlloc el nom de Pons d'Ica , Po illon s'ap o i a a bas amen del ecull apo a pe aquell -cal su- posa sense oposició de l'a quebisbe Agus i, pa en cepolí ic>> una mica especial de Pons-, copian (gai ebé amb el ma eix o d e i amb les ma eixes pa aules, so in o qa mal adu'ides al lla í) les ans- c ipcions de 1'Epig amma a An iquae V bis Ta aconensis. La desco- neixenqa de la llengua ca alana que demos a Po illon, ill de ccJuan de Po illon, Recibido Gene ab, és la causa de l'impo an nomb e da aaa el 17 de eb e de 1578, és a di , pocs dies desp és de I'en e amen de la se a esposa Luc bcia (6 de eb e ) i poques se manes abans del seu (24 de juny). 'O Com podem comp o a en el ms. de Wol enbii el, passim; asca que eali za Pons a pa i de 1576 ( egeu la ca a amesa a An oni Agus i el 12 de ma $ de 1576, publicada pe MIQUEL 1940, núm. 35: o iginal conse a a la Biblio- eca Uni e si i ia, ms. 94; ambé CAHNER 1978, pags. 87-89), un cop apa- eguda I'ob a de MORALES 1575. l1 El que segueix modi ica i co egeix els e o s ad e i s en el esum publica (MASSO 1986 a) de la comunicaci6 p esen ada a les aJo nades d'His b ia,, sob e An oni Agus í celeb ades a Ta agona el mes de maig de 1986. Hem e se i el mic o ilm del manusc i belga que posseeix la Biblio eca de Ca alunya (In . 741 - Ro lle C 217). Fig. 1. El agmen conse a al Museu Nacional A queologic de Ta agona (clixé, MNAT). d'e o s -especialmen pel que a a la si uació de les peces- que s7in- odui' en en aques a copia. A an del (<descob imen >> del ms. de Po illon pe Theodo Mommsen, l'any 1860, i del buida que en éu aques i que comunica a Hübne en el olum 11 del Co pus Znsc ip ionum La ina um es con- side a Po illon com a on iable (quan en eali a la on iable e a Pons) i aixi ha es a conside a , amb més o menys disc epancies de de all, pels in es igado s successius12. 6s a di , la << ansmissió li e a- ian a unciona , o i els e o s idioma ics, ins al pun que, en la ma eixa pa ia de Pons d'Ica , el (< eball,> de Po illon ha es a p es com a exemple d'eau o e azu, ben so in (i po se no casualmen o, si més no, signi ica i amen ) en casos conc e s en que la u ili zació del manusc i belga ha a a o i la con usió i ha inicia una pesada ca- dena d'e ades, com desp és eu em. El manusc i 742 de la Biblio eca de Ca alunya Passan ja al segle XVIII, cal en egis a p ime de o el manusc i anbnim ( o i que po se pod íem a ibui -10 a l'enginye Juan G ül, col-lega i company de Josep Boy) que po a el núme o 742 de la Sec- ció de Manusc i s de la Biblio eca de ca alunya13. Manca de í ol, en eali a es ac a d'una e sió (bessona i, pe an , amb di e encies con as ables) pa angonable ín imamen amb el manusc i de Josep Boy del qual pa la em in a. I diem una e sió pe que ens sem- bla que ambdós manusc i s pa eixen d'un esbo any comú -esbo - any que pod ia se l'anomena c(Anonymus Ta aconensis,, ci a pe ~ubne '~-, ja que no són copia l'un de l'al e, com es po demos a ullejan -10s i compa an -10s; segueixen un ma eix o d e o iginal -desp és, pe les aons que ossin, modi ica en cadascun dels manusc i s- i es poden u ili za , en l'es a ac ual, com a com- '' Vegeu, pe exemple, MAYER 1984, pp. 39-40. l3 Ag aim al conse ado de la Secció de Manusc i s, el D . A.-J. Sobe anas, i al pe sonal de la Sala de Rese a de la Biblio eca de Ca alunya, les acili a s que ens han pe mes la consul a con inuada d'aques manusc i i dels mic o ilms dels dos an e io s. El ms. 742 ha ia es a al segle x x p opie a de Ramon de Sisca , qui a demana -ne un in o me a Bona en u a He nandez (en un segon olum han es a elliga s, ecen - men , alguns ulls sol s que acompanya en el manusc i o iginal, en e els quals hi ha un pe i in o me i una ca a d'He nlndez amesos l'any 1877 a Sisca ). Vegeu ambé SANCHEZ 1950 a. l4 Manusc i anomena aixi pe HUBNER 1869, p. 544. Vegeu ambé MAYER 1984, pp. 44 i 52 (no es); i Mu~oz 1858, p. 256, 7 i MOLINS 1880, p. 178, 7. Fig. 2. El agmen de la pla~a del Pallol segons elms. 742 (clixé, B. de C.). plemen a is (en algunes insc ipcions o peces escul o iques hom po oba una dada p ecisa en un manusc i que al a a l'al e, i ice- e sa). El olum inco po a, ambé, un bon nomb e d'insc ipcions ba celoneses15. El manusc i de Boy Aques manusc i , mol més conegu que l'an e io , po a el í ol següen : Recopilasion Sussin a de les an iguedades Romanas (que) se allan del iempo de 10s Empe ado es Romanos en la ~iudad de Ta a- gona y sus se canias. Copiadas y esc i as de las mesmas an iguedades po Ioseph Boy Ingenie o en dicha Ciudad. Año 1713. Es conse a, desp és de la se a adquisició pe la Reial Socie a A queologica Ta- aconense gai ebé a ca all dels segles XIX i xx16, en el Museu Nacio- nal A queologic de ~a a~onal~. G acies a l'e udició de l'a xi e de la ca ed al de Valkncia, Roc Chabis, el olum comp a amb una co- espondkncia del núme o de les peces copiades pe Boy i la nume a- ció del CIL 11'~. Disso adamen , només una pa de les insc ipcions (les en a p ime es) é la no a co esponen amb indicació de la se a si uació opog a ica; ens hem de ale , doncs, de l'index del manus- c i 742 (amb o es les p ecaucions que calgui, a causa dels can is que hem esmen a quan a l'o d e inal, di e s, d'ambd6s manusc i s) o de la ansmissió li e a is an e io . És in e essan ambé compa a les pe i es di e kncies en e els mss. 742 i de Boy, especialmen la p esen ació de les ped es esc i es (en el p ime , de on , i en el segon, amb una pe spec i a que pe me eu e'n el g uix, e c.) i del que pod íem di -ne (<ado namen >> de les peces escul o iques (sob e- l5 Folis 138-154, amb l'index co esponen en el oli 160 (a a elliga en el segon olum del manusc i ). A més a més, hi són ecollides es insc ipcions de Maó ( olis 155-157) i una que ase oba en la Rec o ia de Cas ell de Fels, ( oli 158). Vegeu ambé MAYER 1984, p. 44. Va se adqui i pe aques a en i a a un llib e e alencia, qui I'o e ia com si os I'Anonim Ta aconense (ARCO 1902, passim, amb un a egi ó [dlEmili Mo e a], p. 138). Vegeu ambé SANCHEZ 1950 a i MAYER 1984, pp. 43-44. " Ag ai'm a qui ha es a el seu di ec o , F ancesc Ta a s, i a la biblio eca ia, Wal i- da PC ez, les acili a s pe a la se a consul a i ep oducció. ls Folis 185 i 186-186 . El olum, segons cons a en la ma eixa po ada, ha ia es a p opie a al segle XVIII <De la lib e ia Mayansianan, és a di , de Joan An oni Maians (o Mayins) i Sisca , ge mi de 1'il.lus e G ego i. Vegeu FINESTRES 1934, pp. 530-32, ca es del 6 de ma c de 1774, i les no es del P. Casano as de les pp. 349-50. Fig. 3. El agmen de la pla~a del Pallol segons elms. de Boy (clixé, MNA T) . mació sob e les ci cums ancies de la oballa (o, millo di , edesco- b imen ) d'aques a insc ipció en des e , du an unes ob es d'adoba- men d'ccuna de las casas que poseen en es a ciudad 10s SS. de Mon oliu,,, un pou que hi ha ia ocan a l'escala de l'a i35. En el p i- me manusc i ci a de 1877, He nandez amplia la no icia de les ci - cums ancies de l'apa ició de la insc ipció, la qual, en l'in e im, ha ia aconsegui que os cedida al Museu l'any 1858 pel nou p opie a i, Placid de ~on oliu~~, i ha ia es a comunicada a ~iibne ~~. He nan- dez, po a pe les g ans dimensions de la ped a -en eali a es ac a, com diu Al oldy, d'un pedes al d'es h ua eqües e que a 77 X x 60 x 180 cm38- i pe la casuali a d'ha e es a buidada pe al d'ap o i a -la pe posa -hi aigua, a suposa e oniamen que e a (<el sepulc o de Numisio ~on ano,,~~ i així cons a en el seu Ca álogo a- zon~do~~. En el Ca aleg de del A co, pe con usió del nou di ec o , apa eix la insc ipció com a p opie a de la Comissió de Monumen s de Ta agona, i sense indicació de la se a p oced&ncia41. La insc ipció CIL I1 4275 = RIT 349 Lluís Pons d'Ica locali za aques epi a i <<al can ó de casa misse Hie onim ossel~~~. La casa de Je oni Rossell co espon a l'ac ual nu- me o 10 del ca e de la es al^^. En el manusc i de Po illon, la insc ipció que ens ocupa ou copia- da del de Pons seguin el seu o d e44, pe o posan -hi al mig -desp és 35 Vegeu p. 29 del ms. 36 Reco dem que F ancesc de Mon oliu, pa e de Placid Ma ia, ha ia mo el 1857. Vegeu el ca ileg manusc i dlHe nandez de 1878, oli 10 .; peca núm. 36, on es con- signa que e a p opie a de aP.M.n (= <<Pl icido de Mon oliu),). 37 HOBNER 1869, p. 569, núm. 4.231, on s'assenyala que uex a in Museon. 38 ALFOLDY 1975, ol. I, p. 162, núm. 295 ( ol. 11, Iim. XLVI, 2). 39 P ime manusc i de 1877, pp. 1-2. 40 Ms. de 1878, oli 10 ., ci a ; egeu ambé el ca sleg o <<In en a io del Museo -a io- 1866)) eali za pe al D . Pe e Ma i Pujal , sense olia , on és ci a aques <<sepulc e), amb el núm. 11 de I'<<In en a io de 10s obje os del museo pe - enecien es a a ios pa icula esn (a xiu del Museu Nacional A queolbgic de Ta - agona, ms. da a en no emb e de 1866). 41 ARCO 1894, p. 34, núm. 367 ( egeu les nos es no es 36 i 40). 42 Ms. de Wol enbü el, oli 19 ., en e e encia al oli 18 . 43 Vegeu HERNANDEZJTORRES 1867, pp. 21-23, amb les qua e insc ipcions (CIL 11 4.270 = RIT 344; 4.355 = 389; 4.276 = 350 i 4.268 = 343) que alesho es enca a s'hi conse a en. També SANCHEZ 1950 d i Mass6 1986 b. 44 Po ~llon, oli 122 . (c . els olis 18 . a 22 de Pons amb els 11 . a 12 . del manusc i belga). de la CIL I1 4270- la CIL I1 4314, és a di , l'epi a i de l'au iga Eu y- ches que es oba a ja alesho es a l'ho del palau de l'a quebisbe An oni ~gus í~~, amb la qual cosa p o oca un e o de locali zació en el qual cau a Hübne , pe culpa in olun a ia de ~ommsen~~. En els manusc i s de Boy i el núm. 742 és ecollida pe ec amen la insc ipció en la {{calle de la ~es aln~~. Fines es, basa en les ccsche- disn d's~ho ~~ i al es au o s, no indica la si uació en la se a &poca, segona mei a del segle XVIII. La pesa, anys més a d, a se a encada del seu lloc i diposi ada el 1845 a l'edi ici de l'an ic con en de San F ancesc, a l'ac ual Ram- bla Vella, pe disposició del go e nado ci il4'. Així, en el llib e d'Albiñana i de Bo a ull és ci ada en e les que allí es conse a en p o isionalmen 50. He nandez, uns anys més a d, n'aconseguí el aslla de ini iu al Museu ~ ~ueolb~ic~~. A causa d'una con usió o d'una in e p e ació pe sonal -en o cas inco ec a- de Del A co, la pesa és ca alogada com si p ocedís de la casa ella dels ~on oliu~~. He nhndez ha ia deixa esc i que les dues insc ipcions CIL 11 4231 i 4275 e en {{ge manes,, pe qu? es a en dedi- cades al ma eix pe sona ge i Del A co c egué que enien la ma eixa p ocedkncia o i la no a cla a de 17ap&ndix del Ca aleg d'He nan- 45 Po illon, oli 12; egeu ALFOLDY 1975, ol. I, p. 237, núm. 444. 46 HUBNER 1869, p. 575, núm. 4.275, amb e e bncia al ms. de Po illon. La es a dels au o s ci a s pe Hübne (Accu sius, Scho , excep e Mo ales) donen la ma eixa locali zaci6 que Pons. is in e essan la e e ncia d9S ada, qui dóna dues locali za- cions di e en s, ja que la si ua <<in aedibus Jo. Su e es,, (= Cis e e ?), sens dub e pe con usió amb la CIL I1 4.231 es udiada, ja que (semp e seguin Hübne ) a egeix que conc e amen es oba a aiux a cis e nam as es , in quo aqua in undi u n ( oli 143) i desp és la locali za aapud ho um Iohannis Mangozo Mag., ( oli 146). To plega , les no es de Hübne enca a emboliquen més la oca. 47 Boy, olis 27-28, núm. 13; ms. 742, oli 19, ambé núm. 13 ( egeu, en el olum I1 del ms., l'index). 48 FINESTRES 1762, p. 179, núm. 38. Aques es no es d'Scho (o Esco o) han d'es a basades en el ms. de Pons, olum que degué con ixe du an la se a es ada a Ta ago- na els anys 1584-1586 (on p obablemen coincidi ia amb el ambé belga Po illon: Scho ha ia nascu a An we pen, An e s); egeu MAYANS 1734, pa hg a s 140,156 i 297. 49 Ms. de 1880, oli 191. 50 ALBINANAIBOFARULL 1849, p. 248, núm. 69, i p. 251. Vegeu ambé HERNANDEZ 1852, pp. 50 i 54. 51 Vegeu no a 49. ARCO 1894, PP. 71-72, núm. 684. dezs3. Aques cu iós lapsus de Del A co és l'o igen de l'e o acumu- la pe di e en s au o s, com P. ~el án'~ i ~l old~~~, o i el que ha- ien di Hübne i, més ecen men , Sánchez ~ea1'~. El agmen de sa co ag del Museu de Ta agona Amb el núme o d'in en a i 45.637 es conse a en el Museu Nacio- nal A queologic de Ta agona un in e essan agmen de sa co ag escul u a ben conegu des de a emps i que es oba ac ualmen en e els ma e ials objec e d'es udi de la D a. E a M. ~oppel'~. Aques agmen el enim en egis a pe p ime a egada en el ma- nusc i de Boy i en el núme o 742. Segons aques úl im, la ccpied a de 2 pies y 5 pulga es de al o y de ancho 2 pies y 4 pulga es esculpida de medio elie e muy o a* es a a a p incipis del segle XVIII <<en la plas- sa del ~allol~~~. Hau em d'espe a ins a l'any 1924 pe que o ni a la llum aques agmen , apa egu <<amb mo iu de epin a -se el de an e de la casa núme o 12 de la place a del Pallol, al desc os ona la pa e ,,59. És a di , que ha ia segui en el ma eix lloc du an dos-cen s anys, o i que amagada pe alguna capa d'a ebossa . El on al del Museo A queológico Nacional de Mad id Lluis Pons d'Ica , en decidi adui el seu o iginal ca ali del Lli- b e de les G andeses a ap o i a l'a inen esa i hi a egí alguns capí- 53 Vegeu no a 49. En aques oli, el p incipi de la plana es a ec i ica pel ma eix He nandez amb un pape a egi sob e la pa obli e ada, pe 6 aixa no a ec a en abso- lu al lapsus de Del A co, que a e se i aques ca aleg desp és de la mo del seu au o . 54 BELTRAN 1924, p. 204. Vegeu ambé ACTES 1924, ols. 35-35. 55 ALF~LDY 1975, ol. I, p. 191, núm. 349. D'al a banda, aques au o (p. 178, núm. 325), en un al e e o de lec u a explicable pe la se a no esid&ncia a Ta ago- na, con on la locali zació cinc-cen is a de la insc ipció CIL I1 4.241 (I'epi a i de I'espo- sa de L. Numisius Mon anus), com si hagués es a a la placa dels Angeís a agonina quan en eali a Lluís Pons (ms. de Wol enbh el, oli 100 .) ja la eié aA la po a de casa misse a ados p op 10 po al del angel en ba celonan (el sub a lla 6s nos e). Vegeu SANCHEZ 1950 c, pp. 206-07. 57 Ag ai'm a la D a. Koppel les se es amables indicacions. Vegeu ACUNA 1974, passim, el eball de KOPPEL en p epa ació i la nos a igu a 1. Ms. 742, oli 131, núm. 101 i ms. de Boy, oli 155. Que el agmen no es igué desp és a la is a és p o a que Del A co no I'iden i iqui en epassa el ms. de Boy: auna lucha de soldados omanos (dos á pie y uno d caballo),, (ARCO 1902, p. 133). Vegeu les nos es igu es 2 i 3 (en aques a úl ima hom po ap ecia pe ec amen que la peqa es a a encas ada en una pa e ). 59 AN~NIM 1924, p. 173, núm. 17. ols. A a ens in e essa el capí ol xxx, <<De algunas es a uas, o igu as que se han hallado en Ta agona,,, en el qual esmen a, en e d'al es peces, ccun pedaqo de abla del mesmo ma mol alabas ino que iene x palmos de la go y qua o de ancho, en la qual de elie e hay un ca allo con un pe sonaje encima a cada cabo, y en medio o os pe sonajes que en e odos son diez pe sonajes: p esumese que es pa e de algun i~m~ho,,~~. Disso adamen , en el manusc i ca ala no cons a la si uació d'aques ccpedaqo de abla,,61, i en l'edició de 1572 sembla com si es igués ccen la casa dela iuda Solde illa,,, ja que és la casa immedia amen an e io i a la qual a e e kncia abans de la desc ipció: ccDebaxo dela escale a dela dicha casa,,62. To i aixo, ens sembla gai ebé segu que es ac a d'un lapsus de Pons i que en eali- a olia di que es a a en la casa de misse Cis e e ; com hem is més amun , en aques a casa (la núm. 4 del ca e de l'Aba , a ui) ambé hi ha ia una escala -i una cis e na on, p ecisamen , se a edes- cobe l'esmen a ccpedaqo de abla~, com eu em-. La casa de la idua de Solde ila és la que ac ualmen coneixem com a Casa Cas e- lla nau, el núme o 14 del ca e dels ~a alle s~~. A l'inici del segle XIX isi a Ta agona l'e udi ia ge anc& Ale- xand e de Labo de, qui dóna e de l'exis zncia d'c un bas- elie ep é- sen an un comba , dans le ja din de M. de ~on olieu,,~~; aques ccMon olieu,> e a Plhcid de Mon oliu (que cal no con ond e amb el seu né Plhcid M., p ime ma quks de Mon oliu), ci a ja en el Cadas- e de 1763 com a esiden en el que a a coneixem com a ca e de 1'~ba ~~. Re o nem a a al manusc i de 1855 d'He nhndez i Sanahuja, en el qual es pa la a bas amen de la oballa d'aques c p ecioso es o de la an igiiedad, esculpido en un ozo de má mol blanco de 1,91 cen í- me os de la go po 71 de al o,, i que, segons la se a opinió ep esen- PONS 1572, olis 180 . - 181 ( em se i la segona edició, quasi acsímil pe a amb o ~a e a es, de 1883). " En el cas ella ampoc, o almenys no ho assenyala DURAN 1984, p. 192, no a 6. Tampoc no es diu es en el ull d'e a es que a e posa Pons en el plec a egi al llib e el 1573. PONS 1572, oli 180 . 63 Casa es udiada en la nos a esi de llicencia u a, MASSO 1982. Vegeu SANCHEZ 1949, que iden i ica e oniamen la casa de la idua de Solde ila amb la del ca e de I'Aba (p. 47). 6' LABORDE 1806, oli 35 (quan a l'edició ca alana, LABORDE 1974, egeu p. 154). Vegeu PALMA 1958, p. 26 i SALVAT 1961, p. 204 (ci an un documen de 1773). a a ccun episodio de la céleb e gue a ~an áb ica,,~~. Quan a les ci - cums ancies de la oballa (jun amb el pedes al CIL I1 4231), He nández ens in o ma que cces e p ecioso es o (. . .) se ia de b ocal en un pozo, colocadas las igu as hácia den o^^^. També ens diu que cc ué asladado á la casa p incipal, empo andolo en una pa ed del ja din. Allí ué en donde po p ime a ez 10 imos en 1852; y com- p endiendo desde luego la signi icacion his o ica de es e agmen o mani es amos á Don F ancisco de Mon oliu, su ac ual poseedo la necesidad de da le o a colocacion en el in e io del edi ico pa a li- b a lo de la inclemencia. En e ec o, es e ilus ado caballe o, hacien- dose ca go de nues as obse aciones é indicaciones, 10 mandó colo- ca en donde hoy se encuen a, á cubie o y accesible á la sabia cu iosidad de 10s iage os é in eligen e~,)~~. Al lla g del segle di e en s a queolegs i es udiosos locals i es an- ge s an esmen del elleu, a a ben posa ccen el ul imo amo de la g andiosa escale a de la misma casa jun o á la pue a de en ada al piso p incipal y embu ido en la pa ed,,69. Allí el eu a ~ubne ~' i el dibuixa a casano as7', i a l'inici del segle xx se a o og a ia pe Adol as^^. Seguim, pe o, amb el es imonia ge d'He nandez, conc e amen amb el p ime manusc i de 1877, en el qual obem més de alls del descob imen del agmen de sa cb ag en des e -se la pa e esque a del b ocal de la cis e na: cecomo la longi ud de es a pieza es o baba pa a cons ui el nue o a co que debia sos ene el p ime amo de la escale a [a la qual el p opie a i dona una no a o ma], se qui ó pa a sus i ui lo con una pa ed de lad illo, obse ándose en onces Vegeu p. 13. 67 Vegeu p. 29. Vegeu pp. 29-30. Segueix el ex que ep odueix pa cialmen SANCHEZ 1950 c, p. 207, al inal de l'apa a dedica al esa có ago con ba alla en e g iegosa. 69 HERNANDEZITORRES 1867, p. 102. HOBNER 1860162, p. 169; HUBNER 1862, p. 287, núm. 679 i HUBNER 1888, pp. 264-65, pa ig a 165. 71 Dibuix g a a pe Flo is i publica , amb el í ol ((Baix elleu conse a á casa Mon oliu en Ta agona)), en el ndm. 9, any I, p. 27, del aPe i6dich desenal, a ís ic, li e a i y cien í ichx La Ilus acib Ca alana (Ba celona, 30 de se emb e de 1880). En aques g a a es dis ingeixen pe ec amen els dos agmen s que componen aques bas an malmes on al. '' Clix6 C-7421, conse a a I'aA xiu Mas)) de 1'Ins i u Ama lle de Ba celona ( egeu la nos a igu a 4); ep odui , pe exemple, pe PUIG 1909, p. 83, ig. 79. y con so p esa que uno de 10s cos ados, el que daba al in e io de la cis e na es aba cubie a de igu as en al o elie e (. . .), 10 que nadie había ad e ido segu amen e desde la edi icación de la casa pues- o que 10s cons uc o es desconociendo el mé i o de es e monu- men o 10 ap o echa on, como queda dicho; sin emba go se cono- ce bien que cuando le die on an humilde des ino es aba ya bas- an e nal a ado~~~. Com al es au o s pos e io s, He nandez no iden i ica el agmen oba al comensamen del segle XIX amb el desc i pe Pons a la segona mei a del XVI, el qual conside a pe du cccomo se han pe dido o os mil y Tanma eix, la in lu ncia de Pons en ~e nandez~~ es mani es a en el momen de la in e p e ació de la oballa, com es eu a con inuació: ccNos au o iza a c ee que hubo allí un a co y que e a de iun o, el que, el agmen o que es a- mos desc ibiendo, se encon ó en el mismo edi ici0 donde se conse - a pa e del basamen 0 [d'una edi icació an iga] mencionado, y ade- mis la que hemos dicho a iba que exis ia en iempo de Pons de Yca , de iguales dimensiones, que ep esen aba un iun o. Tam- bién en unas epa aciones que se e i ica on en la misma casa se en- con o un agmen o de má mol con una igu a de iguales p opo cio- nes y escul u a de las an edichas, el cua1 exis e en la misma casa del S . Ma qués de Mon oliu, 10 que p ueba que e an a ias las que hubo, pe o que, o han desapa ecido o que aun con inuan en e a- da~,,~~. En el segon manusc i de 1877 dibuixa, com hem di , la si ua- ció d'aques inexis en a c de iom 77. Ja en el nos e segle, Puig i Cada alch i els seus col-labo ado s des- c iuen la pesa i la iden i iquen com la ci ada pe Pons, assenyalan ambé que ccel elléu~ ha ia <<desapa escu de Ta agona,, i es a a cca pun de end es~~~, no ícia ampliada pe Albe ini dien que e a ccau- 73 Full 2 ( ep odui pe SANCHEZ 1950 c, p. 207). 74 Ms. ci a , ull 1. 75 A l'a xiu municipal de 1'Ajun amen de Ta agona es conse a un olum manus- c i d'He nandez en el qual aques ha ia copia di e en s capí ols del llib e de Pons ( eco dem que la segona edició és de 1883, apa eguda pe quk es a en pocs exempla s de la p ime a). 76 Full 17. Vegeu ambé MORERA 1892, p. 41 i no a 2 i el g a a de R. Roig de la p. 149. 77 Vegeu no a 22. 78 PUIG 1909, PP. 82-83 ( egeu ambé el ull d'e a es i co eccions, al inal del lli- b e) i la ig. 84. Puig és ambé el p ime d'assenyala que esembla'l de an e d'un sa - c6 ech,, conc e amen ep esen a aun dels comba s de les Amazones ab els g echsn, pe compa acid amb d'al es de simila s (c . amb I'edició del llib e de l'any 1934). juo d'hui dans le comme ce i ~ad id,,~~. A pa i d'aquí, els es udis mode ns -especialmen els de Ga cia y Bellido i el més ecen de Pa- loma Acuña- han p esen a aques agmen i el e oba a la plaqa del Pallol des d'una pe spec i a més p ecisa es ilis icamen ; a ells ens eme emg0. Només eco da em que la pesa de la casa de Mon oliu a ana a pa a , en p ime lloc, a la col.lecciÓ de Juan La o a ~a cía" i, pe enda d'aques , al Museu A queológico Nacional de Mad id, on ing essa el 1948~~. Ac ualmen es a exposa en la sala d'escul u a o- mana, en un lloc o qa des aca g3. Cloenda Amb aques es b eus no es hem pogu eu e que una e isió acu a- da i exhaus i a de la documen ació esc i a an iga -més enlla d'una senzilla lec u a de la bibliog a ia gene al an e io - pe me p ecisa algunes dades impo an s, acla i dub es i, sob e o , enca amb el osa i d'inco eccions acumulades i comp end e millo les ci cums- ancies, so in o qa pa icula s i cu ioses, de cadascuna de les peces es udiades. Els ma e ials a queolbgics, així, enen pe sonali a p b- pia i no són només un núme o d'in en a i o un os de ped a amb quali a s més o menys a ís iques o his b ico-a ís iques. A més, una ap oximació d'aques ipus, si oleu e udi a, p esen a ambé uns a ac ius innegables i que no eiem pe qui: hem de menys eni . 79 ALBERTINI 1913, p. 391, núm. 125 i ig. 144; con i ma l'opinió de Puig que es ac a d'un sa cb ag pe d no c eu que sigui el agmen desc i pe Pons: aJe ne c ois pas que ce e desc ip ion soi assez p écise pou pe me e d'iden i ie (...) le bas- elie de " iomphe" de Pons a ec le bas- elie de comba qui nous es pa enun (no a 1 de la p. 391). D'al a banda, GIBERT 1916, p. 39, no a 1, dóna no icia de la enda de la peGa: << enuda en els nos es dies pe en C. de M. a un an iqua i passa olan en 500 pesse esn [C. de M. c eiem que e a Cip ia de Mon oliu]. 80 Vegeu la bibliog a ia que ecull ACUNA 1974, passi n. La peGa es conse a a en el ja dí de la se a casa de Mad id. Vegeu les nos es igu es 5 y 6, amb dues o og a ies la e als dels agmen s del on al (*A xiu Mas),, clixés de la sk ie GIB núms. 1.450 i 1.455). 82 C.M.G. 1958, phg. 40 i lam. xx~ . 83 Sala 21 ( is el juny de 1982). Bibliog a ia ACTES 1924 CAHNER 1978 CMG 1958 Ac es de la Comissió de Monumen s, olum dels anys 1922 a 1926, sessió del dia 3 de juny de 1924 (sec e a i: Cosme Oli a i Toda). A xiu His b ic de Ta agona. P. ACUNA, *Un Sa có ago Á ico de Ta agona con Escenas de Ba alla,,, dins Zephy us, xx (1974), pp. 397-405. E. ALBERTINI, asculp u es An iques du Con en us Ta- aconensis*, Anua i de l'lns i u &Es udis Ca alans, IV (1911-1912), Ba celona 1913, pp. 391-92. J.F. de ALBINANA i A. de BOFARULL, Ta agona Monu- men al, ó seu, Desc ipcion his ó ica y a is ica de odas sus an iguedades y monumen os Cel as y Romanos, Ta- agona 1849. G. ALFOLDY, Die omischen Insch i en on Ta aco (= RIT), 2 olums, Be lín 1975. Anbnim, aE em ides Ta agonines. T oballes. Un e- Ileun, in Bu lle í A queologic, poca 111, núm. 17 (gene - eb e de 1924), p. 176, núm. 173. A. del ARCO, Ca alogo del Museo A queológico de Ta- agona, con la Clasi icación hecha en I878po D. Bue- na en u a He nández Sanahuja, con inuado has a elp e- sen e po D. -, Ta agona 1894. A. del ARCO, <Un manusc i 0 inédi o de Epig a ia Ta- aconense*, dins Bole ín A queológico, any 11, núm. 10 (juliol-agos de 1902), pp. 132-138 (amb un ap ndix o no a signa pe La Di ección del bu lle í = E. Mo e a, pp. 138-39). P. BELTRAN, <<Insc ipciones omanas de la an igua casa de M. Cis e e ,, dins Bu lle í A queologic, poca 111, núm. 19 (maig-juny de 1924), pp. 203-05 ( ep oducció de I'a icle publica o iginalmen en el dia i Ta agona, del dia 27 de maig de 1924). (Reedi a dins l'Ob a Com- ple a de P. B., ol. I, Sa agossa 1972). M. CAHNER (edició), Epis ola i del Renaixemen , olum 2, Valencia 1978. CMG, (~Museo A queológico Nacional. 11, Adquisicio- nes de 1946 a 1954 (I): F en e de un sa có ago omano,, dins Memo ias de 10s Museos A queológicos P o incia- les, ol. x (1945, ex ac os), Mad id 1958, phg. 40 i PALANQUES/VER- DUCHI 1988 DURAN 1984 HUBNER 1888 KOPPEL en p epa ació LABORDE 1806 Ci c Roma de Ta agona, I, Les Vol es de San E mene- gild, 1988. E. DURAN, Lluis Ponc d'lca d 1 el <Llib e de les G ande- ses de Ta agona,,, Ba celona 1984. J. FINESTRES, Sylloge Insc ip ionum Romana um, quae in P incipa u Ca alauniae el exs an , el aliquando exs i e un , no is, e obse a ionibus illus a a um a D. D. -, Ce e a 1762. Josep Fines es. Epis ola i (a cu a d'I. Casano as), ol. 11, Ba celona 1934. A.M. GIBERT. Temples pagans de la Ta agona omana, Ta agona 1916. [B. HERNANDEZ], Ca alogo de 10s obje os que se conse - an en el Museo de la Sociedad A queológica Ta aco- nense, Ta agona 1852. B. HERNANDEZ i J. M. de TORRES, El Indicado A - queológico de Ta agona. Manual desc ip i o de las an- iguedades que se conse an en dicha ciudad y sus ce ca- nías, con designación de 10s pun os donde se encuen an y u a que debe segui se pa a eco e los con acilidad, Ta agona 1867. E. HUBNER, ((An ichi i della Spagna~, dins Bull. dell'ls . di Co espondenza A ch., Roma 1860-1862 (no consul a ). E. HUBNER, Die an iken Blldwe ke in Mad id, Be lin 1862. E. HUBNER, Insc ip iones Hispaniae La inae, olum I1 del ((Co pus Insc ip ionum La ina um, (= CIL 11), Be - lin 1869. E. HUBNER, La a queologia de España, Mad id 1888. E. M. KOPPEL, LOS elie es escul ó icos de Tá aco (en p epa ació). A. de LABORDE, Voyage Pi o esque e His o ique de 1'Espagne pa - e une Socié é de Gens de Le es e dlA is es de Mad id ..., om. I, la. pa , Pa is 1806. A. de LABORDE, Via ge pin o esc i his o ic. El P incipa (edició d'O. Valls i no es de J. Masso ), Ba celona 1974. J. Mess6, Dos insc ipciones y un elie e del Museo Mu- nicipal de Reus (His o ia de una in es igación a queoló- gica), esi de llicencia u a llegida el eb e de 1982, Uni- e si a de Ba celona (Depa amen de P ehis b ia i His b ia An iga, núm. 147, inkdi a). J. Masd, ((No es pe a una biog a ia de Lluís Pons d'I- ca (1518120-1578)a, dins Es udis Canongins 1985, La Canonja (imp s a Reus) 1985, pp. 63-102. J. MASSO, *Lluís Pons d'lca , An oni Agus í i An onio de Po illon. Ap oximació a I'es udi d'un in e essan cas d'ap opiació in el.lec ual humanis icn, dins Jo nades &His o ia cAn oni Agus i (1517-1586) i el seu emps,. Resum de les Comunicacions, Ta agona 1986, pp. 37-38. J. MAss6, <Toponímia u bana i A queologia. El ca e de la Des ab, dins Dia i de Ta agona de 1'11 d'oc ub e de 1986, p. 28. G. MAYANS, Vida de D. An onio Agus ín, A zobispo de Ta agona, Mad id 1734 [ eedi ada pe A. Mes e dins el olum I (His b ia) de les Ob as comple as de G. M., Val ncia 1983, pp. 113-2361, M. MAYER, aEpig a ia hispánica y ansmisión li e a ia con especial a enci6n a la manusc i aw, dins kpig aphie Hispanique. P oblkmes de Me hode e d'kdi ion, Pa is 1984, pp. 35-57 (amb la aDiscussion)>). F. MIQUEL, <<Epis ola i0 An onio Agus in. Ms. 53 de la Biblio eca Uni e si a ia de Ba celona>>, dins Analec a Sac a Ta aconensia, ol. XIII (1937-1940), pp. 113-202. E. de MOLINS, *Bibliog a ia his ó ica de Ca aluna. Pa e p ime a. Capi ulo I. Epig a ia*, dins Re is a de Ciencias His ó icas, ol. I (1880), pp. 177-189 i 328. A. de MORALES, Las an iguedades de las ciudades de Es- pa ia, que an nomb adas en la Co onica, con la a e i- guación de sus si ios, y nomb es an iguos, Alcalá de He- na es 1575. E. MORERA, Buena en u a He ndndez Sanahuja: His o- ia de Ta agona, desde 10s mh emo os iempos has a la época de la Res au ación C is iana. Edi ada, ano ada y con inuada po D. -, Ta agona 1892. T. MUNOZ, Dicciona i0 bibliog d ico-his ó ico de 10s an- iguos einos, p o incias, ciudades, illas, iglesias y san- ua ios de Espa ia, Mad id 1858. And eu de PALMADE MALLORCA, Las calles an iguas de Ta agona (siglos XIII-XIX), amb el ex en ca als, Ta- agona, olum I (1956) i olum I1 (1958). L. PONS, Lib o de las g andezas y cosas memo ables de la Me opoli ana, Insigne y amosa Ciudad de Ta ago- na, Lleida 1572 (amb un plec a egi , amb una po ada no a, el 1573). L. PONS, Lib o de las g andezas y cosas memo ables de