cades es an eu e en l'obligació de
so i a la enda, men e que els c e-
di o s busca en pagamen s segu s i
sblids pe ecupe a les se es in e -
sions an e io s. Enca a que Tibe i
(que en el ons e a un bon adminis-
ado ) a ga an i un pe íode de di-
ui mesos pe adap a -se a la legis-
lació, el dine a queda immobili -
za i bloqueja a l'e a i i al isc, ben
bé du an un any. El p oblema a
se , doncs, de manca de ci culació
de la moneda i no pas de manca eal
d'exis bncies de moneda.
On es po ecolza aques a e-
lexió pun ual sob e un p oblema
conc e , a més de e -ho sob e ex-
os his o iog i ics? Doncs en el e
que ema ca Su he land: no es po
ad e i cap so ida de no a mone-
da encunyada l'any
33
o jus desp és
d'aques pe íode pe qul: no hi a
ha e cap necessi a de e -ho, do-
nades o es les ese es exis en s
que enca a no ha ien ci cula .
I,
en
e ec e, aques pun del llib e de Su -
he land és un dels poquíssims en
qub no po comen a ni ep odui
cap moneda pe ecolza uns e s
his b ics.
Pensem que amb aques s dos
exemples i amb el que hem comen-
a abans, n'hi ha p ou pe sugges-
iona l'a enció del lec o cap a
aques magní ic llib e de
C.H.V.
Su he land, que s'ha de con e i en
pun de e lexió i d'a enció impo -
an pe a his o iado s, i ambé pe
a ilolegs, en la se a elació amb la
numismi ica i amb les e idhcies
que del seu es udi es poden ex eu-
e.
Joan
Gómez
Palla b
P.
VILLALBA VARNEDA,
The
His o ical Me hod o Fla ius
Josephus,
E.J.
B ill,
Leiden
1986,
296
pp.
La publicació d'aques eball del
D . Villalba (p oduc e de la asca de
gai ebé deu anys d'in es igació, que
an desemboca en la se a esi doc-
o al) és impo an pe dues aons,
a més de l'indub able alo cien í ic
de la se a ece ca. La p ime a a lli-
gada amb el camp es ic amen ilo-
lbgic: cal des aca que amb l'apa i-
ció d'aques olum s'ence en a casa
nos a els eballs sob e Fla i Josep,
que no gaudien d'un especial p edi-
camen (enca a que ambé s'ha d'in-
dica que el llib e s'ha hagu d'im-
p imi en anglbs i a la B ill de Lei-
den, la qual cosa no és p ecisamen
un deml: i , sinó una lloanqa implí-
ci a a la quali a de la eina e a). La
segona aó lliga ia el camp ilologic
amb l'anecdo ic: ha es a p ecisa-
men a Ba celona on ha conegu la
llum en p ime a ins incia aques
eball, p ecisamen a Ba celona,
on a a a cinc-cen s cinc anys a edi-
a Spindele , pe p ime a egada
en una llengua omanica, la His o-
ia dels Jueus de Fla i Josep.
A
un ni ell més gene al, s'ha d'in-
dica ambé (l'au o ja ho p ocu a
en un apa a dedica a exposa
l's a us quaes ionis sob e el mb ode
his o iog a ic de Fla i Josep) que
aques eball és el p ime que pe -
segueix dilucida sob e quins ona-
men s eposen l'espe i i la na aci6
his o iog i ica la ianes, a pa i de
l'exhaus i a anilisi iloldgica dels
seus esc i s (hi ha al es es udis i a -
icles que oquen la qiies i6 -els de
M.
S e n, S.G. Leu y, S.F.B. Co-
hen, D.J. Ladouceu - pe b cap no
ho a amb l'ambició i la p ojecci6 de
P. Villalba). P ecisamen aques a
idea inal, la de desc iu e pe mi ja
de l'anhlisi del seu me ode his b ic,
com a his o iog a ia Fla i Josep, ha
d'ha e es a la que hagi du el D .
Rengs o (edi o dels
A bei en zu
Li e a u und Geschich e des helle-
nis ischen Juden ums,
pe b ambé
més di ec amen de les imp escindi-
bles conco dances de l'ob a de
l'his-
o ibg a jueu) a p oposa l'edici6
d'aques es udi com
a
núme o dinou
de la col.lecci6 que di igeix.
Anem a pa la , doncs, una mica de
com es a & uc u a el llib e i de
quin ipus d'in o maci6 i conclusions
ens o e eix. L'es udi é dos g ans
eixos, e eb a s al lia g dels dos p i-
me s capí ols, que donen pas a una
mena de ecapi ulaci6- e lexi6
ha1
sob e el me ode his b ic de Fla i Jo-
sep, en o ma de lla gues conclusions.
--
.-
--~..-
..u---
-
El p ime capí ol, i ula
The
-.
heo io his o ical cause
(pp. 1-62)
es udia el concep e de causa his b-
ica en Fla i Josep, en p ime lloc
ni jan~an l'anhlisi ilolbgica de les
pa aules que en la se a ob a (i en
la de qualse ol al e his o ibg a )
poden indica cccausa his b ica,,: aC
~ia, d po~p í, x~ó pa6~5,
13~x4.
En
segon lloc, i a a és de la ece ca
e iolbgica his b ica, pene a en un
doble pla, huma (la caiguda de Je-
su alem, les gue es del poble d'Is-
ael, e c.) i di í (la impo ancia d'a-
ques segon pla es dedueix de la i-
quesa del ocabula i emp a quan es
pa la de concep es ascenden s) de
l'ob a de Fla i Josep.
Po se la idea global més impo -
an que se'n desp en, i a la qual
al-ludeix el p opi au o , sigui que
Fla i Josep a iba a o e i una ima -
ge d'his o iog a ia in el.lec ua1, en
la qual les causes i aons onamen-
ades so a els e s his b ics enen
una base lbgica i cohe en .
El segon capí ol, so a l'epíg a ge-
ne al de
A s na andi
(pp. 64-235),
oca d'una mane a di ec a l7an8lisi de
o s els elemen s his o iog aíics de
l'ob a de Fla i Josep, an els que es
desp enen de l'es udi dels elemen s
his b ics dins de la se a ob a (pe so-
nali a s his b iques; els discu sos di-
ec es i indi ec es; la c onologia; la
geog a ia; les ins i ucions jue es i o-
manes, e c.), com els que ho an de
l'analisi més especí ica de la ecnica
na a i a his o iog a ica (dínosis, ec-
asis, an icipació his b ica i ambé
els elemen s més p bpiamen la-
ians, com 1'6s de la pa adoxa o la
wns ucci6 de p oemis i epílegs),
sense oblida una pe i a menció als
p eceden s li e a is de l'his o ibg a
jueu ( ins i o es pa la dels elemen s
no el.lís ics en la se a ob a).
--
El da e capí ol, p esen a com a
Conclusions: The me hodology o
Flauius Josephus
(pp. 242-272), és
on desemboca l'exhaus i a asca
d'analisi du a a e me amb l'ob a de
Fla i Josep, i on se'ns o e eixen les
línies mes es de la se a concepci6
i la na a i a his o iog a iques: la
his b ia que esc iu és p agma ica,
pe que pa la sob e o de e s d'im-
po ancia polí ica pe a la socie a
can ian en que an passa . També
és apodíc ica, pe que Fla i Josep
(com algun al e dels seus il-lus es
p edecesso s his o ibg a s) sap u ili -
za les p o es, les e e kncies i els
es imonis
&un
e his b ic pe al de
dona supo i con i mació a les se-
es p bpies idees, wm a his o iado ,
sob e el e .
I
inalmen és, com
kiem, acien i ic*, pe quk en
Fla i
Josep,
P.
Villalba descob eix una
ccac i ud d'in es igado que busca
ma e ials nous pe a la wns ucció de
la se a ob a i a una c i ica de les
on s de qub disposa,,
@.
x
de la p e-
sen ació), o i que quedi ambé cla
que no se'n su comple amen , pe -
qui? un his o iado no deixa de se un
home lliga a un en o n i a unes in-
lukncies de e minades, que el duen,
a egades, a passa de la dada objec-
i a a l'opció pe sonal i pa cial.
El llib e és comple a pe un apa -
a bibliog d ic i pe un índex gene-
al
i
un al e de pa aules g egues ci-
ades.
No podem e una al a cosa,
doncs, que elici a -nos pe l'apa i-
ci6 d'aques p ime es udi de con-
jun del D . Villalba sob e el con-
cep e his o iog d ic de Fla i Josep,
el qual s'ha de con e i , sens dub-
e, en pun de e e kncia obliga , a
pa i d'a a, pe a qualse ol es u-
di6s que ulgui acos a -se amb ga-
an ies a l'ob a de l'his o iado
jueu.
Joan
G6mez
Palla &s