scieee Open visual document viewer

Recensions

Gómez Pallarès, Joan

Abstract

P. VILLALBA VARNEDA, The Historical Method of Flavius Josephus.

Full text

cades es an eu e en l'obligació de so i a la enda, men e que els c e- di o s busca en pagamen s segu s i sblids pe ecupe a les se es in e - sions an e io s. Enca a que Tibe i (que en el ons e a un bon adminis- ado ) a ga an i un pe íode de di- ui mesos pe adap a -se a la legis- lació, el dine a queda immobili - za i bloqueja a l'e a i i al isc, ben bé du an un any. El p oblema a se , doncs, de manca de ci culació de la moneda i no pas de manca eal d'exis bncies de moneda. On es po ecolza aques a e- lexió pun ual sob e un p oblema conc e , a més de e -ho sob e ex- os his o iog i ics? Doncs en el e que ema ca Su he land: no es po ad e i cap so ida de no a mone- da encunyada l'any 33 o jus desp és d'aques pe íode pe qul: no hi a ha e cap necessi a de e -ho, do- nades o es les ese es exis en s que enca a no ha ien ci cula . I, en e ec e, aques pun del llib e de Su - he land és un dels poquíssims en qub no po comen a ni ep odui cap moneda pe ecolza uns e s his b ics. Pensem que amb aques s dos exemples i amb el que hem comen- a abans, n'hi ha p ou pe sugges- iona l'a enció del lec o cap a aques magní ic llib e de C.H.V. Su he land, que s'ha de con e i en pun de e lexió i d'a enció impo - an pe a his o iado s, i ambé pe a ilolegs, en la se a elació amb la numismi ica i amb les e idhcies que del seu es udi es poden ex eu- e. Joan Gómez Palla b P. VILLALBA VARNEDA, The His o ical Me hod o Fla ius Josephus, E.J. B ill, Leiden 1986, 296 pp. La publicació d'aques eball del D . Villalba (p oduc e de la asca de gai ebé deu anys d'in es igació, que an desemboca en la se a esi doc- o al) és impo an pe dues aons, a més de l'indub able alo cien í ic de la se a ece ca. La p ime a a lli- gada amb el camp es ic amen ilo- lbgic: cal des aca que amb l'apa i- ció d'aques olum s'ence en a casa nos a els eballs sob e Fla i Josep, que no gaudien d'un especial p edi- camen (enca a que ambé s'ha d'in- dica que el llib e s'ha hagu d'im- p imi en anglbs i a la B ill de Lei- den, la qual cosa no és p ecisamen un deml: i , sinó una lloanqa implí- ci a a la quali a de la eina e a). La segona aó lliga ia el camp ilologic amb l'anecdo ic: ha es a p ecisa- men a Ba celona on ha conegu la llum en p ime a ins incia aques eball, p ecisamen a Ba celona, on a a a cinc-cen s cinc anys a edi- a Spindele , pe p ime a egada en una llengua omanica, la His o- ia dels Jueus de Fla i Josep. A un ni ell més gene al, s'ha d'in- dica ambé (l'au o ja ho p ocu a en un apa a dedica a exposa l's a us quaes ionis sob e el mb ode his o iog a ic de Fla i Josep) que aques eball és el p ime que pe - segueix dilucida sob e quins ona- men s eposen l'espe i i la na aci6 his o iog i ica la ianes, a pa i de l'exhaus i a anilisi iloldgica dels seus esc i s (hi ha al es es udis i a - icles que oquen la qiies i6 -els de M. S e n, S.G. Leu y, S.F.B. Co- hen, D.J. Ladouceu - pe b cap no ho a amb l'ambició i la p ojecci6 de P. Villalba). P ecisamen aques a idea inal, la de desc iu e pe mi ja de l'anhlisi del seu me ode his b ic, com a his o iog a ia Fla i Josep, ha d'ha e es a la que hagi du el D . Rengs o (edi o dels A bei en zu Li e a u und Geschich e des helle- nis ischen Juden ums, pe b ambé més di ec amen de les imp escindi- bles conco dances de l'ob a de l'his- o ibg a jueu) a p oposa l'edici6 d'aques es udi com a núme o dinou de la col.lecci6 que di igeix. Anem a pa la , doncs, una mica de com es a & uc u a el llib e i de quin ipus d'in o maci6 i conclusions ens o e eix. L'es udi é dos g ans eixos, e eb a s al lia g dels dos p i- me s capí ols, que donen pas a una mena de ecapi ulaci6- e lexi6 ha1 sob e el me ode his b ic de Fla i Jo- sep, en o ma de lla gues conclusions. -- .- --~..- ..u--- - El p ime capí ol, i ula The -. heo io his o ical cause (pp. 1-62) es udia el concep e de causa his b- ica en Fla i Josep, en p ime lloc ni jan~an l'anhlisi ilolbgica de les pa aules que en la se a ob a (i en la de qualse ol al e his o ibg a ) poden indica cccausa his b ica,,: aC ~ia, d po~p í, x~ó pa6~5, 13~x4. En segon lloc, i a a és de la ece ca e iolbgica his b ica, pene a en un doble pla, huma (la caiguda de Je- su alem, les gue es del poble d'Is- ael, e c.) i di í (la impo ancia d'a- ques segon pla es dedueix de la i- quesa del ocabula i emp a quan es pa la de concep es ascenden s) de l'ob a de Fla i Josep. Po se la idea global més impo - an que se'n desp en, i a la qual al-ludeix el p opi au o , sigui que Fla i Josep a iba a o e i una ima - ge d'his o iog a ia in el.lec ua1, en la qual les causes i aons onamen- ades so a els e s his b ics enen una base lbgica i cohe en . El segon capí ol, so a l'epíg a ge- ne al de A s na andi (pp. 64-235), oca d'una mane a di ec a l7an8lisi de o s els elemen s his o iog aíics de l'ob a de Fla i Josep, an els que es desp enen de l'es udi dels elemen s his b ics dins de la se a ob a (pe so- nali a s his b iques; els discu sos di- ec es i indi ec es; la c onologia; la geog a ia; les ins i ucions jue es i o- manes, e c.), com els que ho an de l'analisi més especí ica de la ecnica na a i a his o iog a ica (dínosis, ec- asis, an icipació his b ica i ambé els elemen s més p bpiamen la- ians, com 1'6s de la pa adoxa o la wns ucci6 de p oemis i epílegs), sense oblida una pe i a menció als p eceden s li e a is de l'his o ibg a jueu ( ins i o es pa la dels elemen s no el.lís ics en la se a ob a). -- El da e capí ol, p esen a com a Conclusions: The me hodology o Flauius Josephus (pp. 242-272), és on desemboca l'exhaus i a asca d'analisi du a a e me amb l'ob a de Fla i Josep, i on se'ns o e eixen les línies mes es de la se a concepci6 i la na a i a his o iog a iques: la his b ia que esc iu és p agma ica, pe que pa la sob e o de e s d'im- po ancia polí ica pe a la socie a can ian en que an passa . També és apodíc ica, pe que Fla i Josep (com algun al e dels seus il-lus es p edecesso s his o ibg a s) sap u ili - za les p o es, les e e kncies i els es imonis &un e his b ic pe al de dona supo i con i mació a les se- es p bpies idees, wm a his o iado , sob e el e . I inalmen és, com kiem, acien i ic*, pe quk en Fla i Josep, P. Villalba descob eix una ccac i ud d'in es igado que busca ma e ials nous pe a la wns ucció de la se a ob a i a una c i ica de les on s de qub disposa,, @. x de la p e- sen ació), o i que quedi ambé cla que no se'n su comple amen , pe - qui? un his o iado no deixa de se un home lliga a un en o n i a unes in- lukncies de e minades, que el duen, a egades, a passa de la dada objec- i a a l'opció pe sonal i pa cial. El llib e és comple a pe un apa - a bibliog d ic i pe un índex gene- al i un al e de pa aules g egues ci- ades. No podem e una al a cosa, doncs, que elici a -nos pe l'apa i- ci6 d'aques p ime es udi de con- jun del D . Villalba sob e el con- cep e his o iog d ic de Fla i Josep, el qual s'ha de con e i , sens dub- e, en pun de e e kncia obliga , a pa i d'a a, pe a qualse ol es u- di6s que ulgui acos a -se amb ga- an ies a l'ob a de l'his o iado jueu. Joan G6mez Palla &s