debe oma un luga singula en la
ac ualidad de nues a an igiiedad.
En un nomen o dado de su ex-
posici6n (casi al inal) el au o eca-
pi ula, a modo de e lexi6n, sob e
10
que ha ido a gumen ando a
10
la -
go del ensayo. Dice
g osso modo
que después de habe in en ado se-
pa a
10
que pa ecía
dépassé,
pasa-
do de moda, de 10 que nos es
ac ual,
ha caido en la cuen a de que la e o-
caci6n de un aspec o cualquie a de
la he encia an igua poseía en g ados
di e sos uno u o o ca ác e -e1
ejemplo que nos pone es el del es-
cla ismo an iguo y
depassé
con i-
nuado en el acismo ac ual.
A
modo de conclusi6n podemos
a i ma que después de la lec u a de
es a ob a -en ocasiones un an o
mo alis a al p esen a nos a la an i-
güedad como
magis a i ae
como
Único p isma o aspec o- odos se
e an con ánimo de mani es a que
10 an iguo esul a ac ual po las lec-
ciones que da a ni el de pueblos y
del homb e. Si encon amos na u al
habi a en las casas de nues os an-
epasados desapa ecidos, desde el
momen o en que el iempo les sus-
ae la exis encia ya no es an mas
ce ca de noso os que Alejand o,
S6c a es o Césa .
G acias
al
abajo de
J.
FlCchon,
c eemos pode a i ma , sin emo a
equi ocamos, que con a emos a pa -
i de aho a con un conjun 0 consi-
de able de es imonios, ejemplos y
p uebas decisi as -ag upadas
y
eu-
nidas de la ac ualidad de la an igiie-
dad,
c monumen um ae e pe ennius)).
José An onio
Clua
A.
FONTAN
&
A.
MOURE
CASAS,
An ologia del la ín medie al.
In oducción
y
ex os.
G edos,
Mad id
1987,
487
pp.
En e d'al es mancances no a-
bles, la ilologia lla ina medie al
hispanica enia la d'una an ologia
su icien del lla i medie al. Exis ia,
és ce , una an ologia gene al, la de
V. Blanco Ga cia1
,
y alguna al a
de ca ac e pa cial com la de
L.
Vázquez de Pa ga2 o
R.
~ ias~,
pe d cap no e a capaG d'ompli el
bui mani es al nos e país. Un bui
que en al es llocs es a pe ec amen
cobe amb llib es com el de
K.
P.
~a in~ on~ o el de F.E.
a i son',
pe posa -ne només dos exemples
de ca ac e global.
I
en aques sen-
i , no pod i es anya gens ni mica
si diem que l'an ologia de A. Fon-
an i
A.
Mou e es a des inada a se
un classic de la ilologia com ho és
a a ma eix, pe posa -ne un sol
exemple, l'an ologia del lla i ulga
de M.C. Diaz y Diaz6. D'a ui enda-
an se 2 co en pa la del ((Fon-
an-Mou e>> sense necessi a de més
p ecisions addicionals.
D'al a banda, no es po passa
'
La in medie al. In oduccidn a su es udio
y
an ologia,
Mad id 1944.
Tex os his d icos en la in medie al, siglos
VIII-XIII. Seleccidn
y
no as,
Mad id 1952.
La poesia de 10s golia dos,
G edos, Ma-
d id 1970.
Medie al La in,
No a Yo k 1925
(Reimp .
a
Chicago P ess des de 1962).
Millenium. A la in ende a.d.
374-1374
,
Ox o d U.P., Ox o d 1968.
An ologia del la in ulga ,
G edos, Ma-
d id 1962'.
pe al el e que I'ob a ul apassa el
ma c pe sonal, ja que es ac a
d'una e i able ob a de col.labo a-
ció, en l'elabo ació de la qual han
in e ingu alguns dels més il.lus es
medie alis es espanyols, al com
s'especi ica a la ccno a p elimina ,,
pe bé que no quedi p ou cla quin
ha es a l'abas de la col~labo ació.
L'ob a comenqa amb una in o-
ducció en quk es a una ca ac e i -
zació mol gene al del que és el lla i
medie al, seguida d'una p ou co -
ec a selecció bibliog i ica. Segui-
damen obam el que és l'an ologia
p opiamen di a. Aques a selecció
es p esen a di idida en qua e pe-
íodes: a) De l'an igui a a dana al
lla í ca olingi;
b)
L'eda ca olíngia;
c) Els segles
XI
i XII; i d) Desp és del
1200.
Dins de cada pe íode hi ha
unes subdi isions de ipus geog a ic,
en les quals p edomina I'oposició
hispanic no hispinic, enca a que en
ocasions aques da e apa a opo-
si iu es obi desen olupa en d'al-
es subdi isions (au o s i alics, a i-
cans, de la GBl.lia, e c.). La selec-
ció segueix un poc la classica línea
de Ha ing on, o p esen an una
in oducció biog a ica, de egades
o qa amplia, de cada au o , jun a-
men amb una bibliog a ia especí i-
ca.
A
con inuació s'in odueix el
ex escolli , que se sol acompanya
d'algunes no es explica i es, alla on
els au o s ho han c egu necessa i.
S'inse a, inalmen , una sk ie d'in-
dexs, que cal que especi iquem: ín-
dex d'ab e ia u es d'au o s, uns
conspec us me o um, un index de
enbmens me o-p osbdics, un al e
de enbmens mo olbgico-sin ac ics,
un index classi ica o i dels au o s
pe gkne es i emes i, inalmen , un
índex gene al.
Valo a el con ingu d'una an o-
logia suposa alo a , si més no, l'en-
ce dels au o s en la selecció.
I
aixb
se i semp e una qües ió mol sub-
jec i a. El gus d'un no semp e ha
de coincidi pe o sa amb els gus s
dels al es. Pe aixb ma eix se'm
pe me a no insis i massa en les lí-
nies de la selecció, pe que mol bé
pod ia succei que allb que jo hi ha-
.gue a posa no sigui ni de bon os
allb que o hom espe a ia de oba -
hi. Abans de o he d'assenyala un
e impo an , com és el e que els
au o s a o guin una a enció especial
als ex s hispans de o a mena. A a
bé, dins l'ambi hispa m'hau ia
ag ada oba -hi algun ex de la
Disciplina Cle icalis de Pe us Al-
phonsi o del T ac a us Ga siae. De
la ma eixa mane a, ja o a del ma c
d'Hispinia, hom espe a a de o-
ba -hi au o s com Se 10 de Wil on,
Gau hie de Cha illon, i ob es com
el Ruodlieb. Pe b, com he di abans,
és una qües ió de gus s, com ambé
ho és la ia del agmen co espo-
nen .
I
aquí, com alli, hi ha coses
que m'ag aden i d'al es que no
m'ag aden an .
I
aques , com sap
o hom, no és un ema de dispu a.
Nogensmenys, a pa dels ex os his-
panics a qub ja ens hem e e i , no
podem deixa d'assenyala alguns
ence s mol no ables. N'hi hau a
p ou amb un pa ell d'exemples,
com és a a el cas de la selecció de
ca es de Lupus de Fe ib es, el con-
ingu de les quals ens dóna p ecio-
ses indicacions sob e l'a e de la
ansmissió dels ex os i el sen i hu-
manís ic de la se a kpoca; el co-
menqamen del pun qua de la p i-
me a ca a n'és o un p og ama:
Mihi sa is appa e p op e se ipsam
appe enda sapien ia.
I, en una pe s-
pec i a o almen di e en , m'ha
ag ada de oba -hi el
Dies i ae,
dies illa,
una de les peces més im-
p essionan s de la li ú gia ca olica i
que pe a mi semp e ha cons i ui'
un dels exponen s maxims del can
g ego ia, i que a ui en dia gai ebé
no igu a mai en cap celeb ació li-
ú gica.
Conside an el que acagem de
di , només queda ien pe c i ica els
aspec es secunda is. I a ells em e-
e i é. I no ho a é pe una me a a i-
ció a la c í ica, sinó pe que em sem-
bla que d'alguna mane a se'n po-
d ien bene icia les u u es edicions
de l'ob a. Comencem pe la in o-
ducció. is e iden que els au o s,
olen dona una ca ac e i zació ge-
ne al del lla i medie al, es a en p e-
enen un impossible, pe qub són
ben pocs, pe no di cap, els e s
lingüís ics, o de qualse ol al e i-
pus, que es pugui di que es p esen-
en d'una mane a gene al. is pe
aixb que la colli a que poden p e-
sen a en la in oducció és mol min-
sa. Ce amen els e s que alla s'as-
senyalen són ca ac e ís ics del lla i
medie al, pe 6 és ben bé impossible
e -se ca ec només pe mi ja d'a-
ques s del que és aques lla i. A o -
unadamen , la cosa queda més en
el seu pun quan hom obse a els di-
e sos indexs de enbmens g ama i-
cals que apa eixen al inal del llib e.
Aquí enim una ca ac e i zació del
lla i medie al, que no a ec a o s els
ex s, pe d que sí inclou mol es de
les ca ac e ís iques d'aques lla i, o
millo d'aques s lla ins. A a bé, en-
enc pe ec amen la pos u a dels
au o s: no podien epe i al co-
menqamen all6 que
ja
ana a al
i-
nal, i ampoc podien deixa de di
qua e mo s d'in oducció. Pe an ,
el p oblema que plan eig no c ec
que, a a pe a a, ingui una aci1 so-
lució.
Més aci1 solució é una qües ió
que a ec a els indexs. Hi manca un
índex al abe ic d'au o s i ob es que
eme i al lloc de l'an ologia on es
oba. Aixb a ia mol més agil la
consul a de l'an ologia a pa i dels
indexs, quan d'allb que es ac a és
de busca una exempli icació d'un
enomen. En posa é un exemple
conc e . A la pagina
479,
so a l'epi-
g a de
REFLEXNOIANAFOR.
es
donen ci es de casos de con usió en
l'ús d'una i al a o ma. En e les ci-
es es dona una <<Iac. Tud.,
29-30~.
Pe sabe qui és l'au o i on es o-
ba el ex , el p ocedimen a segui
és el següen : se ce ca a la llis a d'a-
b e ia u es i hom oba que Iac.
Tod. co espon a Jacobo de Todi.
Alesho es un a a l'index gene al a
busca -10 i no el oba. I no el oba
pe que el que li hau ia calgu ce ca
al lec o e a
S aba ma e ,
que és el
í ol de la composició. Una e-
gada esb ina aixb, el lec o enca a
ha de ce ca dins el ex el lloc on
es oba el enomen. To ó a més
aci1 amb la p esencia de l'índex al-
abb ic d'au o s, o bé si la ci a en
lloc de se in e na de cada au o es
e e encib d'aco d amb el llib e.
Així un Iac. Tud. p.
412,
línia
6,
no
deixa ia cap possibili a de dub e, i
agili a ia la consul a. Na u almen
no old ia que aixb anas en deme i
d'aques s índexs que, sens dub e,
són-una apo ació mol impo an
pe al coneixemen de la lla ini a
medie al, sinó més a ia a la se a
millo a.
No ull deixa de e esmen d'al-
guns e o s
ipog a ies
que s6n l'ex-
cepció que con i men la egla d'una
edició mol acu ada. Pe exemple, a
la pagina
364,
línia
7,
es dóna una
e e bncia d'un Simposi d'es udis
cldsicss (pe cl&sics) absolu amen
impossible.
O
a la pagina
88,
línia
6,
on lignum.
..
liqui no sembla es-
pond e al que no malmen s'en én
pe poly o 6n. Na u almen , el ex
acla eix l'enigma.
Sigui, doncs, ben inguda aques a
ob a que se a, de e ja ho és, des
d'a ui un ins umen imp escindible
en les classes de lla í medie al.
P.J.
Que glas
Ph.
HARDIE,
Vi gil's Aeneid:
Cosmos and Impe iun,
Cla endon P ess, Ox o d
1986,
405
pp.
El llib e de Philip Ha die ( ui
del eball de lla gs anys d'in es i-
gació en 17Eneida i giliana) é, al
nos e en end e, una i a p ime a:
in en a demos a que l'aspec e
ideolbgic o <<panegí ic,, de la da e-
a ob a de Vi gili no hi és supe i-
cial ( al i com sembla que olen de-
mos a les da e es endbncies en
c í ica i giliana), sinó que espon a
una plani icació pe pa del poe a
més acu ada i conscien del que pu-
gui sembla a p ime a is a.
Ha die du a e me el seu p opb-
si pe mi ja de l'analisi, d'una ban-
da, dels aspec es ema ics de 1'Enei-
da més adien s pe a l'explici ació
de concep es ideolbgics lliga s a la
igu a d'Augus i de l'impe i, i de
l'al a, d'alguna igu a e b ica es-
pecialmen adequada pe a aques s
usos (el segon aspec e, na u almen ,
lliga al p ime ), especialmen la hi-
pb bole.
Aques a analisi s'es uc u a, al
seu o n (i al i com indica el í ol),
al ol an de dos concep es ona-
men als als quals a a pa a Ha die,
sob e o , al inal del seu es udi,
pe o que oca cons an men : cos-
mos i impe iu n. Aques s dos con-
cep es e e i s a 1'Eneida in en en
explica (en es e a elació en e
ells), d'una banda, els models cos-
molbgics que ha segui Vi gili en la
se a ob a, i de l'al a, les es uc u-
es socials i his b iques que s'hi e-
lec eixen. En el ons, es ac a de
eu e, a a és de l'anilisi de pas-
sa ges conc e s, que ambé a 1'Enei-
da es juga amb la idea de la iden i-
icació <<es a (impe i)
=
uni e s,, i
<<desen olupamen i consolidació
<<es a (impe i)
=
uni e s, i <<desen-
olupamen i consolidació de la ciu-
a Roma
=
desen olupamen i con-
solidació de l'uni e s*. Seguin
aques il conduc o , desen olupa
Ha die el seu es udi: é en comp e
que el pa al.lelisme en e la si uació
de la ciu a de Roma i una sb ie d'i-
ma ges mí iques unciona com a
ansposició, a la e a, d'una ce a
o gani zació cosmolbgica. Aques a
se ia una de les endbncies gene als