Recensions

debe oma un luga singula en la ac ualidad de nues a an igiiedad. En un nomen o dado de su ex- posici6n (casi al inal) el au o eca- pi ula, a modo de e lexi6n, sob e 10 que ha ido a gumen ando a 10 la - go del ensayo. Dice g osso modo que después de habe in en ado se- pa a 10 que pa ecía dépassé, pasa- do de moda, de 10 que nos es ac ual, ha caido en la cuen a de que la e o- caci6n de un aspec o cualquie a de la he encia an igua poseía en g ados di e sos uno u o o ca ác e -e1 ejemplo que nos pone es el del es- cla ismo an iguo y depassé con i- nuado en el acismo ac ual. A modo de conclusi6n podemos a i ma que después de la lec u a de es a ob a -en ocasiones un an o mo alis a al p esen a nos a la an i- güedad como magis a i ae como Único p isma o aspec o- odos se e an con ánimo de mani es a que 10 an iguo esul a ac ual po las lec- ciones que da a ni el de pueblos y del homb e. Si encon amos na u al habi a en las casas de nues os an- epasados desapa ecidos, desde el momen o en que el iempo les sus- ae la exis encia ya no es an mas ce ca de noso os que Alejand o, S6c a es o Césa . G acias al abajo de J. FlCchon, c eemos pode a i ma , sin emo a equi ocamos, que con a emos a pa - i de aho a con un conjun 0 consi- de able de es imonios, ejemplos y p uebas decisi as -ag upadas y eu- nidas de la ac ualidad de la an igiie- dad, c monumen um ae e pe ennius)). José An onio Clua A. FONTAN & A. MOURE CASAS, An ologia del la ín medie al. In oducción y ex os. G edos, Mad id 1987, 487 pp. En e d'al es mancances no a- bles, la ilologia lla ina medie al hispanica enia la d'una an ologia su icien del lla i medie al. Exis ia, és ce , una an ologia gene al, la de V. Blanco Ga cia1 , y alguna al a de ca ac e pa cial com la de L. Vázquez de Pa ga2 o R. ~ ias~, pe d cap no e a capaG d'ompli el bui mani es al nos e país. Un bui que en al es llocs es a pe ec amen cobe amb llib es com el de K. P. ~a in~ on~ o el de F.E. a i son', pe posa -ne només dos exemples de ca ac e global. I en aques sen- i , no pod i es anya gens ni mica si diem que l'an ologia de A. Fon- an i A. Mou e es a des inada a se un classic de la ilologia com ho és a a ma eix, pe posa -ne un sol exemple, l'an ologia del lla i ulga de M.C. Diaz y Diaz6. D'a ui enda- an se 2 co en pa la del ((Fon- an-Mou e>> sense necessi a de més p ecisions addicionals. D'al a banda, no es po passa ' La in medie al. In oduccidn a su es udio y an ologia, Mad id 1944. Tex os his d icos en la in medie al, siglos VIII-XIII. Seleccidn y no as, Mad id 1952. La poesia de 10s golia dos, G edos, Ma- d id 1970. Medie al La in, No a Yo k 1925 (Reimp . a Chicago P ess des de 1962). Millenium. A la in ende a.d. 374-1374 , Ox o d U.P., Ox o d 1968. An ologia del la in ulga , G edos, Ma- d id 1962'. pe al el e que I'ob a ul apassa el ma c pe sonal, ja que es ac a d'una e i able ob a de col.labo a- ció, en l'elabo ació de la qual han in e ingu alguns dels més il.lus es medie alis es espanyols, al com s'especi ica a la ccno a p elimina ,, pe bé que no quedi p ou cla quin ha es a l'abas de la col~labo ació. L'ob a comenqa amb una in o- ducció en quk es a una ca ac e i - zació mol gene al del que és el lla i medie al, seguida d'una p ou co - ec a selecció bibliog i ica. Segui- damen obam el que és l'an ologia p opiamen di a. Aques a selecció es p esen a di idida en qua e pe- íodes: a) De l'an igui a a dana al lla í ca olingi; b) L'eda ca olíngia; c) Els segles XI i XII; i d) Desp és del 1200. Dins de cada pe íode hi ha unes subdi isions de ipus geog a ic, en les quals p edomina I'oposició hispanic no hispinic, enca a que en ocasions aques da e apa a opo- si iu es obi desen olupa en d'al- es subdi isions (au o s i alics, a i- cans, de la GBl.lia, e c.). La selec- ció segueix un poc la classica línea de Ha ing on, o p esen an una in oducció biog a ica, de egades o qa amplia, de cada au o , jun a- men amb una bibliog a ia especí i- ca. A con inuació s'in odueix el ex escolli , que se sol acompanya d'algunes no es explica i es, alla on els au o s ho han c egu necessa i. S'inse a, inalmen , una sk ie d'in- dexs, que cal que especi iquem: ín- dex d'ab e ia u es d'au o s, uns conspec us me o um, un index de enbmens me o-p osbdics, un al e de enbmens mo olbgico-sin ac ics, un index classi ica o i dels au o s pe gkne es i emes i, inalmen , un índex gene al. Valo a el con ingu d'una an o- logia suposa alo a , si més no, l'en- ce dels au o s en la selecció. I aixb se i semp e una qües ió mol sub- jec i a. El gus d'un no semp e ha de coincidi pe o sa amb els gus s dels al es. Pe aixb ma eix se'm pe me a no insis i massa en les lí- nies de la selecció, pe que mol bé pod ia succei que allb que jo hi ha- .gue a posa no sigui ni de bon os allb que o hom espe a ia de oba - hi. Abans de o he d'assenyala un e impo an , com és el e que els au o s a o guin una a enció especial als ex s hispans de o a mena. A a bé, dins l'ambi hispa m'hau ia ag ada oba -hi algun ex de la Disciplina Cle icalis de Pe us Al- phonsi o del T ac a us Ga siae. De la ma eixa mane a, ja o a del ma c d'Hispinia, hom espe a a de o- ba -hi au o s com Se 10 de Wil on, Gau hie de Cha illon, i ob es com el Ruodlieb. Pe b, com he di abans, és una qües ió de gus s, com ambé ho és la ia del agmen co espo- nen . I aquí, com alli, hi ha coses que m'ag aden i d'al es que no m'ag aden an . I aques , com sap o hom, no és un ema de dispu a. Nogensmenys, a pa dels ex os his- panics a qub ja ens hem e e i , no podem deixa d'assenyala alguns ence s mol no ables. N'hi hau a p ou amb un pa ell d'exemples, com és a a el cas de la selecció de ca es de Lupus de Fe ib es, el con- ingu de les quals ens dóna p ecio- ses indicacions sob e l'a e de la ansmissió dels ex os i el sen i hu- manís ic de la se a kpoca; el co- menqamen del pun qua de la p i- me a ca a n'és o un p og ama: Mihi sa is appa e p op e se ipsam appe enda sapien ia. I, en una pe s- pec i a o almen di e en , m'ha ag ada de oba -hi el Dies i ae, dies illa, una de les peces més im- p essionan s de la li ú gia ca olica i que pe a mi semp e ha cons i ui' un dels exponen s maxims del can g ego ia, i que a ui en dia gai ebé no igu a mai en cap celeb ació li- ú gica. Conside an el que acagem de di , només queda ien pe c i ica els aspec es secunda is. I a ells em e- e i é. I no ho a é pe una me a a i- ció a la c í ica, sinó pe que em sem- bla que d'alguna mane a se'n po- d ien bene icia les u u es edicions de l'ob a. Comencem pe la in o- ducció. is e iden que els au o s, olen dona una ca ac e i zació ge- ne al del lla i medie al, es a en p e- enen un impossible, pe qub són ben pocs, pe no di cap, els e s lingüís ics, o de qualse ol al e i- pus, que es pugui di que es p esen- en d'una mane a gene al. is pe aixb que la colli a que poden p e- sen a en la in oducció és mol min- sa. Ce amen els e s que alla s'as- senyalen són ca ac e ís ics del lla i medie al, pe 6 és ben bé impossible e -se ca ec només pe mi ja d'a- ques s del que és aques lla i. A o - unadamen , la cosa queda més en el seu pun quan hom obse a els di- e sos indexs de enbmens g ama i- cals que apa eixen al inal del llib e. Aquí enim una ca ac e i zació del lla i medie al, que no a ec a o s els ex s, pe d que sí inclou mol es de les ca ac e ís iques d'aques lla i, o millo d'aques s lla ins. A a bé, en- enc pe ec amen la pos u a dels au o s: no podien epe i al co- menqamen all6 que ja ana a al i- nal, i ampoc podien deixa de di qua e mo s d'in oducció. Pe an , el p oblema que plan eig no c ec que, a a pe a a, ingui una aci1 so- lució. Més aci1 solució é una qües ió que a ec a els indexs. Hi manca un índex al abe ic d'au o s i ob es que eme i al lloc de l'an ologia on es oba. Aixb a ia mol més agil la consul a de l'an ologia a pa i dels indexs, quan d'allb que es ac a és de busca una exempli icació d'un enomen. En posa é un exemple conc e . A la pagina 479, so a l'epi- g a de REFLEXNOIANAFOR. es donen ci es de casos de con usió en l'ús d'una i al a o ma. En e les ci- es es dona una <<Iac. Tud., 29-30~. Pe sabe qui és l'au o i on es o- ba el ex , el p ocedimen a segui és el següen : se ce ca a la llis a d'a- b e ia u es i hom oba que Iac. Tod. co espon a Jacobo de Todi. Alesho es un a a l'index gene al a busca -10 i no el oba. I no el oba pe que el que li hau ia calgu ce ca al lec o e a S aba ma e , que és el í ol de la composició. Una e- gada esb ina aixb, el lec o enca a ha de ce ca dins el ex el lloc on es oba el enomen. To ó a més aci1 amb la p esencia de l'índex al- abb ic d'au o s, o bé si la ci a en lloc de se in e na de cada au o es e e encib d'aco d amb el llib e. Així un Iac. Tud. p. 412, línia 6, no deixa ia cap possibili a de dub e, i agili a ia la consul a. Na u almen no old ia que aixb anas en deme i d'aques s índexs que, sens dub e, són-una apo ació mol impo an pe al coneixemen de la lla ini a medie al, sinó més a ia a la se a millo a. No ull deixa de e esmen d'al- guns e o s ipog a ies que s6n l'ex- cepció que con i men la egla d'una edició mol acu ada. Pe exemple, a la pagina 364, línia 7, es dóna una e e bncia d'un Simposi d'es udis cldsicss (pe cl&sics) absolu amen impossible. O a la pagina 88, línia 6, on lignum. .. liqui no sembla es- pond e al que no malmen s'en én pe poly o 6n. Na u almen , el ex acla eix l'enigma. Sigui, doncs, ben inguda aques a ob a que se a, de e ja ho és, des d'a ui un ins umen imp escindible en les classes de lla í medie al. P.J. Que glas Ph. HARDIE, Vi gil's Aeneid: Cosmos and Impe iun, Cla endon P ess, Ox o d 1986, 405 pp. El llib e de Philip Ha die ( ui del eball de lla gs anys d'in es i- gació en 17Eneida i giliana) é, al nos e en end e, una i a p ime a: in en a demos a que l'aspec e ideolbgic o <<panegí ic,, de la da e- a ob a de Vi gili no hi és supe i- cial ( al i com sembla que olen de- mos a les da e es endbncies en c í ica i giliana), sinó que espon a una plani icació pe pa del poe a més acu ada i conscien del que pu- gui sembla a p ime a is a. Ha die du a e me el seu p opb- si pe mi ja de l'analisi, d'una ban- da, dels aspec es ema ics de 1'Enei- da més adien s pe a l'explici ació de concep es ideolbgics lliga s a la igu a d'Augus i de l'impe i, i de l'al a, d'alguna igu a e b ica es- pecialmen adequada pe a aques s usos (el segon aspec e, na u almen , lliga al p ime ), especialmen la hi- pb bole. Aques a analisi s'es uc u a, al seu o n (i al i com indica el í ol), al ol an de dos concep es ona- men als als quals a a pa a Ha die, sob e o , al inal del seu es udi, pe o que oca cons an men : cos- mos i impe iu n. Aques s dos con- cep es e e i s a 1'Eneida in en en explica (en es e a elació en e ells), d'una banda, els models cos- molbgics que ha segui Vi gili en la se a ob a, i de l'al a, les es uc u- es socials i his b iques que s'hi e- lec eixen. En el ons, es ac a de eu e, a a és de l'anilisi de pas- sa ges conc e s, que ambé a 1'Enei- da es juga amb la idea de la iden i- icació <<es a (impe i) = uni e s,, i <<desen olupamen i consolidació <<es a (impe i) = uni e s, i <<desen- olupamen i consolidació de la ciu- a Roma = desen olupamen i con- solidació de l'uni e s*. Seguin aques il conduc o , desen olupa Ha die el seu es udi: é en comp e que el pa al.lelisme en e la si uació de la ciu a de Roma i una sb ie d'i- ma ges mí iques unciona com a ansposició, a la e a, d'una ce a o gani zació cosmolbgica. Aques a se ia una de les endbncies gene als