Po ugal. Bilan des expe iences en
cou s>x (Discusion).
Edicion de un suple nen o al
CIL 11:
A.U.
STYLOW,
HCIL 11
Supplemen-
um.
P oyec o
y
es ado ac ual>>. (Dis-
cusion).
S.
PANCIERA,
NI
signi diac i-
,
ici: i lessioni e p opos e)). H.
KRUMBREY,
(<Beme kungen zu He s-
ellung und Ges al ung de lndices
in Kiin igen CIL-Banden),. (Discu-
sion).
Un me i o i0 es ue zo de G.
Fab e
y
P. Le Roux po ecoge las
conclusiones de la mesa edonda
cie a 10s in e esan es abajos de
es as Ac as. En es as conclusiones
se esal an en dos ni eles undamen-
ales lo esencial del encuen o: 10s
deba es in elec uales sob e la p oble-
ma ica de la epig a ia
y
las conclu-
siones sob e ecnicas
y
esul ados en
es aspec os: la apo ación sob e la
e lexion ace ca de la me odologia,
la e lexion sob e 10s con enidos de
la epig a ia
y,
po ul imo, la o ma
de las ediciones, 10s ci cui os de in-
o macion
y
10s p oblemas de a mo-
nizacion an e la pa adoja, e iden e
pa a 10s au o es, de no emplea en
nues o iempo la lengua la ina
como ehiculo de comunicacion uni-
e sal de la epig a ia.
La ision de conjun 0 que sob e
la epig a ia
y
su p oblema ica ac ual
encon amos en las Ac as de es a
mesa edonda in e nacional es e da-
de amen e comple a e in e esan e,
en la cual c eemos que esal an con
luz p opia 10s impo an es log os
que apo an 10s me odos ilologicos
y
de analisis del ex o aplicados a la
epig a ia.
José
Ma inez Gazquez
ARNALDI DE
VILLANOVA
Ope a Medica Omnia,
ol.
XV:
Commen um sup a ac a um
Galieni de malicia
complexionis diue se
Edide un e p ae . e comm.
hisp. ins ux.
L.
Ga cia-Balles e e
E.
Sánchez Salo .
Doc ina Galieni de
in e io ibus
Edid. e p ae . e comm. angl.
ins ux.
Richa d
J.
Du ling.
Ba celona
1985, 393
pp.
El olum que a a ecensionem es
el segon, pe o d e d'apa ició, del
as i impo an issim p ojec e impul-
sa pe
L.
Ga cia-Balles e ,
J.A.
Pa-
niagua i M.R. MC Vaugh, que busca
edi a o es les ob es mediques cone-
gudes d'A nau de Vilano a. Aques
llib e (el quinze dins del pla gene al
de l'edició) ecull l'ex ens comen a i
d'A nau sob e el ex de Gale
De
malicia complexionis diue se
i, en
segon e me, el pe i ex
De in e io-
ibus,
conside a un ex anonim ins
que l'any 1981 M.R. MC Vaugh (a
c The au ho ship o he Galenic com-
pendium de in e io ibus ((Quoniam
diue si as
...
)>,
Dynamis,
1
(1981), pp.
225-29) en demos a la iliació que
pe me que a ui poguem llegi les
dues ob es en aques olum.
Es impo an ema ca l'espe i
que mou els es udiosos que han con-
ecciona aques es edicions: no es
ac a solamen de e una edició c i-
ica del ex ia , sinó un e i able
es udi que anali zi o s els aspec es
des acables, an - des d'un pun de
is a d'analisi in e na com del con-
ex on s'ha esc i l'ob a en qües ió.
Aques a plani icació l'han du a a
e me d'una mane a esc upolosa els
dos edi o s del
Commen um,
d'una
mane a que, pe a nosal es, ep e-
sen a un pun dolg de col~labo ació
cien í ica: L. Ga cia-Balles e es udia,
basicamen , o s els aspec es elacio-
na s amb la his o ia de la ciencia
medica del Mon pelle del segle
XIII
i comengamen del
XIV
(epoca en
que A nau hi exe cí la docencia) i
ambe comen a alguns dels pun s
mes impo an s de les opinions me-
diques d'A nau al
Commen um
(són
els apa a s p ime i e ce de la In-
oducció). E. Sánchez Salo dedica
els seus es o gos a ahali za in e na-
men el ex ma eix: la o ma lin-
güís ica i li e a ia (p ime a pa de
I'apa a segon). Ambdós han eali -
za conjun amen , a mes, la segona
pa de l'apa a segon: una apassio-
nan analisi in e na sob e I'es uc u a
i sob e la ecnica que u ili za A nau
de Vilano a pe eali za el seu co-
men a i al ex lla í de Gale. Ens im-
po a ema ca que es, com diu
Ga cia-Balles e , la p ime a egada
que es eali za un es udi d'aques
ipus sob e el lla i que u ili za el p o-
esso de Mon pelle , i els ui s són
mol in e essan s: la e ma suposició
que el
Commen um
que ens ha a i-
ba es una se ie d'apun s p esos a
les classes i sense acaba de puli ; la
ecnica escolas ica aplicada al conei-
xemen cien í ic i al desen olupa-
men ma eix de les explicacions del
p o esso , e c.
Fem, pe o, un pe i comen a i
sob e alguns dels aspec es mes des a-
cables de la in oducció i de I'edició.
El p ime g an apa a (c Los esc i os
De malicia complexionis diue se
y
De
in e io bus, pa es del c nue o Galeno))
en el Mon pellie del siglo
XIII)))
ens
o e eix una pano amica gene al
sob e els es udis i ex os d'es udi
que es eien se i a la Uni e si a
de Mon pelle abans, du an
i
des-
p és de l'es ada d'A nau de Vila-
no a. La idea onamen al que se'n
po ex eu e és la conc eció d'un
cu-
iculum
de coneixemen s med~cs al
ol an d'allo que els in oduc o s
anomenen mou Gale)): un imp es-
sionan conjun (mes de en a-cinc
ob es) de ex os que, al lla g del
segle
XIII
i
sob e o g acies a A nau
de Vilano a
i
a Be na de Go don
( ambé p o esso a Mon pelle ), es
an implan a sob e els manuals que
s'ha ien emp a al segle (a lcu-
la s en I'anomenada
A cella,
ag upa-
ció a iable d'esc i s de di e en s
au o s, en e els quals,
i
de mane a
ixa,
Johann us
i
la se a
Ysagoge
(c .
p.
17).
Na u almen , en e les
ob es ci ades
i
eballades pe A nau
(u d.
la aula
1
de la p.
25,
que
il.lus a cla issimamen quines e en
les ob es del Gale lla í que A nau
enia a I'abas a la se a biblio eca),
hi ha els dos ex os objec e d'aques a
edició,
i
po se ins
i
o més impo -
an que el
Commen um
sigui el
De
in e io ibus,
el qual cons i ueix una
((de les g ans i es a la his o ia de la
medicina occiden al))
(c/:
p.
31).
El segon apa a de la In oducció
(((El
Commen um sup a ac a um Ga-
lieni de malicia complexionis diue se.
I.
La o ma lingüís ica
y
li e a iad es
el dedica al comen a i lingüís ic del
ex del
Commen um.
Des del pun
de is a de la llengua cal des aca
dos aspec es onamen als, de i a s
o s dos del ca ac e de I'ob a: es
ac a d'uns comen a is eali za s i
ecolli s du an les classes d'A nau.
So a aques a suposició, s'explica
amb senzillesa:
I)
que la o ma lin-
güís ica sigui I'adequada a una expo-
sició (comple i es desp és de
ue ba
dicendi,
ó mules de ansició, acusa-
ius de elació i un complex sis ema
de ci es i e e encies al ex comen-
a .
(c/.
p. 37),
i
2)
la llengua lla ina
que hi obem é mol s e s p opis
ja de les llengües omaniques,
pe que és un lla í iu: el que es pa -
la a a les aules de medicina del
Mon pelle del segle
XIII
La c eenCa,
doncs, dels edi o s es que ens
obem da an d'uns apun s p esos
pels es udian s i, mol p obablemen ,
ni e isa s ni co egi s comple amen
pe A nau. Des aca pe a nosal es
el segon capí ol d'aques apa a , on
es pa la del sis ema del comen a i
escolas ic aplica a aques
Commen-
um
conc e : I'us, gai ebé abusiu en
alguns aspec es, de la seqüencia
lec o-quaes o-dispu a io,
que pe me
(( e una dissecció)), li e almen , del
ex p oposa pe a l'es udi dels
alumnes. Fins a quin pun a iba
A nau en la se a aplicació, que la
ase de la
lec io
po se i ins i o
pe a la ixació del ex galenic co-
men a !
(cJ:
p. 61).
El e ce g an apa a (((El con e-
nido del
Commen um))
es p eocupa
de pa la d'una mane a ex ensa del
con ingu del comen a i de Vilano a
i de ixa -ne les opinions mediques
més impo an s, en con aposició a
les idees que, sob e un ma eix p o-
blema, podien sos eni al es coble-
gues (cal di que A nau de Vilano a
ou un pe sona ge con lic iu i deba-
u ambe en el seu aspec e medic).
La impo ancia del
De malicia com-
plexionis d ue se
(pe que una ob e a
com aques a, que no ha ia c ida
gai e I'a enció, me eix un comen a i
an ex ens pe pa d'A nau) e
donada pe que la se a lec u a es
una mena d'in oducció i un inici
pe a I'adequada i ec a ac uació del
me ge. Com s'indica a les pp. 71-72,
es p obablemen aques ca ac e in-
oduc o i i senzill, en compa ació-
amb ob es pos e io s mol mes com-
plexes de Gale
(De me hodo medendi,
pe exemple), el que a e especial-
men es imable a A nau aques ex .
Pel que a a l'edició, els seus es-
ponsables segueixen alguns dels c i-
e is ja exposa s i du s a la p ac ica
al olum
I1
de les
ope a omnia
d'A nau, els
Apho ismi de g adibus:
u ili zen com a ex base el del ms.
d'ox o d, Me on College 230,
.6lW
-
83" (=MI i pe a comple-
men a les de iciencies d'aques
usen el Va ica,
Reg. La .
1773,
.1'
-
42' (=VI; d'al a banda, els
c i e is de ansc ipció one ica
ambe són els ma eixos que al
ol.
11.
Aques a edició é o es les i u s
del eball cien í ic ben e , pe o nos-
al es olen1 des aca la logica p eo-
cupació de Ga cia-Balles e i Sanchez
Salo pe o e i -nos (no oblidem
que es ac a d'un
Commen um
a un
ex de Gale en lla í) una e sió Ila-
ina sob e la qual basa la lec u a
del comen a i i a la qual pode ecó-
e pe en end e'l millo . El
co pus
del
Galenus la inus,
edi a pe
R.
Du ling, no é enca a aques ex i,
pe an , calia elegi i ansc iu e un
ex del
De malicia complexionis
diue se
que eunís una se ie de con-
dicions
(cJ:
p. 144):
I)
ha ia de se
un ex lla í eal, medie al i al més
p ope possible a A nau;
2)
ha ia de
pe anye a la adició. a abo-lla ina
( on onamen al pe a A nau, que
u ili za amb p ecisió les on s a abs,
pe o no coneix el g ec);
3)
el ex
-ha ia d'ha e ci cula pel Mon pelle
del segle
XIII
i
4)
ha ia de coincidi
amb les e e encies ex uals que
A nau a al ex galenic, dins del
seu comen a i. El ms. que complia
aques s equisi s es, dels qua an a-
nou de la adició a abo-lla ina, el
d'E u , Amploniana,
F.
249,
.
2341b
-
236Vb. La se a ansc ipció
no e ((al a p e ensió que la de se
un ex ú il))
(cJ:
p. 145). El ex ga-
lenic és dis ibui ,
al
lla g del
Com-
men um,
en do ze agmen s que se-
gueixen el i me del comen a i. A
mes, dins del ma eix ex d'A nau,
des aquen els edi o s en lle a cu -
si a les ci es li e als de Gale.
To aixo, na u almen , s'ha es uc-
u a així pe que pe en end e el co-
men a i a un ex cal ha e -lo llegi
abans, i enca a mes, eni -10 a la
is a i o na -hi semp e que calgui:
pe aixo lloem l'ence dels edi o s a
l'ho a de e la dis ibució.
L'edició de
R.
Du ling del
De in e-
io ibus
u ili za ambe el ms.
M,
a
mes del de Miinchen, Baye . S aa s-
bibl., (clm), 3520.
.
57'"
-
6lVa
(=
C) i Venezia, Ma ciana, la . z 314
(=
16441,
.
721a
-
89' (=V).
Ambdues edicions, a mes, enen
en comp e, semp e que els és pos-
sible, de cons ui un doble sis ema
de no es a peu de plana: l'un ecull
l'apa a c í ic i l'al e iden i ica les
ine i ables e e encies a d'al es
ob es i au o s.
El llib e es complemen a amb una
bibliog a ia i els
Indices (nominum,
ue bo um, codicum).
En de ini i a, un llib e que ecull
una doble quall a : un magní ic e-
ball in oduc o i
i
una edició que ho
enen o en comp e pe al d'aconse-
gui , ens sembla, el mo iu onamen-
al dels edi o s d'aques olum de
les
Ope a Med ca Omn a
d'A nau de
Vilano a:
e -nos a iba d'una
mane a cla a, con ex uali zada
I
en-
enedo a, amb o a la p ecisió del
eball cien í ic, pe o ambe amb la
su icien dosi d'espe i
di ulgado ,
les ob es mediques conegudes d'a-
ques me ge alencia d'adopció, an
inquie i, pe aixo, an in e essan .
Joan
Gómez
i
Palla es
P.L. CANO,
J.
LORENTE
Espec acle, amo i ma i is al
cinema de omans
Amb esc i s
de M.A. Campmany,
J.
Vidal
i
S.
de B oca.
PPU,
Ba celona
1985,
189
pp.
El llib e del qual donem no ícia es
el es imoni esc i d'unes jo nades
de cinema his o ic celeb ades a Ta-
agona del 25 al 27 de no emb e
de 1983: el
I
Cicle de Cinema His o-
ic, dedica en aques a ocasió al
món oma. Les jo nades, es uc u-
ades al ol an de es g ans emes,
con o men el llib e, o i que el sis-
ema no sigui el ípic d'unes ac es.
Els emes p e is os, desen olupa s
a pa i d'una p esen ació, una p o-
jecció i una pos e io aula odona,
o en ((El g an espec acle)), c Cleo-
pa a)) i ((C is ians i lleons)). Al
llib e es euen e lec i s, pe o, en
es capí ols onamen als i eelabo-
a s pe P.L. Cano i
J.
Lo en e: ((La
noció d'espec acle a les pel~lícules de
omans))
(J.
Lo en e), ((Sob e o-
manos
y
c is ianoa) i c cleopa a, a -
que ip~
e ó ico del gene o)) (P.L.
Cano). Hi des aquem que el llib e
con e una imp escindible, pe a no-
sal es (pensan en un llib e de les
ca ac e ís iques d'aques ), i in e es-
san in oducció al gene e cinema o-
g a ic, anomena
peplum,
esc i a pe
P.L. Cano, com a complemen habil
an pe a inicia s com pe a neo i s.
El llib e es complemen a amb un