Recensions

Po ugal. Bilan des expe iences en cou s>x (Discusion). Edicion de un suple nen o al CIL 11: A.U. STYLOW, HCIL 11 Supplemen- um. P oyec o y es ado ac ual>>. (Dis- cusion). S. PANCIERA, NI signi diac i- , ici: i lessioni e p opos e)). H. KRUMBREY, (<Beme kungen zu He s- ellung und Ges al ung de lndices in Kiin igen CIL-Banden),. (Discu- sion). Un me i o i0 es ue zo de G. Fab e y P. Le Roux po ecoge las conclusiones de la mesa edonda cie a 10s in e esan es abajos de es as Ac as. En es as conclusiones se esal an en dos ni eles undamen- ales lo esencial del encuen o: 10s deba es in elec uales sob e la p oble- ma ica de la epig a ia y las conclu- siones sob e ecnicas y esul ados en es aspec os: la apo ación sob e la e lexion ace ca de la me odologia, la e lexion sob e 10s con enidos de la epig a ia y, po ul imo, la o ma de las ediciones, 10s ci cui os de in- o macion y 10s p oblemas de a mo- nizacion an e la pa adoja, e iden e pa a 10s au o es, de no emplea en nues o iempo la lengua la ina como ehiculo de comunicacion uni- e sal de la epig a ia. La ision de conjun 0 que sob e la epig a ia y su p oblema ica ac ual encon amos en las Ac as de es a mesa edonda in e nacional es e da- de amen e comple a e in e esan e, en la cual c eemos que esal an con luz p opia 10s impo an es log os que apo an 10s me odos ilologicos y de analisis del ex o aplicados a la epig a ia. José Ma inez Gazquez ARNALDI DE VILLANOVA Ope a Medica Omnia, ol. XV: Commen um sup a ac a um Galieni de malicia complexionis diue se Edide un e p ae . e comm. hisp. ins ux. L. Ga cia-Balles e e E. Sánchez Salo . Doc ina Galieni de in e io ibus Edid. e p ae . e comm. angl. ins ux. Richa d J. Du ling. Ba celona 1985, 393 pp. El olum que a a ecensionem es el segon, pe o d e d'apa ició, del as i impo an issim p ojec e impul- sa pe L. Ga cia-Balles e , J.A. Pa- niagua i M.R. MC Vaugh, que busca edi a o es les ob es mediques cone- gudes d'A nau de Vilano a. Aques llib e (el quinze dins del pla gene al de l'edició) ecull l'ex ens comen a i d'A nau sob e el ex de Gale De malicia complexionis diue se i, en segon e me, el pe i ex De in e io- ibus, conside a un ex anonim ins que l'any 1981 M.R. MC Vaugh (a c The au ho ship o he Galenic com- pendium de in e io ibus ((Quoniam diue si as ... )>, Dynamis, 1 (1981), pp. 225-29) en demos a la iliació que pe me que a ui poguem llegi les dues ob es en aques olum. Es impo an ema ca l'espe i que mou els es udiosos que han con- ecciona aques es edicions: no es ac a solamen de e una edició c i- ica del ex ia , sinó un e i able es udi que anali zi o s els aspec es des acables, an - des d'un pun de is a d'analisi in e na com del con- ex on s'ha esc i l'ob a en qües ió. Aques a plani icació l'han du a a e me d'una mane a esc upolosa els dos edi o s del Commen um, d'una mane a que, pe a nosal es, ep e- sen a un pun dolg de col~labo ació cien í ica: L. Ga cia-Balles e es udia, basicamen , o s els aspec es elacio- na s amb la his o ia de la ciencia medica del Mon pelle del segle XIII i comengamen del XIV (epoca en que A nau hi exe cí la docencia) i ambe comen a alguns dels pun s mes impo an s de les opinions me- diques d'A nau al Commen um (són els apa a s p ime i e ce de la In- oducció). E. Sánchez Salo dedica els seus es o gos a ahali za in e na- men el ex ma eix: la o ma lin- güís ica i li e a ia (p ime a pa de I'apa a segon). Ambdós han eali - za conjun amen , a mes, la segona pa de l'apa a segon: una apassio- nan analisi in e na sob e I'es uc u a i sob e la ecnica que u ili za A nau de Vilano a pe eali za el seu co- men a i al ex lla í de Gale. Ens im- po a ema ca que es, com diu Ga cia-Balles e , la p ime a egada que es eali za un es udi d'aques ipus sob e el lla i que u ili za el p o- esso de Mon pelle , i els ui s són mol in e essan s: la e ma suposició que el Commen um que ens ha a i- ba es una se ie d'apun s p esos a les classes i sense acaba de puli ; la ecnica escolas ica aplicada al conei- xemen cien í ic i al desen olupa- men ma eix de les explicacions del p o esso , e c. Fem, pe o, un pe i comen a i sob e alguns dels aspec es mes des a- cables de la in oducció i de I'edició. El p ime g an apa a (c Los esc i os De malicia complexionis diue se y De in e io bus, pa es del c nue o Galeno)) en el Mon pellie del siglo XIII))) ens o e eix una pano amica gene al sob e els es udis i ex os d'es udi que es eien se i a la Uni e si a de Mon pelle abans, du an i des- p és de l'es ada d'A nau de Vila- no a. La idea onamen al que se'n po ex eu e és la conc eció d'un cu- iculum de coneixemen s med~cs al ol an d'allo que els in oduc o s anomenen mou Gale)): un imp es- sionan conjun (mes de en a-cinc ob es) de ex os que, al lla g del segle XIII i sob e o g acies a A nau de Vilano a i a Be na de Go don ( ambé p o esso a Mon pelle ), es an implan a sob e els manuals que s'ha ien emp a al segle (a lcu- la s en I'anomenada A cella, ag upa- ció a iable d'esc i s de di e en s au o s, en e els quals, i de mane a ixa, Johann us i la se a Ysagoge (c . p. 17). Na u almen , en e les ob es ci ades i eballades pe A nau (u d. la aula 1 de la p. 25, que il.lus a cla issimamen quines e en les ob es del Gale lla í que A nau enia a I'abas a la se a biblio eca), hi ha els dos ex os objec e d'aques a edició, i po se ins i o més impo - an que el Commen um sigui el De in e io ibus, el qual cons i ueix una ((de les g ans i es a la his o ia de la medicina occiden al)) (c/: p. 31). El segon apa a de la In oducció (((El Commen um sup a ac a um Ga- lieni de malicia complexionis diue se. I. La o ma lingüís ica y li e a iad es el dedica al comen a i lingüís ic del ex del Commen um. Des del pun de is a de la llengua cal des aca dos aspec es onamen als, de i a s o s dos del ca ac e de I'ob a: es ac a d'uns comen a is eali za s i ecolli s du an les classes d'A nau. So a aques a suposició, s'explica amb senzillesa: I) que la o ma lin- güís ica sigui I'adequada a una expo- sició (comple i es desp és de ue ba dicendi, ó mules de ansició, acusa- ius de elació i un complex sis ema de ci es i e e encies al ex comen- a . (c/. p. 37), i 2) la llengua lla ina que hi obem é mol s e s p opis ja de les llengües omaniques, pe que és un lla í iu: el que es pa - la a a les aules de medicina del Mon pelle del segle XIII La c eenCa, doncs, dels edi o s es que ens obem da an d'uns apun s p esos pels es udian s i, mol p obablemen , ni e isa s ni co egi s comple amen pe A nau. Des aca pe a nosal es el segon capí ol d'aques apa a , on es pa la del sis ema del comen a i escolas ic aplica a aques Commen- um conc e : I'us, gai ebé abusiu en alguns aspec es, de la seqüencia lec o-quaes o-dispu a io, que pe me (( e una dissecció)), li e almen , del ex p oposa pe a l'es udi dels alumnes. Fins a quin pun a iba A nau en la se a aplicació, que la ase de la lec io po se i ins i o pe a la ixació del ex galenic co- men a ! (cJ: p. 61). El e ce g an apa a (((El con e- nido del Commen um)) es p eocupa de pa la d'una mane a ex ensa del con ingu del comen a i de Vilano a i de ixa -ne les opinions mediques més impo an s, en con aposició a les idees que, sob e un ma eix p o- blema, podien sos eni al es coble- gues (cal di que A nau de Vilano a ou un pe sona ge con lic iu i deba- u ambe en el seu aspec e medic). La impo ancia del De malicia com- plexionis d ue se (pe que una ob e a com aques a, que no ha ia c ida gai e I'a enció, me eix un comen a i an ex ens pe pa d'A nau) e donada pe que la se a lec u a es una mena d'in oducció i un inici pe a I'adequada i ec a ac uació del me ge. Com s'indica a les pp. 71-72, es p obablemen aques ca ac e in- oduc o i i senzill, en compa ació- amb ob es pos e io s mol mes com- plexes de Gale (De me hodo medendi, pe exemple), el que a e especial- men es imable a A nau aques ex . Pel que a a l'edició, els seus es- ponsables segueixen alguns dels c i- e is ja exposa s i du s a la p ac ica al olum I1 de les ope a omnia d'A nau, els Apho ismi de g adibus: u ili zen com a ex base el del ms. d'ox o d, Me on College 230, .6lW - 83" (=MI i pe a comple- men a les de iciencies d'aques usen el Va ica, Reg. La . 1773, .1' - 42' (=VI; d'al a banda, els c i e is de ansc ipció one ica ambe són els ma eixos que al ol. 11. Aques a edició é o es les i u s del eball cien í ic ben e , pe o nos- al es olen1 des aca la logica p eo- cupació de Ga cia-Balles e i Sanchez Salo pe o e i -nos (no oblidem que es ac a d'un Commen um a un ex de Gale en lla í) una e sió Ila- ina sob e la qual basa la lec u a del comen a i i a la qual pode ecó- e pe en end e'l millo . El co pus del Galenus la inus, edi a pe R. Du ling, no é enca a aques ex i, pe an , calia elegi i ansc iu e un ex del De malicia complexionis diue se que eunís una se ie de con- dicions (cJ: p. 144): I) ha ia de se un ex lla í eal, medie al i al més p ope possible a A nau; 2) ha ia de pe anye a la adició. a abo-lla ina ( on onamen al pe a A nau, que u ili za amb p ecisió les on s a abs, pe o no coneix el g ec); 3) el ex -ha ia d'ha e ci cula pel Mon pelle del segle XIII i 4) ha ia de coincidi amb les e e encies ex uals que A nau a al ex galenic, dins del seu comen a i. El ms. que complia aques s equisi s es, dels qua an a- nou de la adició a abo-lla ina, el d'E u , Amploniana, F. 249, . 2341b - 236Vb. La se a ansc ipció no e ((al a p e ensió que la de se un ex ú il)) (cJ: p. 145). El ex ga- lenic és dis ibui , al lla g del Com- men um, en do ze agmen s que se- gueixen el i me del comen a i. A mes, dins del ma eix ex d'A nau, des aquen els edi o s en lle a cu - si a les ci es li e als de Gale. To aixo, na u almen , s'ha es uc- u a així pe que pe en end e el co- men a i a un ex cal ha e -lo llegi abans, i enca a mes, eni -10 a la is a i o na -hi semp e que calgui: pe aixo lloem l'ence dels edi o s a l'ho a de e la dis ibució. L'edició de R. Du ling del De in e- io ibus u ili za ambe el ms. M, a mes del de Miinchen, Baye . S aa s- bibl., (clm), 3520. . 57'" - 6lVa (= C) i Venezia, Ma ciana, la . z 314 (= 16441, . 721a - 89' (=V). Ambdues edicions, a mes, enen en comp e, semp e que els és pos- sible, de cons ui un doble sis ema de no es a peu de plana: l'un ecull l'apa a c í ic i l'al e iden i ica les ine i ables e e encies a d'al es ob es i au o s. El llib e es complemen a amb una bibliog a ia i els Indices (nominum, ue bo um, codicum). En de ini i a, un llib e que ecull una doble quall a : un magní ic e- ball in oduc o i i una edició que ho enen o en comp e pe al d'aconse- gui , ens sembla, el mo iu onamen- al dels edi o s d'aques olum de les Ope a Med ca Omn a d'A nau de Vilano a: e -nos a iba d'una mane a cla a, con ex uali zada I en- enedo a, amb o a la p ecisió del eball cien í ic, pe o ambe amb la su icien dosi d'espe i di ulgado , les ob es mediques conegudes d'a- ques me ge alencia d'adopció, an inquie i, pe aixo, an in e essan . Joan Gómez i Palla es P.L. CANO, J. LORENTE Espec acle, amo i ma i is al cinema de omans Amb esc i s de M.A. Campmany, J. Vidal i S. de B oca. PPU, Ba celona 1985, 189 pp. El llib e del qual donem no ícia es el es imoni esc i d'unes jo nades de cinema his o ic celeb ades a Ta- agona del 25 al 27 de no emb e de 1983: el I Cicle de Cinema His o- ic, dedica en aques a ocasió al món oma. Les jo nades, es uc u- ades al ol an de es g ans emes, con o men el llib e, o i que el sis- ema no sigui el ípic d'unes ac es. Els emes p e is os, desen olupa s a pa i d'una p esen ació, una p o- jecció i una pos e io aula odona, o en ((El g an espec acle)), c Cleo- pa a)) i ((C is ians i lleons)). Al llib e es euen e lec i s, pe o, en es capí ols onamen als i eelabo- a s pe P.L. Cano i J. Lo en e: ((La noció d'espec acle a les pel~lícules de omans)) (J. Lo en e), ((Sob e o- manos y c is ianoa) i c cleopa a, a - que ip~ e ó ico del gene o)) (P.L. Cano). Hi des aquem que el llib e con e una imp escindible, pe a no- sal es (pensan en un llib e de les ca ac e ís iques d'aques ), i in e es- san in oducció al gene e cinema o- g a ic, anomena peplum, esc i a pe P.L. Cano, com a complemen habil an pe a inicia s com pe a neo i s. El llib e es complemen a amb un