nensis
en una ca a encap~alada
pel í ol
De lingue lo ine dg e en iis
(la poBmica és sob e la qües ió de
si exis ia en la llengua pa lada pels
omans una diglossia llengua cul a/
llengua ulga ).
El capí ol qua il-lus a les idees
que Poggio B acciolini a exposa
sob e les di e kncies en e un
se -
mo uulga is
i un
se mo ii e a us,
en la ,ma eixa epoca (el mes d'a-
gos de I'any
1449)
en que el seu
amic Gua ino ho eia a Fe a a, a
la se a
Discep a io Conuiualis
III,
en un esc i i ula
U um p iscis
omanis la ina lingua omnibus
communis ue i , un alia quaedam
doc o um ui o um, alia plebis e
uulgi, e iae cc pluiualis his o iae
discep a io
(pp.
239-59),
on segueix
cla amen la línia ma cada pe
Biondo Fla io.
El capí ol cinque po a el í ol
<<Lo enzo Valla,, (pp. 117-69) i en
ell Ta oni ac a, es udian un ex
del Valla (un agmen de
1'Apolo-
gi s
Ii),
d'una con on ació en e
Valla i Poggio B acciolini que a
mes enlla de I'encon e pe sonal,
pe a con e i -se gai ebé (pp. 117-
18) en una llui a ilologica i gene a-
cional ep esen ada pe ambdós
humanis es, Poggio de se an a i
escaig anys, cccampió. de la ella
gene ació que ha ia aconsegui
g ans i es en el cu s dels da e s
anys, i Lo enzo, de qua an a-cinc,
que in oduia una no a capaci a
de c i ica ex ual aplicada p ecisa-
men sob e ex os descobe s i e-
balla s pe I'an e io gene ació.
Els dos da e s capí ols del llib e
de
M.
Ta oni pa len, el sise, de
F ancesc0 Filel o, in en an esb i-
na , en una da a ja una mica liu-
nyana del comenCamen de la dis-
cussió (1473), les on s
i
els ex os
que a usa pe a edac a dues
ca es que ma quen la se a posi-
ció, di igides, espec i amen , a
S o za
I1
(F anciscus Philel us
Spho ic c Secundo sal.)
i a Lo en-
zo il Magni ico
(F anciscus Philel-
, us Lau cn io Medic? s.p.d.);
el
se e,
i
da e capí ol, pa la de I'ul-
im es imoni de la poPmica: dos
ex ac es de les
No iones
de
Paolo Pompilio, i ula s
Dc. n iy i-
a e lingnae lu inap
i
La inl m se -
~none n olim p omiscuum , uisse.
Com ja s'ha ana a anCan , la
segona pa del llib e es a dedicada
a I'edició dels ex os comen a s
a la p ime a pa , amb la inclusió
de no es a peu de plana i d'alguna
hipo esi de co ecció c í ica a
algun agmen conc e del ex .
El llib e es comple a pe una
se ie d'índexs: 1) de les on s;
2)
dels codexs u ili za s pe I'edi-
cio; 3) dels a gumen s
i
e mes
lingüís ics emp a s,
i
4) de noms.
Joan
Gomez
i
Palla es
E.
SANCHEZ SALOR,
Sin axis la ina.
La co elación
Uni e sidad de Ex emadu a.
Se icio de Publicaciones,
Dp o. de Filologia La ina,
ace es
1984,
121
pp.
El eball que a a a iba ,a les
nos es mans, p esen a pel p o es-
so Sánchez Salo de la Uni e si-
a d'Ex emadu a, é una cla a i a
que egeix d'una mane a absolu a
o a la se a elabo ació: demos a ,
des d'un doble pun de is a dia-
c onic i sinc onic, que ce s esque-
mes que la g ama ica adicional
conside a a subo dina s (com són
els esquemes compa a ius o els
condiciongs) són, en eali a , co -
ela ius. Es així com el ca~í ol
p ime , ccEsquemas compa a i os
y
consecu i osn (pp. 35-70), i ambé
el segon capí ol, ccCondicionales.
Pe iodos concesi os~ (pp. 71- 120),
anali zen des de la ci ada dico o-
mia diac onialsinc onia les di e-
en s ma ques que, en lla í, in o-
dueixen aques ipus d'o acions.
El capí ol p ime pa eix d'una
si ie d'esauemes d'es uc u es
semh iques, ano a s ja en la in-
oducció del llib e (pp. 3-39, on
s'in en a dilucida els lími s dels
e mes co elaciÓ/subo dinaciÓ sin-
ac ica a a és de la compa ació
de I'disi adicional amb I'es-
uc u al), com són
[DISJUNT]
[+
EXPLICACI~]
i
les se es di e en s especi ica-
cions:
pe a les consecu i es, e c.
No hi enim es a di sob e
aques plan ejamen eo ic, pe més
que po se obem a al a un ce
igo a I'ho a d'in en a les demos-
acions: pe e en end e els es-
quemes compa a ius des d'aques
pun de is a, comenGa I'au o
(p. 35) en una analisi diac onica
de les pa ícules que o men els
di e en s esquemes; passa apida-
men a un
In en o de nnn'lisis es-
uc* u al
(p.
37) d'aques s esque-
mes; a iba a la conclusió (p. 39)
que ja ha ia a anGa li e almen
a la p. 34 i acaba inalmen en una
segona analisi po meno i zada de
les pa ícules, aques cop, pe o,
des d'un'al e pun de is a: in m-
dueix (p.
52
i
SS.) una se ie de
quad es quan i a ius d'esquemes
compa a ius en au o s an impo -
an s com Plau e, Te enci, Ho aci
i Taci ,
i
anali za o segui des
d'un pun de is a quali a iu, les
uncions de les pa ícules d'aques-
es compa acions sense, pe o, jus-
i ica el pe quk de I'elecció d'a-
ques s au o s
i
no d'al es, ni am-
poc la p ocedencia, en les espec-
i es ob es, de les ci es que ad-
dueix pe basa les se es idees
(a pa i d'aques a <<casuís ica*,
p.
60,
n'ex aud conclusions gene-
als pe dis ingi els di e en s g ups
de ma ques de co elació compa a-
i a).
El segon capí ol segueix, si a no
a, un ma eix p ocedimen , encap-
qala pe un in e essan apa a ,
ccDiac onim (pp. 71-79), que inclou
exemples i comen a is, en llengua
lla ina pe o ambé en cas ella, o
i
que el ma eix au o econeix (p. 81,
quan ja ha en a en I'apa a
se-
güen , <<Sinc onia>>) que ce s es-
quemes no enen equi alen li e al
en lla i
i
en cas ella. Aques segon
capí ol inclou, d'una mane a cla a
i explici a, les opinions de di e en s
au o s sob e les es uc u es de les
o acions condicionals (una mena
d'cces a de la qües ió*).
El da e apa a del llib e (dins
d'aques segon capí ol) es& de-
dica als <<Pe iodos concesi osw
(pp. 11
1-
120)
i
duu una cla a analisi
del ipus de ma ques (no solamen
pa ícules) que indiquen <<conces-
sió* en lla i.
La <<ConclusiÓn~ d'E. Sanchez
(p.
121), al com ja s'in uia des
de la in oducció, és cla a: els <<pe-
íodes concessius, compa a ius,
consecu ius i condicionals espo-
nen a esquemes co ela ius,, és
a
di : dues ases S,
i
S2, dins d'a-
ques s esquemes, uncionen
al
na-
eix ni ell,
i
S2 no és cap eesc ip-
u a gene ada pe un elemen de
S,, sinó que solamen hi es a en
co elació sin ac ica.
Cal ja, solamen , pe acaba
aques a no icia sob e el bon eball
del p o esso Sánchez Salo , e-
ma ca l'in e es gai ebé pedagogic
que é en e més en enedo s al-
guns concep es de la g ama ica
adicional mol ben e isa s pe
l'es uc u al.
Joan
Gómez
i
Palla es
D.A.
RUSSELL,
G eek
Declama ion
Camb idge Uni e si y P ess,
Camb idge 1983, 141
pp.
La declamacion omana es bien
conocida en sus dis in os aspec os
g acias a es udios ya clásicos, co-
mo 10s de Bo necque o Bonne , o
ecien es, como 10s de Sussman, o
Fai wea he . Que esa impo an e
pa cela de la e o ica debia ene
ambién su con apa ida g iega e a
cosa sabida, pe o hay que econo-
ce que 10s es udios gene ales so-
b e esa ma e ia han sido escasos.
Po an o, en es e caso no es un
ópico sino una ealidad a i ma
que exis ia en es e campo una la-
guna, que a a de cub i muy dig-
namen e el lib o de Russell, au o
bien conocido po sus es udios
sob e c i ica li e a ia y e o ica
g iegas.
La ob a iene sus o igenes en
unas lecciones impa idas en
Ca n-
b idge, como indica su au o en el
p e acio, y cons a de seis capí u-
los, una bibliog a ia y unos indices.