Recensions

nensis en una ca a encap~alada pel í ol De lingue lo ine dg e en iis (la poBmica és sob e la qües ió de si exis ia en la llengua pa lada pels omans una diglossia llengua cul a/ llengua ulga ). El capí ol qua il-lus a les idees que Poggio B acciolini a exposa sob e les di e kncies en e un se - mo uulga is i un se mo ii e a us, en la ,ma eixa epoca (el mes d'a- gos de I'any 1449) en que el seu amic Gua ino ho eia a Fe a a, a la se a Discep a io Conuiualis III, en un esc i i ula U um p iscis omanis la ina lingua omnibus communis ue i , un alia quaedam doc o um ui o um, alia plebis e uulgi, e iae cc pluiualis his o iae discep a io (pp. 239-59), on segueix cla amen la línia ma cada pe Biondo Fla io. El capí ol cinque po a el í ol <<Lo enzo Valla,, (pp. 117-69) i en ell Ta oni ac a, es udian un ex del Valla (un agmen de 1'Apolo- gi s Ii), d'una con on ació en e Valla i Poggio B acciolini que a mes enlla de I'encon e pe sonal, pe a con e i -se gai ebé (pp. 117- 18) en una llui a ilologica i gene a- cional ep esen ada pe ambdós humanis es, Poggio de se an a i escaig anys, cccampió. de la ella gene ació que ha ia aconsegui g ans i es en el cu s dels da e s anys, i Lo enzo, de qua an a-cinc, que in oduia una no a capaci a de c i ica ex ual aplicada p ecisa- men sob e ex os descobe s i e- balla s pe I'an e io gene ació. Els dos da e s capí ols del llib e de M. Ta oni pa len, el sise, de F ancesc0 Filel o, in en an esb i- na , en una da a ja una mica liu- nyana del comenCamen de la dis- cussió (1473), les on s i els ex os que a usa pe a edac a dues ca es que ma quen la se a posi- ció, di igides, espec i amen , a S o za I1 (F anciscus Philel us Spho ic c Secundo sal.) i a Lo en- zo il Magni ico (F anciscus Philel- , us Lau cn io Medic? s.p.d.); el se e, i da e capí ol, pa la de I'ul- im es imoni de la poPmica: dos ex ac es de les No iones de Paolo Pompilio, i ula s Dc. n iy i- a e lingnae lu inap i La inl m se - ~none n olim p omiscuum , uisse. Com ja s'ha ana a anCan , la segona pa del llib e es a dedicada a I'edició dels ex os comen a s a la p ime a pa , amb la inclusió de no es a peu de plana i d'alguna hipo esi de co ecció c í ica a algun agmen conc e del ex . El llib e es comple a pe una se ie d'índexs: 1) de les on s; 2) dels codexs u ili za s pe I'edi- cio; 3) dels a gumen s i e mes lingüís ics emp a s, i 4) de noms. Joan Gomez i Palla es E. SANCHEZ SALOR, Sin axis la ina. La co elación Uni e sidad de Ex emadu a. Se icio de Publicaciones, Dp o. de Filologia La ina, ace es 1984, 121 pp. El eball que a a a iba ,a les nos es mans, p esen a pel p o es- so Sánchez Salo de la Uni e si- a d'Ex emadu a, é una cla a i a que egeix d'una mane a absolu a o a la se a elabo ació: demos a , des d'un doble pun de is a dia- c onic i sinc onic, que ce s esque- mes que la g ama ica adicional conside a a subo dina s (com són els esquemes compa a ius o els condiciongs) són, en eali a , co - ela ius. Es així com el ca~í ol p ime , ccEsquemas compa a i os y consecu i osn (pp. 35-70), i ambé el segon capí ol, ccCondicionales. Pe iodos concesi os~ (pp. 71- 120), anali zen des de la ci ada dico o- mia diac onialsinc onia les di e- en s ma ques que, en lla í, in o- dueixen aques ipus d'o acions. El capí ol p ime pa eix d'una si ie d'esauemes d'es uc u es semh iques, ano a s ja en la in- oducció del llib e (pp. 3-39, on s'in en a dilucida els lími s dels e mes co elaciÓ/subo dinaciÓ sin- ac ica a a és de la compa ació de I'disi adicional amb I'es- uc u al), com són [DISJUNT] [+ EXPLICACI~] i les se es di e en s especi ica- cions: pe a les consecu i es, e c. No hi enim es a di sob e aques plan ejamen eo ic, pe més que po se obem a al a un ce igo a I'ho a d'in en a les demos- acions: pe e en end e els es- quemes compa a ius des d'aques pun de is a, comenGa I'au o (p. 35) en una analisi diac onica de les pa ícules que o men els di e en s esquemes; passa apida- men a un In en o de nnn'lisis es- uc* u al (p. 37) d'aques s esque- mes; a iba a la conclusió (p. 39) que ja ha ia a anGa li e almen a la p. 34 i acaba inalmen en una segona analisi po meno i zada de les pa ícules, aques cop, pe o, des d'un'al e pun de is a: in m- dueix (p. 52 i SS.) una se ie de quad es quan i a ius d'esquemes compa a ius en au o s an impo - an s com Plau e, Te enci, Ho aci i Taci , i anali za o segui des d'un pun de is a quali a iu, les uncions de les pa ícules d'aques- es compa acions sense, pe o, jus- i ica el pe quk de I'elecció d'a- ques s au o s i no d'al es, ni am- poc la p ocedencia, en les espec- i es ob es, de les ci es que ad- dueix pe basa les se es idees (a pa i d'aques a <<casuís ica*, p. 60, n'ex aud conclusions gene- als pe dis ingi els di e en s g ups de ma ques de co elació compa a- i a). El segon capí ol segueix, si a no a, un ma eix p ocedimen , encap- qala pe un in e essan apa a , ccDiac onim (pp. 71-79), que inclou exemples i comen a is, en llengua lla ina pe o ambé en cas ella, o i que el ma eix au o econeix (p. 81, quan ja ha en a en I'apa a se- güen , <<Sinc onia>>) que ce s es- quemes no enen equi alen li e al en lla i i en cas ella. Aques segon capí ol inclou, d'una mane a cla a i explici a, les opinions de di e en s au o s sob e les es uc u es de les o acions condicionals (una mena d'cces a de la qües ió*). El da e apa a del llib e (dins d'aques segon capí ol) es& de- dica als <<Pe iodos concesi osw (pp. 11 1- 120) i duu una cla a analisi del ipus de ma ques (no solamen pa ícules) que indiquen <<conces- sió* en lla i. La <<ConclusiÓn~ d'E. Sanchez (p. 121), al com ja s'in uia des de la in oducció, és cla a: els <<pe- íodes concessius, compa a ius, consecu ius i condicionals espo- nen a esquemes co ela ius,, és a di : dues ases S, i S2, dins d'a- ques s esquemes, uncionen al na- eix ni ell, i S2 no és cap eesc ip- u a gene ada pe un elemen de S,, sinó que solamen hi es a en co elació sin ac ica. Cal ja, solamen , pe acaba aques a no icia sob e el bon eball del p o esso Sánchez Salo , e- ma ca l'in e es gai ebé pedagogic que é en e més en enedo s al- guns concep es de la g ama ica adicional mol ben e isa s pe l'es uc u al. Joan Gómez i Palla es D.A. RUSSELL, G eek Declama ion Camb idge Uni e si y P ess, Camb idge 1983, 141 pp. La declamacion omana es bien conocida en sus dis in os aspec os g acias a es udios ya clásicos, co- mo 10s de Bo necque o Bonne , o ecien es, como 10s de Sussman, o Fai wea he . Que esa impo an e pa cela de la e o ica debia ene ambién su con apa ida g iega e a cosa sabida, pe o hay que econo- ce que 10s es udios gene ales so- b e esa ma e ia han sido escasos. Po an o, en es e caso no es un ópico sino una ealidad a i ma que exis ia en es e campo una la- guna, que a a de cub i muy dig- namen e el lib o de Russell, au o bien conocido po sus es udios sob e c i ica li e a ia y e o ica g iegas. La ob a iene sus o igenes en unas lecciones impa idas en Ca n- b idge, como indica su au o en el p e acio, y cons a de seis capí u- los, una bibliog a ia y unos indices.