M.
TAVONI,
ap oximadamen , al 1458), els quals
La ino, g amma ica,
es an ana publican i an ana
olga e.
p enen posició al cos a d'algun
io ia di
una
ques ione
dels dos au o s que cons i ueixen
I'inici de la con o e sia. Així, i
umanis ica
d'una mane a c onologica,
M.
Ta-
Ed. An eno e, Padua 1984, oni a es udian , en una milisi
327
pp.
ex ual compa a i a de cada ex
El llib e del p o esso
M.
Ta oni
de la Uni e si a de Pisa oca, des
de di e en s pun s de is a, un
ema que en els segles
XIV-XV
a
ocupa apassionadamen , en la
majo ia dels casos, els mes impo -
an s humanis es i alians de I'epo-
ca: una discussió ilologica i e udi a
sob e el lla í pa la pels an ics o-
mans, poPmica iniciada, en p ime-
a inshcia, en un con as d'opi-
nions man ingu a I'a an camb a
del papa Eugeni IV en e els se-
c e a is apos olics,
i
que a eni
una p ime a i immedia a c is al.li -
zació en un in e can i epis ola ,
l'any 1435, en e
Flauius Fo o-
liuiensis
i
Leona dus A e inus
(Biondo Fla io i Leona do B uni,
espec i amen ); la eedició, amb
algunes no es inno ado es espec e
d'an e io s edicions, d'aques es
dues ca es
(De ue bis omanae
locu ionis Blondi ad Leona dum
A e inum
i
Leona dus Flauio Fo o-
amb al es ex os elaciona s i Ili-
ga s a a es de la polemica (ell
ma eix, a la p.
4,
diu, o pa lan
del p ime in e can i epis ola en-
e Biondo Fla io i Leona do
B uni. aue <<es aonable e la hi-
.
.
pb esi que la compa ació d'ambdós
ex os pugui apo a in o mació
que, d'una mane a pa icula , no
e ela ienw), i comenCa, així, la
p ime a pa del llib e amb I'aniiíisi
dels di e en s pa ig a s de les ca -
es de Fla i
i
B uni (cap. I), eedi-
a s a la segona pa del llib e
(pp. 197-302).
El capí ol segon (pp. 42-72) pa la
de la elació en e B uni i Leon
Ba is a Albe i, el qual, en el seu
in en de di ulgació d'un p ojec e
de li e a u a au bc ona en llengua
ulga , a in odui -se en la pol&
mica a a es de, p ecisamen ,
1'C-
nic ex que obem en el llib e
en llengua ulga : un agmen del
p oemi del llib e I11 de la
Famiglia
(PP. 222-25).
liuiensis, Quae i un uulgus e
Ta oni oca al capí ol e ce el
li e a i eodem modo pe Te en ii
desen olupamen de la polemica
Tulliique empo a Romae locu i
dins de l'ambien in el4ec ual e -
sin )
cons i ueix una pa impo an a & de I'kpoca, i anali za els dos
del llib e, jun amb d'al es ex os únics es imonis conegu s: les idees
que ci a em opo unamen . de Leonello, exp essades ~ angen-
L'au o ha euni en aques a cialmen >> a la
Pa s
VI
de la
Poli-
ob a al10 que pod íem anomena
ia 'c i e ia
d'Angelo Decemb io
un co pus homogeni d'esc i s d'una (pp. 226-27), i la espos a a aques-
ma eixa epoca (des del 1435 ins,
.
es, exp essada pe
Gua inus ue o-
nensis
en una ca a encap~alada
pel í ol
De lingue lo ine dg e en iis
(la poBmica és sob e la qües ió de
si exis ia en la llengua pa lada pels
omans una diglossia llengua cul a/
llengua ulga ).
El capí ol qua il-lus a les idees
que Poggio B acciolini a exposa
sob e les di e kncies en e un
se -
mo uulga is
i un
se mo ii e a us,
en la ,ma eixa epoca (el mes d'a-
gos de I'any
1449)
en que el seu
amic Gua ino ho eia a Fe a a, a
la se a
Discep a io Conuiualis
III,
en un esc i i ula
U um p iscis
omanis la ina lingua omnibus
communis ue i , un alia quaedam
doc o um ui o um, alia plebis e
uulgi, e iae cc pluiualis his o iae
discep a io
(pp.
239-59),
on segueix
cla amen la línia ma cada pe
Biondo Fla io.
El capí ol cinque po a el í ol
<<Lo enzo Valla,, (pp. 117-69) i en
ell Ta oni ac a, es udian un ex
del Valla (un agmen de
1'Apolo-
gi s
Ii),
d'una con on ació en e
Valla i Poggio B acciolini que a
mes enlla de I'encon e pe sonal,
pe a con e i -se gai ebé (pp. 117-
18) en una llui a ilologica i gene a-
cional ep esen ada pe ambdós
humanis es, Poggio de se an a i
escaig anys, cccampió. de la ella
gene ació que ha ia aconsegui
g ans i es en el cu s dels da e s
anys, i Lo enzo, de qua an a-cinc,
que in oduia una no a capaci a
de c i ica ex ual aplicada p ecisa-
men sob e ex os descobe s i e-
balla s pe I'an e io gene ació.
Els dos da e s capí ols del llib e
de
M.
Ta oni pa len, el sise, de
F ancesc0 Filel o, in en an esb i-
na , en una da a ja una mica liu-
nyana del comenCamen de la dis-
cussió (1473), les on s
i
els ex os
que a usa pe a edac a dues
ca es que ma quen la se a posi-
ció, di igides, espec i amen , a
S o za
I1
(F anciscus Philel us
Spho ic c Secundo sal.)
i a Lo en-
zo il Magni ico
(F anciscus Philel-
, us Lau cn io Medic? s.p.d.);
el
se e,
i
da e capí ol, pa la de I'ul-
im es imoni de la poPmica: dos
ex ac es de les
No iones
de
Paolo Pompilio, i ula s
Dc. n iy i-
a e lingnae lu inap
i
La inl m se -
~none n olim p omiscuum , uisse.
Com ja s'ha ana a anCan , la
segona pa del llib e es a dedicada
a I'edició dels ex os comen a s
a la p ime a pa , amb la inclusió
de no es a peu de plana i d'alguna
hipo esi de co ecció c í ica a
algun agmen conc e del ex .
El llib e es comple a pe una
se ie d'índexs: 1) de les on s;
2)
dels codexs u ili za s pe I'edi-
cio; 3) dels a gumen s
i
e mes
lingüís ics emp a s,
i
4) de noms.
Joan
Gomez
i
Palla es
E.
SANCHEZ SALOR,
Sin axis la ina.
La co elación
Uni e sidad de Ex emadu a.
Se icio de Publicaciones,
Dp o. de Filologia La ina,
ace es
1984,
121
pp.
El eball que a a a iba ,a les
nos es mans, p esen a pel p o es-