Recensions

M. TAVONI, ap oximadamen , al 1458), els quals La ino, g amma ica, es an ana publican i an ana olga e. p enen posició al cos a d'algun io ia di una ques ione dels dos au o s que cons i ueixen I'inici de la con o e sia. Així, i umanis ica d'una mane a c onologica, M. Ta- Ed. An eno e, Padua 1984, oni a es udian , en una milisi 327 pp. ex ual compa a i a de cada ex El llib e del p o esso M. Ta oni de la Uni e si a de Pisa oca, des de di e en s pun s de is a, un ema que en els segles XIV-XV a ocupa apassionadamen , en la majo ia dels casos, els mes impo - an s humanis es i alians de I'epo- ca: una discussió ilologica i e udi a sob e el lla í pa la pels an ics o- mans, poPmica iniciada, en p ime- a inshcia, en un con as d'opi- nions man ingu a I'a an camb a del papa Eugeni IV en e els se- c e a is apos olics, i que a eni una p ime a i immedia a c is al.li - zació en un in e can i epis ola , l'any 1435, en e Flauius Fo o- liuiensis i Leona dus A e inus (Biondo Fla io i Leona do B uni, espec i amen ); la eedició, amb algunes no es inno ado es espec e d'an e io s edicions, d'aques es dues ca es (De ue bis omanae locu ionis Blondi ad Leona dum A e inum i Leona dus Flauio Fo o- amb al es ex os elaciona s i Ili- ga s a a es de la polemica (ell ma eix, a la p. 4, diu, o pa lan del p ime in e can i epis ola en- e Biondo Fla io i Leona do B uni. aue <<es aonable e la hi- . . pb esi que la compa ació d'ambdós ex os pugui apo a in o mació que, d'una mane a pa icula , no e ela ienw), i comenCa, així, la p ime a pa del llib e amb I'aniiíisi dels di e en s pa ig a s de les ca - es de Fla i i B uni (cap. I), eedi- a s a la segona pa del llib e (pp. 197-302). El capí ol segon (pp. 42-72) pa la de la elació en e B uni i Leon Ba is a Albe i, el qual, en el seu in en de di ulgació d'un p ojec e de li e a u a au bc ona en llengua ulga , a in odui -se en la pol& mica a a es de, p ecisamen , 1'C- nic ex que obem en el llib e en llengua ulga : un agmen del p oemi del llib e I11 de la Famiglia (PP. 222-25). liuiensis, Quae i un uulgus e Ta oni oca al capí ol e ce el li e a i eodem modo pe Te en ii desen olupamen de la polemica Tulliique empo a Romae locu i dins de l'ambien in el4ec ual e - sin ) cons i ueix una pa impo an a & de I'kpoca, i anali za els dos del llib e, jun amb d'al es ex os únics es imonis conegu s: les idees que ci a em opo unamen . de Leonello, exp essades ~ angen- L'au o ha euni en aques a cialmen >> a la Pa s VI de la Poli- ob a al10 que pod íem anomena ia 'c i e ia d'Angelo Decemb io un co pus homogeni d'esc i s d'una (pp. 226-27), i la espos a a aques- ma eixa epoca (des del 1435 ins, . es, exp essada pe Gua inus ue o- nensis en una ca a encap~alada pel í ol De lingue lo ine dg e en iis (la poBmica és sob e la qües ió de si exis ia en la llengua pa lada pels omans una diglossia llengua cul a/ llengua ulga ). El capí ol qua il-lus a les idees que Poggio B acciolini a exposa sob e les di e kncies en e un se - mo uulga is i un se mo ii e a us, en la ,ma eixa epoca (el mes d'a- gos de I'any 1449) en que el seu amic Gua ino ho eia a Fe a a, a la se a Discep a io Conuiualis III, en un esc i i ula U um p iscis omanis la ina lingua omnibus communis ue i , un alia quaedam doc o um ui o um, alia plebis e uulgi, e iae cc pluiualis his o iae discep a io (pp. 239-59), on segueix cla amen la línia ma cada pe Biondo Fla io. El capí ol cinque po a el í ol <<Lo enzo Valla,, (pp. 117-69) i en ell Ta oni ac a, es udian un ex del Valla (un agmen de 1'Apolo- gi s Ii), d'una con on ació en e Valla i Poggio B acciolini que a mes enlla de I'encon e pe sonal, pe a con e i -se gai ebé (pp. 117- 18) en una llui a ilologica i gene a- cional ep esen ada pe ambdós humanis es, Poggio de se an a i escaig anys, cccampió. de la ella gene ació que ha ia aconsegui g ans i es en el cu s dels da e s anys, i Lo enzo, de qua an a-cinc, que in oduia una no a capaci a de c i ica ex ual aplicada p ecisa- men sob e ex os descobe s i e- balla s pe I'an e io gene ació. Els dos da e s capí ols del llib e de M. Ta oni pa len, el sise, de F ancesc0 Filel o, in en an esb i- na , en una da a ja una mica liu- nyana del comenCamen de la dis- cussió (1473), les on s i els ex os que a usa pe a edac a dues ca es que ma quen la se a posi- ció, di igides, espec i amen , a S o za I1 (F anciscus Philel us Spho ic c Secundo sal.) i a Lo en- zo il Magni ico (F anciscus Philel- , us Lau cn io Medic? s.p.d.); el se e, i da e capí ol, pa la de I'ul- im es imoni de la poPmica: dos ex ac es de les No iones de Paolo Pompilio, i ula s Dc. n iy i- a e lingnae lu inap i La inl m se - ~none n olim p omiscuum , uisse. Com ja s'ha ana a anCan , la segona pa del llib e es a dedicada a I'edició dels ex os comen a s a la p ime a pa , amb la inclusió de no es a peu de plana i d'alguna hipo esi de co ecció c í ica a algun agmen conc e del ex . El llib e es comple a pe una se ie d'índexs: 1) de les on s; 2) dels codexs u ili za s pe I'edi- cio; 3) dels a gumen s i e mes lingüís ics emp a s, i 4) de noms. Joan Gomez i Palla es E. SANCHEZ SALOR, Sin axis la ina. La co elación Uni e sidad de Ex emadu a. Se icio de Publicaciones, Dp o. de Filologia La ina, ace es 1984, 121 pp. El eball que a a a iba ,a les nos es mans, p esen a pel p o es-