excesi o hipé ba on pa a el lec o
ac ual. La p esencia de mis e a as
de imp en a de las deseables ald ia
la pena que uese econside ada po
pa e de la edi o ial, pa a no desluci
un es ue zo an alioso como es el
de o ece al publico ob as que,
como la p esen e, cub en una au én-
ica laguna en nues a lengua con un
abajo pacien e y bien culminado.
José
Ma inez Gázquez
JORDI
CORS
I
MEYA
El ia ge al món dels mo s en
I'Odissea
Uni e si a Au bnoma de
Ba celona. Bella e a
1984,
524
pp.
El Can XI de I'Odissea és, sense
cap mena de dub es, un dels més
amosos de la poesia Rome ica. I ho
és no solamen pel seu alo in ín-
sec o pe la poesia que con é, sinó
ambé pels lligams his o ico- eligio-
sos i li e a is que elacionen el poe-
ma, o almenys aques a pa del
poema, amb de e mina s aspec es de
la li e a u a o ien al. Es aques da -
e aspec e el que ha abo da I'au o
del llib e que essenyo. Jo di Co s
s'ha p oposa po a a e me una
anilisi de la isi a al món dels mo s
que a Odisseu, seguida d'un es udi
de les concepcions pa al4eles de la
li e a u a del P oxim O ien , espe-
cialmen la que es con é en poemes
com Gilgamei i d'al es epopeies de
la cul u a assí io-babilonica.
L'es udi s'es uc u a en es lla gs
capí ols: el ia ge d'odisseu al més
enllh (15-153); el con ac e d'odisseu
amb el món dels mo s (154-405) i el
ia ge de GilgameS (406-51). Una
lla ga bibliog a ia, p ecedida d'una
b eu cloenda, anca aques impo -
an es udi.
El me ode emp a pe l'au o és
senzill: es ac a de segui el ex
home ic, comen a -10 pun pe
pun , addui la bibliog a ia i les
hipb esis a anqades pels es udiosos i
p end e pa i , en cada cas, pe una
solució o una al a. La g an quan i-
a de no es que complemen en cada
capí ol és una bona p o a de la
segu a in o mació de Jo di Co s,
que, ensems, ha sabu esc iu e el seu
eball en un mol bon ca ali, que es
llegeix amb complaenqa, cosa que,
disso adamen , no és al10 a que ens
enen acos uma s els es udiosos.
Val a di que Jo di Co s no p en
posició, almenys d'una mane a ex-
plíci a, sob e la qües ió home ica.
A a, al lla g del seu comen a i es
palesa una cla a ac i ud uni i ia. Pe
exemple, a la pigina
35:
KE~ la
uni a de
la
se a ob a, el que ell
in en a és du Odisseu a la més
g an, allunyada i a iscada de o es
les emp eses que li ha e acompli .
(la cu si a és nos a).
O
bé quan, en
ac a el ema de la segona
Nékyia,
no es plan eja el p oblema de la se a
au en ici a , sinó que la ac a com
si la inclusió del can XXIV dins el
con ingu del poema os un e que
no discu eix ningú. C ec que al
p bleg (on, d'al a banda, a la p.
6
hi
ha una decla ació d'uni a isme pu )
s'hau ia hagu de di quelcom sob e
el ema. No n'hi ha p ou, c eiem,
a i man I'uni a isme de I'au o , pe -
quk la qües ió é implicacions im-
po an s a I'ho a de e una anilisi
del poema en el seu conjun . Aixo,
pe o, no eu es de la ilua del
eball de Jo di Co s, que ha es a
eali za amb una g an hones eda i
amb una
ak ibia
que només una
pe sona com ell, que euneix en la
se a De sona I'heLlenis a i el semi is-
a, podia palesa .
Una de les esis que amb més
decisió de ensa Co s és que en el
can
XI
de
lJOdissea
no hi ha neces-
si a d'accep a la idea d'una
ka aba-
si.
~al~ a que la o mació no és
o iginal, é la o qa d'una p o unda
con icció.
I.
ce amen . una anilisi
impa cial del ex homk ic mos a
ben a les cla es que la consul a a
Ti ksies no é lloc a I'in e io de la
e a. Una al a de les idees que
sos é Jo di Co s és que I'au o de
I'Odissea
coneix el poema de
Gilga-
mei
(p.
224).
No em que, d'aco d amb el í ol
de I'ob a, Co s ha concedi mol
més es~ai al ac amen del ema
odisseic que no a la li e a u a o ien-
al més o menys elacionada amb el
poema homk ic. De e , la compa a-
ció no és el que, segons sembla,
s'ha ia p oposa I'au o , almenys
una compa ació que el menés a
eu e conclusions alides i impo -
an s. Pe exemple, un cop Co s ha
desc i el ia ge d'odisseu al món
del més enlla, s'acon en a esbossan
les idees sob e el món d'ul a omba
en e els egipcis, els mesopo amis i
al es pobles.
I,
en el da e capí ol,
se'ns o e eix una isió sin k ica del
ema de GilgameS i el seu ia ge al
món dels mo s, pe 6 sense insis i
gai e en les semblances que poden
o e i els dos poemes
-o
les di e-
encies. L'in e ks del eball, pe o,
no min a e aixo. ca són escassí-
sims els es udis que enim a Ca alu-
nya sob e les elacions O ien -G e-
cia que a a, des del desxi amen del
micknic i els nous coneixemen s de
la li e a u a del P oxim O ien .
DO-
,
'
den se un bon pun de pa enqa pe
a ob i nous ho i zons a la ece ca.
Co s és un dels c ida s a ap o undi -
hi. El llib e que ens ha o e el
nnos a com un bon coneixedo dels
dos mons. La bibliog a ia que ma-
neja I'au o
és
mol comple a, i sap
p end e posicions en cada cas. En
suma, que espe em d'ell, ben a ia ,
d'al es es udis sob e aques asci-
nan món en el aual dues-cul u es es
oben i s'in lueixen. De e , a ui no
es po se home is a sense pode
disposa de les a mes que ens o -
neixen les li e a u es del P bxim
O ien .
Josep Alsina Clo a
Y.
GRIS^
Le
suicide Ans
la
Rome an ique
Bella min, Mon eal. Les Belles
Le es, Pa is
1982.
325
pp.
Aques llib e, nascu d'una esi
doc o al de ensada a la Uni e si é
de Pa is-So bonne pe
Y.
G isé no
p e én, de cap mane a, se una guia