Recensions

excesi o hipé ba on pa a el lec o ac ual. La p esencia de mis e a as de imp en a de las deseables ald ia la pena que uese econside ada po pa e de la edi o ial, pa a no desluci un es ue zo an alioso como es el de o ece al publico ob as que, como la p esen e, cub en una au én- ica laguna en nues a lengua con un abajo pacien e y bien culminado. José Ma inez Gázquez JORDI CORS I MEYA El ia ge al món dels mo s en I'Odissea Uni e si a Au bnoma de Ba celona. Bella e a 1984, 524 pp. El Can XI de I'Odissea és, sense cap mena de dub es, un dels més amosos de la poesia Rome ica. I ho és no solamen pel seu alo in ín- sec o pe la poesia que con é, sinó ambé pels lligams his o ico- eligio- sos i li e a is que elacionen el poe- ma, o almenys aques a pa del poema, amb de e mina s aspec es de la li e a u a o ien al. Es aques da - e aspec e el que ha abo da I'au o del llib e que essenyo. Jo di Co s s'ha p oposa po a a e me una anilisi de la isi a al món dels mo s que a Odisseu, seguida d'un es udi de les concepcions pa al4eles de la li e a u a del P oxim O ien , espe- cialmen la que es con é en poemes com Gilgamei i d'al es epopeies de la cul u a assí io-babilonica. L'es udi s'es uc u a en es lla gs capí ols: el ia ge d'odisseu al més enllh (15-153); el con ac e d'odisseu amb el món dels mo s (154-405) i el ia ge de GilgameS (406-51). Una lla ga bibliog a ia, p ecedida d'una b eu cloenda, anca aques impo - an es udi. El me ode emp a pe l'au o és senzill: es ac a de segui el ex home ic, comen a -10 pun pe pun , addui la bibliog a ia i les hipb esis a anqades pels es udiosos i p end e pa i , en cada cas, pe una solució o una al a. La g an quan i- a de no es que complemen en cada capí ol és una bona p o a de la segu a in o mació de Jo di Co s, que, ensems, ha sabu esc iu e el seu eball en un mol bon ca ali, que es llegeix amb complaenqa, cosa que, disso adamen , no és al10 a que ens enen acos uma s els es udiosos. Val a di que Jo di Co s no p en posició, almenys d'una mane a ex- plíci a, sob e la qües ió home ica. A a, al lla g del seu comen a i es palesa una cla a ac i ud uni i ia. Pe exemple, a la pigina 35: KE~ la uni a de la se a ob a, el que ell in en a és du Odisseu a la més g an, allunyada i a iscada de o es les emp eses que li ha e acompli . (la cu si a és nos a). O bé quan, en ac a el ema de la segona Nékyia, no es plan eja el p oblema de la se a au en ici a , sinó que la ac a com si la inclusió del can XXIV dins el con ingu del poema os un e que no discu eix ningú. C ec que al p bleg (on, d'al a banda, a la p. 6 hi ha una decla ació d'uni a isme pu ) s'hau ia hagu de di quelcom sob e el ema. No n'hi ha p ou, c eiem, a i man I'uni a isme de I'au o , pe - quk la qües ió é implicacions im- po an s a I'ho a de e una anilisi del poema en el seu conjun . Aixo, pe o, no eu es de la ilua del eball de Jo di Co s, que ha es a eali za amb una g an hones eda i amb una ak ibia que només una pe sona com ell, que euneix en la se a De sona I'heLlenis a i el semi is- a, podia palesa . Una de les esis que amb més decisió de ensa Co s és que en el can XI de lJOdissea no hi ha neces- si a d'accep a la idea d'una ka aba- si. ~al~ a que la o mació no és o iginal, é la o qa d'una p o unda con icció. I. ce amen . una anilisi impa cial del ex homk ic mos a ben a les cla es que la consul a a Ti ksies no é lloc a I'in e io de la e a. Una al a de les idees que sos é Jo di Co s és que I'au o de I'Odissea coneix el poema de Gilga- mei (p. 224). No em que, d'aco d amb el í ol de I'ob a, Co s ha concedi mol més es~ai al ac amen del ema odisseic que no a la li e a u a o ien- al més o menys elacionada amb el poema homk ic. De e , la compa a- ció no és el que, segons sembla, s'ha ia p oposa I'au o , almenys una compa ació que el menés a eu e conclusions alides i impo - an s. Pe exemple, un cop Co s ha desc i el ia ge d'odisseu al món del més enlla, s'acon en a esbossan les idees sob e el món d'ul a omba en e els egipcis, els mesopo amis i al es pobles. I, en el da e capí ol, se'ns o e eix una isió sin k ica del ema de GilgameS i el seu ia ge al món dels mo s, pe 6 sense insis i gai e en les semblances que poden o e i els dos poemes -o les di e- encies. L'in e ks del eball, pe o, no min a e aixo. ca són escassí- sims els es udis que enim a Ca alu- nya sob e les elacions O ien -G e- cia que a a, des del desxi amen del micknic i els nous coneixemen s de la li e a u a del P oxim O ien . DO- , ' den se un bon pun de pa enqa pe a ob i nous ho i zons a la ece ca. Co s és un dels c ida s a ap o undi - hi. El llib e que ens ha o e el nnos a com un bon coneixedo dels dos mons. La bibliog a ia que ma- neja I'au o és mol comple a, i sap p end e posicions en cada cas. En suma, que espe em d'ell, ben a ia , d'al es es udis sob e aques asci- nan món en el aual dues-cul u es es oben i s'in lueixen. De e , a ui no es po se home is a sense pode disposa de les a mes que ens o - neixen les li e a u es del P bxim O ien . Josep Alsina Clo a Y. GRIS^ Le suicide Ans la Rome an ique Bella min, Mon eal. Les Belles Le es, Pa is 1982. 325 pp. Aques llib e, nascu d'una esi doc o al de ensada a la Uni e si é de Pa is-So bonne pe Y. G isé no p e én, de cap mane a, se una guia