Apindix Vi gili mna. Vol.
I:
Imp ecacions. Lídia. El
mosqui . L'E na. La a e ne a.
Vol.
II.
Elegies a Mecenas.
L 'Ag ó. Minúcies. L 'almad oc.
Tex e isa
i
adui pe
MIQUEL
DOLC.
Fundació Be na Me ge.
Ba celona
1982-1984.
Pe i ens és donada I'opo uni a
de comen a , en ecensió, el g an
eball que el p o esso Dols ha du
a e me amb l'ob a de P. Vi gili
Ma ó, opo uni a que o e eix la
ecen publicació de la FBM del
segon olum d'allb que hom anome-
na
ope a mino a
( e me no gai e
a o una ) del poe a o, millo ,
Ap-
pendix ue giliana
(nom adop a en
el seu momen pel iloleg Scalige ).
Aques segon olum co ona, di íem
que &una mane a esplkndida, una
ob a (així olem quali ica -la) du a a
bon po pel p o esso Dols du an
mol s anys, dedicada onamen al-
men a posa a l'abas del públic
lec o ca ali, a més d'al es au o s,
els ex os pok ics de Vi gili. No cal
que ningú descob eixi a aques es
al~ades el alo de cap de les ace es
de la asca de Dol$, ni com a iloleg
ni com a aduc o , pe o nosal es
olem ema ca el pape onamen al
que, pe a mol a gen que a ui
eballa en el camp de la ilologia
classica i de la cul u a en gene al,
han ingu les aduccions del p o-
esso Dolq. El seu mk i , en uns
momen s en quk la di usió de e-
balls en ca ali e a més a ia escassa,
ul apassa mol la mesu a del senzill
(pe b an complex) eball cien í ic,
pe abas a camps que són més a la
o a del sen imen que de la aó.
To i aques a olun a que s'ende-
ina cla amen en l'ob a de Dols a la
FBM, ni ell ni nosal es no podem
oblida la se a condició de ilbleg,
de eo ic, la qual condició ma ca,
pel bé dels emes que oca, la se a
p oducció aduc o a.
De la conjunció d'ambdós aspec-
es gaudeixen ambé els llib es que
a a ecensionem, el ex dels quals,
p ecisamen , necessi a ésse es udia
amb aquella admi able combinació
de sabe ilolhgic i capaci a c í ica i
bibliog i ica que el p o esso Dol$
palesa en aques eball.
Els dos llib es es an concebu s de
al mane a que la lec u a es a mol
accessible: el e que cada una de les
ob e es que componen I'edició dis-
posi d'una pe i a
i
p bpia no a in o-
duc o ia, que oca de mane a sis e-
mh ica eis
ob ble mes
de c i ica més
impo an s e e i s al ex , a que la
imp escindible in oducció gene al
no sigui gai e eixuga i pugui ac a
els p oblemes gene als (mol s) que
a ec en I'apkndix.
La qües ió que es oca
(pp.
7-15
de la in oducció) és la de
la his o ia ex e na d'aques ecull
d'ob es a ibuides a Vi gili: Dolq
aplega, onamen almen , els es imo-
nis d'au o s dels segles
1-11
dC i de
les di es
Ui ae ue gilianae
(a les
quals, excep e po se la de Dona i
la de P obus, nega qualse ol alo
c í ic) pe a iba a la conclusió que,
al lla g dels p ime s ui an a anys
pos e io s a la mo del poe a no a
exis i cap au en ica ecopilació de
aiuuenalia. de Vi gili p oceden de
on iable i que, en o cas, la
o mació d'un possible co pus de
aiuuenalia* és un enomen Iliga al
"
c eixemen (mí ic gai ebé) d'un diui-
nus Ue gilius
(c .
p. 15, In od.)
Pel que a a la
posició
de la
c i ica, (pp. 16-23), cal eco da que
Dolc a en , a més d'una pe i a
anilisi gene al, obse acions po me-
no i zades a cada ob a de I1Ap ndix.
A a bé, la p oblemi ica gene al del
ecull no po ésse objec e de cap
ipus d'anilisi c í ica de alo si no
es disposa d'una guia bibliog i ica
que 'ajudi a na ega pel ma im-
mens de les publicacions sob e
aques ex : Dolc econeix (p. 17,
n. 28) que li ha es a de g an aju el
eball de R. E.
H.
Wes endo p-
Boe ma, .Ou-es aujou d'hui I'énig-
me de I'Appendix Ue giliana?>>,
Ue giliana, 386-421 (mena de ~s a-
-
us quaes ionis de I'assump e du-
an els da e s anys).
L'exposició de la posició de la
c i ica ilologica de I'Ap ndix passa
pe di e en s g ups: a) la ~his o icis-
a. (pp. 19-20), que de ensa l'au en-
ici a i giliana del ecull (A. F ank
i
A.
Ros agni, els més des aca s);
b)
un g up que ebu ja I'au o ia de
Vi gili (R. Sabbadini i
F.
Plessis), i
C)
un e ce g up de ilolegs Ila inis-
es, en e els quals se si ua Dolc (p.
23), que adme en l'au en ici a ju e-
nil d'una pe i a pa del ecull.
A mane a de guia pe a pode
eme e algun ipus de judici sob e
l'au en ici a o no d'algun dels poe-
mes, p oposa el p o esso Dolc una
sk ie de pun s de eball o de e e-
ncia (els es imonia ue e um, ies
Ui ae, la m ica, e c.), pe més que
Dolc ma eix sigui o qa p uden a
I'ho a d'u ili za -10s. La deducció
que duen aques es e e ncies no és
al a que la del e que ens obem,
en una immensa pa , da an d'uns
emagni ics. i habilissims u alsa is*
(de bona o mala e?), que * eeixi en
a i a -se de llu s con empo anis*
(P 27).
Pa la, com a c i e i que hom ha
emp a ambé, d'es abli el colo
me piliunus: exis eix o no al ecull?
"
Dol~, amb un ence adissim c i e i,
e usa qualse ol idea posi i a que
pa eixi d'aques a conside ació.
Resumin doncs, aplica s i combi-
na s o s els c i e is possibles de
eball, s'a iba a la conclusió aue
cap ob a de llAp ndix no és emh-
able a Vi gili (com a mkim ho
se ien uns
82
.
de Ca alep on).
El següen apa a el dedica Dolc
a
la *T adició manusc i a. del e-
cull, so in an complexa. A pesa
que sembla que hi ha ia una única
adició, I'in oduc o segueix la di-
isió manusc i a adicional, que a
dos g ups de composicions (P iapeu
i Epig amma a
/
Culex, Di ae, Co-
pa, Ae na). La i npo incia de la
adició a que I'a enció que se li
dediqui ambé ho sigui: la no icia
sob e la adició de cada ob a és
implia (basada en els dos co en s
de codexs humanís ics que la o nei-
xen) i, sob e o , ben ex ensa i ica-
men documen ada. Especial a enció
me eix al p o esso Dolc el ex de
I'Ae na (pp. 40-43), ei més con lic iu
de o s.
És de des aca , no solamen en
aques cas, sinó semp e, la mol
impo an guia bibliog i ica i c i ica
que són semp e les in oduccions
que a el doc o Dol<: 'ob e o s els
camins possibles de pene ació en
una ob a i, a més, e p opo ciona els
es is pe comenca a camina -hi
sense ; oblemes.
I
aixo, sense me-
dia i za - e en excés: són p o e bials
I'eclec icisme que p ac ica i I'ex e-
ma p udkncia amb quk es plan eja
els p oblemes.
El da e aoa a de la In oducció
ens pa la de les edicions del ecull,
pe o solamen d'aquelles que són
comple es i han ep esen a una i a
impo an dins la his o ia del ex :
l'edició d'scalige ,
P. Ue gili Ma o-
nis Appendin
(Lió, 1572
i
1573);
I'edició de
M.
Haup (Leipzig, 1858
i
1873'); la de la Teubne , de
F.
Volime (1907) i la d'A. Sai a o e ai
Co pus Pa auianum,
una de les mi-
llo s edicions con empo inies. Dolc
p oposa com a seu el ma eix nomb e
de composicions que ecull I'edició
que dins la
Biblio heca Oxoniensis
subs i ueix la p ime a de R. Ellis
(1907): la de
W.
V. Clausen,
F.
R.
D.
Goodyea ,
E.
J.
Kenney i
J.
A.
Richmond (1966), és a di ,
Di ae,
Culex, Ae na, Copa, Elegiae in
Maecena aem, Ci is, Ca alep on
i
P iapeu
i
Quid hoc noui es ?, Mo e-
um
i els poemes .ausonians.
De
ins i u ione ui i boni, De es e non
i
De osis nascen ibus.
Les aduccions que Dolc a de
o es aques es peces són ema cables
oe la luidesa de la lec u a i, cosa
mol impo an , pe la anspa encia
del ex , pe que duen un apa a
c í ic en enedo i cla : Dolc ma eix
decla a (p.
53)
la se a in enció de se
an idel com pugui a la adició
manusc i a. La se a edició a eba-
en les nomb oses conjec u es que,
en el ons, han ana uposan a l'abas
de I'es udiós
lec iones acilio es.
(p.
53). L'edició e comple ada, a més,
pe una llis a d'ab e ia u es de pu-
blicacions ci ades i pe un
Index
nominum.
Pe no ca ega ja més la lec u a
d'aques a ecensió, acabem ema -
can que la asca del p o esso Dolc
a a o de la llengua ca alana a iba
al seu cim amb la eina eali zada en
aques Apkndix i gilih, pe que, en-
e al es coses, I'ob a d'un iloleg
pacien i e lexiu es a més impo -
an pel e que no exis eixen p ece-
den s de cap eina d'aques ipus
sob e lJApkndix a casa nos a; i,
na u almen , a qualse ol al e condi-
cionamen p e i s'a egeix la espon-
sabili a del pione .
Joan
Gómez
i
Palla es
F.
AVRIL,
J-P
AANIEL, M.
MENTRE, A. SAULNIER,
Y.
ZALUSKA
Biblio hique Na ionale.
Depa emen des manusc i s.
Cen e de Reche ches su les
manusc i s enluminés.
Manusc i s enluminés de
la
Péninsule Ibé ique
Pa is
1983.
XXIII.
229
pp.
85
planxes
La col~labo ació cien í ica en e la
Biblio hique Na ionale,
pe una
banda, i el
Cen e na ional de
la
Reche che Scien i ique,
pe I'al a,
ha dona com a ui s més impo -
an s i p ope s una se ie de p og a-