Recensions

Apindix Vi gili mna. Vol. I: Imp ecacions. Lídia. El mosqui . L'E na. La a e ne a. Vol. II. Elegies a Mecenas. L 'Ag ó. Minúcies. L 'almad oc. Tex e isa i adui pe MIQUEL DOLC. Fundació Be na Me ge. Ba celona 1982-1984. Pe i ens és donada I'opo uni a de comen a , en ecensió, el g an eball que el p o esso Dols ha du a e me amb l'ob a de P. Vi gili Ma ó, opo uni a que o e eix la ecen publicació de la FBM del segon olum d'allb que hom anome- na ope a mino a ( e me no gai e a o una ) del poe a o, millo , Ap- pendix ue giliana (nom adop a en el seu momen pel iloleg Scalige ). Aques segon olum co ona, di íem que &una mane a esplkndida, una ob a (així olem quali ica -la) du a a bon po pel p o esso Dols du an mol s anys, dedicada onamen al- men a posa a l'abas del públic lec o ca ali, a més d'al es au o s, els ex os pok ics de Vi gili. No cal que ningú descob eixi a aques es al~ades el alo de cap de les ace es de la asca de Dol$, ni com a iloleg ni com a aduc o , pe o nosal es olem ema ca el pape onamen al que, pe a mol a gen que a ui eballa en el camp de la ilologia classica i de la cul u a en gene al, han ingu les aduccions del p o- esso Dolq. El seu mk i , en uns momen s en quk la di usió de e- balls en ca ali e a més a ia escassa, ul apassa mol la mesu a del senzill (pe b an complex) eball cien í ic, pe abas a camps que són més a la o a del sen imen que de la aó. To i aques a olun a que s'ende- ina cla amen en l'ob a de Dols a la FBM, ni ell ni nosal es no podem oblida la se a condició de ilbleg, de eo ic, la qual condició ma ca, pel bé dels emes que oca, la se a p oducció aduc o a. De la conjunció d'ambdós aspec- es gaudeixen ambé els llib es que a a ecensionem, el ex dels quals, p ecisamen , necessi a ésse es udia amb aquella admi able combinació de sabe ilolhgic i capaci a c í ica i bibliog i ica que el p o esso Dol$ palesa en aques eball. Els dos llib es es an concebu s de al mane a que la lec u a es a mol accessible: el e que cada una de les ob e es que componen I'edició dis- posi d'una pe i a i p bpia no a in o- duc o ia, que oca de mane a sis e- mh ica eis ob ble mes de c i ica més impo an s e e i s al ex , a que la imp escindible in oducció gene al no sigui gai e eixuga i pugui ac a els p oblemes gene als (mol s) que a ec en I'apkndix. La qües ió que es oca (pp. 7-15 de la in oducció) és la de la his o ia ex e na d'aques ecull d'ob es a ibuides a Vi gili: Dolq aplega, onamen almen , els es imo- nis d'au o s dels segles 1-11 dC i de les di es Ui ae ue gilianae (a les quals, excep e po se la de Dona i la de P obus, nega qualse ol alo c í ic) pe a iba a la conclusió que, al lla g dels p ime s ui an a anys pos e io s a la mo del poe a no a exis i cap au en ica ecopilació de aiuuenalia. de Vi gili p oceden de on iable i que, en o cas, la o mació d'un possible co pus de aiuuenalia* és un enomen Iliga al " c eixemen (mí ic gai ebé) d'un diui- nus Ue gilius (c . p. 15, In od.) Pel que a a la posició de la c i ica, (pp. 16-23), cal eco da que Dolc a en , a més d'una pe i a anilisi gene al, obse acions po me- no i zades a cada ob a de I1Ap ndix. A a bé, la p oblemi ica gene al del ecull no po ésse objec e de cap ipus d'anilisi c í ica de alo si no es disposa d'una guia bibliog i ica que 'ajudi a na ega pel ma im- mens de les publicacions sob e aques ex : Dolc econeix (p. 17, n. 28) que li ha es a de g an aju el eball de R. E. H. Wes endo p- Boe ma, .Ou-es aujou d'hui I'énig- me de I'Appendix Ue giliana?>>, Ue giliana, 386-421 (mena de ~s a- - us quaes ionis de I'assump e du- an els da e s anys). L'exposició de la posició de la c i ica ilologica de I'Ap ndix passa pe di e en s g ups: a) la ~his o icis- a. (pp. 19-20), que de ensa l'au en- ici a i giliana del ecull (A. F ank i A. Ros agni, els més des aca s); b) un g up que ebu ja I'au o ia de Vi gili (R. Sabbadini i F. Plessis), i C) un e ce g up de ilolegs Ila inis- es, en e els quals se si ua Dolc (p. 23), que adme en l'au en ici a ju e- nil d'una pe i a pa del ecull. A mane a de guia pe a pode eme e algun ipus de judici sob e l'au en ici a o no d'algun dels poe- mes, p oposa el p o esso Dolc una sk ie de pun s de eball o de e e- ncia (els es imonia ue e um, ies Ui ae, la m ica, e c.), pe més que Dolc ma eix sigui o qa p uden a I'ho a d'u ili za -10s. La deducció que duen aques es e e ncies no és al a que la del e que ens obem, en una immensa pa , da an d'uns emagni ics. i habilissims u alsa is* (de bona o mala e?), que * eeixi en a i a -se de llu s con empo anis* (P 27). Pa la, com a c i e i que hom ha emp a ambé, d'es abli el colo me piliunus: exis eix o no al ecull? " Dol~, amb un ence adissim c i e i, e usa qualse ol idea posi i a que pa eixi d'aques a conside ació. Resumin doncs, aplica s i combi- na s o s els c i e is possibles de eball, s'a iba a la conclusió aue cap ob a de llAp ndix no és emh- able a Vi gili (com a mkim ho se ien uns 82 . de Ca alep on). El següen apa a el dedica Dolc a la *T adició manusc i a. del e- cull, so in an complexa. A pesa que sembla que hi ha ia una única adició, I'in oduc o segueix la di- isió manusc i a adicional, que a dos g ups de composicions (P iapeu i Epig amma a / Culex, Di ae, Co- pa, Ae na). La i npo incia de la adició a que I'a enció que se li dediqui ambé ho sigui: la no icia sob e la adició de cada ob a és implia (basada en els dos co en s de codexs humanís ics que la o nei- xen) i, sob e o , ben ex ensa i ica- men documen ada. Especial a enció me eix al p o esso Dolc el ex de I'Ae na (pp. 40-43), ei més con lic iu de o s. És de des aca , no solamen en aques cas, sinó semp e, la mol impo an guia bibliog i ica i c i ica que són semp e les in oduccions que a el doc o Dol<: 'ob e o s els camins possibles de pene ació en una ob a i, a més, e p opo ciona els es is pe comenca a camina -hi sense ; oblemes. I aixo, sense me- dia i za - e en excés: són p o e bials I'eclec icisme que p ac ica i I'ex e- ma p udkncia amb quk es plan eja els p oblemes. El da e aoa a de la In oducció ens pa la de les edicions del ecull, pe o solamen d'aquelles que són comple es i han ep esen a una i a impo an dins la his o ia del ex : l'edició d'scalige , P. Ue gili Ma o- nis Appendin (Lió, 1572 i 1573); I'edició de M. Haup (Leipzig, 1858 i 1873'); la de la Teubne , de F. Volime (1907) i la d'A. Sai a o e ai Co pus Pa auianum, una de les mi- llo s edicions con empo inies. Dolc p oposa com a seu el ma eix nomb e de composicions que ecull I'edició que dins la Biblio heca Oxoniensis subs i ueix la p ime a de R. Ellis (1907): la de W. V. Clausen, F. R. D. Goodyea , E. J. Kenney i J. A. Richmond (1966), és a di , Di ae, Culex, Ae na, Copa, Elegiae in Maecena aem, Ci is, Ca alep on i P iapeu i Quid hoc noui es ?, Mo e- um i els poemes .ausonians. De ins i u ione ui i boni, De es e non i De osis nascen ibus. Les aduccions que Dolc a de o es aques es peces són ema cables oe la luidesa de la lec u a i, cosa mol impo an , pe la anspa encia del ex , pe que duen un apa a c í ic en enedo i cla : Dolc ma eix decla a (p. 53) la se a in enció de se an idel com pugui a la adició manusc i a. La se a edició a eba- en les nomb oses conjec u es que, en el ons, han ana uposan a l'abas de I'es udiós lec iones acilio es. (p. 53). L'edició e comple ada, a més, pe una llis a d'ab e ia u es de pu- blicacions ci ades i pe un Index nominum. Pe no ca ega ja més la lec u a d'aques a ecensió, acabem ema - can que la asca del p o esso Dolc a a o de la llengua ca alana a iba al seu cim amb la eina eali zada en aques Apkndix i gilih, pe que, en- e al es coses, I'ob a d'un iloleg pacien i e lexiu es a més impo - an pel e que no exis eixen p ece- den s de cap eina d'aques ipus sob e lJApkndix a casa nos a; i, na u almen , a qualse ol al e condi- cionamen p e i s'a egeix la espon- sabili a del pione . Joan Gómez i Palla es F. AVRIL, J-P AANIEL, M. MENTRE, A. SAULNIER, Y. ZALUSKA Biblio hique Na ionale. Depa emen des manusc i s. Cen e de Reche ches su les manusc i s enluminés. Manusc i s enluminés de la Péninsule Ibé ique Pa is 1983. XXIII. 229 pp. 85 planxes La col~labo ació cien í ica en e la Biblio hique Na ionale, pe una banda, i el Cen e na ional de la Reche che Scien i ique, pe I'al a, ha dona com a ui s més impo - an s i p ope s una se ie de p og a-