Helena, Leipzig, 191 I) en e
les T oia-
nes
i la
Helena
dlEu ípides, i pe an
pos e io a I'ob a de Ga gies. Pe al a
banda, el
Palamedes
és da a abans
del 411 a.C. pe E. Maus (He mes,
MUI).
Blass (A . Be eds.
I,
77,
3)
con i ma la nos a opinió quan diu:
aDie T agodie des Eu ipides is die
- on Go gias im Palamedes- be-
nu z e nich w. No igno em, pe a, que
Pohlenz (Nach . d. Go . Ges. d.
Wiss., 1920) i d'al es an emplaca
L'Encomi d'Helena
abans de
les
T oianes:
anma eix Scodel no a es-
men de'les di icul a s c onol6giques i
mun a la se a econs ucció sob e hi-
pa esis enca a no o almen acla ides.
En la se a econs ucció del
Pdame-
des,
un cop anali zades les di e en s
emp a i es pe esb ina quin e a el
seu a gumen , d'aco d amb els ag-
men s conse a s i la adició indi ec-
a, a iba Scodel a la conclusió que la
e sió d'Higí és la mos a més p ope a
a I'ob a eu ipídea. Nauck (T . G . F .
p. 541) ja ha ia suposa que Higí a e-
p odu' a I'a gumen w, i anma eix Sco-
del no I'esmen a.
Una al a objecció a la me i a ia
ob a de Scodel és que no u ili zi docu-
men ació accesd ia de ce hica i a s
plb iques en gene al, pe a les se es
econs uccions. Sembla ebu ia la
on inesgo able que o neix la icono-
g a ia pe a I'es udi de ag dies pe -
dudes, i que
L.
Sichan
(&udes su la
ag. g ec. dans ses appom a ec la cé-
a.)
a sabe ap o i a d'una mane a
sis ema ica.
C eiem, anma eix, que Scodel ha
sabu oba una mesu a jus a en e
I'excés d'i naginació d'alguns c í ics i
la se e i a d'ob es com la de Nauck
i d'al es, que, basan -se en els ex os,
ac en només de classi ica -10s.
Les conclusions a qu a iba Scodel
ens semblen mol ence ades. Ha sa-
bu eu e mol bé el aca ac e so ís ic*
de la *T ilogia oiana*; els p oblemes
é ics, eolbgics i socials que plan eja; la
base i acional de I'uni e s que es des-
p n d'aques es agedies, i que l'iíni-
ca so ida que es a als pe sona ges és
una ce a consolació en la aglij ia* que
can a an les pos e io s gene acions.
Josep An oni Clua
C.H.
ROBERTS
and
T.C.
SKEAT
The bi h o he codex
London. Published o
The B i ish Academy by he
Ox o d Uni e si y P ess.
1983
78
pp.
+
6
12mines.
El llib e que a a a iba a les nos es
mans és i no és una no e a . Ens expli-
ca em. El p o esso C.H. Robe s, del
S . John's College d'Ox o d a esc iu-
e ja una monog a ia sob e el ema, i-
ulada
The codex
i
publicada als
P o-
ceedings o The Bn ish Academy,
40
(1954), PP. 169-204. Aques a icle es-
a a basa , al seu o n, al i com eco-
neix C.H. Robe s, en dues lec u es e-
es sob e Paleog a ia a 1'Uni e si y Co-
llege de Lond es, el gene de 1953.
Aquell el?all, desp és de la eina
d'in es igació eali zada des d'aque-
lles da es, ha ia de se e isa , pe a la
g andl ia de la a e isió~ a supe a en
mol el concep e de eimp essió i així
és que, a ui, enim a les nos es mans,
en o ma de nou llib e, la eno ació
o al del ma e ial que I'any 1954 a
con ixe la llum.
La asca ha es a du a a e me pe
C.H. Robe s en col~labo ació amb
T.C. Skea , conse ado de manusc i s
de la B i ish Lib a y, al qual hom deu,
a més, la edacció de les se p ime es
seccions del llib e i de la no a es uc-
u a gene al.
El llib e es a di idi en e ze capí-
ols, en e els quals s'inclouen una in-
oducció i un epíleg.
La
in oducció
plan eja la i a del llib e. Pa in de la
base que el pe íode més ascenden
de la his h ia del llib e, abans de la in-
enció de la imp em a, ou el pas del
o lle al cadex, i que la p ocedencia
ma e ial del cadex és cla a (desen olu-
pa a pa i de la aule a de us a pe a
esc iu e), els au o s plan egen i in en-
en esold e, amb la llum de les dades
que o neixen les on s li e l ies, el se-
güen : ape qu el can i a succei
quan a e -ho*; aen quins ce cles es a
usa p ime el cbdex* i ape qu a
subs i ui a poc a poc, el cbdex al o -
lles (p.
1.
In oducció).
El llib e desen olupa, doncs, en les
se es aSeccions~ aques s p essupasi s,
dins d'una més o menys igo osa p o-
jecció c onolagica.
El p ime pun que es oca és ei del
supo ma e ial (Cap. 2.
Papyn s and
Pa chmen ).
Assenyalen els au o s
que, pe més que en el pe íode de
emps que en aques llib e es ac a, es
comenga pa lan de papi s i s'acaba
amb el c6dex de pe gamí, I'única cosa
ce a és que an el o lle de papi com
el de pe gamí
i
an el cadex de papi
com el de pe gamí, són o mes ade-
quades
i
accep ables del allib e* i cada
una d'elles. en iüees di e en s i en di-
e en s pe íodes, és usada du an i-
ies cen ú ies. El que ambé és ce
(p. 8) és que hom no po nega que el
pe gamí de millo quali a ep esen a
el millo supo que es pugui imagina
pe a I'esc ip u a: aés immensamen
o , oman lexible inde inidamen
en condicions no mals. no es de e io a
amb el pas del emps, i é una supe í-
cie llisa magní ica, pe exemple, pe a
1ail.luminaciÓ. Com diu PIini a la se a
His o' ia Na u a¿
(13, 70), o desc i-
bin el pe gamí: a ei qua cons a im-
mo ali as hominum p. Aques es i
d'al es aons (la p oducció del pe ga-
mí, pe exemple, no es edueix només
a la nona dlEgip e, com passa amb el
papi ) es poden addui pe al de jus i-
ica el p og essiu eemplagamen del
papi pel pe gamí, el qual, no obs-
an , no és pas iipid, sinó que du a
cen ú ies.
Els següen s 'capí ols els dediquen
els au o s a pa la de la ansició des de
la aule a de ce a, elemen blsic com a
supo de I'esc ip u a, he e a pels
g ecs dels hi i es i pels omans dels
g ecs, al llib e de no es, e amb pe -
gamí.
Sembla bas an cla que el pas de la
aule a de us a plegable,'amb una ca-
pa de ce a oja o neg a, cap a un ele-
men més lexible i lleuge ou e pels
omans.
T.C. Skea anali za. a a o d'a-
ques a idea, alguns dels es imonis
que li o e eix la li e a u a (a pa i del
cap. 3,
F om w i ing ab e
o
pa ch-
men no e-book,
p. 16) lla ina: Ca ul,
XXII,
4-8; Cice ó,
Ad am.,
VII,
18,2; Ho aci,
Sa .,
11,
3, 1-2 i
A spoe-
ica,
386-390; Quin ilil,
Ins . O .,
111,
31
i
Sue oni,
Dilcus IuLilcs,
56.6.
Aques a da e a és la ci a que po se
més ex ensamen anali za pel e que
o neix la idea més in e essan , en
aques sen i , pe a I'au o : la de Juli
Cba com a ain en o * del cadex, p o-
posició que, na u almen , no po
jus i ica -se cla amen .
El que queda cla pe a T.C. Skea
és que pe a la socie a cul a, el llib e,
du an els dos p ime s segles de la nos-
a e a,
é
una o ma cla a i aques a és
el o lle. A a bé, el p ime s indicis de
can i enen lloc ja al segle p ime .
Conc e amen , al capí ol
5
(Ma ial
and he j s uppeu ence o he codex
as a li e my o n)
s'anali za la p ime a
i inequí oca e e ncia de publicació
li e kia en o ma de c6dex: Ma cial,
I,
2.
(qui ecum cupis esse meos ubicum-
que libelh.
.
.).
Els
codices
de Ma cial semblen més
un disseny pe a ia ge s que no pas
pe a bibli6 ils; a a bé, el que és e i-
den és el ca k e d'inno ació que
enen. Inno ació que sembla que no
a pas eni massa &i , pe més que
T.C. Skea no n'explici i mol cla a-
men les aons (la qües ió del eaccio-
na isme de les
C~D~S
al es i més cul es
de la socie a semp e po addui -se).
Els dos segiien s capí ols (6.
The
e idence o he legal w i e s
i
7.
Roll
and codexi e idence o g eei li e a y
ex s o he j s ji e cen u ies)
es dedi-
quen a anali za , el p ime d'ells, els
es imonis dels ju is es omans, des-
p és que les on s li e kies adicionals
silenciessin du an més d'un segle
I'expe imen de Ma cial. Els esc ip o s
ju is es omans són impo an s en
aques sen i pe qu e lec eixen ano
les idiosinc %ies dels au o s indi i-
duals, sinó les ac i uds socials en gene-
al* (p. 30).
Po se la ci a més impo an sigui la
de
Paulus,
111, 6,
87,
on es desp i?n del
judici em&, que el c6dex ja ha a iba
als omans, pe 6 que enca a no és cosa
que es igui de moda: una imp essió ja
e a del passa ge de Ma cial és que el
c6dex no so geix com una o ma ac-
cep able sinó desp és d'un lla g pe ío-
de de ges ació.
El més in e essan del cap.
7
és, al
nos e en end e, un quad e esquema-
ic on, pe columnes, es eu a a és
dels segles
I
al
d. C., la p og essió
del c6dex espec e del o lle a G i?cia, i
aixa mi jangan la quan i icació de les
es es conse ades: només a pa i de
I'any 300 el c6dex s'iguala, en p oduc-
ció i ús, al o lle.
A
pa i del cap.
8
( eco dem que
aques s capí ols o men pa ja de la
e isió conjun a dels au o s sob e el
ma e ial de C.H. Robe s de I'any
1954),
The codex in ea íy Chnj ian li-
e a u e,
en en ja els au o s a anali -
za les on s li e kies, bíbliques o no,
conse ades en o ma de c6dex: anllisi
quan i a i a (ci a de o s els ex os)
i quali a i a. La conclusió és cla a
(p. 44): els an ics c is ians sen en una
especial p edilecció pel supo
acadex*. Pe qui??, es qües ionen els
au o s.
La
espos a ens a iba agmen-
ada en els dos capí ols següen s, el
p ime dels quals
(9.
Why
did
Chns-
ians adop he codex? Inadequacy o
p ac ica/ conside a ions)
in en a e u-
sa les idees d'o d e p lc ic que hom
in en a o e i pe de ensa aques a
p edilecció (economia del cbdex; el e
d'ésse compac e i ex ens; d'ésse més
p ac ic pe a usa amb les mans i la a-
cili a pe a ésse e e encia i, inal-
men , el p oblema de la a eacció*, del
conse adu isme dels esc ibes p o es-
sionals).
La
conclusió a qu a iben els
au o s
(p.
53) és que, pel que a
al
món c is il, I'adopció del cbdex sem-
bla ha e es a ins an lnia i uni e sal.
La
mo i ació de I'adopció ha d'ha e
es a quelcom de més pode ós que les
aons que en aques capí ol s'exposen.
Se 2 al p ope capí ol on els au o s
plan eja an dues possibles hipb esis,
pe més que p oclamin que només son
emp a i es d'explicació (10.
The
Ch is ian adop ion o he codex: wo
hypo heses)
.
La p ime a hipb esi suposa que el
cbdex de papi ou un desen olupa-
men del llib e de no es de pe gamí,
el qual,
al
seu o n, sembla cla que és
d9o igen oml. Així doncs, hom-hau-
da
de mi a Roma com el lloc on, en
p ime a ins lncia, s'o iginl el cbdex
de papi i la se a adopció pe pa dels
c is ians (p. 54). Basicamen , el camí
se ia a a és de I'esc ip u a de 1'E an-
geli de Ma c, el qual hau ia esc i els
seus eco ds i els de san Pe e se-
guin el cos um dels idels de Pe e, és
a di , usan , al i com ells ho eien pel
seu comp e, aule es de ce a o llib es
de no es en pe gamí.
La segona hipb esi es a elacionada
amb una al a inno ació: els
nomina
sac a
(con accions, no ades pe sob e
de la caixa amb una iííia, d'alguns
noms i mo s di ins). El seu ús, com
ambé el del cbdex. és exclusi amen
c is il. Lla o s es ~lan e~en els au o s
la qües ió de si les inno acions del cb-
dei i dels
nomina sac a
són indepen-
den s o enen connexió en e elles, pe
al d'a iba a algun ipus de conclusió
pa aI.lela. T.C. Skea , a
The Camb id-
ge His o y o he Bib e,
2,
pp.
72-73,
ja ho eu el 1969, o indican que les
dues inno acions sembla en pa al.le-
les i implan ades, a més, en el ma eix
momen . No a iben, pe d, els au o s
a cap idea de ini i a. Conside en, aixb
sí, que si alguna hipb esi és plausible,
aques a és la segona (p. 61).
El con apun adequa i necessa i a
aques s capí ols impo an s dedica s al
món c is i;, el dóna el cap.
12
(The co-
dex
in
non-chnj ian i e a u e),
on
s'in en a explica (qües ió més di ícil)
el pas del o lle al cbdex en la li e a u-
a no c is iana. La p ime a explicació
(no sa is ac 6;ia) passa pe eu e-hi
una i i lu ncia impo an de la p lc i-
ca del món c is i;, sob e o a pa i
del 300 d. C.
En eali a , el capí ol no deixa de se
una c í ica de les idees que
G.
Ca allo
a exposa a
Lib i, edi on' e pubb ico
ne monab an ico: guiah s o ica e cn' ica.
Roma, 1975, especialmen pp.
XM-
XXII
i
83-86.
La c í ica de Robe s i
Skea es onamen a sob e la eo ia de
Ca allo que els an ics c is ians e en
gen de classe social baixa i que aix6
hau ia a a o i la se a adopció del cb-
dex, pe qu e a un ipus de gen a ec-
cionada a la lec u a de no el.les sen i-
men als, les quals enien com a supo
el cbdex.
Bbicamen , apo en els au o s da-
des quan i a i es abundan s pe e-
ma ca la idea que la elació en e lec-
o s de li e a u a popula amb la p e-
e ncia pel cbdex no es ; ecolzada
pe I'e id ncia. L'e idincia in en en
dona -la Robe s i Skea assenyalan
una llis a de
codices
de pe gamí, de li-
e a u a no c is iana del segle
11
(Ho-
me , P'ída , Xeno on
,
g aml iques,
ac a s m dics, e c.) dels quals n'ex-
euen la idea següen : a pesa del ano
xi * de Ma cial, la noció de cbdex com
a ehicle accep able pe a la li e a u a
man é una aonable expec a i a
d'exis encia. Els a an a ges del c6dex
an p enen o ma i es an ap ecian .
A més, el iom del c is ianisme sem-
bla que doni un impuls inal, enca a
que asense ell, p obablemen ambé
hau ia queda com a guanyado el c6-
dex~ (p.
73).
El da e capí ol del llib e el cons i-
ueix un epíleg que, més que ecolli
les idees des acables del llib e, plan e-
ja algunes qües ions de u u pe a la
in es igació sob e el camp i o e eix les
dues conclusions bbiques que han
pe m s al cbdex con ibui d'una ma-
ne a impo an a la supe i encia de la
li e a u a an iga:
1)
La
supe io capaci a del cbdex
(sis egades supe io al o lle) ha pe -
m s, .quan s'ha p ese a , disposa de
sis egades més ma e ial que si s'ha-
gués conse a el o lle.
2)
El o lle é més endhcia a e -se
malbé, men e que la cons ucció del
cbdex suposa ja algun ipus d'enqua-
de nació, la qual cosa ambé ol di
p o ecció.
No ens cal al a cosa, doncs, que e-
comana e mamen aques llib e, el
qual, po se o i es an manca d'una
ce a agili a exposi i a, apo a una
g an quan i a de dades impo an s i
una pe i a se ie de conclusions, sblida-
men basades en les apo acions i ani-
lisi an de les on s li e i ies com del
ma eix coneixemen dels supo s ísics
de I'esc ip u a.
Joan Gmez
i
Palia i3
Ac as del Simposio pa a el es udio
de
10s códices del *Comen a io al
Apocalipsiss de ~e&o de Liébana
Mad id, Joyas Bibliog á icas
1978-1980; 3 olums; ol.
I,
291
PP.
+
Ihs. o a de ex ;
ol.
11,
337
pp.;
ol.
111,
187
pp.
de Ihs.
+
índex.
El ema d'aques Simposi és el pa-
gamen d'un deu e que enien his o-
iqdo s de I'a , ildlegs i paleag a s
en e s una de les ob es cabdals de la
p oducció lib kia medie al hisphica,
que ha oba ací I'ocasió de ac a
amb igo i p o undi a una ema ica
que enia bon nomb e d'es udis dis-
pe sos. Cal, pe d, des aca el e que el
Simposi no mos a només I'es a ac-
ual de la qües ió, ans a mol mis en-
112 i el si ua en un en o n cul u al, en
uns an ecenden s i unes conseqü?ncies
que en iqueixen d'una mane a mol
palesa el ema i que són en da e e -
me la eeixida de la eunió. Fe una e-
censió del que ha es a aques Simposi
no se ia una asca aci1 en i u de la
se a complexi a , si la alo ació inal
dels esul a s de A.M. Mundó no clo-
gués les sessions amb la mesu a exac a
de I'aconsegui i dels camins nous
obe s pe a cada aspec e, enin
comp e dels esul a s del col~loqui que
seguí cada exposició. En eali a po-
dem deixa a la cloenda de A.M. Mun-
dó la unció de essenya posi i a del
Simposi i ens podem limi a pe la
nos a pa a una b eu indicació sum2-
ia del con ingu , o de enin -nos en
alguns aspec es que ens sembla que cal
posa en elleu.
Ca los Rome o de Lecea a una p e-
sen ació amb una jus i icació de la ini-