Recensions

Helena, Leipzig, 191 I) en e les T oia- nes i la Helena dlEu ípides, i pe an pos e io a I'ob a de Ga gies. Pe al a banda, el Palamedes és da a abans del 411 a.C. pe E. Maus (He mes, MUI). Blass (A . Be eds. I, 77, 3) con i ma la nos a opinió quan diu: aDie T agodie des Eu ipides is die - on Go gias im Palamedes- be- nu z e nich w. No igno em, pe a, que Pohlenz (Nach . d. Go . Ges. d. Wiss., 1920) i d'al es an emplaca L'Encomi d'Helena abans de les T oianes: anma eix Scodel no a es- men de'les di icul a s c onol6giques i mun a la se a econs ucció sob e hi- pa esis enca a no o almen acla ides. En la se a econs ucció del Pdame- des, un cop anali zades les di e en s emp a i es pe esb ina quin e a el seu a gumen , d'aco d amb els ag- men s conse a s i la adició indi ec- a, a iba Scodel a la conclusió que la e sió d'Higí és la mos a més p ope a a I'ob a eu ipídea. Nauck (T . G . F . p. 541) ja ha ia suposa que Higí a e- p odu' a I'a gumen w, i anma eix Sco- del no I'esmen a. Una al a objecció a la me i a ia ob a de Scodel és que no u ili zi docu- men ació accesd ia de ce hica i a s plb iques en gene al, pe a les se es econs uccions. Sembla ebu ia la on inesgo able que o neix la icono- g a ia pe a I'es udi de ag dies pe - dudes, i que L. Sichan (&udes su la ag. g ec. dans ses appom a ec la cé- a.) a sabe ap o i a d'una mane a sis ema ica. C eiem, anma eix, que Scodel ha sabu oba una mesu a jus a en e I'excés d'i naginació d'alguns c í ics i la se e i a d'ob es com la de Nauck i d'al es, que, basan -se en els ex os, ac en només de classi ica -10s. Les conclusions a qu a iba Scodel ens semblen mol ence ades. Ha sa- bu eu e mol bé el aca ac e so ís ic* de la *T ilogia oiana*; els p oblemes é ics, eolbgics i socials que plan eja; la base i acional de I'uni e s que es des- p n d'aques es agedies, i que l'iíni- ca so ida que es a als pe sona ges és una ce a consolació en la aglij ia* que can a an les pos e io s gene acions. Josep An oni Clua C.H. ROBERTS and T.C. SKEAT The bi h o he codex London. Published o The B i ish Academy by he Ox o d Uni e si y P ess. 1983 78 pp. + 6 12mines. El llib e que a a a iba a les nos es mans és i no és una no e a . Ens expli- ca em. El p o esso C.H. Robe s, del S . John's College d'Ox o d a esc iu- e ja una monog a ia sob e el ema, i- ulada The codex i publicada als P o- ceedings o The Bn ish Academy, 40 (1954), PP. 169-204. Aques a icle es- a a basa , al seu o n, al i com eco- neix C.H. Robe s, en dues lec u es e- es sob e Paleog a ia a 1'Uni e si y Co- llege de Lond es, el gene de 1953. Aquell el?all, desp és de la eina d'in es igació eali zada des d'aque- lles da es, ha ia de se e isa , pe a la g andl ia de la a e isió~ a supe a en mol el concep e de eimp essió i així és que, a ui, enim a les nos es mans, en o ma de nou llib e, la eno ació o al del ma e ial que I'any 1954 a con ixe la llum. La asca ha es a du a a e me pe C.H. Robe s en col~labo ació amb T.C. Skea , conse ado de manusc i s de la B i ish Lib a y, al qual hom deu, a més, la edacció de les se p ime es seccions del llib e i de la no a es uc- u a gene al. El llib e es a di idi en e ze capí- ols, en e els quals s'inclouen una in- oducció i un epíleg. La in oducció plan eja la i a del llib e. Pa in de la base que el pe íode més ascenden de la his h ia del llib e, abans de la in- enció de la imp em a, ou el pas del o lle al cadex, i que la p ocedencia ma e ial del cadex és cla a (desen olu- pa a pa i de la aule a de us a pe a esc iu e), els au o s plan egen i in en- en esold e, amb la llum de les dades que o neixen les on s li e l ies, el se- güen : ape qu el can i a succei quan a e -ho*; aen quins ce cles es a usa p ime el cbdex* i ape qu a subs i ui a poc a poc, el cbdex al o - lles (p. 1. In oducció). El llib e desen olupa, doncs, en les se es aSeccions~ aques s p essupasi s, dins d'una més o menys igo osa p o- jecció c onolagica. El p ime pun que es oca és ei del supo ma e ial (Cap. 2. Papyn s and Pa chmen ). Assenyalen els au o s que, pe més que en el pe íode de emps que en aques llib e es ac a, es comenga pa lan de papi s i s'acaba amb el c6dex de pe gamí, I'única cosa ce a és que an el o lle de papi com el de pe gamí i an el cadex de papi com el de pe gamí, són o mes ade- quades i accep ables del allib e* i cada una d'elles. en iüees di e en s i en di- e en s pe íodes, és usada du an i- ies cen ú ies. El que ambé és ce (p. 8) és que hom no po nega que el pe gamí de millo quali a ep esen a el millo supo que es pugui imagina pe a I'esc ip u a: aés immensamen o , oman lexible inde inidamen en condicions no mals. no es de e io a amb el pas del emps, i é una supe í- cie llisa magní ica, pe exemple, pe a 1ail.luminaciÓ. Com diu PIini a la se a His o' ia Na u a¿ (13, 70), o desc i- bin el pe gamí: a ei qua cons a im- mo ali as hominum p. Aques es i d'al es aons (la p oducció del pe ga- mí, pe exemple, no es edueix només a la nona dlEgip e, com passa amb el papi ) es poden addui pe al de jus i- ica el p og essiu eemplagamen del papi pel pe gamí, el qual, no obs- an , no és pas iipid, sinó que du a cen ú ies. Els següen s 'capí ols els dediquen els au o s a pa la de la ansició des de la aule a de ce a, elemen blsic com a supo de I'esc ip u a, he e a pels g ecs dels hi i es i pels omans dels g ecs, al llib e de no es, e amb pe - gamí. Sembla bas an cla que el pas de la aule a de us a plegable,'amb una ca- pa de ce a oja o neg a, cap a un ele- men més lexible i lleuge ou e pels omans. T.C. Skea anali za. a a o d'a- ques a idea, alguns dels es imonis que li o e eix la li e a u a (a pa i del cap. 3, F om w i ing ab e o pa ch- men no e-book, p. 16) lla ina: Ca ul, XXII, 4-8; Cice ó, Ad am., VII, 18,2; Ho aci, Sa ., 11, 3, 1-2 i A spoe- ica, 386-390; Quin ilil, Ins . O ., 111, 31 i Sue oni, Dilcus IuLilcs, 56.6. Aques a da e a és la ci a que po se més ex ensamen anali za pel e que o neix la idea més in e essan , en aques sen i , pe a I'au o : la de Juli Cba com a ain en o * del cadex, p o- posició que, na u almen , no po jus i ica -se cla amen . El que queda cla pe a T.C. Skea és que pe a la socie a cul a, el llib e, du an els dos p ime s segles de la nos- a e a, é una o ma cla a i aques a és el o lle. A a bé, el p ime s indicis de can i enen lloc ja al segle p ime . Conc e amen , al capí ol 5 (Ma ial and he j s uppeu ence o he codex as a li e my o n) s'anali za la p ime a i inequí oca e e ncia de publicació li e kia en o ma de c6dex: Ma cial, I, 2. (qui ecum cupis esse meos ubicum- que libelh. . .). Els codices de Ma cial semblen més un disseny pe a ia ge s que no pas pe a bibli6 ils; a a bé, el que és e i- den és el ca k e d'inno ació que enen. Inno ació que sembla que no a pas eni massa &i , pe més que T.C. Skea no n'explici i mol cla a- men les aons (la qües ió del eaccio- na isme de les C~D~S al es i més cul es de la socie a semp e po addui -se). Els dos segiien s capí ols (6. The e idence o he legal w i e s i 7. Roll and codexi e idence o g eei li e a y ex s o he j s ji e cen u ies) es dedi- quen a anali za , el p ime d'ells, els es imonis dels ju is es omans, des- p és que les on s li e kies adicionals silenciessin du an més d'un segle I'expe imen de Ma cial. Els esc ip o s ju is es omans són impo an s en aques sen i pe qu e lec eixen ano les idiosinc %ies dels au o s indi i- duals, sinó les ac i uds socials en gene- al* (p. 30). Po se la ci a més impo an sigui la de Paulus, 111, 6, 87, on es desp i?n del judici em&, que el c6dex ja ha a iba als omans, pe 6 que enca a no és cosa que es igui de moda: una imp essió ja e a del passa ge de Ma cial és que el c6dex no so geix com una o ma ac- cep able sinó desp és d'un lla g pe ío- de de ges ació. El més in e essan del cap. 7 és, al nos e en end e, un quad e esquema- ic on, pe columnes, es eu a a és dels segles I al d. C., la p og essió del c6dex espec e del o lle a G i?cia, i aixa mi jangan la quan i icació de les es es conse ades: només a pa i de I'any 300 el c6dex s'iguala, en p oduc- ció i ús, al o lle. A pa i del cap. 8 ( eco dem que aques s capí ols o men pa ja de la e isió conjun a dels au o s sob e el ma e ial de C.H. Robe s de I'any 1954), The codex in ea íy Chnj ian li- e a u e, en en ja els au o s a anali - za les on s li e kies, bíbliques o no, conse ades en o ma de c6dex: anllisi quan i a i a (ci a de o s els ex os) i quali a i a. La conclusió és cla a (p. 44): els an ics c is ians sen en una especial p edilecció pel supo acadex*. Pe qui??, es qües ionen els au o s. La espos a ens a iba agmen- ada en els dos capí ols següen s, el p ime dels quals (9. Why did Chns- ians adop he codex? Inadequacy o p ac ica/ conside a ions) in en a e u- sa les idees d'o d e p lc ic que hom in en a o e i pe de ensa aques a p edilecció (economia del cbdex; el e d'ésse compac e i ex ens; d'ésse més p ac ic pe a usa amb les mans i la a- cili a pe a ésse e e encia i, inal- men , el p oblema de la a eacció*, del conse adu isme dels esc ibes p o es- sionals). La conclusió a qu a iben els au o s (p. 53) és que, pel que a al món c is il, I'adopció del cbdex sem- bla ha e es a ins an lnia i uni e sal. La mo i ació de I'adopció ha d'ha e es a quelcom de més pode ós que les aons que en aques capí ol s'exposen. Se 2 al p ope capí ol on els au o s plan eja an dues possibles hipb esis, pe més que p oclamin que només son emp a i es d'explicació (10. The Ch is ian adop ion o he codex: wo hypo heses) . La p ime a hipb esi suposa que el cbdex de papi ou un desen olupa- men del llib e de no es de pe gamí, el qual, al seu o n, sembla cla que és d9o igen oml. Així doncs, hom-hau- da de mi a Roma com el lloc on, en p ime a ins lncia, s'o iginl el cbdex de papi i la se a adopció pe pa dels c is ians (p. 54). Basicamen , el camí se ia a a és de I'esc ip u a de 1'E an- geli de Ma c, el qual hau ia esc i els seus eco ds i els de san Pe e se- guin el cos um dels idels de Pe e, és a di , usan , al i com ells ho eien pel seu comp e, aule es de ce a o llib es de no es en pe gamí. La segona hipb esi es a elacionada amb una al a inno ació: els nomina sac a (con accions, no ades pe sob e de la caixa amb una iííia, d'alguns noms i mo s di ins). El seu ús, com ambé el del cbdex. és exclusi amen c is il. Lla o s es ~lan e~en els au o s la qües ió de si les inno acions del cb- dei i dels nomina sac a són indepen- den s o enen connexió en e elles, pe al d'a iba a algun ipus de conclusió pa aI.lela. T.C. Skea , a The Camb id- ge His o y o he Bib e, 2, pp. 72-73, ja ho eu el 1969, o indican que les dues inno acions sembla en pa al.le- les i implan ades, a més, en el ma eix momen . No a iben, pe d, els au o s a cap idea de ini i a. Conside en, aixb sí, que si alguna hipb esi és plausible, aques a és la segona (p. 61). El con apun adequa i necessa i a aques s capí ols impo an s dedica s al món c is i;, el dóna el cap. 12 (The co- dex in non-chnj ian i e a u e), on s'in en a explica (qües ió més di ícil) el pas del o lle al cbdex en la li e a u- a no c is iana. La p ime a explicació (no sa is ac 6;ia) passa pe eu e-hi una i i lu ncia impo an de la p lc i- ca del món c is i;, sob e o a pa i del 300 d. C. En eali a , el capí ol no deixa de se una c í ica de les idees que G. Ca allo a exposa a Lib i, edi on' e pubb ico ne monab an ico: guiah s o ica e cn' ica. Roma, 1975, especialmen pp. XM- XXII i 83-86. La c í ica de Robe s i Skea es onamen a sob e la eo ia de Ca allo que els an ics c is ians e en gen de classe social baixa i que aix6 hau ia a a o i la se a adopció del cb- dex, pe qu e a un ipus de gen a ec- cionada a la lec u a de no el.les sen i- men als, les quals enien com a supo el cbdex. Bbicamen , apo en els au o s da- des quan i a i es abundan s pe e- ma ca la idea que la elació en e lec- o s de li e a u a popula amb la p e- e ncia pel cbdex no es ; ecolzada pe I'e id ncia. L'e idincia in en en dona -la Robe s i Skea assenyalan una llis a de codices de pe gamí, de li- e a u a no c is iana del segle 11 (Ho- me , P'ída , Xeno on , g aml iques, ac a s m dics, e c.) dels quals n'ex- euen la idea següen : a pesa del ano xi * de Ma cial, la noció de cbdex com a ehicle accep able pe a la li e a u a man é una aonable expec a i a d'exis encia. Els a an a ges del c6dex an p enen o ma i es an ap ecian . A més, el iom del c is ianisme sem- bla que doni un impuls inal, enca a que asense ell, p obablemen ambé hau ia queda com a guanyado el c6- dex~ (p. 73). El da e capí ol del llib e el cons i- ueix un epíleg que, més que ecolli les idees des acables del llib e, plan e- ja algunes qües ions de u u pe a la in es igació sob e el camp i o e eix les dues conclusions bbiques que han pe m s al cbdex con ibui d'una ma- ne a impo an a la supe i encia de la li e a u a an iga: 1) La supe io capaci a del cbdex (sis egades supe io al o lle) ha pe - m s, .quan s'ha p ese a , disposa de sis egades més ma e ial que si s'ha- gués conse a el o lle. 2) El o lle é més endhcia a e -se malbé, men e que la cons ucció del cbdex suposa ja algun ipus d'enqua- de nació, la qual cosa ambé ol di p o ecció. No ens cal al a cosa, doncs, que e- comana e mamen aques llib e, el qual, po se o i es an manca d'una ce a agili a exposi i a, apo a una g an quan i a de dades impo an s i una pe i a se ie de conclusions, sblida- men basades en les apo acions i ani- lisi an de les on s li e i ies com del ma eix coneixemen dels supo s ísics de I'esc ip u a. Joan Gmez i Palia i3 Ac as del Simposio pa a el es udio de 10s códices del *Comen a io al Apocalipsiss de ~e&o de Liébana Mad id, Joyas Bibliog á icas 1978-1980; 3 olums; ol. I, 291 PP. + Ihs. o a de ex ; ol. 11, 337 pp.; ol. 111, 187 pp. de Ihs. + índex. El ema d'aques Simposi és el pa- gamen d'un deu e que enien his o- iqdo s de I'a , ildlegs i paleag a s en e s una de les ob es cabdals de la p oducció lib kia medie al hisphica, que ha oba ací I'ocasió de ac a amb igo i p o undi a una ema ica que enia bon nomb e d'es udis dis- pe sos. Cal, pe d, des aca el e que el Simposi no mos a només I'es a ac- ual de la qües ió, ans a mol mis en- 112 i el si ua en un en o n cul u al, en uns an ecenden s i unes conseqü?ncies que en iqueixen d'una mane a mol palesa el ema i que són en da e e - me la eeixida de la eunió. Fe una e- censió del que ha es a aques Simposi no se ia una asca aci1 en i u de la se a complexi a , si la alo ació inal dels esul a s de A.M. Mundó no clo- gués les sessions amb la mesu a exac a de I'aconsegui i dels camins nous obe s pe a cada aspec e, enin comp e dels esul a s del col~loqui que seguí cada exposició. En eali a po- dem deixa a la cloenda de A.M. Mun- dó la unció de essenya posi i a del Simposi i ens podem limi a pe la nos a pa a una b eu indicació sum2- ia del con ingu , o de enin -nos en alguns aspec es que ens sembla que cal posa en elleu. Ca los Rome o de Lecea a una p e- sen ació amb una jus i icació de la ini-