ENTORN
A
LA
VALORACIO
DE
SANT
CESARI
D'ARLÉS
EN EL SEGLE
XW
(Caesa ilcs A ela ensis
a l'ob a
de
Dom
Jean
MabiUon)
J.
Closa Fa is
Si la publicació del
Se mones Sanc i Caesa ii A ela ensis,
da ada en
els inicis del segle
XVI
a la ciu a de Venecia, assenyala el pun de pa ida
d'una no a poca a la se a di usió eu opea1, no és menys impo an la
alo ació al amen posi i a que li a a o ga l'enal i es udiós benedic i i
eno ado dels es udis monis ics, Dom Jean Mabillon2.
Jean Mabillon, nascu a Sain -Pie emon , ing essa a I'o de monis ic
benedic i des de l'any
1654,
publica més a d, l'any
1690,
la se a magna
ob a i ulada
T ac a us de s udiis monas icis
(T ai é des é udes monas i-
ques), que ha ia d'a iba a eni una g an di usió a eu del món monis-
ic eu opeu en els segles següen s, i ep esen a a una cla a con inuació
del monaquisme occiden al i o ien al d'a el cul u al, pe con as a la
inno ació d'un in en de monaquisme allunya de les lle es i la cul u a,
G.
MORIN, .Les edi ions des se mons de Sain Césai e d'A les du x lc si cle jusqu'B
nos jou s*,
Re ue Bénédic ine
XLIII, 1931, pp. 23-37.
2
La bibliog a ia dedicada a la igu a i apo ació de Dom Jean Mabillon és mol amplia.
Pe a una isió c í ica
i
a la egada com una aluosa guia,
c :
H.
STEIN, eBibliog aphie
Ch onologique des ou ages ela i s
i
Mabillon (1707,.1807)~,
Mélanges e Documen spu-
bliés
d
l'occassion du secondcen enai e de la mo de Mabillon,
Pa ís 1908, pp. XXXIII ss.
Dels es udis pos e io s me eixen una menció especial:
H.
LECLERCQ.
Mabilon,
2 ols, Pa ís
1953-1917;
Id.,
aMabillon*,
Dic ionnai e d'li cheologie ch e ienne e Li u gie
Xl, Pa-
ís 19
,
cols., 427-724;
].
BERGKAMP.
Dom Jean Mabiil/on,
Washing on 1928;
L.
DERIES,
Un moine e un sa an Dom Jean MabUon. Religieux benedic in de
L
Cong ega ion de
Sain Mau .
(1632-1707),
Abbaye Sain Ma in de Ligugé 1932; P. ROCHE. aJean
Mabillon*,
The New Ca holic Encyclopaedia,
Washing on, The Ca holic Uni e si y o
Ame ica 1967, ol. IX, pp. 1-2; DOM J.M. BESSE.
Les é udes ecciesias iques d'ap isla mi -
hode de MabiLon,
Pa ís. 1900.
ep esen a pe 1'Abbé de Rancé, undado de I'o de de la T apa3, i pe
la se a ob a
Les De oi s de la Vie Monas ique,
de
1683.
El doc e monjo benedic í, amic de Cha les Du F esne, Sieu de Du
Cange, eno ado dels es udis de lla í medie al amb el seu immo al
Glossa ium ad scnp o es Mediae e In imae Lu ini a em,
ep esen a al
seu o n una eno ació del món monb ic. Una menció especial apa eix
dedicada a l'escola monh ica de les illes de Le ins, com a cen e mod lic
de o a la F anca del da e segle de 1'Impe i om2 i de I'inici de 1'Eda
Mi jana, pe la adició dels seus g ans esc ip o s i comen a is es eclesib-
ics, com san Hono a , san Hila i, Mixim i Faus us de Riez, san
Viceg de Le ins, san Euque i, Ve ani i Saloni, Vale i i, en da e lloc,
san Cesa i d'A lés4, ja con empo ani de les in asions ge miiniques al
sud de F anca.
La impo iincia i alo ació que Dom Jean Mabillon concedia a la igu-
a de Cesa i d'A lés com a esc ip o eclesib ic és palesa no an sols en
aques a enume ació dels ep esen an s p incipals de l'escola de Le ins,
sinó pe les línies que li dedica en la se a
~Biblio heca Ecclesias ica Mabi-
llonica
selec io um ope um, melio umque edi ionum, ad Biblio hecam
ex ma e iis ecclesias icis compa andam~, ob a en la qual ja menciona la
pa e ni a d'alguns se mons de san Cesa i d'A lés, publica s com a
ap?ndix a la no a edició de do ze homilies publicades pel seu con empo-
ani Claudi Baluzie, i de la p oblemhica dels anomena s
se mones ad
Monacbos,
alguns dels quals e en a ibu'i s a Faus us de Riez5.
3
Re e en a la se a di usió a Ca alunya,
c .
E. FORT
I
COGUL.
L'a en u a de la T apa a
Ca aíunya,
col.1. .Episodis de la His d ia , Ba celona
1968.
4
DOM JEAN MABIUON,
T ac a us de s udiis monas icis,
ed. Vene iis
17703,
Apud L. Ba-
silium, cap. XV: aT adi io s udio um in a coenobium, e po issimum O ien a is*;
cap. XVI: *Con inua io ejusdem adi ionis apud Occiden ales*, p.
58:
uEx solo Le inensi
a chis e io, acile cae e o um Galliae p o o ypo, o celeb es quinc o saeculo p odie e i i,
i u um splendo e, sapien ia e eloquen ia p aes an es, u paene sin innume abiles. Ta-
les cx i e e S. Hono a us, S. Hila ius A ela ensis, Maximus e Faus us, Regienses, doc us
Vicen ius Le inensis, S. Euche ius, una cum duobus iliis (p iusquam enim eligiosum in-
due e habi um, uxo em habui , Vena ius e Salonius, ambo dein episcopi, quo um pos-
e nus decennis an um e a , cum a geni o e in incly o is o coenobio Deo ui sac a us: a-
les ande n ue e Vale ius Cemelensis, seu po ius Niaensis An is es, e
S.
C a e s a i u s,
Episcopus A ela ensis, qui dece n oc a o ae a is anno monacha um es amplexus. Uni e sa
insignium ho um i o um sc ip a plane s udio um cul um in monas e iis e incun , u e i-
cacio a ad hoc suadendum a gumen a nobis p aebean , quam quicquid ex p op iis ipso-
um exemplis possemus men e pe pende e~.
DOM JEAN MABIUON.
Biblio beca Ecclesias ica MabilLonica selec io um ope um melio-
umque edi ionum, ad Biblio becam ex ma e iis Ecc/esias icis compa andam,
publicada a
con inuació del
T ac a us de s udiis monas icis, ed. ci .,
p.
226,
cap. VII: apa es La ini,
Cal eco da ambé que alguns documen s e e en s a san Cesa i
d'A lés són menciona s pe Dom
J.
Mabillon en el seu amós ac a
De
Re
Diploma ica,
publica el
1681.
Ac ualmen se celeb a el seu e ce
cen ena i6.
La menció de la igu a de san Cesa i d'A lés com a da e ep esen-
an de I'escola de Le ins i la se a menció com un dels San s Pa es Lla ins
i esc ip o s eclesib ics, e es eix un especial in e s pe la se a isió com
a ep esen an del monaquisme li e a i i lle a , con inua més a d a o-
a Eu opa, especialmen pe I'o de benedic í7.
aliique Sc ip o es Ecclesias ici: C a e s a i i Episcopi A ela ensis homiliae CC11 in Ap-
pendice omi
5
S. Augus ini no ae edi ionis;
ibidem,
aI em duodccim homiliae a CI. Ba-
luzio edi ae oc o p ae e eas, quae haben u in Biblio heca
PP
es quibus cas, quae ad Mo-
nachos habi ae legun u , quidam Faus i Regiensis esse opinan u n.
DOM JEAN MABILLON.
De Re Diploma ica,
ed. Napoli, Ex ypog a~hia Vinc. U sini
17893,
Libe P imus,
cap. 111, p.
14a:
aSed quis pu e , inquis, Sanc imoniales pe G ego-
ium Magnum ab Episocpis poies a e exem ae uisse, nullo p aeun e exemplo? A p aeces-
se a exemplum S. Radegundis, es e G ego io Tu onensi, necnon C a e s a i i Episcopi
A ela ensis, qui pe sac am sanc issimi Papae u bis Romae, monachas coenobii A ela en-
sis, qui pe sac am sanc issimi Papae u bis Romae, monachas coenobii A ela ensis ab se
cons uc i as subjec ione Episcopi absol i cua e a , u legi u in eius Regulae ecapi ula io-
ne..
.
ibiden,
p. 1%: aSed pe spicua es e iam hanc in em sanc i C a
e
s
a
i
i Recapi-
ula io de pa henone A ela ensi
...
w;
c .
ambé,
ibidem,
p.
676:
aTes amen um sanc i
Caesa iis. En o n a aques da e documen ,
c :
G. MORIN, aLe es amen de Sain Césai e
d'A les e la c i ique de M. B . K usch*,
Re ue Bénédic ine
XVI,
1899,
pp.
97-1 12;
id., Sanc i Caesa ii episcopi Ope a Omnia,
Ma edsous
1942,
ol. 11, pp.
281-89.
7
C .
P.
LEHMANN. aThe Benedic ine O de and he ansmission o he li e a u e o An-
cien Rome in he Middle Ages ,
Edo scbung des Mi ela e s,
S u ga
1965,
Band. 111,
pp.
173-183.
Aques a ha es a ambé la me a esi gene al de ensada en el meu es udi de-
dica a la igu a de I'il,lus e bisbe a lesii, com un in en d'ap oximació a la se a igu a
com a home de lle es.
C :
J.
CLOSA FARRES.
Aspec os yp oblenas es ii' i icos en las bo ni-
lias de S. Cesá eo de A lés,
Uni e sidad de Ba celona, Ba celona
1975.