Entorn a la valoració de Sant Cesari d'Arlés en el segle XVII (Caesarius Arelatensis a l'obra de Dom Jean Mabillon)

ENTORN A LA VALORACIO DE SANT CESARI D'ARLÉS EN EL SEGLE XW (Caesa ilcs A ela ensis a l'ob a de Dom Jean MabiUon) J. Closa Fa is Si la publicació del Se mones Sanc i Caesa ii A ela ensis, da ada en els inicis del segle XVI a la ciu a de Venecia, assenyala el pun de pa ida d'una no a poca a la se a di usió eu opea1, no és menys impo an la alo ació al amen posi i a que li a a o ga l'enal i es udiós benedic i i eno ado dels es udis monis ics, Dom Jean Mabillon2. Jean Mabillon, nascu a Sain -Pie emon , ing essa a I'o de monis ic benedic i des de l'any 1654, publica més a d, l'any 1690, la se a magna ob a i ulada T ac a us de s udiis monas icis (T ai é des é udes monas i- ques), que ha ia d'a iba a eni una g an di usió a eu del món monis- ic eu opeu en els segles següen s, i ep esen a a una cla a con inuació del monaquisme occiden al i o ien al d'a el cul u al, pe con as a la inno ació d'un in en de monaquisme allunya de les lle es i la cul u a, G. MORIN, .Les edi ions des se mons de Sain Césai e d'A les du x lc si cle jusqu'B nos jou s*, Re ue Bénédic ine XLIII, 1931, pp. 23-37. 2 La bibliog a ia dedicada a la igu a i apo ació de Dom Jean Mabillon és mol amplia. Pe a una isió c í ica i a la egada com una aluosa guia, c : H. STEIN, eBibliog aphie Ch onologique des ou ages ela i s i Mabillon (1707,.1807)~, Mélanges e Documen spu- bliés d l'occassion du secondcen enai e de la mo de Mabillon, Pa ís 1908, pp. XXXIII ss. Dels es udis pos e io s me eixen una menció especial: H. LECLERCQ. Mabilon, 2 ols, Pa ís 1953-1917; Id., aMabillon*, Dic ionnai e d'li cheologie ch e ienne e Li u gie Xl, Pa- ís 19 , cols., 427-724; ]. BERGKAMP. Dom Jean Mabiil/on, Washing on 1928; L. DERIES, Un moine e un sa an Dom Jean MabUon. Religieux benedic in de L Cong ega ion de Sain Mau . (1632-1707), Abbaye Sain Ma in de Ligugé 1932; P. ROCHE. aJean Mabillon*, The New Ca holic Encyclopaedia, Washing on, The Ca holic Uni e si y o Ame ica 1967, ol. IX, pp. 1-2; DOM J.M. BESSE. Les é udes ecciesias iques d'ap isla mi - hode de MabiLon, Pa ís. 1900. ep esen a pe 1'Abbé de Rancé, undado de I'o de de la T apa3, i pe la se a ob a Les De oi s de la Vie Monas ique, de 1683. El doc e monjo benedic í, amic de Cha les Du F esne, Sieu de Du Cange, eno ado dels es udis de lla í medie al amb el seu immo al Glossa ium ad scnp o es Mediae e In imae Lu ini a em, ep esen a al seu o n una eno ació del món monb ic. Una menció especial apa eix dedicada a l'escola monh ica de les illes de Le ins, com a cen e mod lic de o a la F anca del da e segle de 1'Impe i om2 i de I'inici de 1'Eda Mi jana, pe la adició dels seus g ans esc ip o s i comen a is es eclesib- ics, com san Hono a , san Hila i, Mixim i Faus us de Riez, san Viceg de Le ins, san Euque i, Ve ani i Saloni, Vale i i, en da e lloc, san Cesa i d'A lés4, ja con empo ani de les in asions ge miiniques al sud de F anca. La impo iincia i alo ació que Dom Jean Mabillon concedia a la igu- a de Cesa i d'A lés com a esc ip o eclesib ic és palesa no an sols en aques a enume ació dels ep esen an s p incipals de l'escola de Le ins, sinó pe les línies que li dedica en la se a ~Biblio heca Ecclesias ica Mabi- llonica selec io um ope um, melio umque edi ionum, ad Biblio hecam ex ma e iis ecclesias icis compa andam~, ob a en la qual ja menciona la pa e ni a d'alguns se mons de san Cesa i d'A lés, publica s com a ap?ndix a la no a edició de do ze homilies publicades pel seu con empo- ani Claudi Baluzie, i de la p oblemhica dels anomena s se mones ad Monacbos, alguns dels quals e en a ibu'i s a Faus us de Riez5. 3 Re e en a la se a di usió a Ca alunya, c . E. FORT I COGUL. L'a en u a de la T apa a Ca aíunya, col.1. .Episodis de la His d ia , Ba celona 1968. 4 DOM JEAN MABIUON, T ac a us de s udiis monas icis, ed. Vene iis 17703, Apud L. Ba- silium, cap. XV: aT adi io s udio um in a coenobium, e po issimum O ien a is*; cap. XVI: *Con inua io ejusdem adi ionis apud Occiden ales*, p. 58: uEx solo Le inensi a chis e io, acile cae e o um Galliae p o o ypo, o celeb es quinc o saeculo p odie e i i, i u um splendo e, sapien ia e eloquen ia p aes an es, u paene sin innume abiles. Ta- les cx i e e S. Hono a us, S. Hila ius A ela ensis, Maximus e Faus us, Regienses, doc us Vicen ius Le inensis, S. Euche ius, una cum duobus iliis (p iusquam enim eligiosum in- due e habi um, uxo em habui , Vena ius e Salonius, ambo dein episcopi, quo um pos- e nus decennis an um e a , cum a geni o e in incly o is o coenobio Deo ui sac a us: a- les ande n ue e Vale ius Cemelensis, seu po ius Niaensis An is es, e S. C a e s a i u s, Episcopus A ela ensis, qui dece n oc a o ae a is anno monacha um es amplexus. Uni e sa insignium ho um i o um sc ip a plane s udio um cul um in monas e iis e incun , u e i- cacio a ad hoc suadendum a gumen a nobis p aebean , quam quicquid ex p op iis ipso- um exemplis possemus men e pe pende e~. DOM JEAN MABIUON. Biblio beca Ecclesias ica MabilLonica selec io um ope um melio- umque edi ionum, ad Biblio becam ex ma e iis Ecc/esias icis compa andam, publicada a con inuació del T ac a us de s udiis monas icis, ed. ci ., p. 226, cap. VII: apa es La ini, Cal eco da ambé que alguns documen s e e en s a san Cesa i d'A lés són menciona s pe Dom J. Mabillon en el seu amós ac a De Re Diploma ica, publica el 1681. Ac ualmen se celeb a el seu e ce cen ena i6. La menció de la igu a de san Cesa i d'A lés com a da e ep esen- an de I'escola de Le ins i la se a menció com un dels San s Pa es Lla ins i esc ip o s eclesib ics, e es eix un especial in e s pe la se a isió com a ep esen an del monaquisme li e a i i lle a , con inua més a d a o- a Eu opa, especialmen pe I'o de benedic í7. aliique Sc ip o es Ecclesias ici: C a e s a i i Episcopi A ela ensis homiliae CC11 in Ap- pendice omi 5 S. Augus ini no ae edi ionis; ibidem, aI em duodccim homiliae a CI. Ba- luzio edi ae oc o p ae e eas, quae haben u in Biblio heca PP es quibus cas, quae ad Mo- nachos habi ae legun u , quidam Faus i Regiensis esse opinan u n. DOM JEAN MABILLON. De Re Diploma ica, ed. Napoli, Ex ypog a~hia Vinc. U sini 17893, Libe P imus, cap. 111, p. 14a: aSed quis pu e , inquis, Sanc imoniales pe G ego- ium Magnum ab Episocpis poies a e exem ae uisse, nullo p aeun e exemplo? A p aeces- se a exemplum S. Radegundis, es e G ego io Tu onensi, necnon C a e s a i i Episcopi A ela ensis, qui pe sac am sanc issimi Papae u bis Romae, monachas coenobii A ela en- sis, qui pe sac am sanc issimi Papae u bis Romae, monachas coenobii A ela ensis ab se cons uc i as subjec ione Episcopi absol i cua e a , u legi u in eius Regulae ecapi ula io- ne.. . ibiden, p. 1%: aSed pe spicua es e iam hanc in em sanc i C a e s a i i Recapi- ula io de pa henone A ela ensi ... w; c . ambé, ibidem, p. 676: aTes amen um sanc i Caesa iis. En o n a aques da e documen , c : G. MORIN, aLe es amen de Sain Césai e d'A les e la c i ique de M. B . K usch*, Re ue Bénédic ine XVI, 1899, pp. 97-1 12; id., Sanc i Caesa ii episcopi Ope a Omnia, Ma edsous 1942, ol. 11, pp. 281-89. 7 C . P. LEHMANN. aThe Benedic ine O de and he ansmission o he li e a u e o An- cien Rome in he Middle Ages , Edo scbung des Mi ela e s, S u ga 1965, Band. 111, pp. 173-183. Aques a ha es a ambé la me a esi gene al de ensada en el meu es udi de- dica a la igu a de I'il,lus e bisbe a lesii, com un in en d'ap oximació a la se a igu a com a home de lle es. C : J. CLOSA FARRES. Aspec os yp oblenas es ii' i icos en las bo ni- lias de S. Cesá eo de A lés, Uni e sidad de Ba celona, Ba celona 1975.