HUMANISME
CLASSICISTA
I
HUMANISME
CRISTIA
EN L'ENSENYAMENT DE LA MITOLOGIA
AL
LLARG
DELS
SEGLES
XVIII
i
XIX
HISP~ICS
Josep Closa Fa és
. . .
pauca de
in ini is
deliba e place .
F.A.
Pomey
En la nos a poca, al cos a dels es udis ap o undi s i de les ob es e u-
di es i de g an pe ecció lingüís ica i ilolBgica en o n de I'an iga mi olo-
gia clissica g eco-lla ina i llu s elacions amb les cul u es o ien als, no
podem oblida en aques ema I'apo ació p eceden dels dos segles
da e s. Una ap oximació a les ob es més ep esen a i es de I'es udi mi o-
lagic i mi og a ic an e io als g ans descob imen s de la ilologia compa-
a i a i de la lingüís ica his a ica o de la his a ia de les eligions po a a-
o i millo la isió del lec o cul e i de I'es udiós. T ac a d'es abli qui-
na ha ia es a en un passa no massa llunya, a I'alba de I'e a mode na, la
o ma d'in e p e ació de les c eences mi olagiques dels an ics pobles de
la Medi e ania p e-c is iana, i quin e a el sen i que hom els concedia
dins 1'Pmbi dels es udis classics, és quelcom més que una pu a ece ca
d'a queologia
li e a is,
a es que unes de e minades ob es anqueja en
els lími s de llu s segles i assenyala en una i a; llu es udi, doncs, po
pe me e coneixe algunes end ncies cul u als que han pe ingu ins al
p esen , in luin les a s, les belles lle es i la li e a u a en gene al.
Dues d'aques es ob es singula s, ep esen a i es de les endencies de
I'humanisme classicis a i alho a de I'humanisme c is is en I'es udi de
I'an igo , pos e io men conegu s amb la denominació de
Al e umswis-
senscha i,
són enca a a ui el
Pan heum My hicum, seu abulosa deo um
his o ia
del jesui a F ancois An oine Pomey (1636-1673), i la
Hi o ia
poe icapa a La in eligencia de Los poe as y au o es an iguos
del ambé je-
sui a Pie e Gau uche (1602-1681). Fo en publicades pe p ime a ega-
da a la p ime a mei a del segle
XVII
i aduydes a di e en s llengües
d'Eu opa. Conegue en ambé una amplia di usió hispanica al lla g de
dos segles', ins a les ob es eno ado es de Cecilia Bohl de Fabe i Rai-
mundo de Miguel, di ulgan una o ma de eu e i comp end e I'an igo
des d'un pun de is a humanís ic i c is ii.
~mbdues ob es apa eixen edac ades i publicades a co nencamen s
del g an segle de Lluis XIV, que de e s'inicia I'any 1661, desp és de la
egencia del ca denal Mazza ino. La es a d'Eu opa a l' poca immedia a
assis eix a g ans e s his b ics que assenyalen I'inici d'una ?poca, com
I'abdicació de la eina C is ina de Suecia I'any 1654 i la se a e i ada a la
ciu a de Roma, o el c eixen a enc del pode u c. És e iden que
I'es-
p i
du si2cIe de Louis
XIVes oba ja a la ges ació de les dues ob es, que
ecollien la adició d'un passa mí ic i majes uós de llegendes i adi-
cions g andioses de déus, deeses i he ois llegenda is, que pocs anys
desp és ha ien de o na a la pleni ud a ís ica i immo al, g iicies a la mag-
ní ica i esplendo osa eali a del Palau de Ve salles, conjun a qui ec b-
nic i a ís ic més ep esen a iu del egna de Lluis XIV. En on del po-
de c eixen del món o ien al, la socie a cul a eu opea del segle XVII
ad eca el seu esgua d cap a I'an igo , com a on inexhau ible i pe enne
d'inspi ació a ís ica pe a la pin u a i I'escul u a, o les belles lle es, i
com un model de alo s mo als i cul u als de inido s d'una o ma de i-
sió del món2.
El í ol de I'ob a de F.A. Ponney, Pan heum My hicum, é un g an in-
e es com a e lex de la idea de Roma en el segle XVII ances i eu opeu.
Així, si pe a o a l'eu opa medie al, el símbol de la Roma an iga ha ia
I
El
Pan heum My hicum
de F an~oise An oine Pomey a conPixe una p ime a di usió
eu opea al ma eix segle de la se a apa ició. Les edicions anglesas es oben des de 1698 ins
a I'any 1793, i supe en les in edicions. Es coneixen ambé edicions ge maniques del ma-
eix segle; hi des aquen les de F ank u de 1738 i la eedició de 1771. C .
Bni ish
MI¿-
seum, Gene al Ca alogue o P in ed Books,
Lond es 1963, ol. 192, cols. 635-636. L'ob a
o iginalmen esc i a en llengua lla ina a ésse adu'ida més a d a la llengua ancesa.
I'any 1715. C .
Ca alogue Géné aldes Li es Imp imés
de la Biblio heque Na ionale, o-
me CXL, Pa is, MInis e e de 1'Educa ion Na ionale, cols. 350-352, esp. 351. L'ob a del
ambé jesu'i a Pie e Gau uche conegué una di usió més es ingida, enca a que les edi-
cions anceses conegudes són des de 1673 ins a 1773, i les e sions angleses de M. D'As-
signy co esponen als anys 1683 ins a 1701. C .
The B i ish Lib a y. Gene al Ca alogue
oj
Pni edBoks,
London, Miinchen, New Yo k. Pa is, ol. CXXI, p. 95;
Ca ahgue Gene al
des Lz es Imp imés de la Biblio heque Na ionale,
ome LVII!. Pa is, Minis e e de 1'Ins-
uc ion Publique e des Beaux A s, 1929, cols. 397-399, esp: 398.
2
Ambdues ob es esponen a un conjun de ci cums ancies semblan s a les del segle
d'Augus , igu a amb qui s'iden i ica a el ei Lluís XIV. C .
Lu~s
xl .
Me7nonas sob e el
a e degobema ;
p óogo, selección y ad. de M. G anell, Buenos Ai es, Mad id. 1947,
p.
46:
a,.
./os an iguos empe ado es omanosw.
Pe a la igu a d3Augus , c .
W.
DEONKA.
La
légende d'Oc a e Augu~ e, dieu, sau eu e mai e du monde,
Re ue de I'His oi e des Re-
ligions, WCXIII, 1960, pp. 38-57, 77-107, 163-195.
es a el Colissaeus, isió que s'en iqueix a pa i del segle
XII
amb al es
monumen s, els humanis es del Renaixemen , a qui ec es, pin o s i es-
cul o s es a en me a ella s pe I'edi ici de I'an ic Pan eó de Roma3. La
isió de Pomey és ambé la dels humanis es i alians p eceden s i con em-
po anis; pe aix6 I'esc ip o no e oca el Pan eó de Roma del seu segle, és
a di , el emple del Pan eó ans o ma en una església c is iana4, dedi-
cada a la Ma e de Déu des de l'any
609
d.C., sinó que in i a al lec o a
una isió imagini ia pe I'an ic
Pan beum
pagani zan de la Roma an i-
ga i impe ial. Com a bon humanis a, descob ido del passa an ic de Ro-
ma, Pomey é una isió limi ada. Pe con as , el seu con empo ani,
Cha les du F esne, Sieu de Du Canges, en la se a ob a magna, el
Glos-
san'um adSc ip o es Mediae e In imae La ini a is,
publicada pe p ime-
a egada I'any
1678,
amb una isió més amplia, a menció de la c is ia-
ni zació de I'an ic emple omi, ob a d'Ag ipa, a I' poca d'Augus . La
Roma del segle de Lluís
XIV
conegué una eno ació u banís ica de g an
elleu, que con igu i el seu aspec e monumen al conse a ins a ui, en
an que la Roma c is iana en o n de la Basílica de San Pe e, i el seu
conjun monumen al, ob a de Be nini, conse a a enca a la se a inde-
pendencia ju ídica. Pomey, con empo ani de les e o mes i bon coneixe-
do de la ciu a de Roma, e oca en la se a ob a el seu passa més
esplendo ós6.
El í ol ma eix del seu llib e,
Pan heum My hicum,
no és una pu a
icció li e i ia, sinó que é una g an impo incia desc ip i a del con in-
gu . De e , aques a ob a és una e i able guia pe al lec o a qui s'in i a
*
a isi a , enca a que sigui només po a pe la imaginació, I'an ic ecin e
del emple del Pan eó de Roma a I'ipoca del seu mhim esplendo im-
pe ial. Així, el llib e és p esen a com un pe i museu de les di ini a s
an igues isi a pe un p ecep o o guia i un es udiós de I'an igo , igu-
3
C .
(Pseudo) Beda, Ve sus de Colzssaeo,
ed. J.P. MIGNE.
P.L.
XCIV, (Pa is, 1862), col.
543:
Quamdiu s a Colisaeus, s a e Roma..
.
Des del segle XII, el Pan eó de Roma és e o-
ca al cos a del Colisaeus com a símbol de Roma. Aques a adició pe du a ins a les poe-
sies de Du Bellay. C .
MAGISTER
GREGORIUS
(D'OXFORD).
De mi abilibus V bis Romae,
ed.
R.B.C. HUYGENS, Leiden. E.J. B ill, 1970,
PP.
23-24;Jo~cHlM
DU
BELLAY.
Les An iqui es
de Rome. Les Reg e s, Ca m.
CVII, . 14:
a,.
.La Ro onde e ..
.
le Coliseea. Una isió gene-
al dels segles immedia s es oba a R. WEISS.
The Renaissance Disco e y o Classical An i-
qui y,
Ox o d. 1973.
C . R. KRAUTHEIMER.
Rome. P o le o a Ci y,
312-1308. P ince on Uni e si y P ess.
pp.
91. 96-97.
CAROLO
DU
FRESNE.
Domino Du
CANGE.
Giossa illm Medias e In imae La ini a is.
ed.
no a a
L.
Fa e (1883-1887), eed. de G az, Akademische D uck, ol. VI, p. 141 ss.:
Pan -
heum: Templum omnium Deo um, cui nunc
(1678)
S.
Ma ias Ro undae nomen
...
8.
" . KRAUTHEIMER.
OP. ci ., pp.
236. 243.
a, aques a da e a, amb la qual I'au o del ac a sugge eix que el lec-
o s'iden i iqui, com un e ce isi an del Pan eó an ic7, a i d'ésse
guia i ins ul en les adicions dels déus i deesses del món an ic, e i an
així la igno incia de la mi ologia, coneixemen onamen al pe al bon
li-
be ahm di ciplina um pe i' us8.
L'ap oximació al co pus mi ~g ~c és e a amb un o c í ic i cien í ic,
dins les limi acions i els coneixemen s de I' poca, i així és palesa, pe
exemple, en e oca la senzillesa i ingenui' a dels an ics omans a o a-
bles a I'accep ació de o a clase de cul es9.
El ca ic e p opi del segle i I'o ien ació de I'ob a pe a un públic li e-
a i c eien i c is ii, hom po obse a -10 en la cu a a compa a la his 6 ia
mí ica dels pobles g ec i lla í amb la c onologia bíblica del poble de
DéulO. De e , la compa anca de les es cul u es o e eix un cla p ece-
den de la end ncia mode na o ien ada a es udia les in lu ncies o ien-
als dins el món an ic.
L'enume ació de les di e en s di ini a s apa eix dis ibulda segons
unes cu ioses ca ego ies:
De &is coeles ibus, De &is e es n'bus, De &s
ma inis, De 'diis in e is, De &is mino ibus, De &is in&ge ibusl
.
. .
L'e ocació de cada una de les di ini a s an igues apa eix onamen ada
en el es imoni dels esc ip o s clissics g ecs i lla ins, a i d'e i a la
opi-
nionum di c epan ia
dels
my hologici seu in e p e es abula mm,
de la
adició mi og sca ja exis en des dels segles p eceden s1*. Hi ha ambé
una g an p eocupació pe dis ingi els con ingu s dels mi es és a di , el
sensus his o icus,
del
sensus mo alis
o del
sensus physicus abula um,
p eocupació de e minada pe la ma eixa inali a de supe a la adició
7
C .
Pan heumlMy hicum,
/seu/ abulosa/Deo um/His o~,
/hoc/p imo Epi omesl
E udi ionis okmine/B e i e diIucideaue comb ehensalauc o elP.
FRANCISCO POMEY
/e
Socie a e Jeu/. Edi io no issima, p io ibus co ec io , a iijque aene s guns o na a.
F anco u i. Apud Joh. Wilh. Riinnagel, MDCCXXXVIII (1738), p.
VI:
aLec o i E udi io-
nis Ae nulo..
.
nuseolu n pa e aciam ibi neumn;
ibid.,
p. xiii: aRoman in ipsam hospi em
induco, quem Palaeophilum hoc es An iqui a is s udiosum nomino, pe celebe ima
quaeque loca deducendu n a Mys agogo..
.
docendu nque de singulis, quae cogni u maxi-
me digna idebun u
...
Ad quid e diu ius no o in limine, A nice lec o ? E ol e pagi-
na n... Mys agogum seque e nos um, si Palaeophilus es, e E udi ionis a no e epe ies.
Duce e ille hodie ad Pan heum My hicumn.
8
POMEY.
O).
ci .,
p. xiii.
9
POMEY.
OP. ci .,
p.
4.
Pe a una isió mode na, c .
I.
THERASSE.
C oyances e c eduli és
des Romains, d'ap és Piine ¿'Ancien e les ec i ains la ins. Mélanges d'é udes anciennes
o e s a M. Lebel.
Quebec, 1980. pp. 283-319.
10
POMEY.
OP. ci .,
pp. 2-3.
l1
POMEY.
OP. ci .,
p. 21.
'2
POMEY.
OP. ci .,
p.
65.
mi og i ica que Pomey conside a a poc ence ada13. En on d'una a-
dició de comen a is conside a s com a me amen compilado a de on s
li e i ies an igues o mode nes, I'e udi jesu'i a ac a d'o e i una isió
més ap o undida de les an igues mi ologies mi jan~an el que denomina
la
enuclea io abulae,
és a di , I'explicació o exposició del mi e. De e ,
el comen a i dedica a les on s mi og iques p esen a mol es analogies
amb I'exegesi adicional pa ís ica dels ex os bíblics. D'una o ma ge-
ne al,
I'enuclea io abulae
comp en I'e imologia de la di ini a co es-
ponen , la menció de les on s an igues g egues o lla ines i l'exposició de
les a iacions del mi e d'uns esc ip o s més an ics a al es pos e io s pe 6
semp e a I'an igo . Aques a ma eixa o ien ació objec i a és enca a p ac-
icada a ui.
El
Phan eum My hicum
és esc i en o ma de diileg, almenys en la se-
a p ime a pa ; ugin del o dogmi ic la lec u a es a ag adable i cap i-
a I'a enció del lec o des de les p ime es pigines.
A
més a més, I'ob a
o iginal es a a o nada amb ep esen acions ic~nog ~ques de les p inci-
pals di ini a s de la mi ologia an iga de G cia i Roma, apo an així dos
elemen s bisics pe a a o i I'ensenyamen i I'es udi, i, en da e lloc
l'admi ació
i
el con eu dels es udis de I'an igo :
commodi as
e
iucundi-
as.
És e iden que, en deixa o a del ex aques es il.lus acions en al-
gunes edicions hispaniques i en ac a s pos e io s esc i s segons el model
del
Pan heum My hicum,
com el llib e de Raimundo de Miguel, desa-
pa egue en alho a dos elemen s bisics que a a o ien I'es udi ni og 81c i
mi olagic. Aques e , la pob esa de la ima ge, es oba ambé a les edi-
cions hispiniques del P. Gau uche, en con as amb les il~lus acions
del llib e de Cecilia Bohl de Fabe .
El canon d'esc ip o s models,
canon auc o um,
és mol a ia a I'ob a
de Pomey i comp i% esc ip o s mol con as a s com
Plau us, Ennius,
Cice o,
la on més ci ada,
Ho a ius, Ve gilius, Tibulhs, O idills, Li-
ius, Manilius, Plinius, Apuleius, Se ius, Censo inus, Lucianus,
l'unic
au o g ec esmen a , i
Sanc us Augus inus, Sanc us Zsido us Hispalensis
i
Sanc us Thomas Aquinas,
com a on s c is ianes,
a
més de la e sió bí-
blica dels
LXX,
Sep uagin a In e p e es,
i
Boccaccius, E asme
i
Jus us
~ipsius'~
com a on s humanís iques.
'3
POMEY.
OP.
ci .,
p.
4.
l4
POMEY.
OP.
ci .,
pp.
5-6, 19-21, 30, 47, 53, 75, 172, 184, 204, 206, 259.
Un es udi
mode n acu a de les a iacions segons les on s lla ines hom po oba -10 a
E.E.
BURRISS,
xThe Romans and his eligions,
ClassicalJoumal,
XXIV,
1929,
pp.
595-604.
C . ambé
H.H. HUXLEY, nSome obse a ions on he gods in Roman poe y,.
Hibbe
Joumal
LIV,
1955-1956,
PP.
384-391.

El
Pban eum My bicum,
esc i de o ma mol
li e a is,
i alho a amb
I'objec e d'ésse una ob a comp esa amb acili a i plae , g acies a les
ima ges iconog a iques, ingué una g an in luencia en la adició pos e-
io en con as amb una adició oluminosa quan al nomb e dels seus
ex os, pe 6 di ícil de llegi amb p o i i plae 1>.
L'ob a del seu con empo ani Pie e Gau uche, la
His oi e poe ique
poa l'in elligence des po2 es e des au eu s anciens,
que ins i o in-
gué I'hono d'ésse immo ali zada en ésse adulda a la llengua lla ina,
His o ia poe ica ad acilio em poe a um e e e um auc o um
in elligen iam16,
p esen a g ans analogies amb I'esc i p eceden , enca a
que li e a iamen és més pob a. Una lec u a simul ania d'ambdues
ob es pe me d'obse a algunes di e ncies cu ioses degudes unes al
p opi ac adis a, i les al es a I'au o de la e sió adui'da a la llengua
cas ellana.
En p ime lloc, cal esmen a la delicadesa de I'esc ip o en e oca al-
guns emes de o gai ebé p e- oman ic, com I'amo a la a do de la i-
da, o la his b ia de la pa ella Pomona i Ve umnus, o el ema d'I is alli-
be an la eina Dido de la se a dolo osa agonia, o la is o de les animes
p i ades de epbs i condemnades a cen anys de sole a abans d'a iba a
la elici a del descans en els Camps Elisis1'.
Una no a mol di e enciado a po ésse ambé la p eocupació pe
I'exac i ud ma ema ica en e oca el passa mi olBgic o la isió de I'an iga
mi ologia g ega des d'un pun de is a es ic amen oma, que de ega-
des no deixa de e lec i una ac i ud i bnica, i ins de sub il humo 1*.
15
POMEY, op. ci ., pp. iii-ix: <De i ulo quem ge i , unum dum axa subjicio Epi ome,
ipsi nomen es ; nec imme i o sane, mea quidem sen en ia: quidquid enim sexcen is spa -
sum oluminibus pe plexum ple umque indiges umque con ine u ..
.n.
Pe al de all de la
di usió hispana, c .
A.
PALAU DULCET.
ManualdelLib e o Hispano Amencano.
Ba celona,
1959,
n?
230763-64,
s. . Pomey, Pan eón My ico.
16
CF.
Ca alogue Géné al des Li es I np imés de la Biblio heque Na ional.
Pa ís,
ed.
ci .,
. LVIII,
1929,
cols.
397-399,
esp. p.
398.
17
C .
Epi omelde la abulosa his o ca/de ¿os Dioseslque en iancés ees ¿bió/el Pad e
Ped o Gau uche/de la Compania de Jesús/ esu nido y aduczdo en espa iol pa a
la/mayo u ilidad de la + en udl.
Ba celonaIImp en a de la Vda.
é
hijo de Sie als.
a./pp.
48-49, 50, 64.
La His o ia Poé ica de
P.
Gau uche ou eedi ada a Mad id I'any
1943,
pe
C.
Pé ez Bus aman e.
'8
GAUTRUCHE,
His onb Poe ica, ed. ci .,
pp.
76-77:
((~scula&o, hijo de Apolo, y de la
nin a Co onis, an excelen e néa'ico que cu aba los en e mos deshauciados..
.
Lo qual lle-
ando mal Plu ón, po que se le disminuía su censo, se quejó a Jupi e ..
.
u;
ibid
,
p
.
1
12
:
nel Cíclope..
.
le comió seis de sus compaííe os, y, po co esia, le o eció que no le come ia
sino uno mis..
.*.
L'exac i ud nume ica és més e iden al
Epi ome.
C .
les enume acions
de iades di ines: les es
Lamiae,
les es
Si enes,
les es
G icies,
les es
Go gones,
les
es
Fú ies,
o les cinquan a
Danaides.
La p eocupació nums ica es palesa a I'e ocació de la
Pe al a pa , el ac a del
P.
Gau uche o e eix ambé una o ien ació
igo osa i cien í ica, ins i o inno ado a, amb la se a cons an p eocu-
pació pe elaciona la geog a ia dels ind e s mí ics amb la eali a opo-
nímica i his b ica pos e io 19.
El model d'exegesi bíblica aplica a la lec u a i al comen a i dels ex os
mi olbgics ambé és p esen a l'esc i del
P.
Gau mche, i alho a una de-
e minada o ien ació c is iana i educa i a de la
se a
lec u a de les on s
an igues, cosa que explica ia el seu silenci de emes conside a s
inhumans20. El c i e i mo ali zan , uni a la p eclcupació pe la eali a
his b ica, pe me d'explica l'iimplia di usió del ac a , malg a la se a
senzillesa21.
Quan a les edicions hispiniques, l'ob a del P. Gau uche ingué una
lmplia di usió a es el nomb e d'edicions des de
1719
ins al
1848,
en
con as amb I'ob a del P. Pomey. Tanma eix, le.; e e encies bibliog l-
iques són només una guia o ien a i a. Així, la m.enció del ac a de P.
Pomey pe pa dels es udiosos pe me d'en e eu e una di usió més es-
caiguda de T oia,
I'exscidium u bis T oiae.
C . GAUTRUCHE.
~$i ome,
ed. ci , pp. 89-90:
a.
..a la in de diez aiios de ap e ado ce co la iguala on con el suelo in oducido po pa e
de Sinon en la ciudad aquel a al caballo, p eñado de 15.000 soldados. Pe die on 10s g ie-
gos en es a gue a 800 ochen a mil homb es
...
Los oyanos..
.
seiscien os se en a seis mil
ciudadanos. Aquí acabó el impe io de T oya con su ey P ia o
y
en el año del mundo de
dos mil ochocien os
y
se en a, siendo juez de 10s heb eos Ail~jnu.
IX . GAUTRUCHE.
His o ia poé ica pa a la e eligencia de
LIS
poe as y de /os au o es un-
iguos,
ed. ci . de C. Pi ez Bus aman e; pp. 19: ~(Rodas..
.
10s sa acenos se apode a on de
la isla el año de 684,;
ibid.,
p. 74: xLa Tebaida, p o incia en o os iempos muy céleb e
po se habi ación de in ini os anaco e asu; p. 85: .el Peloponesos, que aho a llamamos la
Mo ea~; p. 113: alas cos as de 10s les igones ce ca del luga , cue hoy es el pue o de Cale-
ao; p. 127:
c e a
que aho a llamamos Candia .
20
La e sió espanyola de
I'Epi ome
sup imeix, pe compa ació amb la e sió de la
His-
o ia Poe ica,
o es les na acions conside ades pe I'au o o i;;inal com xhis o ias..
.
llenas
de unes as a en u asu
(His onapoé ica,
ed. ci ., p. 87), is a di , pe exemple, les de
Sal-
~noeeus, Philoc e es,
el p eceden clissic de la igu a li e i ia de
Robinson C usoe, Fala is,
Sci o, P ocm o, Pinjoo, A eus, I igenia, Te si e~, T oih,
aq- es
da e immo ali za pe
Chauce .
21
La
His o iapoé ica
a ésse publicada des de 1719 ins a I'any 1843. Recen men ou
eedi ada pe C. Pé ez Bus aman e, Mad id, 1943. Les dades del
Epi ome
són mol di u-
ses; s'en coneixen edicions del segle
XVIII,
edicions conjun es : mb el
Pan heum My hicum
de
F.
A. Pomey, com la de 1768, i eedicions del
Epi ome
de 1829 i 1848. C . PALAU DUL-
CET,
op. ci .,
ol.
VI,
Ba celona, 1953, no 100783-100'192, 100793-94
(Epi ome),
100780-82
(His o iapoé ica).
El cinon d'au o s de la
His oia Poe' zca
is mol a ia i hi
p edominen les on s g egues: Hesíode. Home , He Gdo , 'inda , els igics Sa ocles i
Eu ipides, i al es esc ip o s com GG gies, Pla ó, Piu a c, Dio lo de Sicília, Da es Ph ygius
i Dic is C e ensis, o San Pau. En e els esc ip o s lla ins, a mi:s a més dels ma eixos de Po-
mey, esmen a Te ul.lii i C. Solinus.
ingida pe 6 més selec a. Pomey és esmen a com a llib e de g an in e-
s pels es udiosos del segle
XVIII
a Ca alunya, com C. Valls i Gelizz, o i-
gu a a en e els llib es de la biblio eca d'esc ip o s an il.lus es com el
P.
Juan C~ ominas~~, digne con inuado de la amosa ob a i ulada
Me-
monas pa a ayuda a o ma un Diccionanb c i ico de los esc i o es ca a-
lanes
(Ba celona,
1836),
del bisbe F lix To es Ama , o la menció enca a
com a on mode na pe pa de lla inis es del da e segle com
D.
Rai-
mundo de Miguel.
La adició humanís ica i la adició c is iana són ambé p esen s al pe-
i ac a de Mi ologia de Raimundo de Miguel, esc i en o ma dialoga-
da, seguin el model de Pomeyz4.
En al es ob es d'aspec e mol senzill, pe 6 de con ingu li e a i no
gens menysp eable, la ma eixa senzillesa buscada explica el silenci de les
on s, pe bé que la se a lec u a hi condueix a o lec o coneixedo de la
li e a u a p eceden . Així, cal eco da que algun esc ip o de g an ama
esc igué ambé ac a s de mi ologia, com a a Cecilia Bohl de Fabe , que
dedica la se a ob a a la o mació de la p ime a in an esa2>.
L'e olució del emps i la o mació de l'e~c ip o a~~ es conc e en a
l'ob a de
C.
Bohl de Fabe , en la in oducció de pe sona ges de la mi o-
logia cel ica, com el g an migic Me lí del cicle a ú ic2' o la p esencia de
22
C . J. CLOSA FARRES, aApo ació al coneixemen de I'es a dels es udis cl2ssics al om-
ban del segle XVIII. L'ob a de C. Valls i Geliw,
Fa en ia,
211, 1980, p. 126.
23
L'edició de F.A. POMEY.
Pan heum My hicum,
ci ada en el p esen a icle, es conse -
a a la Biblio eca del Semina i Concilia de Ba celona i po a el següen ex-lib is:
nPan -
heum My hicum..
.
auc o e P.
F.
Pomey..
.
F anco u l Apud
J.W.
Rünnagel. MDCCXX-
XVIII. ausui Josephi Co minas e Lla enca. Mon. ISe iensis~.
24
C .
Elenzen os de Mi ologia, i os y cos umb es de ¿os an iguos omanos..
.
dspues a
pa a uso de os jó enes que es udian el e ce año de Lu ín po
D.
RAIMUNDO
DE
MIGUEL.
Bu gos, A. Re illa, 1856. La sisena edició és del 1899 i es conse a a la Biblio eca Nacional
de Mad id. C . PALAU DULCET,
op. ci .,
ol. IX. Ba celona. 1956, nP 168756-59.
25
C . FERNAN CABALLERO. (pseudanim de Cecilia Bohl de Fabe ),
La mi ologia con ada
alos niños,
Ba celona, 1878, 18883. A la se a ob a Cecilia B6hl de Fabe con inua la adi-
ció de Pomey i Gau uche en la se a cu a de la c onologia bíblica, i ambé de la poesia com
a on li e k ia. C .
op. ci .,
p. 27: aNino, undado del Impe io Asi iou;
ibid.,
p. 26: <(la
mi ología) la embellecie on 10s a o unados poe as g iegos
y
la inos,
y
10s excelen es a is-
as a enienses con sus ob as maes asx
26
Cecilia Bohl de Fabe és desc i a com auna española de al o ango..
.
educada en Ale-
mania, (conc e amen al domini senyo ial
i
pa e n de Go slow, a Mecklembou g) pe la
Li-
e a i Ghe und Kn' ische Blii e de Bo sen-Halle,
Hambu g, 1840, p. 737.
27
B jHLDE FABER.
OP. ci .,
p. 117: aMe lin ue epu ado po un g an mágico..
.
nada de
ex año es que se le a ibuya a su somb e o la i ud de hace lo in isiblew. C . C. LEWIS.
ClassicdMy hology andA hu ian Romance,
Lond es. 1932; C. SQUIRE.
The My hology oj
he Bnkish Islands,
Lond es, 1905.
la adició medie al dels
Phys b ogzls
o
bes ia i^^^,
que a la e sió de la
se a ob a apa eixen adap a s al lec o s in an ils, so a el nom d'animals
mi olhgics.
La di usió de les ob es de Pomey
i
Gau uche o és p oduí dins un
bui de ac a s i manuals de mi ologia cliissica, enca a que aques es
ob es hispiiniques exis en s, malg a la pe sonali a d'alguna a alada pe
esc ip o s com Lope de Vega, es a en oblidades al p es a ges de les bi-
blio eques al omban del segle
XVIII
i al inal del Scgle d'O de la li e a-
u a espanyola29, en an que e en desbancades pels nous ac a s, com
els de Pomey i Gau uche, que es a en com a ~mo lilics pe als nous se-
gles
i
esc ip o s.
28
BOHL
DE
FABER.
OP. ci .,
pp. 99-104. En o n a la adició del
Physiologus,
c . F.J. CAR-
MODY.
Physiologus La inus. Ve sio
Y,
Uni e si y o Cali o nia Publica ions in Classical
Philology, 11, 194 1, pp. 95- 134;
Id,
De bes iis e aliis ebus ajid he La in Physiologus,
Speculum,
XIII, 1938, pp. 153-159.
2"Els ac a s hispanics de F ay Bal asa de Vi o ia.
Thea o
de
los dioses de la gen ili-
dad,
o la
Philosophia sec e a
de Juan Pé ez de Moya p esen en, com les ob es de Pomey
i
Gau uche, an e io en la c onologia, una p eocupació mo ali z:~n i his 6 ica, espec i a-
men . Com essenya Cossio, dope de Vega ue ap oban e de la p ime a edición (del ac-
a de F ay Bal asa de
i o ia)^.
La inno ació d'aques ac adis : esideix en la menció de
poe es hispanics al cos a de les on s Ila ~~nes, conc e amen
Ga cilaso
i
Lope de Vega:
Aques a inno ació a ésse con inuada pel seu con inuado F ay Juan Bau is a Aguila . C .
JosE MARiA
DE
Cosslo.
Fabulas ni ol6gica. en Epaña.
Mad id, Espasa-Calpe. 1952, pp. 65-
71, 448 i 477-79.