Humanisme classicista i humanisme cristià en l'ensenyament de la mitologia al llarg dels segles XVIII i XIX hispànics

HUMANISME CLASSICISTA I HUMANISME CRISTIA EN L'ENSENYAMENT DE LA MITOLOGIA AL LLARG DELS SEGLES XVIII i XIX HISP~ICS Josep Closa Fa és . . . pauca de in ini is deliba e place . F.A. Pomey En la nos a poca, al cos a dels es udis ap o undi s i de les ob es e u- di es i de g an pe ecció lingüís ica i ilolBgica en o n de I'an iga mi olo- gia clissica g eco-lla ina i llu s elacions amb les cul u es o ien als, no podem oblida en aques ema I'apo ació p eceden dels dos segles da e s. Una ap oximació a les ob es més ep esen a i es de I'es udi mi o- lagic i mi og a ic an e io als g ans descob imen s de la ilologia compa- a i a i de la lingüís ica his a ica o de la his a ia de les eligions po a a- o i millo la isió del lec o cul e i de I'es udiós. T ac a d'es abli qui- na ha ia es a en un passa no massa llunya, a I'alba de I'e a mode na, la o ma d'in e p e ació de les c eences mi olagiques dels an ics pobles de la Medi e ania p e-c is iana, i quin e a el sen i que hom els concedia dins 1'Pmbi dels es udis classics, és quelcom més que una pu a ece ca d'a queologia li e a is, a es que unes de e minades ob es anqueja en els lími s de llu s segles i assenyala en una i a; llu es udi, doncs, po pe me e coneixe algunes end ncies cul u als que han pe ingu ins al p esen , in luin les a s, les belles lle es i la li e a u a en gene al. Dues d'aques es ob es singula s, ep esen a i es de les endencies de I'humanisme classicis a i alho a de I'humanisme c is is en I'es udi de I'an igo , pos e io men conegu s amb la denominació de Al e umswis- senscha i, són enca a a ui el Pan heum My hicum, seu abulosa deo um his o ia del jesui a F ancois An oine Pomey (1636-1673), i la Hi o ia poe icapa a La in eligencia de Los poe as y au o es an iguos del ambé je- sui a Pie e Gau uche (1602-1681). Fo en publicades pe p ime a ega- da a la p ime a mei a del segle XVII i aduydes a di e en s llengües d'Eu opa. Conegue en ambé una amplia di usió hispanica al lla g de dos segles', ins a les ob es eno ado es de Cecilia Bohl de Fabe i Rai- mundo de Miguel, di ulgan una o ma de eu e i comp end e I'an igo des d'un pun de is a humanís ic i c is ii. ~mbdues ob es apa eixen edac ades i publicades a co nencamen s del g an segle de Lluis XIV, que de e s'inicia I'any 1661, desp és de la egencia del ca denal Mazza ino. La es a d'Eu opa a l' poca immedia a assis eix a g ans e s his b ics que assenyalen I'inici d'una ?poca, com I'abdicació de la eina C is ina de Suecia I'any 1654 i la se a e i ada a la ciu a de Roma, o el c eixen a enc del pode u c. És e iden que I'es- p i du si2cIe de Louis XIVes oba ja a la ges ació de les dues ob es, que ecollien la adició d'un passa mí ic i majes uós de llegendes i adi- cions g andioses de déus, deeses i he ois llegenda is, que pocs anys desp és ha ien de o na a la pleni ud a ís ica i immo al, g iicies a la mag- ní ica i esplendo osa eali a del Palau de Ve salles, conjun a qui ec b- nic i a ís ic més ep esen a iu del egna de Lluis XIV. En on del po- de c eixen del món o ien al, la socie a cul a eu opea del segle XVII ad eca el seu esgua d cap a I'an igo , com a on inexhau ible i pe enne d'inspi ació a ís ica pe a la pin u a i I'escul u a, o les belles lle es, i com un model de alo s mo als i cul u als de inido s d'una o ma de i- sió del món2. El í ol de I'ob a de F.A. Ponney, Pan heum My hicum, é un g an in- e es com a e lex de la idea de Roma en el segle XVII ances i eu opeu. Així, si pe a o a l'eu opa medie al, el símbol de la Roma an iga ha ia I El Pan heum My hicum de F an~oise An oine Pomey a conPixe una p ime a di usió eu opea al ma eix segle de la se a apa ició. Les edicions anglesas es oben des de 1698 ins a I'any 1793, i supe en les in edicions. Es coneixen ambé edicions ge maniques del ma- eix segle; hi des aquen les de F ank u de 1738 i la eedició de 1771. C . Bni ish MI¿- seum, Gene al Ca alogue o P in ed Books, Lond es 1963, ol. 192, cols. 635-636. L'ob a o iginalmen esc i a en llengua lla ina a ésse adu'ida més a d a la llengua ancesa. I'any 1715. C . Ca alogue Géné aldes Li es Imp imés de la Biblio heque Na ionale, o- me CXL, Pa is, MInis e e de 1'Educa ion Na ionale, cols. 350-352, esp. 351. L'ob a del ambé jesu'i a Pie e Gau uche conegué una di usió més es ingida, enca a que les edi- cions anceses conegudes són des de 1673 ins a 1773, i les e sions angleses de M. D'As- signy co esponen als anys 1683 ins a 1701. C . The B i ish Lib a y. Gene al Ca alogue oj Pni edBoks, London, Miinchen, New Yo k. Pa is, ol. CXXI, p. 95; Ca ahgue Gene al des Lz es Imp imés de la Biblio heque Na ionale, ome LVII!. Pa is, Minis e e de 1'Ins- uc ion Publique e des Beaux A s, 1929, cols. 397-399, esp: 398. 2 Ambdues ob es esponen a un conjun de ci cums ancies semblan s a les del segle d'Augus , igu a amb qui s'iden i ica a el ei Lluís XIV. C . Lu~s xl . Me7nonas sob e el a e degobema ; p óogo, selección y ad. de M. G anell, Buenos Ai es, Mad id. 1947, p. 46: a,. ./os an iguos empe ado es omanosw. Pe a la igu a d3Augus , c . W. DEONKA. La légende d'Oc a e Augu~ e, dieu, sau eu e mai e du monde, Re ue de I'His oi e des Re- ligions, WCXIII, 1960, pp. 38-57, 77-107, 163-195. es a el Colissaeus, isió que s'en iqueix a pa i del segle XII amb al es monumen s, els humanis es del Renaixemen , a qui ec es, pin o s i es- cul o s es a en me a ella s pe I'edi ici de I'an ic Pan eó de Roma3. La isió de Pomey és ambé la dels humanis es i alians p eceden s i con em- po anis; pe aix6 I'esc ip o no e oca el Pan eó de Roma del seu segle, és a di , el emple del Pan eó ans o ma en una església c is iana4, dedi- cada a la Ma e de Déu des de l'any 609 d.C., sinó que in i a al lec o a una isió imagini ia pe I'an ic Pan beum pagani zan de la Roma an i- ga i impe ial. Com a bon humanis a, descob ido del passa an ic de Ro- ma, Pomey é una isió limi ada. Pe con as , el seu con empo ani, Cha les du F esne, Sieu de Du Canges, en la se a ob a magna, el Glos- san'um adSc ip o es Mediae e In imae La ini a is, publicada pe p ime- a egada I'any 1678, amb una isió més amplia, a menció de la c is ia- ni zació de I'an ic emple omi, ob a d'Ag ipa, a I' poca d'Augus . La Roma del segle de Lluís XIV conegué una eno ació u banís ica de g an elleu, que con igu i el seu aspec e monumen al conse a ins a ui, en an que la Roma c is iana en o n de la Basílica de San Pe e, i el seu conjun monumen al, ob a de Be nini, conse a a enca a la se a inde- pendencia ju ídica. Pomey, con empo ani de les e o mes i bon coneixe- do de la ciu a de Roma, e oca en la se a ob a el seu passa més esplendo ós6. El í ol ma eix del seu llib e, Pan heum My hicum, no és una pu a icció li e i ia, sinó que é una g an impo incia desc ip i a del con in- gu . De e , aques a ob a és una e i able guia pe al lec o a qui s'in i a * a isi a , enca a que sigui només po a pe la imaginació, I'an ic ecin e del emple del Pan eó de Roma a I'ipoca del seu mhim esplendo im- pe ial. Així, el llib e és p esen a com un pe i museu de les di ini a s an igues isi a pe un p ecep o o guia i un es udiós de I'an igo , igu- 3 C . (Pseudo) Beda, Ve sus de Colzssaeo, ed. J.P. MIGNE. P.L. XCIV, (Pa is, 1862), col. 543: Quamdiu s a Colisaeus, s a e Roma.. . Des del segle XII, el Pan eó de Roma és e o- ca al cos a del Colisaeus com a símbol de Roma. Aques a adició pe du a ins a les poe- sies de Du Bellay. C . MAGISTER GREGORIUS (D'OXFORD). De mi abilibus V bis Romae, ed. R.B.C. HUYGENS, Leiden. E.J. B ill, 1970, PP. 23-24;Jo~cHlM DU BELLAY. Les An iqui es de Rome. Les Reg e s, Ca m. CVII, . 14: a,. .La Ro onde e .. . le Coliseea. Una isió gene- al dels segles immedia s es oba a R. WEISS. The Renaissance Disco e y o Classical An i- qui y, Ox o d. 1973. C . R. KRAUTHEIMER. Rome. P o le o a Ci y, 312-1308. P ince on Uni e si y P ess. pp. 91. 96-97. CAROLO DU FRESNE. Domino Du CANGE. Giossa illm Medias e In imae La ini a is. ed. no a a L. Fa e (1883-1887), eed. de G az, Akademische D uck, ol. VI, p. 141 ss.: Pan - heum: Templum omnium Deo um, cui nunc (1678) S. Ma ias Ro undae nomen ... 8. " . KRAUTHEIMER. OP. ci ., pp. 236. 243. a, aques a da e a, amb la qual I'au o del ac a sugge eix que el lec- o s'iden i iqui, com un e ce isi an del Pan eó an ic7, a i d'ésse guia i ins ul en les adicions dels déus i deesses del món an ic, e i an així la igno incia de la mi ologia, coneixemen onamen al pe al bon li- be ahm di ciplina um pe i' us8. L'ap oximació al co pus mi ~g ~c és e a amb un o c í ic i cien í ic, dins les limi acions i els coneixemen s de I' poca, i així és palesa, pe exemple, en e oca la senzillesa i ingenui' a dels an ics omans a o a- bles a I'accep ació de o a clase de cul es9. El ca ic e p opi del segle i I'o ien ació de I'ob a pe a un públic li e- a i c eien i c is ii, hom po obse a -10 en la cu a a compa a la his 6 ia mí ica dels pobles g ec i lla í amb la c onologia bíblica del poble de DéulO. De e , la compa anca de les es cul u es o e eix un cla p ece- den de la end ncia mode na o ien ada a es udia les in lu ncies o ien- als dins el món an ic. L'enume ació de les di e en s di ini a s apa eix dis ibulda segons unes cu ioses ca ego ies: De &is coeles ibus, De &is e es n'bus, De &s ma inis, De 'diis in e is, De &is mino ibus, De &is in&ge ibusl . . . L'e ocació de cada una de les di ini a s an igues apa eix onamen ada en el es imoni dels esc ip o s clissics g ecs i lla ins, a i d'e i a la opi- nionum di c epan ia dels my hologici seu in e p e es abula mm, de la adició mi og sca ja exis en des dels segles p eceden s1*. Hi ha ambé una g an p eocupació pe dis ingi els con ingu s dels mi es és a di , el sensus his o icus, del sensus mo alis o del sensus physicus abula um, p eocupació de e minada pe la ma eixa inali a de supe a la adició 7 C . Pan heumlMy hicum, /seu/ abulosa/Deo um/His o~, /hoc/p imo Epi omesl E udi ionis okmine/B e i e diIucideaue comb ehensalauc o elP. FRANCISCO POMEY /e Socie a e Jeu/. Edi io no issima, p io ibus co ec io , a iijque aene s guns o na a. F anco u i. Apud Joh. Wilh. Riinnagel, MDCCXXXVIII (1738), p. VI: aLec o i E udi io- nis Ae nulo.. . nuseolu n pa e aciam ibi neumn; ibid., p. xiii: aRoman in ipsam hospi em induco, quem Palaeophilum hoc es An iqui a is s udiosum nomino, pe celebe ima quaeque loca deducendu n a Mys agogo.. . docendu nque de singulis, quae cogni u maxi- me digna idebun u ... Ad quid e diu ius no o in limine, A nice lec o ? E ol e pagi- na n... Mys agogum seque e nos um, si Palaeophilus es, e E udi ionis a no e epe ies. Duce e ille hodie ad Pan heum My hicumn. 8 POMEY. O). ci ., p. xiii. 9 POMEY. OP. ci ., p. 4. Pe a una isió mode na, c . I. THERASSE. C oyances e c eduli és des Romains, d'ap és Piine ¿'Ancien e les ec i ains la ins. Mélanges d'é udes anciennes o e s a M. Lebel. Quebec, 1980. pp. 283-319. 10 POMEY. OP. ci ., pp. 2-3. l1 POMEY. OP. ci ., p. 21. '2 POMEY. OP. ci ., p. 65. mi og i ica que Pomey conside a a poc ence ada13. En on d'una a- dició de comen a is conside a s com a me amen compilado a de on s li e i ies an igues o mode nes, I'e udi jesu'i a ac a d'o e i una isió més ap o undida de les an igues mi ologies mi jan~an el que denomina la enuclea io abulae, és a di , I'explicació o exposició del mi e. De e , el comen a i dedica a les on s mi og iques p esen a mol es analogies amb I'exegesi adicional pa ís ica dels ex os bíblics. D'una o ma ge- ne al, I'enuclea io abulae comp en I'e imologia de la di ini a co es- ponen , la menció de les on s an igues g egues o lla ines i l'exposició de les a iacions del mi e d'uns esc ip o s més an ics a al es pos e io s pe 6 semp e a I'an igo . Aques a ma eixa o ien ació objec i a és enca a p ac- icada a ui. El Phan eum My hicum és esc i en o ma de diileg, almenys en la se- a p ime a pa ; ugin del o dogmi ic la lec u a es a ag adable i cap i- a I'a enció del lec o des de les p ime es pigines. A més a més, I'ob a o iginal es a a o nada amb ep esen acions ic~nog ~ques de les p inci- pals di ini a s de la mi ologia an iga de G cia i Roma, apo an així dos elemen s bisics pe a a o i I'ensenyamen i I'es udi, i, en da e lloc l'admi ació i el con eu dels es udis de I'an igo : commodi as e iucundi- as. És e iden que, en deixa o a del ex aques es il.lus acions en al- gunes edicions hispaniques i en ac a s pos e io s esc i s segons el model del Pan heum My hicum, com el llib e de Raimundo de Miguel, desa- pa egue en alho a dos elemen s bisics que a a o ien I'es udi ni og 81c i mi olagic. Aques e , la pob esa de la ima ge, es oba ambé a les edi- cions hispiniques del P. Gau uche, en con as amb les il~lus acions del llib e de Cecilia Bohl de Fabe . El canon d'esc ip o s models, canon auc o um, és mol a ia a I'ob a de Pomey i comp i% esc ip o s mol con as a s com Plau us, Ennius, Cice o, la on més ci ada, Ho a ius, Ve gilius, Tibulhs, O idills, Li- ius, Manilius, Plinius, Apuleius, Se ius, Censo inus, Lucianus, l'unic au o g ec esmen a , i Sanc us Augus inus, Sanc us Zsido us Hispalensis i Sanc us Thomas Aquinas, com a on s c is ianes, a més de la e sió bí- blica dels LXX, Sep uagin a In e p e es, i Boccaccius, E asme i Jus us ~ipsius'~ com a on s humanís iques. '3 POMEY. OP. ci ., p. 4. l4 POMEY. OP. ci ., pp. 5-6, 19-21, 30, 47, 53, 75, 172, 184, 204, 206, 259. Un es udi mode n acu a de les a iacions segons les on s lla ines hom po oba -10 a E.E. BURRISS, xThe Romans and his eligions, ClassicalJoumal, XXIV, 1929, pp. 595-604. C . ambé H.H. HUXLEY, nSome obse a ions on he gods in Roman poe y,. Hibbe Joumal LIV, 1955-1956, PP. 384-391. El Pban eum My bicum, esc i de o ma mol li e a is, i alho a amb I'objec e d'ésse una ob a comp esa amb acili a i plae , g acies a les ima ges iconog a iques, ingué una g an in luencia en la adició pos e- io en con as amb una adició oluminosa quan al nomb e dels seus ex os, pe 6 di ícil de llegi amb p o i i plae 1>. L'ob a del seu con empo ani Pie e Gau uche, la His oi e poe ique poa l'in elligence des po2 es e des au eu s anciens, que ins i o in- gué I'hono d'ésse immo ali zada en ésse adulda a la llengua lla ina, His o ia poe ica ad acilio em poe a um e e e um auc o um in elligen iam16, p esen a g ans analogies amb I'esc i p eceden , enca a que li e a iamen és més pob a. Una lec u a simul ania d'ambdues ob es pe me d'obse a algunes di e ncies cu ioses degudes unes al p opi ac adis a, i les al es a I'au o de la e sió adui'da a la llengua cas ellana. En p ime lloc, cal esmen a la delicadesa de I'esc ip o en e oca al- guns emes de o gai ebé p e- oman ic, com I'amo a la a do de la i- da, o la his b ia de la pa ella Pomona i Ve umnus, o el ema d'I is alli- be an la eina Dido de la se a dolo osa agonia, o la is o de les animes p i ades de epbs i condemnades a cen anys de sole a abans d'a iba a la elici a del descans en els Camps Elisis1'. Una no a mol di e enciado a po ésse ambé la p eocupació pe I'exac i ud ma ema ica en e oca el passa mi olBgic o la isió de I'an iga mi ologia g ega des d'un pun de is a es ic amen oma, que de ega- des no deixa de e lec i una ac i ud i bnica, i ins de sub il humo 1*. 15 POMEY, op. ci ., pp. iii-ix: <De i ulo quem ge i , unum dum axa subjicio Epi ome, ipsi nomen es ; nec imme i o sane, mea quidem sen en ia: quidquid enim sexcen is spa - sum oluminibus pe plexum ple umque indiges umque con ine u .. .n. Pe al de all de la di usió hispana, c . A. PALAU DULCET. ManualdelLib e o Hispano Amencano. Ba celona, 1959, n? 230763-64, s. . Pomey, Pan eón My ico. 16 CF. Ca alogue Géné al des Li es I np imés de la Biblio heque Na ional. Pa ís, ed. ci ., . LVIII, 1929, cols. 397-399, esp. p. 398. 17 C . Epi omelde la abulosa his o ca/de ¿os Dioseslque en iancés ees ¿bió/el Pad e Ped o Gau uche/de la Compania de Jesús/ esu nido y aduczdo en espa iol pa a la/mayo u ilidad de la + en udl. Ba celonaIImp en a de la Vda. é hijo de Sie als. a./pp. 48-49, 50, 64. La His o ia Poé ica de P. Gau uche ou eedi ada a Mad id I'any 1943, pe C. Pé ez Bus aman e. '8 GAUTRUCHE, His onb Poe ica, ed. ci ., pp. 76-77: ((~scula&o, hijo de Apolo, y de la nin a Co onis, an excelen e néa'ico que cu aba los en e mos deshauciados.. . Lo qual lle- ando mal Plu ón, po que se le disminuía su censo, se quejó a Jupi e .. . u; ibid , p . 1 12 : nel Cíclope.. . le comió seis de sus compaííe os, y, po co esia, le o eció que no le come ia sino uno mis.. .*. L'exac i ud nume ica és més e iden al Epi ome. C . les enume acions de iades di ines: les es Lamiae, les es Si enes, les es G icies, les es Go gones, les es Fú ies, o les cinquan a Danaides. La p eocupació nums ica es palesa a I'e ocació de la Pe al a pa , el ac a del P. Gau uche o e eix ambé una o ien ació igo osa i cien í ica, ins i o inno ado a, amb la se a cons an p eocu- pació pe elaciona la geog a ia dels ind e s mí ics amb la eali a opo- nímica i his b ica pos e io 19. El model d'exegesi bíblica aplica a la lec u a i al comen a i dels ex os mi olbgics ambé és p esen a l'esc i del P. Gau mche, i alho a una de- e minada o ien ació c is iana i educa i a de la se a lec u a de les on s an igues, cosa que explica ia el seu silenci de emes conside a s inhumans20. El c i e i mo ali zan , uni a la p eclcupació pe la eali a his b ica, pe me d'explica l'iimplia di usió del ac a , malg a la se a senzillesa21. Quan a les edicions hispiniques, l'ob a del P. Gau uche ingué una lmplia di usió a es el nomb e d'edicions des de 1719 ins al 1848, en con as amb I'ob a del P. Pomey. Tanma eix, le.; e e encies bibliog l- iques són només una guia o ien a i a. Així, la m.enció del ac a de P. Pomey pe pa dels es udiosos pe me d'en e eu e una di usió més es- caiguda de T oia, I'exscidium u bis T oiae. C . GAUTRUCHE. ~$i ome, ed. ci , pp. 89-90: a. ..a la in de diez aiios de ap e ado ce co la iguala on con el suelo in oducido po pa e de Sinon en la ciudad aquel a al caballo, p eñado de 15.000 soldados. Pe die on 10s g ie- gos en es a gue a 800 ochen a mil homb es ... Los oyanos.. . seiscien os se en a seis mil ciudadanos. Aquí acabó el impe io de T oya con su ey P ia o y en el año del mundo de dos mil ochocien os y se en a, siendo juez de 10s heb eos Ail~jnu. IX . GAUTRUCHE. His o ia poé ica pa a la e eligencia de LIS poe as y de /os au o es un- iguos, ed. ci . de C. Pi ez Bus aman e; pp. 19: ~(Rodas.. . 10s sa acenos se apode a on de la isla el año de 684,; ibid., p. 74: xLa Tebaida, p o incia en o os iempos muy céleb e po se habi ación de in ini os anaco e asu; p. 85: .el Peloponesos, que aho a llamamos la Mo ea~; p. 113: alas cos as de 10s les igones ce ca del luga , cue hoy es el pue o de Cale- ao; p. 127: c e a que aho a llamamos Candia . 20 La e sió espanyola de I'Epi ome sup imeix, pe compa ació amb la e sió de la His- o ia Poe ica, o es les na acions conside ades pe I'au o o i;;inal com xhis o ias.. . llenas de unes as a en u asu (His onapoé ica, ed. ci ., p. 87), is a di , pe exemple, les de Sal- ~noeeus, Philoc e es, el p eceden clissic de la igu a li e i ia de Robinson C usoe, Fala is, Sci o, P ocm o, Pinjoo, A eus, I igenia, Te si e~, T oih, aq- es da e immo ali za pe Chauce . 21 La His o iapoé ica a ésse publicada des de 1719 ins a I'any 1843. Recen men ou eedi ada pe C. Pé ez Bus aman e, Mad id, 1943. Les dades del Epi ome són mol di u- ses; s'en coneixen edicions del segle XVIII, edicions conjun es : mb el Pan heum My hicum de F. A. Pomey, com la de 1768, i eedicions del Epi ome de 1829 i 1848. C . PALAU DUL- CET, op. ci ., ol. VI, Ba celona, 1953, no 100783-100'192, 100793-94 (Epi ome), 100780-82 (His o iapoé ica). El cinon d'au o s de la His oia Poe' zca is mol a ia i hi p edominen les on s g egues: Hesíode. Home , He Gdo , 'inda , els igics Sa ocles i Eu ipides, i al es esc ip o s com GG gies, Pla ó, Piu a c, Dio lo de Sicília, Da es Ph ygius i Dic is C e ensis, o San Pau. En e els esc ip o s lla ins, a mi:s a més dels ma eixos de Po- mey, esmen a Te ul.lii i C. Solinus. ingida pe 6 més selec a. Pomey és esmen a com a llib e de g an in e- s pels es udiosos del segle XVIII a Ca alunya, com C. Valls i Gelizz, o i- gu a a en e els llib es de la biblio eca d'esc ip o s an il.lus es com el P. Juan C~ ominas~~, digne con inuado de la amosa ob a i ulada Me- monas pa a ayuda a o ma un Diccionanb c i ico de los esc i o es ca a- lanes (Ba celona, 1836), del bisbe F lix To es Ama , o la menció enca a com a on mode na pe pa de lla inis es del da e segle com D. Rai- mundo de Miguel. La adició humanís ica i la adició c is iana són ambé p esen s al pe- i ac a de Mi ologia de Raimundo de Miguel, esc i en o ma dialoga- da, seguin el model de Pomeyz4. En al es ob es d'aspec e mol senzill, pe 6 de con ingu li e a i no gens menysp eable, la ma eixa senzillesa buscada explica el silenci de les on s, pe bé que la se a lec u a hi condueix a o lec o coneixedo de la li e a u a p eceden . Així, cal eco da que algun esc ip o de g an ama esc igué ambé ac a s de mi ologia, com a a Cecilia Bohl de Fabe , que dedica la se a ob a a la o mació de la p ime a in an esa2>. L'e olució del emps i la o mació de l'e~c ip o a~~ es conc e en a l'ob a de C. Bohl de Fabe , en la in oducció de pe sona ges de la mi o- logia cel ica, com el g an migic Me lí del cicle a ú ic2' o la p esencia de 22 C . J. CLOSA FARRES, aApo ació al coneixemen de I'es a dels es udis cl2ssics al om- ban del segle XVIII. L'ob a de C. Valls i Geliw, Fa en ia, 211, 1980, p. 126. 23 L'edició de F.A. POMEY. Pan heum My hicum, ci ada en el p esen a icle, es conse - a a la Biblio eca del Semina i Concilia de Ba celona i po a el següen ex-lib is: nPan - heum My hicum.. . auc o e P. F. Pomey.. . F anco u l Apud J.W. Rünnagel. MDCCXX- XVIII. ausui Josephi Co minas e Lla enca. Mon. ISe iensis~. 24 C . Elenzen os de Mi ologia, i os y cos umb es de ¿os an iguos omanos.. . dspues a pa a uso de os jó enes que es udian el e ce año de Lu ín po D. RAIMUNDO DE MIGUEL. Bu gos, A. Re illa, 1856. La sisena edició és del 1899 i es conse a a la Biblio eca Nacional de Mad id. C . PALAU DULCET, op. ci ., ol. IX. Ba celona. 1956, nP 168756-59. 25 C . FERNAN CABALLERO. (pseudanim de Cecilia Bohl de Fabe ), La mi ologia con ada alos niños, Ba celona, 1878, 18883. A la se a ob a Cecilia B6hl de Fabe con inua la adi- ció de Pomey i Gau uche en la se a cu a de la c onologia bíblica, i ambé de la poesia com a on li e k ia. C . op. ci ., p. 27: aNino, undado del Impe io Asi iou; ibid., p. 26: <(la mi ología) la embellecie on 10s a o unados poe as g iegos y la inos, y 10s excelen es a is- as a enienses con sus ob as maes asx 26 Cecilia Bohl de Fabe és desc i a com auna española de al o ango.. . educada en Ale- mania, (conc e amen al domini senyo ial i pa e n de Go slow, a Mecklembou g) pe la Li- e a i Ghe und Kn' ische Blii e de Bo sen-Halle, Hambu g, 1840, p. 737. 27 B jHLDE FABER. OP. ci ., p. 117: aMe lin ue epu ado po un g an mágico.. . nada de ex año es que se le a ibuya a su somb e o la i ud de hace lo in isiblew. C . C. LEWIS. ClassicdMy hology andA hu ian Romance, Lond es. 1932; C. SQUIRE. The My hology oj he Bnkish Islands, Lond es, 1905. la adició medie al dels Phys b ogzls o bes ia i^^^, que a la e sió de la se a ob a apa eixen adap a s al lec o s in an ils, so a el nom d'animals mi olhgics. La di usió de les ob es de Pomey i Gau uche o és p oduí dins un bui de ac a s i manuals de mi ologia cliissica, enca a que aques es ob es hispiiniques exis en s, malg a la pe sonali a d'alguna a alada pe esc ip o s com Lope de Vega, es a en oblidades al p es a ges de les bi- blio eques al omban del segle XVIII i al inal del Scgle d'O de la li e a- u a espanyola29, en an que e en desbancades pels nous ac a s, com els de Pomey i Gau uche, que es a en com a ~mo lilics pe als nous se- gles i esc ip o s. 28 BOHL DE FABER. OP. ci ., pp. 99-104. En o n a la adició del Physiologus, c . F.J. CAR- MODY. Physiologus La inus. Ve sio Y, Uni e si y o Cali o nia Publica ions in Classical Philology, 11, 194 1, pp. 95- 134; Id, De bes iis e aliis ebus ajid he La in Physiologus, Speculum, XIII, 1938, pp. 153-159. 2"Els ac a s hispanics de F ay Bal asa de Vi o ia. Thea o de los dioses de la gen ili- dad, o la Philosophia sec e a de Juan Pé ez de Moya p esen en, com les ob es de Pomey i Gau uche, an e io en la c onologia, una p eocupació mo ali z:~n i his 6 ica, espec i a- men . Com essenya Cossio, dope de Vega ue ap oban e de la p ime a edición (del ac- a de F ay Bal asa de i o ia)^. La inno ació d'aques ac adis : esideix en la menció de poe es hispanics al cos a de les on s Ila ~~nes, conc e amen Ga cilaso i Lope de Vega: Aques a inno ació a ésse con inuada pel seu con inuado F ay Juan Bau is a Aguila . C . JosE MARiA DE Cosslo. Fabulas ni ol6gica. en Epaña. Mad id, Espasa-Calpe. 1952, pp. 65- 71, 448 i 477-79.